Libertas, lex, gratia: Diálogo entre intelecto y voluntad en la teología práctica de Francisco Suárez

Abstract

[spa] [spa] Esta monografía desarrolla tres conceptos clave en el pensamiento práctico de Francisco Suárez: libertad, ley y gracia divina. Para hacerlo, ofrezco previamente una propuesta de sistematización de su teología práctica. Los dos elementos que atraviesan dicho sistema son las dos facultades vitales de la praxis humana: el intelecto y la voluntad. A propósito de éstas, los escolásticos han debatido durante siglos si debemos nuestro libre albedrío al intelecto a la voluntad, o si la ley es un producto de una u otra potencia del alma. Suárez es heredero de estos debates y responde en consecuencia. Tras examinar la relación dialéctica de ambas facultades en los conceptos clave, concluyo que para este autor el intelecto es raíz de la praxis, pero la esencia de la libertad, el dominium, reside en la voluntad; la esencia de la ley, el imperium, se halla en la voluntad y la gracia que efectúa la cooperación divina, la adjuvans, recae asimismo sobre la voluntad. En cada capítulo defino qué entiendo por intelectualismo y voluntarismo, lo cual me permite concluir finalmente que Suárez es voluntarista moderado.

[cat] Aquesta monografia desenvolupa tres conceptes clau en el pensament pràctic de Francisco Suárez: llibertat, llei i gràcia divina. Per a fer-ho, ofereixo prèviament una proposta de sistematització de la seva teologia pràctica. Els dos elements que travessen aquest sistema són les dues facultats vitals de la praxi humana: l'intel·lecte i la voluntat. A propòsit d'aquestes, els escolàstics han debatut durant segles si devem el nostre lliure albir a l'intel·lecte o a la voluntat, o si la llei és un producte de l'una o l'altra potència de l'ànima. Suárez és hereu d'aquests debats i respon en conseqüència. Després d'examinar la relació dialèctica de totes dues facultats en els conceptes clau, concloc que per a aquest autor l'intel·lecte és arrel de la praxi, però l'essència de la llibertat, el dominium, resideix en la voluntat; l'essència de la llei, el imperium, es troba en la voluntat i la gràcia que efectua la cooperació divina, la adjuvans, recau així mateix sobre la voluntat. En cada capítol defineixo què entenc per intel·lectualisme i voluntarisme, la qual cosa em permet concloure finalment que Suárez és voluntarista moderat.

[eng] This monograph develops three key concepts in the practical thought of Francisco Suárez: free will, law and divine grace. To do so, I first offer a proposal for systematizing his practical theology. The two elements that run through this system are the two vital faculties of human praxis: the intellect and the will. Regarding these, Scholastics have debated for centuries whether we owe our free will to the intellect or to the will, or whether law is a product of one or the other power of the soul. Suárez is heir to these debates and responds accordingly. After examining the dialectical relationship of both faculties in the key concepts, I conclude that for this autor, the intellect is the root of praxis, but the essence of free will, dominium, resides in the will; the essence of law, imperium, is found in the will; and the grace that effects divine cooperation, adjuvans, also falls upon the will. In each chapter, I define what I understand by intellectualism and voluntarism, which allows me to ultimately conclude that Suárez is a moderate voluntarist.