Màster Oficial - Construcció i Representació d'Identitats Culturals (CRIC)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/10782

Treballs del Màster Oficial de Construcció i Representació d'Identitats Culturals (CRIC) de la Facultat de Filologia de la UB.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 58

“[F]lying up and away:” Deviance from home and resistant reorientations in Lorrie Moore’s Birds of America
(2025-09-29) Càmara Lorite, Laura; Alsina, Cristina
[cat] Birds of America (1998), de l’autora nord-americana Lorrie Moore, comprèn dotze històries diferents. Aquest Treball Final de Màster analitza nou d'aquests contes, centrant-se en els múltiples moviments i reorientacions que representen. Atès que no s'ajusten a la normativitat, els protagonistes d'aquestes narratives inicien diversos moviments, buscant perpètuament una llar que acolli les seves identitats vulnerables i transitòries. A través de lents afectives, aquesta anàlisi examina com els personatges de Moore divergeixen de les expectatives socials, així com la manera en què el seu desig de pertànyer apel·la a la creació d'una llar alternativa —una que roman, igual que ells i elles, eternament en procés. Identifica, també, resistència en els seus temors, sofriments i fracassos, així com en la seva decisió de, a vegades, rebutjar un lloc hostil per fugir de nou. En conclusió, aquesta tesi observa les desviacions que prenen, i albira una llar tan a través com més enllà d’aquestes, tan lluny com els personatges vagin.
“I am my own revolution”: A Mythocritique on Thomas Shelby’s Hegemonic Masculinity in Steven Knight’s Peaky Blinders
(2024) Vila Tortajada, Natàlia; Owen, David; Ortega, Dolors
This dissertation aims to examine masculine manifestations in Steven Knight’s acclaimed TV series Peaky Blinders. It is particularly interested in Thomas Shelby, the gang’s leader and main character, and how his masculine identity is constructed through the influence and manipulation of male myths to achieve a hegemonic masculinity. This last term, coined by R.W. Connell, will present a naturalised form of masculinity desired by Thomas and the Blinders. In addition, the study of his identity will be complemented by an approach to homosociality to highlight the relevance of male interactions to both enhance and contest other masculinities. Furthermore, it will be discussed how he profits from different forms of communities and male bonds—the army, the business, and the gang—to aid his personal project. Ultimately, the project intends to conduct a mythocritique to scrutinise the damaging consequences the aspiration to a hegemonic masculinity has on identitarian masculine processes.
Claroscuros queers: temporalidad, comunidad y contraarchivo queers en Blackouts (2023) de Justin Torres
(2024-09-11) Moreira Rodríguez, Emanuel; Grau Perejoan, Maria
[spa] El presente Trabajo Final de Máster analiza la última novela publicada por Justin Torres, Blackouts (2023), con el objetivo de describir las temporalidades, los modos de alianzas íntimas queers (Butler 2017) y la forma de archivo a la contra en la que se nos presenta la obra. Para ello, tras presentar al sujeto queer de estudio, se profundiza en las temporalidades que definirán estas alianzas. En este sentido, el marco teórico ahonda en cómo la manera no convencional de experimentar el pasado, el presente y el futuro por los sujetos queers supone también una reconsideración en la manera en que dichos sujetos se relacionan entre sí. Teniendo esto en cuenta, y enmarcado en el giro afectivo (Clough 2007), este trabajo analiza la comunidad queer transhistórica, o comunidad del pasadofuturopresente, que nos encontramos en Blackouts. En último lugar, se pretende examinar cómo estas comunidades transhistóricas se materializan a través del tiempo mediante un contraarchivo que cuestiona el saber blanco, hetero y cisexual.
La permuta de personatges a When We Have Sufficiently Tortured Each Other Text i posada en escena
(2024-03) Vilarrúbias Basas, Bernat; Aragay, Mireia
[cat] A When We Have Sufficiently Tortured Each Other (2019), Martin Crimp introdueix un dispositiu formal quant a l’ús del personatge que fa trontollar la presumpta correspondència entre el personatge, d’una banda, i el seu nom/cos, de l’altra. En tres ocasions, sobtadament, es produeix una permuta de paper s entre els dos protagonistes, de manera que cadascun continua contribuint al desplegament narratiu de la peça amb el nom/cos de l’altre. Des d’una aproximació ontoestètica a la categoria dramàtica i teatral del personatge, aquest treball examina a fons l’ ús innovador que fa Crimp d’aquesta categoria en la peça, especialment durant les permutes. També analitza l’impacte d’aquest tractament en les especificitats de la translació escènica del text, emprant com a estudis de cas l’estrena que va tenir lloc al N ational Theatre de Londres (2019) i el muntatge més recent del Teatre Nacional de Catalunya (2023).
Queering Motherhood: An Exploration of Maternal Ambivalence and Queer Spaces in Rachel Cusk’s Arlington Park
(2024-07-31) Rodríguez Farré, Susagna; Arbués Caballés, Cristina
[eng] This study aims to explore the huge influence that maternal ambivalence plays in Rachel Cusk’s novel, Arlington Park, and analyse how the experience of moments of disorientation in space – or epiphanies – leads each female protagonist to re-define her identity. Maternal ambivalence is “the experience shared variously by all mothers in which loving and hating feelings for their children exist side by side” (Parker 1). The conception of maternal ambivalence as the ugly, forbidden face of motherhood even led Erica Jong to be “booed of the stage by a feminist audience” (Berlant 237) during a conference in which she read “a series of poems that celebrated pregnancy and birth.” (Berlant 39) Thus, Cusk’s focus on maternal ambivalence offers a queer perspective of motherhood that forces the “[destabilization of] the existing social relations, institutions and discourses” (Gibson 6). Simultaneously, Cusk’s introduction of epiphanies, a series of disorientating moments experienced by her female protagonists, offers them the chance to re-orientate their life paths and opens the door to a new reading of Arlington Park, using Sara Ahmed’s concepts of disorientation, queerness, and re-orientation. In order to analyse the viability of these two interpretations, a close exploration of the main novel is carried out by referring to several secondary sources, such as: Sara Ahmed’s Queer Phenomenology: Orientations, Objects, Others (2006), Andrea O’Reilly’s Matricentric Feminism: A Feminism for Mothers (2020), Margaret Gibson’s introduction to Queering Motherhood: Narrative and Theoretical Perspectives (2014), Lauren Berlant’s The Female Complaint (2008), or Rozsika Parker’s Mother Love/ Mother Hate: The Power of Maternal Ambivalence (1996), among others.
Call Me Home to Leave: Jay Gatsby's Mansion and Tears of Trauma
(2023-07-07) Mena Amat, Nico; López, Gemma (López Sánchez)
[eng] This research paper explores the role of Jay Gatsby’s mansion as a location of trauma in Francis Scott Key Fitzgerald's novel, «The Great Gatsby». The aim is to examine the mansion as both a physical location and a metaphorical space where various traumas converge and find a fertile ground for manifestation. The study adopts Cathy Caruth's trauma theoretical framework, drawing upon her insights and reflections on Sigmund Freud's seminal work, «Beyond the Pleasure Principle». The mansion, situated on Long Island, is depicted as an idyllic setting for parties and opulence, yet beneath its glamorous façade lies a deep undercurrent of trauma. Through a comprehensive analysis of all the chapters in which the mansion is present, this research illuminates how the mansion functions as a utopian space for trauma. It becomes the perfect breeding ground for the flourishing of various traumas, serving as a magnet for characters haunted by their past experiences. By applying Caruth's theoretical lens, this study sheds light on the intricate dynamics between trauma and its physical surroundings. It reveals how the mansion symbolically encapsulates the unresolved traumas of Gatsby and other characters, functioning as a site of both refuge and torment. The research delves into the complexities of Gatsby's own traumatic experiences and the ways in which the mansion becomes a location for his desperate quest to transcend his past. Through a meticulous analysis of key passages and events, this research highlights the mansion's significance in the narrative, not merely as a backdrop but as an integral component that shapes the characters' trajectories and emotional landscapes. This study contributes to the field of literary analysis by providing a deeper understanding of the psychological implications of physical spaces in literature. It demonstrates how the mansion serves as a potent symbol of trauma and its enduring impact on individuals. Ultimately, this research offers new insights into the intricate interplay between location, trauma, and human experience, prompting further exploration of trauma studies within the realm of literature and beyond. Keywords: The Great Gatsby, Long Island mansion, utopia, post-war trauma, post-traumatic stress disorder (PTSD), dreams and nightmares, psyche
"We always put things back where they belong": (des)legitimacions, (des)orientacions i (des)allotjaments a «We Have Always Lived in the Castle», de Shirley Jackson
(2023-09-29) Puigvert Crous, Paula; Alsina, Cristina
