Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Llicència de publicació

cc by-nc-sa (c) Solanas Sánchez, Judith, 2025
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230254

Les experiències de les entrenadores lesbianes a Espanya

Títol de la revista

Contribució addicional

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

[cat] L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és estudiar les experiències de les entrenadores a Espanya, amb un enfocament específic en com la intersecció del gènere i la orientació sexual influeix en el seu dia a dia i en el seu desenvolupament professional en diferents contextos esportius. Aquest objectiu s’ha assolit a través d’objectius específics, desenvolupats mitjançant tres estudis d’investigació, tal i com es detalla a continuació: El primer estudi va analitzar, des d’una perspectiva de gènere, fins a quin punt l’entrenament esportiu és una professió socialment sostenible per a les entrenadores. L’estudi, basat en el model de sostenibilitat social de Barron i Gauntlett (2002), va incloure entrevistes amb 20 entrenadores heterosexuals i lesbianes de diferents esports, anys d’experiència i rols en l’entrenament esportiu a Espanya. Els resultats mostren que les entrenadores s’enfronten a barreres estructurals i discriminació de gènere que afecten negativament les seves experiències, limiten la seva progressió professional i dificulten la seva qualitat de vida. Diverses entrenadores van indicar manca de recursos, condicions laborals inestables, dificultats per a conciliar la vida laboral i personal, manca d’oportunitats per avançar en les seves carreres professionals, falta de formació en gènere i diversitat, i homofòbia. Malgrat aquests reptes, diverses entrenadores van indicar que el seu creixement professional, benestar i qualitat de vida eren positius, en gran prat per a tenir bones relacions socials i professionals amb altres entrenadores, xarxes de suport femenines i models a seguir femenins. L’estudi conclou destacant la responsabilitat dels clubs esportius i òrgans de govern esportius de fomentar un esport inclusiu i equitatiu. L’estudi emfatitza la importància d’escoltar les veus i experiències, especialment aquelles que pateixen discriminació, com a punt de partida per (re) dissenyar i transformar el sistema esportiu i prendre decisions clau que beneficiïn i incloguin a tothom, i en particular, les entrenadores. El segon estudi va explorar les experiències de les entrenadores lesbianes a Espanya, i fins a quin punt reprodueixen l’estigma i/o desenvolupen agència per desafiar l’estatus quo i promoure el canvi social. Aquest estudi, basat en un marc conceptual que combina l’estigma (Goffman, 1963; Pryor & Reeder, 2011) i l’agència (Hays, 1994), va incloure entrevistes amb 16 entrenadores lesbianes de diferents esports, nivells de competició i rols en l’entrenament a Espanya. Els resultats mostren que el sexisme i l’homonegativitat estan presents en l’àmbit de l’entrenament esportiu, tot i que sovint es donen de forma subtil i són difícils d’identificar, però estan profundament arrelats en la cultura esportiva. L’homonegativitat es manifesta en forma de microagressions i comentaris relacionats amb el gènere o l’orientació sexual de les entrenadores lesbianes. Moltes van manifestar tenir pors i la necessitat de compartimentar la seva identitat sexual. Això les va portar a desenvolupar estratègies per gestionar la seva identitat en diferents contextos i grups socials. Els resultats mostren que les entrenadores lesbianes naveguen el seu dia a día a través d’un continuo on, en diferents moments i formes, podien reproduir l’estigma i/o desenvolupar agència per a promoure el canvi social. L’estudi conclou destacant la necessitat d’enfocaments més holístics que van més enllà de marcs binaris per abordar el sexisme i l’homonegativitat en l’entrenament esportiu. L’estudi destaca la importància de fomentar una cultura de l’entrenament més inclusiu, tot escoltant les experiències de les entrenadores, promovent mesures per prevenir la discriminació, oferint formació i educació, així com oportunitats de mentoria i xarxes de suport per a les entrenadores. El tercer estudi va examinar com les entrenadores lesbianes desenvolupen la seva identitat com entrenadores i quins espais afavoreixen o limiten el seu desenvolupament professional. Utilitzant la fenomenologia queer d’Ahmed (2006), 16 entrenadores lesbianes de diversos esports, rols d’entrenament i nivells de competició van participar en entrevistes semiestructurades. Diverses entrenadores van descriure tenir experiències negatives i desorientadores en espais esportius convencionals (espais masculins i heterosexuals), a causa de pràctiques històricament excloents, discriminació per gènere i sexualitat, així com per tenir una visió diferent de l’entrenament esportiu. Com a resultat, diverses entrenadores van fer la transició a espais esportius d’apoderament (sovint liderats per dones), com ara equips competitius liderats per dones, equips femenins, esport de base, esport escolar o esport adaptat. Aquests espais tenien una orientació més equilibrada entre la competició, el desenvolupament individual, l’educació i l’aprenentatge, i la inclusió. En aquests espais d’apoderament, les entrenadores es van sentir valorades i amb confiança per expressar-se tal i com eren. Després de tenir aquestes experiències positives, diverses entrenadores van impulsar canvis i iniciatives que promouen el desenvolupament, la inclusió i la mentoria en altres contextos esportius, inclosos els espais convencionals. L’estudi suggereix que els espais d’apoderament són entorns on les entrenadores poden ser elles mateixes, desenvolupar les seves habilitats i identitat com entrenadores, ja que aquests espais són més inclusius, filosòficament alineats amb els seus valors i ofereixen més oportunitats de desenvolupament professional que els espais esportius convencionals.
