Biomecànica en el ciclisme: lesions més freqüents de les extremitats inferiors i el seu tractament

Abstract

D’uns anys ençà hi ha hagut un notable increment de la pràctica de ciclisme. Malgrat ser bastant desconegudes, apareixen patologies i la seva presència és proporcional a l’increment del nombre d’individus que el practiquen. Els objectius d’aquesta recerca són descriure les patologies més freqüents de l’extremitat inferior conjuntament amb l’etiologia, analitzar i descriure les estratègies de prevenció i tractament. Els resultats s’obtenen a partir de 31 articles extrets de les bases de dades PubMed i Google Scholar. Es descriuen 8 patologies de genoll, 3 de maluc i 5 de peu on la patologia més referenciada en la literatura és el síndrome femoropatelar, seguida de tendinopatia aquília i síndrome de la banda iliotibial (SBI). Els paràmetres mòbils de la bicicleta són: selló, cales, manillar, potència, manovelles i segons la literatura, els més lesius són el selló i les cales. Per configurar correctament la bicicleta cal dur a terme una bona exploració biomecànica mentre el ciclista està en acció i també en decúbit supí, per conèixer l’anatomia ja que cada modificació serà en base a la seva morfologia. Es poden descriure tres estratègies terapèutiques: ajustament de la bicicleta, compensacions podals i tractament físic, tots ells amb la finalitat de prevenir i/o tractar lesions. Malgrat la discrepància de molts autors en la metodologia de configuració dels paràmetres de la bicicleta, tots van encaminats a aconseguir l’alineació patel·lar en el pla frontal, flexió de genoll de 25-30º en el pla sagital i un pedaleig harmònic i còmode.