Per què hi ha rialles que s'encomanen i d'altre que no

Abstract

Poques conductes humanes semblen tan simples i naturals com riure. Somriem dins l’úter matern, i després compartim els somriures i les rialles amb els amics. Ens ajuden a trencar el gel amb els desconeguts i, de vegades, ens sorprenem quan esclafim a riure sense que ho hàgim previst. Tanmateix, darrere d’aquest comportament aparentment senzill s’amaga una història evolutiva fascinant. Segons un treball publicat a Trends in Neurosciences pels neurocientífics Fausto Caruana, de l’Institut de Neurociències de Parma, i Sophie K. Scott, del University College de Londres, el cervell produeix dos tipus de rialla amb un sentit clarament diferent.