[cat] El següent Treball Final de Màster proposa una anàlisi de la novel·la «We Have Always Lived in the Castle» (1962), de Shirley Jackson, per abordar la complexitat de la subjectivitat femenina i concebre'n el procés de construcció en contacte amb les narratives familiars i patriarcals intrínseques a l'àmbit domèstic. Teòricament emmarcat en els estudis queer i el camp de la fenomenologia (Judith Halberstam i Sara Ahmed), amb especial atenció a les relacions subjecte-objecte, el projecte se centra en la identitat de gènere de les germanes Constance i Merricat Blackwood, i la llegeix com a inseparable de les connotacions socials, culturals i afectives impregnades en l'espai i en els objectes heretats de la família difunta. Aquest encreuament entre identitat i espai ha estat útil per analitzar com, a través de les pràctiques i actuacions domèstiques, tots els personatges perpetuen o desafien els estàndards (re)productius imposats per la mateixa família, alhora que contribueixen a la (des)legitimació de les seves jerarquies internes. Per tal d'abordar aquest compromís, bona part de la investigació es recolza en el concepte teòric de "desallotjament" proposat per Paula Geyh, i reflexiona sobre els sentiments conflictius i humans que pateixen les dones en el desig de desvincular-se físicament i simbòlicament de la casa familiar i patriarcal. Amb això, l'última secció del treball se centra en el final agredolç de la novel·la, per reafirmar com el potencial de canvi que hi ha en la domesticitat després de la crema de la casa s'interromp quan les germanes tornen a llocs familiars i coneguts. CONCEPTES CLAU: We Have Always Lived in the Castle, Shirley Jackson, desallotjament, domesticitat, fenomenologia queer, literatura nord-americana
Entangled Timelines: Memory and Caribbean Diasporic Identities in Edwidge Danticat's «Krik? Krak!»
(2023-09-29) Martínez Ruiz, Claudia; Alonso Breto, Isabel
[eng] This thesis will explore how different forms of memory contribute to the construction of Caribbean identity and Haitian history. It will do so, more specifically, through the reading of the literary work «Krik? Krak!» (1995) by Haitian American writer Edwidge Danticat. In this short story collection, the phenomenon of memory arises from the cumulative effect of interconnected narratives, encompassing both the ancestral stories that elucidate the behaviours and the identities of present-day characters, as much those living in diaspora as those residing in the fictional setting of Ville Rose, Haiti. The diverse forms of memory in discussion will be tied together by Michael Rothberg's concept of multidirectional memory, which contemplates a sense of fluidity and interculturality characteristic of Caribbean cultures. The versatility granted by this framework will be applied as dependent on two important concepts: collective memory and communicative memory, which provide answers to the silences and gaps in the postcolonial Caribbean. Keywords: Edwidge Danticat, Multidirectional Memory, Collective Memory, Communicative Memory, Caribbean Diasporic Identities
Écrire le silence des pères dans «Moze» de Zahia Rahmani et «L'art de perdre» de Alice Zeniter
(2023-09-29) Loison, Anaïs; Rius Piniés, Mònica; Vera-Rojas, María Teresa
[fra] «Moze» (2003) de Zahia Rahmani et «L'art de perdre» (2017) d'Alice Zeniter racontent la vie des harkis et de leurs descendant·es à travers une perspective intergénérationnelle et intersectionnelle. Fille et petite-fille de harkis, elles interrogent, par le biais du récit autobiographique et de la fiction, le silence qui entoure leurs histoires familiales. Les personnages cherchent à se défaire d'une filiation coloniale et à dépasser les déterminismes hérités de leurs pères. J'explore dans ce travail le rôle du silence et la place de l'écriture dans la construction et la représentation des identités chez les descendant·es de harkis. L'analyse est structurée en deux parties : la première explore les origines des harkis et pourquoi, incarnant la figure du traître à l'issue de la guerre d'Algérie, ils ont été bannis de leur communauté et condamnés au silence. Pour cela, je m'appuie sur les écrits de Frantz Fanon pour comprendre le processus de perte d'identité et d'aliénation qui les caractérisent. Dans une deuxième partie, j'analyse la prise de parole - majoritairement féminine - dans la littérature chez les descendant·es de harkis à partir des années 2000. Tout en reprenant le concept de postmémoire de Marianne Hirsch, je cherche à répondre aux questions suivantes : comment ces dernier·es peuvent élaborer leur histoire personnelle depuis le silence familial et politique et pourquoi la brèche faite dans le mutisme des pères se fait par la figure féminine des filles et petites-filles de harki ? Paroles clés : postmémoire, silence, identités postcoloniales, intersectionnalité, Algérie
"Milicianes de la paraula viva": dones i nació en la música d’arrel valenciana contemporània
(2023-09-29) Arribas, Alejandro; Nicolau, Adriana