[eng] The overall aim of this doctoral thesis is to explore the lived experiences of women coaches in Spain, with a specific focus on how gender and sexual orientation intersect and shape the everyday lives and professional development across different sporting contexts. This aim has been addressed through specific objectives through the development of three research studies, as outlined below: The first study analysed, from a gender perspective to what extent sports coaching is a socially sustainable profession for women coaches. This study, based on Barron and Gauntlett’s (2002) social sustainability model, included interviews with 20 heterosexual and lesbian coaches from various sports, years of experience and roles in sports coaching in Spain. Findings show women coaches face structural barriers and gender discrimination that negatively impact their experiences, limits their career advancement, and hinders their quality of life. Women coaches reported having a lack of resources, unstable working conditions, difficulty managing work-life balance, a lack of professional opportunities to advance their careers, lack of training on gender and diversity, and homophobia. Despite these challenges, several coaches indicated their professional growth, well-being and quality of life were positive partly to having strong, positive social relationships with other female coaches, female-support networks and female role models. The study concludes by emphasising the responsibility of sport clubs and governing bodies to foster inclusive and equitable sport. The study advocates for the importance of listening to the voices and experiences, especially those subjected to discrimination, as a starting point for (re) designing and transforming a sports system and making key decisions that benefit and include everyone, and in particular women coaches. The second study explored the experiences of lesbian coaches in Spain, and the extent to which they reproduce stigma and/or build agency to challenge the status quo and foster social change. This study, based on a conceptual framework combining stigma (Goffman, 1963; Pryor & Reeder, 2011) and agency (Hays, 1994), included interviews with 16 lesbian coaches from various sports, competition levels, and coaching roles in Spain. Findings show there is widespread sexism and homonegativity in sports coaching that is subtle to identify but is rooted in sports coaching. Homonegativity took the form of micro-aggressions and included remarks and comments relating to lesbian coaches’ gender or sexual orientation. Many coaches reported having fears and a need to compartmentalise their sexual identity. This led them to deploy coping strategies to navigate their identities across different contexts and social groups. This way, lesbian coaches navigate their everyday through a continuum, where they variously reproduce stigma and/or building agency for social change in a multiplicity of ways. This study concludes with the need for more holistic approaches that go beyond binary frameworks to address sexism and homonegativity in sports coaching, as well as fostering a more inclusive coaching environment by listening to the voices of women coaches, developing anti-discrimination policies, training, and education, as well as mentoring opportunities and support networks for women coaches. The third study examined how women coaches develop their coaching identity and what spaces are more or less conducive for their professional development. Using Ahmed’s (2006) queer phenomenology, 16 lesbian women coaches from various sports, coaching roles, and competition levels participated in semi-structured interviews. Several coaches reported having negative and disorienting experiences in mainstream sport spaces (male and heterosexual spaces) due to historical exclusionary practices, discrimination based on gender and sexuality, as well as having a different vision of sports coaching. As a result, several coaches moved to ‘empowering’ sport spaces (often women led), such as competitive teams led by women, women’s teams, grassroots, school sport, or adapted sport that had a balanced orientation around the role of competition, individual development, education and learning, as well as inclusivity. In empowering spaces, coaches felt valued and confident to express their authentic selves. After having these positive experiences, many lesbian coaches felt empowered to make changes and initiatives that promoted development, inclusivity, and mentorship in other sport settings, including mainstream sport. This study suggests that empowering environments may offer better spaces for coaches, where they can be themselves, enhance their skills and coaching identities, because these spaces are more inclusive, philosophically aligned with their values and provide greater opportunities to advance their careers compared to mainstream sport spaces.
