Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/102988
Desenvolupament i aplicació de metodologies òmiques, analítiques i quimiomètriques en estudis ambientals
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] En aquesta Tesi s’han dissenyat, desenvolupat i aplicat noves metodologies quimiomètriques d’anàlisi multivariant de dades que permeten l’extracció d’informació química i bioquímica en estudis òmics i ambientals a partir de dades cromatogràfiques. S’ha estudiat la influència de diferents factors externs (estadi de creixement, tipus de cultiu, varietat i tipus de mostra) sobre el cultiu del blat mitjançant la comparació de les metodologies ANOVA-PCA i ASCA. Aquestes eines quimiomètriques s’han aplicat sobre l’anàlisi dirigida dels perfils TIC LC-MS dels metabòlits secundaris (al·leloquímics) del blat. Aquestes eines han permès interpretar els canvis dels seus metabòlits en relació als factors externs considerats. La concentració dels metabòlits al·leloquímics DIMBOA-Glc, DIMBOA, HMBOA i MBOA ha canviat de forma sistemàtica durant el creixement de la planta del blat en relació als factors estadi de creixement, tipus de mostra i la seva interacció. S’ha desenvolupat una estratègia experimental no dirigida per a l’estudi i anàlisi d’experiments metabolòmics de mostres de llevat, utilitzant cromatografia líquida amb detecció per espectrometria de masses (LC-MS) i mètodes quimiomètrics d’anàlisi de les dades experimentals obtingudes. Aquesta estratègia ha permès avaluar l’efecte de condicions estressants sobre el cultiu del llevat (canvi de temperatura de cultiu i concentracions creixents de Cu(II)). S’han avaluat els canvis en les àrees dels perfils d’elució cromatogràfica dels metabòlits resolts per MCR-ALS. Els mètodes quimiomètrics de selecció de variables VIP-PLS i SR-PLS han permès la discriminació entre mostres de llevat control i tractades. La identificació temptativa dels metabòlits s’ha fet a partir dels seus espectres de masses resolts per MCR-ALS. S’ha proposat una interpretació biològica dels canvis observats en el metaboloma com a conseqüència dels canvis en les condicions del seu cultiu (canvis de temperatura i concentracions creixents de Cu(II)). S’han observat modificacions en el metaboloma del llevat quan aquest s’ha cultivat a 42ºC (condicions estressants), i s’ha detectat l’inici procés d’estrès oxidatiu en el llevat quan aquest s’ha cultivat a concentracions (subletals) creixents de Cu(II). S’ha realitzat l’estudi de les correlacions existents entre les concentracions dels compostos orgànics determinades per CG-MS acumulats als sediments marins (IODP- U1318) durant l’època del Miocè i la temperatura superficial del mar (SST) en el mateix període de temps. S’ha aplicat el mètode VIP-PLSR als perfils cromatogràfics TIC GC-MS de mostres de sediments marins per a la selecció de nous possibles marcadors paleoclimàtics dels canvis de temperatura en el període de temps investigat. Aquest estudi ha permès la diferenciació entre les aportacions dels compostos del grup de lípids d’origen marí i terrestre. Finalment, s’han estudiat i comparat diferents mètodes quimiomètrics de selecció de variables, VIP-PLS i SR-PLS, en l’anàlisi de diversos conjunts de dades multivariants de naturalesa i complexitat diversa. En particular, aquest estudi s’ha aplicat a la selecció de variables en els següents casos: 1) selecció dels paràmetres fisicoquímics de l’aigua que influeixen més en el seu gust; 2) selecció dels compostos orgànics fòssils dels sediments marins, les concentracions dels quals (obtingudes per GC-MS) es correlacionaven més amb els canvis de temperatura superficial de l’aigua del mar en estudis paleoclimàtics; i 3) selecció dels gens, a partir d’anàlisi de xips d’ADN (microarrays), de l’organisme Daphnia magna exposat a dosis subletals de SSRI, en relació a la seva reproducció. S’ha demostrat que el mètode SR té una alta sensibilitat i especificitat. El mètode VIP també ha presentat alta sensibilitat i ha estat més rigorós per a la selecció de variables en els cromatogrames TIC, però ha demostrat baixa especificitat en la resta de conjunt de dades.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
FARRÉS RODRÍGUEZ, Mireia. Desenvolupament i aplicació de metodologies òmiques, analítiques i quimiomètriques en estudis ambientals. [consulta: 1 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/102988]