Tosquelles, un avançat a les connexions neuronals i l'epigenètica

Abstract

En molts àmbits de la cultura, el nom de Francesc Tosquelles evoca imatges de canvi i de renovació, de compromís social amb els llavors anomenats malalts mentals i de crítica i de transformació dels paradigmes establerts en psiquiatria a finals de la primera meitat del segle XX. La seva tesi doctoral, que va presentar a la Universitat de París el 1948, ja va ser tota una declaració d'intencions. Va proposar la necessitat d'establir un paradigma interdisciplinari per a la psiquiatria, que va anomenar psicoteràpia institucional. En part, es basava en la psicologia de la Gestalt, segons la qual la ment configura els elements que li arriben a través de la percepció i de la memòria, inclosos el pensament, la intel·ligència i la resolució de problemes. També hi va integrar la psicoanàlisi, molt de moda a mitjans del segle XX, la fenomenologia -que aborda el tema de la consciència- i la neurobiologia, per reviure la noció hipocràtica del metge filòsof, el clàssic iatros philosophos.