Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/228028
Gestión del tiempo en la formación de maestros de Educación Musical en la UB
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] La manera como gestionan el tiempo los estudiantes universitarios condiciona su rendimiento académico y su bienestar psicológico. Una mala gestión del tiempo puede provocar conductas procrastinadoras que generan estrés, ansiedad y desmotivación, y que pueden derivar en fracaso académico y abandono de los estudios. Las iniciativas desplegadas por la universidad sobre gestión del tiempo son limitadas y, a menudo, no contemplan las especificidades del estudiantado al que se dirigen. El objetivo principal de esta investigación es profundizar en el conocimiento y comprensión de la gestión del tiempo del alumnado universitario, especialmente del estudiantado de la mención en música del grado de Maestro de Educación Primaria de la Universitat de Barcelona, con el propósito de que los hallazgos permitan diseñar iniciativas en gestión del tiempo adaptadas a las características específicas de este grupo. Para ello, se ha utilizado una metodología mixta, que combina datos cuantitativos y cualitativos, llevando a cabo un estudio de tipo exploratorio prospectivo de carácter transversal. Sobre una muestra de 910 estudiantes de diferentes facultades de la UB se ha tratado de analizar aspectos relativos a la gestión del tiempo tales como la procrastinación, las variables sociodemográficas asociadas, los rasgos de personalidad de los estudiantes y el estrés y el malestar psicológico de estos. Se ha escogido también una submuestra de 66 estudiantes de la mención de música para comparar los resultados entre ambos grupos e identificar las especificidades de este colectivo. Así mismo, se realizaron entrevistas al profesorado y un focus group al alumnado parar conocer su opinión sobre los factores implicados en la gestión del tiempo académico, y para recoger datos con los que caracterizar al estudiantado de la formación de maestros de Educación Musical de la Universitat de Barcelona. Los resultados mostraron relaciones positivas significativas entre la gestión del tiempo y factores como el rendimiento académico, la motivación, el bienestar psicológico, la responsabilidad y la baja procrastinación. Por otro lado, una buena gestión del tiempo se asoció a ciertos rasgos de personalidad como el neuroticismo y la apertura a la experiencia. Los hallazgos apuntan a que el desarrollo de programas formativos orientados a fortalecer competencias en gestión del tiempo podría contribuir a mejorar el bienestar del alumnado universitario y sus resultados académicos. Estas iniciativas deberían incluir el manejo del estrés y las emociones y aumentar la capacidad de autorregulación, planificación y organización de tareas del estudiantado. Respecto al perfil del alumnado de la mención de música, los resultados mostraron puntuaciones más altas en apertura a la experiencia y procrastinación que el resto, y más bajas en malestar psicológico. Esto sugiere que los programas formativos de gestión del tiempo para este colectivo deberían orientarse más hacia el desarrollo de competencias de autorregulación y planificación, y no tanto hacia la gestión del estrés y las emociones. Por último, se cree conveniente la revisión de los planes de estudios y del sistema de evaluación y convalidación para ajustarlos a las necesidades reales de los alumnos de la mención en música y a su perfil demográfico y psicosocial.
[cat] La manera com gestionen el temps els estudiants universitaris condiciona el seu rendiment acadèmic i el seu benestar psicològic. Una mala gestió del temps pot provocar comportaments procrastinadors que generen estrès, ansietat i desmotivació, i que poden derivar en fracàs acadèmic i abandonament dels estudis. Les iniciatives desplegades per la universitat sobre gestió del temps són limitades i, sovint, no contemplen les especificitats de l'alumnat al qual es dirigeixen. L'objectiu principal d'aquesta recerca és aprofundir en el coneixement i comprensió de la gestió del temps de l'alumnat universitari, especialment de l'alumnat de la menció en música del grau de Mestre d'Educació Primària de la Universitat de Barcelona, amb el propòsit que les troballes permetin dissenyar iniciatives en gestió del temps adaptades a les característiques específiques d'aquest grup. Per fer-ho, s'ha utilitzat una metodologia mixta, que combina dades quantitatives i qualitatives, portant a terme un estudi de tipus exploratori prospectiu de caràcter transversal. Sobre una mostra de 910 estudiants de diferents facultats de l'UB s'ha tractat d'analitzar aspectes relatius a la gestió del temps com ara la procrastinació, les variables sociodemogràfiques associades, els trets de personalitat dels estudiants i l'estrès i el malestar psicològic d'aquests. S'ha escollit