La concepció antimoderna i la deshumanització de l’art; fortuna crítica de l’obra d’Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964)

Abstract

[cat] La tesi es composa de dos volums: el primer dedicat a l’estudi sobre la concepció antimoderna i la deshumanització de l’art, aplicats a la fortuna crítica d’Alfred Sisquella i Oriol (1900-1964); el segon volum correspon al repertori d’imatges de l’obra del pintor. La trajectòria estilística d’Alfred Sisquella fou canviant; parteix de l’avantguarda i el primitivisme, tendències que abandonà per evolucionar vers plantejaments realistes i naturalistes amb incursions en el vibracionisme, la nova objectivitat i el surrealisme. El conjunt de la seva producció ha estat encasellat en la figuració dels retrats de la seva esposa Antònia Rambla, model seré de la dona catalana del segle XX i l’obra titllada d’antimoderna. En aquesta investigació descobrim aspectes poc coneguts de la seva obra i del context artístic dels anys deu, vint i trenta del segle XX, en particular els orígens de l’agrupació Saló dels Evolucionistes de la qual Alfred Sisquella en fou membre fundador i part constituent. També revisem la constel·lació d’artistes formada a l’entorn de la Sala Parés de Barcelona a partir de 1925 i en el període de la postguerra i el franquisme. La revisió de l’Homenots: Alfred Sisquella (1959), assaig biogràfic de Josep Pla contrastat amb la documentació hemerogràfica ofereix nous perfils en l’apreciació de l’obra d’aquest artista pintor i teòric de l’art injustament oblidat. La tesi és una petita aportació per al rescabalament històric dels artistes i dels intel·lectuals de la Generació de 1917.

[eng] The thesis is composed of two volumes: the first one devoted to the study of the antimodern conception and the dehumanization of art, applied to the critical fortune of Alfred Sisquella i Oriol (1900-1964); the second volume corresponds to the repertoire of images of the painter's work. Alfred Sisquella's stylistic career was changing; part from the avant-garde and primitivism, tendencies that he abandoned to evolve towards realistic and naturalistic approaches with incursions into vibrationism, new objectivity and surrealism.The whole of his production has been shaped by the portraitures of his wife Antònia Rambla, a model of serenity that will be the Catalan woman of the twentieth century, and his paintings were titled antimodern. In this research we discover little-known aspects of the work and the artistic context of the years ten, twenty and thirty of the twentieth century, in particular the origins of the group Hall of the Evolutionists of which Alfred Sisquella was a founding member and constituent. We also review the constellation of artists formed in the Sala Parés (Barcelona) from 1925 and in the period of the postwar period and the Franco regime. The review of Homenots: Alfred Sisquella (1959), biographic essay by Josep Pla, contrasted with the heterogeneous documentation offers new profiles in appreciation of the work of this painter and theoretical artist of the art unjustly forgotten. The work is a small contribution to the historical recuperation of the artists and intellectuals of the Generation of 1917.