De la clínica a l’escena. La reescriptura de la histèria a Portrait de Dora d’Hélène Cixous

Abstract

Aquest treball planteja una doble lectura de l’escena fundacional de la psicoanàlisi: l'anàlisi inacabada de Dora. Per una banda, proposem recuperar el text de Freud, Fragment d’anàlisi d’un cas d’histèria (Cas Dora) per tal de repensar, sobretot, el marc dialèctic de l’espai de la cura i la problemàtica de la transferència. Per l’altra, llegirem la peça de teatre Portrait de Dora d’Hélène Cixous. En tant que reescriptura, la peça estableix una relació intertextual amb el text-pare, a partir de la qual és possible posar en qüestió la vigència simbòlica i teòrica del discurs de Freud. Partint de la postura freudiana que pensa la histèria en el marc edípic, intentarem anar més enllà d’aquesta limitació de la mà de la reescriptura d’Hélène Cixous. Com es veurà, Cixous a Portrait de Dora posa en escena una histèria que trenca amb aquesta relació. Una histèria que s’escriu sola i que d’aquesta manera, prescindint de la inscripció del Nom del Pare, pot subvertir el seu privilegi simbòlic. Què suposa donar veu a Dora sense la limitació del Pare? Amb aquesta pregunta, voldríem assajar quines implicacions poètiques i polítiques, pel que fa a la reescriptura del desig i el símptoma de Dora, s’obren en el teatre d’Hélène Cixous, i de quina manera constitueixen una escena material.