Elastografia de la fàscia plantar

Abstract

Introducció: La fascitis plantar és una de les patologies més comunes del peu, representa el 80% de les patologies del taló. Als EUA al voltant d'un milió de visites anuals acaben amb el diagnòstic de fascitis plantar. En el 80-90% dels casos els símptomes desapareixen dins dels 10 mesos posteriors. Objectius: Analitzar si l'elastografia és un mètode efectiu pel diagnòstic precoç en les fasciopaties plantars en pacients amb simptomatologia lleu. Material i mètodes: Es va dur a terme una revisió sistemàtica de la literatura en les bases de dades Pubmed i Scopus dels articles que valoressin l’electrografia com a mètode de diagnosis de la fasciopatia plantar. Resultats: En els 9 estudis analitzats es van estudiar un total de 538 fàscies plantars. En 4 dels estudis s’utilitza el mode SWE (Elastografia d’ones de cisallament), en 3 el mode RTSE (Elastografia en temps real) i en dos dels estudis no determinen el mode d’elastografia que empren. Discussió: Tots els autors dels estudis analitzats conclouen que l’elastografia té una valoració positiva en el diagnòstic de la fasciopatia plantar. La caracterització de nous paràmetres ecogràfics de les propietats mecàniques pot ajudar en el diagnòstic precoç i a pacients amb simptomatologia lleu, tot i que, s'ha de determinar en estudis futurs. Conclusions: L'elastografia millora la precisió diagnòstica per la fasciopatia plantar, no obstant això, encara no es pot afirmar que sigui un mètode efectiu per la detecció de les fasciopaties plantar de manera precoç amb pacients amb simptomatologia lleu.