[cat] La música d'arrel o tradicional ha suposat històricament, i en especial des del Romanticisme folklorista, un element clau per a la conformació d'identitats culturals i col·lectives. Alhora, però ha contribuït també a la perpetuació de rols de gènere i estructures androcèntriques que han limitat o impedit la participació femenina en aquesta escena musical. Aquesta invisibilització s'està revertint en els últims anys gràcies a una nova generació d'artistes que estan introduïnt mirades feministes al patrimoni musical i, en conseqüència, proposant noves lectures de les identitats nacionals que sorgeixen d’aquest patrimoni. En aquest treball, estudiaré aquest fenomen de reinterpretació a la música d’arrel del País Valencià per dilucidar com en l'últim lustre s'han fet propostes musicals en què les mirades feministes i les idees sobre la valencianitat intersecten per resultar en una nova proposta de conceptualització del país. Elements com els símbols culturals i polítics, els vincles afectius col·lectius i la geografia seran analitzats per descobrir com els esguards feministes i els relats identitaris valencians conflueixen en l'obra de les artistes, i quin model de nació proposen. Paraules clau: País Valencià, dones, música d'arrel, feminismes, valencianitat, folklore, reinterpretació, identitats nacionals
The Queer Homes and Communities of Stone Butch Blues: On Violence, Intimacy, and Queer Possibilities
(2022-09-29) Bafaluy Avenoza, Clara; Alsina, Cristina
[eng] Leslie Feinberg’s Stone Butch Blues (1993) follows the life of Jess, a Jewish, working-class, and butch protagonist. Through first-person narration, the novel explores issues of intersectional community-building, negotiation of difference and sameness, and the possibility of queer alternatives to home and domesticity. Amidst constant and unbearable police brutality, social punishment and verbal threats, the characters of the novel struggle to survive both on a physical level—keeping their bodies alive—and on a psychological one—developing a sense of self and self-worth. This Master’s thesis analyzes both the novel’s depiction of police violence, framed as torture, and the survival strategies that develop around it, which involve community-building and intimacy between traumatized characters. The analysis is structured in two parts: the first part explores what makes community necessary and how it works through close readings of the text alongside theoretical works on community, such as Zigmunt Bauman’s, and on torture, such as Elaine Scarry’s. The second part of the analysis focuses on the limitations of community, the delineation of its boundaries, and the consequences of being without community through works on queer and bisexual theory, such as Jack Halberstam’s and Claire Hemmings’. Lastly, this thesis turns to the utopic drive of the novel, focusing on hope and the celebration of difference as essential to queer, class-conscious politics.
Viajar y escribir sobre el otrx: identidad, pertenencia y mirada colonial en la trilogía de los Diarios de Sanmao
(2022-09) Chen, Paloma; Rius Piniés, Mònica
En China y Taiwán no es común encontrar a alguien que no haya oído el nombre de Sanmao (1943-1991). Tildada muchas veces de “fenómeno”, su figura ha ejercido fascinación en lectoras y lectores chinos que eran adolescentes en los años 60 del pasado siglo y consumían sus obras con avidez. Parto de que la visión que Sanmao transmite a sus compatriotas chinos es la de una España exótica y lejana, en cuyo territorio periférico (Canarias, el Sáhara…) se pueden vivir aventuras emocionantes, tener un latin lover y ser la esposa perfecta. En este trabajo, me interesa teorizar sobre la construcción identitaria de Sanmao desde diversos lugares: ¿quién es Sanmao cuando describe que ella es “la única china que hay” en el desierto? ¿Cómo se autorrepresenta y cómo representa a lxs otrxs? ¿A qué privilegios y jerarquías de clase, étnicas, raciales o de género podemos asociar la construcción de su mito, que refuerza la idea del viaje como una aventura individual y de crecimiento personal? ¿Al servicio de qué narrativas sobre la identidad, el género, la colonización y la raza está la construcción de su figura, al mismo tiempo marginal pero también fascinante para la cultura mainstream? ¿Hasta qué punto su soledad, romanticismo y muerte han sido fetichizados y mercantilizados? La vida y obra de Sanmao nos enseña sobre las identidades (híbridas, contextuales y no monolíticas) y sobre cómo vivir más libre. Pero, ¿cómo hacerlo, en un mundo limitado por las categorías de raza, género, clase social y otras? Sus experiencias, reflejadas en sus libros, pueden seguir lanzando preguntas al aire: ¿Quiénes somos cuando estamos en constante movimiento? ¿Quiénes son lxs otrxs, también en constante movimiento?
La imatge literària de l’infern en la narrativa testimonial de Primo Levi a través de Se questo è un uomo
(2022-09-29) Martín i Pons, Jordi; Siguan, Marisa
[cat] Trenta-cinc anys després de la mort de Primo Levi, la seva tasca i el seu llegat com a testimoni dels horrors de l’holocaust són encara centrals per entendre la història i la memòria del segle XX. El nostre ànim, en aquestes pàgines, consisteix a analitzar la seva primera i central obra; Se questo è un uomo (1947), per tal de copsar la manera en la qual, Levi, construeix la imatge literària de l’infern al redós del Lager d’Auschwitz. Aquest viatge el realitzarem a través de l’anàlisi de diversos fragments de l’obra de Levi, acarats oportunament amb altres obres de la literatura universal, com la Commedia dantesca. D’aquesta manera podrem capir la manera singular en la qual Levi s’insereix en l’univers concentracionari, testimonial i la singularitat del seu testimoni, que posa de manifest la lluita i, si escau, el triomf de l’esperit humà per tal de no defallir ni ser anihilat a l’infern dels camps. Finalment, repassarem la manera en la qual l’infern ha reeixit en ser explicat, testimoniat, i ha esdevingut un llegat per a les noves generacions en forma d’esperança i testament ètic: mai més!
"The Dream House was never just the Dream House:" Unhousing, Domestic Abuse, and Archival Silence in Carmen Maria Machado’s In the Dream House (2019)
(2022-07-08) Rosell Castells, Clara Jane; Alsina, Cristina; Andrés González, Rodrigo
In the Dream House by Carmen Maria Machado (2019) is a formally inventive memoir that addresses domestic abuse in lesbian relationships. It is presented as a collection of vignettes, each framed through the lens of a different literary trope as a means of interrogating Machado’s own experience (a total of 141 are used). The memoir explores how the process of archival silence has erased accounts like hers from historical records, as a form of cultural violence. Drawing from the concept of what Paula E. Geyh calls “unhousing” and considering the claim that Machado makes that “the Dream House was never just the Dream House,” the first part of this work centers on the versatility of the so-called Dream House and how its multiple meanings serve to illustrate to what degree the effects of trauma stemming from an abusive relationship reverberate in the abused subject. The way that the concept of the Dream House works on various levels because of the process of unhousing shows how it is used as a narrative device, in close relation to both the text’s form and content. The second part of this work deals with how the memoir aims at widening the archive of representations of domestic violence by offering a new space to accounts of intimate partner abuse within lesbian relationships. Moreover, this second part also examines how Machado builds missing context around her account by identifying mirror experiences in the archives of classic fairy tales and folktales, represented in the memoir by Stith Thompson’s Motif-Index of Folk-Literature.