també una submostra de 66 estudiants de la menció de música per comparar els resultats entre tots dos grups i identificar les especificitats d'aquest col·lectiu. Així mateix, es van realitzar entrevistes al professorat i un focus group a l'alumnat parar conèixer la seva opinió sobre els factors implicats en la gestió del temps acadèmic, i per recollir dades amb què caracteritzar l'alumnat de la formació de Mestres d'Educació Musical de la Universitat de Barcelona. Els resultats van mostrar relacions positives significatives entre la gestió del temps i factors com ara el rendiment acadèmic, la motivació, el benestar psicològic, la responsabilitat i la baixa procrastinació. D'altra banda, una bona gestió del temps es va associar a certs trets de personalitat com el neuroticisme i l'obertura a l'experiència. Les troballes apunten a que el desenvolupament de programes formatius orientats a enfortir competències en gestió del temps podria contribuir a millorar el benestar de l'alumnat universitari i els seus resultats acadèmics. Aquestes iniciatives haurien d'incloure la gestió de l'estrès i les emocions i augmentar la capacitat d'autoregulació, planificació i organització de tasques de l'alumnat. Respecte al perfil de l'alumnat de la menció de música, els resultats van mostrar puntuacions més altes en obertura a l'experiència i procrastinació que la resta, i més baixes en malestar psicològic. Això suggereix que els programes formatius de gestió del temps per a aquest col·lectiu haurien d'orientar-se més cap al desenvolupament de competències d'autoregulació i planificació, i no tant cap a la gestió de l'estrès i les emocions. Finalment, es creu convenient la revisió dels plans d'estudis i del sistema d'avaluació i convalidació per ajustar-los a les necessitats reals dels alumnes de la menció en música i al seu perfil demogràfic i psicosocial.
[eng] The way in which university students manage their time affects their academic performance and psychological well-being. Poor time management can lead to procrastinatory behaviours that generate stress, anxiety and demotivation, and can result in academic failure and dropping out of studies. University time management initiatives are limited and often do not consider the specificities of the students they are aimed at. The main objective of this research is to deepen our knowledge and understanding of the time management of university students, especially students of the bachelor’s degree in Music in Primary Education at the University of Barcelona, with the aim of using the findings to design time management initiatives adapted to the specific characteristics of this group. To this end, a mixed methodology has been used, combining quantitative and qualitative data, carrying out a cross-sectional prospective exploratory study. A sample of 910 students from different faculties of the UB was used to analyse aspects related to time management such as procrastination, the associated socio-demographic variables, the personality traits of the students and their stress and psychological discomfort. A subsample of 66 music students was also chosen to compare the results between the two groups and to identify the specific characteristics of this group. Interviews were also conducted with the teaching staff and a focus group with the students to find out their opinions on the factors involved in academic time management, and to collect data with which to characterise the student body of the music education teacher training programme at the University of Barcelona. The results showed significant positive relationships between time management and factors such as academic performance, motivation, psychological well-being, responsibility and low procrastination. On the other hand, good time management was associated with certain personality traits such as neuroticism and openness to experience. The findings suggest that the development of training programmes aimed at strengthening time management skills could contribute to improving the well-being of university students and their academic results. These initiatives should include the management of stress and emotions and increase students' capacity for self-regulation, planning and organisation of tasks. Regarding the profile of the Music students, the results showed higher scores on openness to experience and procrastination than their peers, and lower scores on psychological distress. This suggests that time management training programmes for this group should be oriented more towards the development of self-regulation and planning skills, and less towards the management of stress and emotions. Finally, it is considered advisable to review the syllabuses and the assessment and validation system in order to adjust them to the real needs of students in the music degree and to their demographic and psychosocial profile.
[cat] La manera com gestionen el temps els estudiants universitaris condiciona el seu rendiment acadèmic i el seu benestar psicològic. Una mala gestió del temps pot provocar comportaments procrastinadors que generen estrès, ansietat i desmotivació, i que poden derivar en fracàs acadèmic i abandonament dels estudis. Les iniciatives desplegades per la universitat sobre gestió del temps són limitades i, sovint, no contemplen les especificitats de l'alumnat al qual es dirigeixen. L'objectiu principal d'aquesta recerca és aprofundir en el coneixement i comprensió de la gestió del temps de l'alumnat universitari, especialment de l'alumnat de la menció en música del grau de Mestre d'Educació Primària de la Universitat de Barcelona, amb el propòsit que les troballes permetin dissenyar iniciatives en gestió del temps adaptades a les característiques específiques d'aquest grup. Per fer-ho, s'ha utilitzat una metodologia mixta, que combina dades quantitatives i qualitatives, portant a terme un estudi de tipus exploratori prospectiu de caràcter transversal. Sobre una mostra de 910 estudiants de diferents facultats de l'UB s'ha tractat d'analitzar aspectes relatius a la gestió del temps com ara la procrastinació, les variables sociodemogràfiques associades, els trets de personalitat dels estudiants i l'estrès i el malestar psicològic d'aquests. S'ha escollit també una submostra de 66 estudiants de la menció de música per comparar els resultats entre tots dos grups i identificar les especificitats d'aquest col·lectiu. Així mateix, es van realitzar entrevistes al professorat i un focus group a l'alumnat parar conèixer la seva opinió sobre els factors implicats en la gestió del temps acadèmic, i per recollir dades amb què caracteritzar l'alumnat de la formació de Mestres d'Educació Musical de la Universitat de Barcelona. Els resultats van mostrar relacions positives significatives entre la gestió del temps i factors com ara el rendiment acadèmic, la motivació, el benestar psicològic, la responsabilitat i la baixa procrastinació. D'altra banda, una bona gestió del temps es va associar a certs trets de personalitat com el neuroticisme i l'obertura a l'experiència. Les troballes apunten a que el desenvolupament de programes formatius orientats a enfortir competències en gestió del temps podria contribuir a millorar el benestar de l'alumnat universitari i els seus resultats acadèmics. Aquestes iniciatives haurien d'incloure la gestió de l'estrès i les emocions i augmentar la capacitat d'autoregulació, planificació i organització de tasques de l'alumnat. Respecte al perfil de l'alumnat de la menció de música, els resultats van mostrar puntuacions més altes en obertura a l'experiència i procrastinació que la resta, i més baixes en malestar psicològic. Això suggereix que els programes formatius de gestió del temps per a aquest col·lectiu haurien d'orientar-se més cap al desenvolupament de competències d'autoregulació i planificació, i no tant cap a la gestió de l'estrès i les emocions. Finalment, es creu convenient la revisió dels plans d'estudis i del sistema d'avaluació i convalidació per ajustar-los a les necessitats reals dels alumnes de la menció en música i al seu perfil demogràfic i psicosocial.
[eng] The way in which university students manage their time affects their academic performance and psychological well-being. Poor time management can lead to procrastinatory behaviours that generate stress, anxiety and demotivation, and can result in academic failure and dropping out of studies. University time management initiatives are limited and often do not consider the specificities of the students they are aimed at. The main objective of this research is to deepen our knowledge and understanding of the time management of university students, especially students of the bachelor’s degree in Music in Primary Education at the University of Barcelona, with the aim of using the findings to design time management initiatives adapted to the specific characteristics of this group. To this end, a mixed methodology has been used, combining quantitative and qualitative data, carrying out a cross-sectional prospective exploratory study. A sample of 910 students from different faculties of the UB was used to analyse aspects related to time management such as procrastination, the associated socio-demographic variables, the personality traits of the students and their stress and psychological discomfort. A subsample of 66 music students was also chosen to compare the results between the two groups and to identify the specific characteristics of this group. Interviews were also conducted with the teaching staff and a focus group with the students to find out their opinions on the factors involved in academic time management, and to collect data with which to characterise the student body of the music education teacher training programme at the University of Barcelona. The results showed significant positive relationships between time management and factors such as academic performance, motivation, psychological well-being, responsibility and low procrastination. On the other hand, good time management was associated with certain personality traits such as neuroticism and openness to experience. The findings suggest that the development of training programmes aimed at strengthening time management skills could contribute to improving the well-being of university students and their academic results. These initiatives should include the management of stress and emotions and increase students' capacity for self-regulation, planning and organisation of tasks. Regarding the profile of the Music students, the results showed higher scores on openness to experience and procrastination than their peers, and lower scores on psychological distress. This suggests that time management training programmes for this group should be oriented more towards the development of self-regulation and planning skills, and less towards the management of stress and emotions. Finally, it is considered advisable to review the syllabuses and the assessment and validation system in order to adjust them to the real needs of students in the music degree and to their demographic and psychosocial profile.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
NIETO FERNÁNDEZ, Sergio. Gestión del tiempo en la formación de maestros de Educación Musical en la UB. [consulta: 7 de abril de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/228028]