[spa] El objetivo principal de esta tesis doctoral es analizar las experiencias de las entrenadoras en España, con un enfoque específico en cómo la intersección del género y la orientación sexual influye en su día a día y en su desarrollo profesional en diferentes contextos deportivos. Este objetivo se ha abordado a través de objetivos específicos, llevados a cabo mediante tres estudios de investigación, tal y como se detalla a continuación: El primer estudio analizó, desde una perspectiva de género, hasta qué punto el entrenamiento deportivo es una profesión socialmente sostenible para las entrenadoras. El estudio, basado en el modelo de la sostenibilidad social de Barron y Gauntlett (2002), incluyó entrevistas con 20 entrenadoras heterosexuales y lesbianas de diferentes deportes, con distintos años de experiencia y roles en el entrenamiento deportivo en España. Los resultados mostraron que las entrenadoras se enfrentan a barreras estructurales y discriminación de género que afectan negativamente a sus experiencias, limitan su progresión profesional y afectan su calidad de vida. Varias entrenadoras describieron la falta de recursos, condiciones laborales inestables, dificultades para conciliar la vida laboral y personal, falta de oportunidades para avanzar en sus carreras profesionales, falta de formación en género y diversidad y homofobia. A pesar de estos retos, varias entrenadoras indicaron que su crecimiento profesional, bienestar y calidad de vida eran positivos, en gran parte por tener buenas relaciones sociales y profesionales con otras entrenadoras, redes de apoyo y referentes femeninos. Este estudio concluye enfatizando en la importancia de escuchar las voces y experiencias, especialmente de aquellas que sufren discriminación, como punto de partida para (re) diseñar y transformar el sistema deportivo y tomar decisiones clave que benefician e incluyan a todas las personas, y en particular, a las entrenadoras. El segundo estudio exploró las experiencias de las entrenadoras lesbianas en España, y hasta qué punto reproducen el estigma y/o desarrollan agencia para desafiar el status quo y promover el cambio social. Este estudio, basado en un marco conceptual que combina el estigma (Goffman, 1963; Pryor & Reeder, 2011) y la agencia (Hays, 1994), incluyó entrevistas con 16 entrenadoras lesbianas de diferentes deportes, niveles de competición y roles en el entrenamiento en España. Los resultados muestran que el sexismo y la homonegatividad están presentes en el ámbito del entrenamiento deportivo, aunque se manifiestan de forma sutil y son difíciles de identificar, pero están profundamente arraigados en la cultura deportiva. La homonegatividad se manifiesta en forma de microagresiones y comentarios relacionados con el género o la orientación sexual de las entrenadoras lesbianas. Muchas de ellas manifestaron tener miedos y la necesidad de gestionar su identidad sexual de forma compartimentada. Esto las llevó a desarrollar estrategias para gestionar su identidad en diferentes contextos y grupos sociales. Los resultados muestran que las entrenadoras lesbianas navegan su día a día a través de un continuo en el que, en distintos momentos y formas, pueden reproducir el estigma y/o desarrollar agencia para promover el cambio social. El estudio concluye destacando la necesidad de enfoques más holísticos que vayan más allá de marcos binarios para abordar el sexismo y la homonegatividad en el entrenamiento deportivo. El estudio destaca la importancia de fomentar una cultura del entrenamiento más inclusiva, escuchando las experiencias de las entrenadoras, promoviendo medidas para prevenir la discriminación, ofreciendo formación y educación, así como oportunidades de mentoría y redes de apoyo para las entrenadoras. El tercer estudio examinó cómo las entrenadoras lesbianas desarrollan su identidad como entrenadoras y qué espacios favorecen o limitan su desarrollo profesional. Utilizando la fenomenología queer de Ahmed (2006), 16 entrenadoras lesbianas de diversos deportes, roles de entrenamiento y niveles de competición participaron en entrevistas semiestructuradas. Varias entrenadoras describieron haber tenido experiencias negativas y desorientadoras en espacios deportivos convencionales (espacios masculinos y heterosexuales), debido a prácticas históricamente excluyentes, discriminación por género y sexualidad, así como por tener una visión diferente del entrenamiento deportivo. Como resultado, varias entrenadoras cambiaron hacia espacios deportivos de empoderamiento (mayormente liderado por mujeres), como equipos competitivos liderados por mujeres, equipos femeninos, deporte de base, deporte escolar o deporte adaptado. Estos espacios tenían una orientación más equilibrada entre la competición, el desarrollo individual, la educación, el aprendizaje y la inclusión. En estos espacios de empoderamiento, las entrenadoras se sintieron valoradas y con confianza para expresarse y ser ellas mismas. Tras tener estas experiencias positivas, varias entrenadoras impulsaron cambios que promueven el desarrollo, la inclusión y la mentoría en otros contextos deportivos, incluyendo los espacios convencionales. El estudio sugiere que los espacios de empoderamiento son entornos donde las entrenadoras pueden ser ellas mismas y desarrollar sus habilidades e identidad como entrenadoras, ya que estos espacios son más inclusivos, filosóficamente alineados con sus valores y ofrecen mayores oportunidades de desarrollo profesional que los espacios deportivos convencionales.

Recurs relacionat

Citació

Citació

SOLANAS SÁNCHEZ, Judith. Les experiències de les entrenadores lesbianes a Espanya. [consulted: 4 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230254

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre