ECOS. Pensar la contemporaneïtat i el present des de l'Ètica, Estètica i la Filosofia Política

Abstract

[Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat] La publicació conjunta dels Treballs de Fi de Grau de l’alumnat de Filosofia arriba a la seva quarta edició. A mi m’agrada dir en broma que un any és novetat; el segon, repetició; el tercer, ja és tradició... I el quart, simplement, segueix una inèrcia que ja s’ha consolidat els anys anteriors, quan l’acció ha superat el llindar de probabilitats que la podrien desestabilitzar. Hauria escrit això un any acadèmic ordinari. Però se’m fa molt difícil eludir el fet que aquest any no ha tingut res de normal ni d’ordinari, res que ens recordi a com érem abans en aquell mon que coneixíem... Aquests mesos he pensat sovint en un fragment d’ El món d’ahir (1944) de Stefan Zweig que ara només puc evocar de memòria: no érem conscients, llavors, quan hi vivíem que el futur era fràgil, perquè vivíem immersos en el present, i no va ser llavors, fins anys després, quan tots els dics i murs ens van caure sobre el cap, que ens vam adonar que feia molt que el mon ja era en runes. Bé, potser la cita de Zweig no fa exactament així, però aquesta versió lliure vol acostar-se al sentiment que volen transmetre aquestes línies.

[Introducció de l'editor - Hypatia Pétriz] Els assajos que es presenten en aquest recull són d’índole diversa i parteixen de marcs teòrics força diferents; tanmateix, hi trobem preocupacions comunes. Tots els textos reflexionen sobre aspectes vinculats a les conseqüències del final de la Modernitat i d’altres propis de la Filosofia Contemporània. Pertanyen a tres disciplines diferents que a vegades s’entrecreuen: l’Ètica, l’Estètica i la Filosofia Política. Quan presentàvem versions primerenques dels treballs, ens sorpreníem en trobar ponts implícits entre plantejaments en aparença tan dispars. Hi havia persones llegint als mateixos autors, o bé pensant sobre problemàtiques que estaven interrelacionades. No s’ocupaven exactament dels mateixos temes, però esdevenia possible un diàleg. Durant les sessions prèvies al congrés, el diàleg va ser fructífer, malgrat les dificultats que suposen la docència i l’aprenentatge virtuals. Per aquest motiu, el títol del recull d’assajos inclou la paraula ‘ecos’, ja que és possible trobar ressonàncies d’un treball a l’altre. Escriure és una tasca prou solitària, però en aquests moments de diàleg i exposició vèiem com, en realitat, comptàvem amb l’escolta i el suport de companyes i companys i de la tutora.