Influència de l’avaluació formadora en l’àrea d’educació física sobre les funcions executives

Abstract

[cat] L’objectiu general d’aquesta tesi és analitzar quina influència té un programa d’avaluació formadora a l’àrea d’Educació Física sobre la cognició. Es valoren les funcions executives (BRIEF2), la metacognició (versió adaptada del Jr. MAI-B), el rendiment acadèmic (notes d’Educació Física) i la percepció competencial que té l’alumnat de l’àrea (valoració final de trimestre i entrevistes). Amb una metodologia a cavall entre l’avaluació de programes i la investigació acció, es dissenya i s’aplica un programa d’avaluació formadora monitoritzat per les sessions d’Educació Física. Amb una orientació quasiexperimental i un caràcter ecològic i mixt (quantitatiu-qualitatiu), el programa s’implementa en dues ocasions durant sis mesos dels cursos 2021-22 i el 2022-23 amb alumnat de 2n de l’ESO (entre 13 i 14 anys). La mostra és de tipus no aleatori i seleccionada a conveniència (n=96) amb 47 ♂ i 49 ♀. Es determinen dos grups: el control realitza les activitats habituals a l’EF del centre mentre que l’experimental participa en un programa en què s’incrementa la presència d’activitats d’avaluació formadora. Els resultats són contradictoris. Si bé durant aquesta etapa hi ha un declivi general de les funcions executives, l’alumnat amb un millor desenvolupament cognitiu en el pretest té més estratègies per regular el seu aprenentatge i per aprofitar millor les oportunitats, realitza més activitats d’avaluació i millora l’índex de regulació cognitiva. A més, tot l’alumnat millora la metacognició i el rendiment acadèmic, sent el grup experimental el que obté millors puntuacions. El grup experimental també mostra més quantitat i diversitat d’arguments pel que fa a la percepció competencial de l’assignatura i a les estratègies i activitats d’avaluació utilitzades. De forma general es conclou que l’alumnat amb millors funcions executives no només aprofita millor les oportunitats d’aprenentatge, sinó que té recursos per gestionar i aprendre més. Es pot suggerir que la participació en el programa afavoreix el desenvolupament cognitiu i que sembla que el nombre d’activitats d’avaluació realitzades pot ser determinant en aquest sentit.

[spa] El objetivo general de esta tesis es analizar la influencia de un programa de evaluación formadora en el área de Educación Física sobre la cognición. Se valoran las funciones ejecutivas (BRIEF2), la metacognición (versión adaptada del Jr. MAI-B), el rendimiento académico (nota de Educación Física) y la percepción competencial que tiene el alumnado del área de Educación Física (evaluaciones a final de trimestre y entrevistas). Con una metodología a caballo entre la evaluación de programas y la investigación-acción, se diseña y se aplica un programa de actividades de evaluación monitorizado para las sesiones de Educación Física. Con una orientación cuasiexperimental de carácter ecológico y mixto (cualitativo y cuantitativo), el programa se implementa en dos ocasiones durante 6 meses de los cursos 2021-22 y 2022-23 con alumnado de 2º de la ESO (entre 13 y 14 años). La muestra es de tipo no aleatoria y seleccionada a conveniencia (n=96) con 47 ♂ y 49 ♀. Se determinan dos grupos: el control, que realiza las actividades habituales de la EF del centro y el experimental, que participa en un programa en el que se incrementan las actividades de evaluación. Los resultados son contradictorios. Si bien durante esta etapa hay una pérdida en las funciones ejecutivas, el alumnado con un mayor desarrollo cognitivo en el pretest tiene más estrategias para regular su aprendizaje, aprovecha mejor las oportunidades, realiza más actividades de evaluación y mejora su índice de regulación cognitiva. Además, todo el alumnado mejora la metacognición y el rendimiento académico, siendo el grupo experimental el que obtiene mejores resultados. El grupo experimental muestra también más cantidad y diversidad de argumentos relacionados con la percepción competencial y las actividades de evaluación realizadas. Se concluye, de forma general, que el alumnado con mejores funciones ejecutivas no solo aprovecha mejor las oportunidades de aprendizaje, sino que tiene más recursos para gestionarlas y aprender más. Se puede sugerir que la participación en el programa favorece el desarrollo cognitivo y que, según parece, el número de actividades realizadas puede ser determinante en este sentido.

[eng] The overarching objective of this thesis is to examine the influence of a formative assessment programme within the field of Physical Education on cognitive development. The study evaluates executive functions (BRIEF2), metacognition (adapted version of the Jr. MAI-B), academic performance (Physical Education grades), and students’ perceived competence in the subject area (through end-of-term evaluations and interviews). Employing a methodology situated between programme evaluation and action research, a structured and monitored assessment activity programme was designed and implemented during Physical Education sessions. The study adopts a quasi-experimental, ecologically valid, mixed-methods design (combining qualitative and quantitative approaches). The intervention was conducted on two occasions across a six-month period during the 2021–22 and 2022–23 academic years with students in the second year of compulsory secondary education (ages 13–14). The sample was non-random and selected through convenience sampling (n = 96), comprising 47 male and 49 female students. Two groups were established: a control group that followed the school’s standard Physical Education curriculum, and an experimental group that engaged in a programme with an increased emphasis on formative assessment activities. The findings are mixed. While a general decline in executive functions is observed during this developmental stage, students who demonstrated higher cognitive development in the pretest phase exhibited greater capacity for self-regulated learning, made better use of learning opportunities, engaged more actively in assessment tasks, and showed improvement in their cognitive regulation index. Moreover, all students demonstrated gains in both metacognitive awareness and academic performance, with the experimental group achieving significantly better outcomes. The experimental group also articulated a wider range and greater depth of arguments related to perceived competence and the assessment activities conducted. In summary, the results suggest that students with more developed executive functions not only capitalise more effectively on learning opportunities but also possess greater cognitive resources to manage and benefit from them. Participation in the formative assessment programme appears to support cognitive development, and the number of assessment activities undertaken may be a determining factor in this regard.