Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/227062
Exclusion and Inclusion of ex-imprisoned women in urban communities: A mixed-method approach in Catalonia
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] The participation of women in criminal activities in Catalonia, as in many other regions worldwide, is on the rise. These demographic shifts and their repercussions have deeply affected the quality of life, particularly for women in urban environments. The challenges extend beyond the period of incarceration, encompassing broader issues that arise post-release. The growing number of women emerging from prison, burdened with various challenges following their incarceration, highlights the gravity of this matter. In many cases, their living conditions deteriorate even further after release, exacerbating the decline of their social, economic, and cultural capital. At the same time, statistics only reveal part of the truth. Behind the figures lie complex stories that reveal the path from crime to prison, which, after release, becomes a arduous journey to social inclusion and relative stability. The dysfunctional cycles in the path of social integration of these women reflect administrative, social and cultural shortcomings and negligence, often based on stereotypes and superficial statistics, rather than on real needs and gender sensitivities. In this way, using a mixed approach, field and secondary data are integrated to provide a deeper understanding of the reality of the lives of former female prisoners in urban communities in Catalonia. Furthermore, the integration of data, with a focus on qualitative and field data, supported by secondary data, highlights the unique challenges of ex-prisoners as a group that often faces multiple and intersecting discrimination. Bibliographical documents and sources, and the history of women in prison, approaches and turning points in feminist criminology are reviewed, with a particular emphasis on Spanish contexts and the region of Catalonia as a case study. Field data analysis, descriptive statistical data and an examination of key concepts of urban sociology, including exclusion, inclusion, urban poverty and neighborhood dynamics, as well as the underlying relationships and needs of these women, are considered in this research to better understand the integration of ex-prisoners. The results of the research identify key empowerment mechanisms and categorize them into three areas: formal rehabilitation, informal social support and self-reliance. By highlighting the unique needs of this group, this study contributes to a better understanding of the integration process of former female prisoners and the obstacles they face. The findings of the study show that this group faces instability in their daily lives and continues to face the constant risk of social exclusion on the path to their reintegration. Concepts such as "unsustainable development in the condition of ex-imprisoned women," "search for empowerment-defense mechanisms," "efforts to abandon the identity of a criminal woman," and "debilitation of social capital" are highlighted. These concepts are identified as key components of a phenomenon called “threatened integration”.
[cat] La participació de les dones en activitats delictives a Catalunya, com en moltes altres regions del món, està en augment. Aquests canvis demogràfics i les seves repercussions han afectat profundament la qualitat de vida, especialment de les dones en entorns urbans. Els desafiaments s'estenen més enllà del període d'empresonament i abasten problemes més amplis que sorgeixen després de la llibertat. El nombre creixent de dones que surten de la presó, carregades amb diversos problemes després del seu empresonament, destaca la gravetat d'aquesta qüestió. En molts casos, les seves condicions de vida es deterioren encara més després de l'alliberament, agreujant la disminució del seu capital social, econòmic i cultural. Al mateix temps, les estadístiques només revelen una part de la veritat. Darrere de les xifres hi ha històries complexes que mostren el camí del delicte a la presó, que, després de l'alliberament, es converteix en un viatge ardu cap a la inclusió social i una estabilitat relativa. Els cicles disfuncionals en el camí d'integració social d'aquestes dones reflecteixen deficiències administratives, socials i culturals, sovint basades en estereotips i estadístiques superficials, en lloc de necessitats reals i sensibilitats de gènere. D'aquesta manera, utilitzant un enfocament mixt, les dades de camp i secundàries s'integren per proporcionar una comprensió més profunda de la realitat de la vida de les dones exrecluses en comunitats urbanes a Catalunya. A més, la integració de dades, amb un enfocament en dades qualitatives i de camp, recolzades per dades secundàries, destaca els desafiaments únics de les exrecluses com a grup que sovint afronta discriminació múltiple i interseccional. Es revisen documents i fonts bibliogràfiques, així com la història de les dones a la presó, els enfocaments i punts d'inflexió en la criminologia feminista, amb un èmfasi particular en els contextos espanyols i la regió de Catalunya com a estudi de cas. En la investigació es consideren l'anàlisi de dades de camp, les dades estadístiques descriptives i un examen de conceptes clau de la sociologia urbana, inclosos l'exclusió, la inclusió, la pobresa urbana i les dinàmiques del barri, així com les relacions subjacents i les necessitats d'aquestes dones, per comprendre millor la integració de les exrecluses. Els resultats de la investigació identifiquen mecanismes clau d'empoderament i els categoritzen en tres àrees: rehabilitació formal, suport social informal i autosuficiència. En destacar les necessitats úniques d'aquest grup, aquest estudi contribueix a una millor comprensió del procés d'integració de dones exrecluses i els obstacles que afronten. Els resultats de l'estudi mostren que aquest grup afronta inestabilitat en la seva vida diària i continua afrontant el risc constant d'exclusió social en el camí cap a la seva reintegració. Es destaquen conceptes com "desenvolupament insostenible en la condició de les dones exrecluses," "recerca de mecanismes de defensa-empoderament," "esforços per abandonar la identitat de dona criminal" i "debilitament del capital social." Aquests conceptes s'identifiquen com a components clau d'un fenomen anomenat “integració amenaçada”.