De la clínica a l’escena. La reescriptura de la histèria a Portrait de Dora d’Hélène Cixous
(2022-06) Palau Centelles, Alba; Segarra, Marta
Aquest treball planteja una doble lectura de l’escena fundacional de la psicoanàlisi: l'anàlisi inacabada de Dora. Per una banda, proposem recuperar el text de Freud, Fragment d’anàlisi d’un cas d’histèria (Cas Dora) per tal de repensar, sobretot, el marc dialèctic de l’espai de la cura i la problemàtica de la transferència. Per l’altra, llegirem la peça de teatre Portrait de Dora d’Hélène Cixous. En tant que reescriptura, la peça estableix una relació intertextual amb el text-pare, a partir de la qual és possible posar en qüestió la vigència simbòlica i teòrica del discurs de Freud. Partint de la postura freudiana que pensa la histèria en el marc edípic, intentarem anar més enllà d’aquesta limitació de la mà de la reescriptura d’Hélène Cixous. Com es veurà, Cixous a Portrait de Dora posa en escena una histèria que trenca amb aquesta relació. Una histèria que s’escriu sola i que d’aquesta manera, prescindint de la inscripció del Nom del Pare, pot subvertir el seu privilegi simbòlic. Què suposa donar veu a Dora sense la limitació del Pare? Amb aquesta pregunta, voldríem assajar quines implicacions poètiques i polítiques, pel que fa a la reescriptura del desig i el símptoma de Dora, s’obren en el teatre d’Hélène Cixous, i de quina manera constitueixen una escena material.
Naíma, la figura de la exmusulmana e inmigrante en El lunes nos querrán, de Najat el Hachmi: ¿paria o tránsfuga?
(2022-09-12) Hadjal, Nouria; Rius Piniés, Mònica; González Fernández, Helena, 1967-
[spa] A partir de una aproximación teórica, analizaremos las temáticas centrales de El lunes nos querrán (2021) de Najat el Hachmi; nos centraremos sobre todo en mostrar las marcas de exclusión que experimenta la protagonista, Naíma. Ante la doble discriminación que padece por parte de los «suyos» (magrebíes), y por parte de los europeos, —por su condición de exmusulmana y extranjera— responderemos a la pregunta principal de la monografía: ¿se trata de una figura paria o tránsfuga? Lo haremos a partir de la examinación directa del texto: estudiaremos cómo se manifiesta este repudio, y cómo repercute en la psicología de nuestra protagonista y en su socialización. Asimismo, nuestro enfoque partirá desde la perspectiva de género, ya que la experiencia de Naíma está atravesada intrínsicamente por la opresión patriarcal. En el ámbito literario, explicaremos cual es la esencia de la obra literaria de El Hachmi, para poder relacionar sus anteriores libros con el corpus seleccionado. Y del mismo modo reflexionaremos sobre el uso del «yo» en la voz narrativa principal y el juego literario que lleva a cabo la autora con el género. Veremos cómo la autora convierte en herramienta de visibilización social la literatura del yo y el narrador en segunda persona.
«¿A quién le interesaría la historia de nuestras pequeñas penas y glorias domésticas?» Subversión en la domesticidad en Little Women, Good Wives, Little Men y Jo’s Boys de Louisa May Alcott
(2022-07-13) Peralo López, Paula Patricia; Andrés González, Rodrigo
Louisa May Alcott publicó su novela más célebre, Mujercitas (Little Women), en 1868. Lo que empezó siendo un libro dirigido a un público adolescente y femenino acabó convirtiéndose en una obra canónica de la literatura norteamericana del siglo XIX. La casa real de los Alcott, “Orchard House”, se transformó en la casa de la familia March, un lugar que ha sido inmortalizado en numerosas adaptaciones cinematográficas, pero siempre compartiendo las mismas cualidades: un lugar acogedor y cálido. Sin embargo, la importancia de “Orchard House” reside en todo aquello que ocurre dentro de la casa. Son sus habitantes y el hogar que conforman quienes dan valor a la modesta “Orchard House”. En una clara conexión, la autora mostró a los lectores cómo era la esfera privada de los Alcott, su propia familia, mediante la narración de las aventuras y desventuras de la familia March, su alter ego literario, en una novela doméstica y encantadora. Alcott describió una domesticidad atípica para su época donde los roles de hombres y mujeres estaban en equilibrio, y que podría haber sido la base para una reforma social, tal y como la escritora anhelaba; una sociedad donde las líneas que separaban las esferas masculina-pública y femenina-doméstica se difuminasen, y las hermanas March se convirtiesen en adultas autosuficientes y seguras capaces de luchar para conseguir los mismos derechos para todos en la Nueva Inglaterra del siglo XIX.
