L'assimilació lingüística dels immigrants: l'experiència internacional i el cas de Catalunya

Abstract

La gran majoria dels estudis sobre el fenomen de l'assimilació lingüística d'immigrants indiquen prou clarament la regularitat general de la dinàmica i dels resultats d'aquest procés. Experiències de països ben diversos -Estats Units, Canadà, Austràlia, Brasil, Argentina, etc.- suggereixen un esquema de canvi intergeneracional que, partint d'un monolingüisme en la llengua X, ens duu a un monolingüisme en l'idioma Y. A través, generalment, de tres generacions, els immigrants passen del coneixement exclusiu de l'idioma propi a l'abandonament d'aquest idioma i al ple domini del de la societat receptora. L'arribada d'una immigració multitudinària a Catalunya durant el segle XX, i especialment en el període 1960-75, procedent de terres de llengua castellana, planteja el tema de l'assimilació lingüística com un dels de més importància per al moment actual del país. Iniciat un procés de normalització del català, com a llengua pròpia de Catalunya, la presència i el comportament lingüístic dels immigrants adquireixen una importància transcendental per a l'èxit d'aquesta empresa. Ens proposem, doncs, interrogar-nos sobre aquest fenomen des d'una perspectiva comparativa que prengui en consideració les generalitats de processos semblants en altres països.