[cat] La participació de les dones en activitats delictives a Catalunya, com en moltes altres regions del món, està en augment. Aquests canvis demogràfics i les seves repercussions han afectat profundament la qualitat de vida, especialment de les dones en entorns urbans. Els desafiaments s'estenen més enllà del període d'empresonament i abasten problemes més amplis que sorgeixen després de la llibertat. El nombre creixent de dones que surten de la presó, carregades amb diversos problemes després del seu empresonament, destaca la gravetat d'aquesta qüestió. En molts casos, les seves condicions de vida es deterioren encara més després de l'alliberament, agreujant la disminució del seu capital social, econòmic i cultural. Al mateix temps, les estadístiques només revelen una part de la veritat. Darrere de les xifres hi ha històries complexes que mostren el camí del delicte a la presó, que, després de l'alliberament, es converteix en un viatge ardu cap a la inclusió social i una estabilitat relativa. Els cicles disfuncionals en el camí d'integració social d'aquestes dones reflecteixen deficiències administratives, socials i culturals, sovint basades en estereotips i estadístiques superficials, en lloc de necessitats reals i sensibilitats de gènere. D'aquesta manera, utilitzant un enfocament mixt, les dades de camp i secundàries s'integren per proporcionar una comprensió més profunda de la realitat de la vida de les dones exrecluses en comunitats urbanes a Catalunya. A més, la integració de dades, amb un enfocament en dades qualitatives i de camp, recolzades per dades secundàries, destaca els desafiaments únics de les exrecluses com a grup que sovint afronta discriminació múltiple i interseccional. Es revisen documents i fonts bibliogràfiques, així com la història de les dones a la presó, els enfocaments i punts d'inflexió en la criminologia feminista, amb un èmfasi particular en els contextos espanyols i la regió de Catalunya com a estudi de cas. En la investigació es consideren l'anàlisi de dades de camp, les dades estadístiques descriptives i un examen de conceptes clau de la sociologia urbana, inclosos l'exclusió, la inclusió, la pobresa urbana i les dinàmiques del barri, així com les relacions subjacents i les necessitats d'aquestes dones, per comprendre millor la integració de les exrecluses. Els resultats de la investigació identifiquen mecanismes clau d'empoderament i els categoritzen en tres àrees: rehabilitació formal, suport social informal i autosuficiència. En destacar les necessitats úniques d'aquest grup, aquest estudi contribueix a una millor comprensió del procés d'integració de dones exrecluses i els obstacles que afronten. Els resultats de l'estudi mostren que aquest grup afronta inestabilitat en la seva vida diària i continua afrontant el risc constant d'exclusió social en el camí cap a la seva reintegració. Es destaquen conceptes com "desenvolupament insostenible en la condició de les dones exrecluses," "recerca de mecanismes de defensa-empoderament," "esforços per abandonar la identitat de dona criminal" i "debilitament del capital social." Aquests conceptes s'identifiquen com a components clau d'un fenomen anomenat “integració amenaçada”.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
BARZIDEH, Kasra. Exclusion and Inclusion of ex-imprisoned women in urban communities: A mixed-method approach in Catalonia. [consulted: 2 of June of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/227062