An NDN Home Is Like a Dandelion”: Queer Indigenous Orientations in Joshua Whitehead’s Jonny Appleseed (2018)
(2021) Cortés Farrujia, Elena; Andrés González, Rodrigo
Ever since Joshua Whitehead published his debut novel, Jonny Appleseed (2018), the (inter)national acknowledgements for his ground-breaking work have only flourished. The story follows its eponymous protagonist, a young Two-Spirit, Indigiqueer man who lives in the city, through a physical and a mental journey back to the reservation to attend his stepfather’s funeral and visit his kokum’s grave. Jonny Appleseed constitutes a homecoming narrative that conflates different temporalities and spaces in a non-linear account, from his apartment in the city to his kokum’s house in his childhood memories; thus, creating a multidimensional tapestry that explores the gendered, sexual, ethnic and class configurations of the spaces – and times – that he inhabits.
L’Enciclopedia Espasa i la Gran Guerra 1914-1918, un intent de neutralitat cultural
(2011-06) González Cuadra, Francesc Xavier; Hurtley, Jacqueline
La història de l’enciclopedisme modern, des de l’Encyclopédie fins a finals del segle XIX, va viure una profunda transformació. L’evolució des de les més altres fites de l’objectivitat i la universalitat del primer enciclopedisme acadèmic desembocà en un enciclopedisme nacional, representat pel projecte paradigmàtic de l’Encyclopaedia Britannica. El coneixement i la seva transmissió passà pel filtre de les particularitats nacionals, i el reeixit projecte britànic es va estendre i adoptar per les principals nacions i països de l’Occident europeu. El coneixement enciclopèdic es convertí en un element consubstancial a la construcció nacional i cultural. Les enciclopèdies i productes enciclopèdics d’Alemanya, França, Regne Unit i també d’Espanya utilitzaren les enciclopèdies per proporcionar una visió pròpia i molt particular de les seves realitats nacionals, i sobretot de la seva història, cultura, etc. Les enciclopèdies nacionals, en definitiva, tenien com a objectiu proporcionar un prisma des del qual observar i interpretar el coneixement del món des d’una òptica en clau nacional. En el cas espanyol, el referent més notori del nou enciclopedisme nacional fou l’Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, habitualment anomenada l’Espasa-Calpe o simplement Espasa. L’objectiu del treball de final de màster és mostrar com l’Enciclopedia Espasa-Calpe interpretà i representà un fet tan transcendent en la història de la humanitat com la Primera Guerra Mundial des d’un punt de vista hispànic. El treball evidencia que la posició de neutralitat d’Espanya envers el conflicte fou el leitmotiv que va moure el o els creadors de les entrades referents al conflicte a l’enciclopèdia. De fet, el que s’acabà comprovant és que les tensions internes entre els grups de pressió dels partidaris a entrar a la guerra (intervencionistes) i els no partidaris (neutrals) s’evidencien en el sentit i en la línia que prenen els continguts i el discurs enciclopèdic sobre la guerra. D’aquí la importància del subtítol del treball. La menció a l’intent és la mostra que el contingut enciclopèdic sobre la Gran Guerra a l’Espasa-Calpe no sempre es va poder cenyir a una neutralitat. De fet, els continguts palesen les tensions entre partidaris d’entrar a la guerra a favor de la Triple Aliança i els partidaris de la Triple Entesa. I aquestes tensions acaben influint en el coneixement enciclopèdic sobre el conflicte. Idea que referma que les enciclopèdies són ‘le miroir du monde’, i en aquest cas de la peculiar situació de neutralitat -però de tensió- que es visqué a Espanya i Catalunya envers la Gran Guerra de 1914-1918.
Negative empathy in narrative: humanizing evil in In Cold Blood and Les bienveillantes
(2020) Baila-Bigné, Sara; Alsina, Cristina
Prompted by the critical void in affect theory about how literary affects are created, the present MA thesis aims to analyse the emotional response to negative empathy precisely as a literary narratological construction. To do so, drawing on L. Doležel’s conception of the theory of mimesis as a “possible-world semantics” and on the subsequent understanding of fictional narratives as “parasocial” worlds (Oatley), the main body of this MA thesis will consist on a narratological analysis of T. Capote’s In Cold Blood and J. Littell’s Les bienveillantes. This examination of both novels focuses on the literary devices ―which I have called “empathic builders” ― that promote an empathic engagement with negative characters. On the one hand, it reveals in-text negative empathy to be a formal phenomenon with a material dimension; on the other hand, it exemplifies the capacity of literary texts to enlarge the reader’s affective and empathic capacity

Examinar

Enviaments recents