Corpus d’inscripcions votives etrusques amb el verb turce i les seves variants: les noves inscripcions procedents de les campanyes d’excavació de San Casciano dei Bagni (Siena, Itàlia)

Abstract

El present treball versa sobre aquelles inscripcions votives en etrusc on s’enuncia l’acte d’ofrena d’un exvot a la divinitat receptora per part del devot. L’acció de donació ve expressada, en tots els casos, pel verb tur- (“donar”, “oferir”, “ofrenar”...) en les seves diverses variants formals (turce, turuce, etc.). L’objectiu ha estat elaborar un corpus amb els textos ja coneguts i les noves incorporacions arran de les fructíferes campanyes d’excavació portades a terme a la localitat de San Casciano dei Bagni, a la província de Siena (Itàlia). Actualment, el nombre d’inscripcions amb aquestes característiques s’eleven fins a seixant-sis (les recollides en aquesta memòria). La troballa dels nous epígrafs ha permès, alhora, que es puguin revisar algunes de les qüestions més espinoses de la lingüística etruscològica a la llum de les recents aportacions per part dels especialistes. Així, s’incorporen les novetats tendents a descartar el significat tradicional de mots com flereś i tlenaχeiś (i variants), i a atorgar-los-en de nous: “font”, “deu” i “(ex uoto) suscepto”, “(ex uoto) soluto”, respectivament. Pel que fa al valor del cas de la flexió nominal anomenat pertinentiu, només es pot destacar que entre els valors de promotor -en construccions actives-, i de complement agent -en construccions passives-, no hi ha una distància insalvable.