Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/42972

Monitoratge dels reingressos prematurs en un hospital universitari: disseny i avaluació d'un protocol específic

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

[cat] Introducció: La proporció de reingressos hospitalaris ha estat assenyalada com un paràmetre adient per a la mesura de la qualitat assistencial, sobretot si el reingrés es produeix durant el primer mes posterior a l'alta de l'ingrés primari (reingrés prematur). Tanmateix, el fenomen del reingrés hospitalari no és homogeni, doncs hi ha reingressos planificats i, entre els no planificats, n'hi ha que són deguts a causes no modificables i a factors no relacionats amb l'ingrés previ. Des de la perspectiva de la qualitat assistencial, cal diferenciar les causes de reingrés i identificar els reingressos potencialment evitables. Hipòtesis: Els reingressos hospitalaris prematurs poden ser avaluats mitjançant un protocol específic que faciliti el seu monitoratge periòdic i la identificació dels vinculats a disfuncions de la qualitat assistencial. Objectius: 1) Dissenyar i avaluar un protocol per al monitoratge dels reingressos prematurs en un hospital universitari, 2) Caracteritzar-los i descriure'n les causes, 3) Quantificar la proporció de reingressos prematurs potencialment evitables, 4) Identificar els factors de risc de reingrés potencialment evitable i 5) Proposar un estàndard de qualitat basat en els reingressos potencialment evitables. Material i mètodes: Estudi descriptiu de morbiditat d'orientació retrospectiva desenvolupat a l'Hospital Clínic de Barcelona. Població constituïda pels pacients donats d'alta l'any 1997 i que varen reingressar durant els 30 dies posteriors a l'alta, excepte els de causa obstètrica. Selecció aleatòria d'una mostra representativa de parelles d'episodis d'ingrés-reingrés prematur (casos). Disseny d'un protocol específic. Prova pilot de validació. Estudi previ de fiabilitat. Aplicació als casos del protocol. Anàlisi estadística descriptiva i inferencial. Aplicació de models de regressió de Poisson (univariable i multivariable) per a l'estudi dels factors associats als reingressos potencialment evitables. Resultats: Es varen poder classificar el 99,5% dels reingressos prematurs segons la causa. Els deguts a causes no relacionades, programats, per incompliment terapèutic o per evolució d'una malaltia prèvia, considerats no evitables (RNE), sumen el 88% del total. Els reingressos restants (12%), secundaris a complicacions assistencials o problemes organitzatius s'han considerat potencialment evitables (RPE). Els RPE s'originen sobretot a serveis quirúrgics i suposen en gairebé la meitat de casos una intervenció o un procediment complex. L'interval mitjà de temps fins al reingrés és significativament més curt per als RPE. Hi ha un major risc de RPE en cas d'ingrés des de la llista d'espera, servei d'ingrés quirúrgic, GRD quirúrgic i patologia neoplàsica, genital o de l'aparell locomotor. El màxim risc de reingrés es produeix per a pacients de gènere masculí, afectats de problemes d'aparell locomotor i que ingressen en serveis quirúrgics per a ser intervinguts. Conclusions: 1) El Protocol és un instrument vàlid, fiable i d'aplicació senzilla per a la classificació dels reingressos prematurs en un hospital universitari. 2) El 88% de reingressos prematurs es deuen a causes en principi no evitables. 3) La proporció de reingressos vinculats a disfuncions de la qualitat assistencial (RPE) és del 12% i representa l'1,5% dels ingressos anuals. 4) L'interval de temps fins al reingrés dels RPE és significativament més curt i el risc és màxim durant la primera setmana posterior a l'alta. 5) Ingressar des de la llista d'espera o en un servei quirúrgic comporta més risc de RPE. 6) Un diagnòstic d'alta de neoplàsia, traumatisme, patologia genital o d'aparell locomotor, o un GRD a l'alta quirúrgic o de les categories locomotor, urinari o genital masculí també comporta més risc de RPE. 7) El gènere masculí, la patologia de l'aparell locomotor i l'ingrés en serveis quirúrgics per a una intervenció comporten el màxim risc de RPE. 8) L'aplicació sistemàtica del Protocol i el monitoratge de RPE resultant poden contribuir a la seva prevenció i a la millora de la qualitat assistencial hospitalària.

Descripció

Citació

Citació

CONESA GONZÁLEZ, Artur. Monitoratge dels reingressos prematurs en un hospital universitari: disseny i avaluació d'un protocol específic. [consulta: 9 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/42972]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre