Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/123602

Treballs Finals de Grau de Filosofia de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 20 de 23
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    ¿Qué necesita hacer un viajero en el tiempo?
    (2025-07) Dogra Ferré, Jorge; Díez, José A. (José Antonio), 1961-
    El presente trabajo tiene por objetivo analizar, desde el punto de vista de la lógica modal2, el margen de acción que posee un viajero en el tiempo. Empezamos exponiendo la concepción según el trabajo seminal de Lewis (1976), cuya formulación de la paradoja del abuelo (pp. 149-152) inaugura el debate acerca de las posibilidades que posee dicho viajero en el tiempo. Específicamente, nos centramos en la imposibilidad de acabar tanto con otros como con nosotros mismos (siempre considerando que estamos en la misma línea temporal (que la nuestra)), siguiendo a Vihvelin (1996) y Kiourti (2008). Finalmente, contemplamos la réplica de Vranas (2010) a Vihvelin, quien aboga por la posibilidad que ella niega. Mas, pretendemos enmendar su fatídica propuesta revisando la noción del origen único, que nos individúa rígidamente, sobre el que construye su contrargumento, basándose en Kripke (1980).
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La DMT como herramienta cognitiva: Una defensa externalista-estructural de su valor epistémico
    (2025-07) Masmitjà Valle, Gerard; Díez, José A. (José Antonio), 1961-
    El presente escrito explora si las experiencias perceptivas inducidas por DMT pueden considerarse una fuente válida de conocimiento. A partir de un marco externalista epistémico, argumento que el valor epistémico de estas experiencias no depende necesariamente de si remiten al mundo físico externo, sino de si están estructuradas por condiciones objetivas del sistema perceptivo humano. Propongo una versión de externalismo epistémico estructural compatible con un fisicalismo moderado; en tanto que la mente emerge del cerebro y sus estructuras comunes permiten experiencias regulares podemos decir que bajo ciertas condiciones estas pueden ser epistémicamente significativas. En consecuencia, se analiza si la DMT actúa como herramienta cognitiva al reorganizar filtros predictivos del cerebro y proporcionar acceso a patrones no ordinarios de procesamiento de la información. La tesis se articula a través del externalismo del contenido (Tyler Burge), el modelo de mente extendida (Clark y Chalmers), y propuestas contemporáneas sobre epistemología psicodélica (Fink, Cadenas). Finalmente defiendo que incluso cuando no hay acceso directo al mundo externo, el conocimiento sobre las estructuras internas de la cognición sigue siendo objetivamente válido, epistémica y epistemológicamente relevante.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La ciencia ante la complejidad: comprensión en simulaciones
    (2025-12) García-Casal Quevedo, Ruth del Cielo; Macià, Josep
    Actualmente, a grandes rasgos, se mantienen dos posturas acerca de la función de la comprensión. Para algunos autores la comprensión resulta derivada de la explicación e irrelevante para el papel explicativo. En cambio, otros autores destacan la centralidad de la comprensión en la elaboración de explicaciones. El objetivo de este trabajo es mostrar cómo en el estudio de fenómenos complejos, que actualmente está mediado en su faceta teórica por el uso de simulaciones, la idea estándar sobre comprensión (aquella en que se excluye el papel de la compresión en el desarrollo explicativo) resulta insuficiente para dar cuenta cómo, de facto, se obtiene comprensión del estudio de los fenómenos complejos. Para ello se ofrece como ejemplo el caso de las simulaciones cosmológicas. Se argumenta que aquellos que reconsideran el papel de la comprensión pueden recoger mejor las nuevas exigencias de la ciencia contemporánea, que está estrechamente relacionada con el estudio de fenómenos complejos.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Cartografies de la contemporaneïtat. Treballs de fi de grau. Grup B1
    (2025-07) Puigbó Bordea, Dinora Maria; Sánchez Sánchez, Gabriel Alejandro; Noales Bosch, Ivet; Piguillem Pérez de Rozas, Albert; Díaz Font, Mar; Mitjanes Mingolarra, Unai; García Moreno, Alex; Suslova Suslova, Jessica; González Consuegra, Adrià; Miras Boronat, Núria Sara; González Consuegra, Adrià
    [Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat]  Hi ha una constant que es repeteix en els treballs de fi de grau de l’alumnat en la darrera dècada, i és aquesta inquietud per un temps present, els signes del qual no sabem interpretar. És per això que aquest grup d’alumnes va triar Cartografies de la contemporaneïtat com a títol tant del congrés que hem celebrat aquest mes de juny, com d’aquesta edició. Anem a la deriva, però no com el flâneur de Walter Benjamin en els passatges parisencs; tampoc com Ulisses, en el seu llarg retorn a casa. No estem caçant experiències ni afegint vida, sinó que anem apinyats en una gran barca atrotinada, com les que usen tantes persones migrants fent-se a la mar. I tot i que maldem per ignorar-ho, els nostres destins estan inevitablement units. Si no ho fem junts, no ens salvarem. És palpable la preocupació per la crisi de la democràcia, per l’avinentesa de la guerra, per la violència masclista sobre dones i dissidents del gènere, pels successius períodes d’anomia social que generen malestar i empitjoren la nostra salut mental, i per les formes poc innocents amagades en les paraules de fer-nos mal. Però tot i que no són temps que convidin a l’optimisme, jo no puc sinó sentir-ne una mica després d’aquests mesos acompanyant a les persones d’aquest grup en aquest tram final del seu Grau. He gaudit de totes les converses, m’ha inspirat la vostra originalitat, i m’ha fet somriure veure com sorgia un clima de col·laboració i admiració mútua en les poques, però significatives ocasions en què ens hem trobat. Tinc la convicció que hem de deixar enrere el model aspiracional neoliberal que ens vol inculcar una forma buida d’èxit. En el seu lloc, proposo que estimar la filosofia és això: preparar persones en el camí de la veritat i la justícia. Crec que heu demostrat que teniu les millors eines i aptituds per encarar el que us toqui. Us desitjo vents favorables, que no us faltin l’amistat, ni l’amor ni l’alegria. I que la voluble fortuna ens guardi en aquesta recerca compartida. Us pensaré amb afecte, la vostra tutora.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Hannah Arendt i Little Rock: una interpretació des de la qüestió jueva
    (2024-07) Ferré Pallach, Alex; Mauri, Margarita
    Aquest treball té com a objectiu principal demostrar que existeix un vincle entre el contingut de l’article de Hannah Arendt «Reflections on Little Rock» i l’estudi que la mateixa autora havia efectuat en altres parts de la seva obra sobre la qüestió jueva. S’argumenta que la crítica d’Arendt a la imposició de la integració racial a les escoles públiques dels Estats Units es basa en la seva anàlisi sobre el sorgiment de l’antisemitisme modern i sobre la història dels jueus europeus. Més concretament, es demostra que la interpretació d’Arendt dels esdeveniments de Little Rock es fonamenta en la sospita que de la igualació social i educativa de la població afroamericana se’n derivi la seva persecució i discriminació política, així com en el rebuig de forçar els nens i les nenes afroamericans a afrontar la seva condició de marginalitat a través de la cerca de la seva acceptació per part de la societat blanca.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    El naixement dels savis (Shèngrén) a l'ofici intern (Nèiyè). Accés a l’autonomia de l’home davant de la gràcia dels déus i l’ofici dels bruixots
    (2024-07) Joseph Olivé, Manuel; Montosa, Pablo
    L’Ofici Intern (Nèiyè) (Xina, c. 350 aC), presenta el savi (shèngrén) com exponent de l’autonomia de l’home respecte de la gràcia dels déus i l'ofici dels bruixots. Es basa en una concepció monista en què la naturalesa dels homes i els celestials (shén) comparteixen l'alè (qì), manifestat en diversos estats com la quinta essència (jīng) i l'esperit (shén), atorgant als humans la capacitat d'assolir la saviesa per mitjà de l'espiritualitat. Com a resultat d’aquest estudi es conclou, en primer lloc, que la relació entre el cos i l’activitat mental no és d’independència ni d’oposició; en segon lloc, que la norma ètica cerca l’ordre universal i que la regla moral radica en la realització espiritual del subjecte. Finalment, es presenta la tesi hipotètica que l’explicació de l’origen humà des de principis naturals fomenta la concepció de la igualtat inherent entre els éssers humans i rebutja la noció d’una jerarquia natural que legitimi a un grup sobre un altre.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    El concepto de biografía en Schopenhauer: entre lo histórico y lo poético
    (2024-06) Yang, Shunxing; Mauri, Margarita
    En este trabajo de fin de grado se considera el problema de si en Arthur Schopenhauer el género de la biografía tiene un carácter histórico o poético. Se recurre directamente a los textos del autor con el fin de defender que para él la biografía no es más poética que la historia, sino que es tan histórica como la historia propiamente dicha. Después de aclarar el lugar que ocupa el género biográfico para Schopenhauer, se realiza una crítica a la interpretación que hace Anthony K. Jensen de las consideraciones del filósofo alemán. Con ello, podrá ser resaltada de nuevo la distinción que este último marca de forma clara entre lo histórico y lo poético.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Oὐσία, εἶδος, ἐνέργεια: contra una lectura esencialista de la metafísica aristotélica
    (2024-03) Zapata Pedrosa, Marc; Mauri, Margarita
    [spa] La presente investigación tiene como fin el esclarecimiento de algunas de las nociones centrales de la metafísica aristotélica. En concreto, se estudian las nociones de εἶδος y ἐνέργεια, poniendo especial atención a su relación con la noción central de oὐσία. Al respecto de la noción de εἶδος, se argumenta en favor de la particularidad de las formas aristotélicas. Sobre la noción de ἐνέργεια, se argumenta que, en el caso de Dios, su actualidad presenta una cierta trascendencia respecto de su forma, lo cual revela que la metafísica aristotélica no culmina en la doctrina de las formas, sino en la doctrina del acto. Con todo esto, se pretende alejar el pensamiento de Aristóteles de la tradicional lectura esencialista que se ha ejercido sobre su filosofía.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La recepción del estoicismo en el colectivo de ultraderecha «Red Pill»
    (2024) Casado Etxeberria, Jonas; Gómez Villar, Antonio
    Este trabajo examina el interés por el estoicismo del movimiento de ultraderecha «Red Pill», desarrollado en internet en la década de 2010, y critica su lectura de la filosofía estoica. El trabajo se divide en tres partes. En la primera se describe la Red Pill y su fascinación por el estoicismo. En la segunda, se consideran cuatro razones explicativas para este interés: la atracción que suscita la cultura clásica en la Red Pill, la celebración de los valores masculinos atractivos para ella, la construcción de la idea de que los hombres son más racionales que las mujeres y el recurso a ciertas prácticas transformadoras. En la última parte se formulan cuatro críticas a la recepción que la Red Pill hace del estoicismo: 1) contradice el cosmopolitismo estoico, 2) da demasiada importancia a lo corpóreo, 3) omite los pasajes en los que los estoicos hablan de la racionalidad de las mujeres, 4) solo tiene en cuenta la ética. En conclusión, la lectura de la tradición estoica que hace Red Pill es parcial, sesgada e instrumental.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Los videojuegos como servicio y las cajas de botín: Un análisis de las prácticas ideológicas del capitalismo
    (2024) Lluch Martínez, Roberto; Crespín Perales, Montserrat
    Este artículo propone un análisis político y socioeconómico de los videojuegos como servicio (games as a service). La crítica se centrará en las cajas de botín (loot boxes), una de las «microtransacciones» presentes en este tipo de videojuegos. Este caso servirá para centrar la crítica y poder situar mejor el problema dentro de su contexto. El análisis explorará tres tesis: que los efectos de las cajas de botín son perjudiciales para los jugadores, que la ideología imperante en el neocapitalismo fomenta un consumo ludópata y que la concienciación es la mejor vía para luchar contra esta ideología.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    El Judici de l’Esperança: Un recorregut a través de la tercera pregunta kantiana
    (2023) Bernadich de Bolós, Alba; Carrasco, Nemrod
    Aquest treball ressegueix l’esperança dipositada per Kant en la teleologia, en la història i en l’home. Essent així, el camí emprès parteix de la naturalesa per tal d’avançar vers els fruits de la llibertat i desembocar en la interioritat de tota bona voluntat. En cadascun d’aquests tres àmbits ressona amb força la imperiosa necessitat de dotar de sentit l’obediència de la llei moral, una obediència que tot i haver de ser incondicional no pot renunciar a ser també esperançada. Lluny de trair el compliment inexorable del deure, la pregunta per l’esperança n’és un ingredient essencial que denota la nostra finitud. Les obres de Kant clamen que aquesta darrera pregunta no pot quedar sense resposta, i al mateix temps suggereixen que encara té una multitud de respostes a oferir.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La prudencia en Aristóteles: ¿garantiza la rectitud únicamente de los medios o también del fin de la acción?
    (2023) Escudero Aksaeva, Víctor José; Mauri, Margarita
    En este trabajo de fin de grado se considera el problema de si la prudencia en la ética de Aristóteles garantiza la rectitud únicamente de los medios o también del fin de las acciones. Para resolver esta cuestión se parte del significado de las nociones de medios, fin y de la fundamentación que tiene la prudencia en la ψυχή. También se analiza la relación entre la prudencia y la virtud moral, llegando a la conclusión de que ambas garantizan la rectitud del fin, pues ambas operan conjuntamente. Tras esto, se analiza la interpretación dada por Pierre Aubenque y D. J. Allan a la prudencia. Esto ha permitido resaltar la importancia que tiene en la prudencia el conocimiento de los medios, para garantizar la eficiencia de la acción, y de los fines, para aplicar una regla general a los casos concretos. También se han criticado las interpretaciones de ambos autores, porque se focalizan únicamente en los medios o en los fines al considerar lo que es propio a la prudencia.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Metabolitzar el silenci: escrits per pensar la resistència política
    (2023) Gálvez Rastrojo, Jan; Fortes Espada, Coral; Carné Alsina, Nina; Crespo Palomar, Anna; Miras Boronat, Núria Sara
    [Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat] És un recurs bastant freqüent de la teoria i la filosofia política la utilització de metàfores mecàniques o orgàniques per representar el funcionament i la dinàmica de les societats. A l’antiguitat aquest símil servia per explicar els cicles entre règims: com si fossin organismes vius, les formes polítiques arribaven al seu moment de plenitud, però un cop un element estrany s’introduïa i n’alterava l’equilibri, les formes es corresponien i morien o es transformaven en una altra cosa. Als pensadors i pensadores se’ns dona molt millor copsar les essències immutables, mentre que el canvi sigui potser el que realment se’ns escapa i al cap i a la fi sigui molt més interessant d’observar... D’alguna manera aquest raonament el podem traslladar als nostres dies presents en què tot està en transició cap a una altra cosa i sembla que no podem fer res més que mirarnos- ho amb desconcert. El que és segur és que els Treballs de Fi de Grau d’enguany s’han escrit en un context de transició i incertesa i que pensar el moment d’impasse serà el repte de les noves graduades i graduats de Filosofia en els propers anys. Ens trobem davant d’un canvi de signe i aquests treballs també en són testimoni. Segurament no sigui casualitat que els treballs amb millor qualificació d’aquest curs acadèmic els hagin escrit majoritàriament dones (amb una honorable excepció). També és molt significatiu que els temes que han triat ens parlin d’una nova orientació en la mirada envers la tradició o de la incorporació de nous objectes d’estudi, tots ells relacionats amb els valors, el feminisme o la perspectiva de gènere. El futur de la filosofia truca a la porta.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La idea de Raimon Panikkar sobre la plenitud de la vida a través de la literatura: Don Juan, Fausto y Siddhartha
    (2023) Pitarch Ruiz, Xavi; Mauri, Margarita
    El presente trabajo busca defender la propuesta de Raimon Panikkar sobre la experiencia plena de la vida mediante una exploración a través de la literatura. Según tal concepción, la vida humana se encuentra truncada mientras no se integren las tres dimensiones de la experiencia: la sensible, la intelectual y la espiritual. Tal tesis se ilustrará, en primer lugar, observando las consecuencias que provoca la exageración de alguna de estas tres dimensiones, utilizando a la literatura como escenario de la vida. Para ello, se hará un recorrido literario que arranca en el Don Juan de Zorrilla, pasa por el Fausto de Goethe, y finaliza en el Siddhartha de Hesse, siendo leído cada uno de ellos como el símbolo de cada una de estas tres dimensiones. Finalmente se argumentará que, en el Siddhartha adulto, recogiendo lo aprendido de Don Juan y Fausto, se puede encontrar una buena ejemplificación de la idea de Panikkar sobre la experiencia plena de la vida.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    El objeto de la metafísica
    (2023) Díaz Arasanz, Carlos; Mauri, Margarita
    [spa] En este trabajo se investiga el objeto de la metafísica. A tal efecto, se estudia el argumento que desarrolla Avicena en la Metafísica de la Curación. La distinción entre el objeto y el objetivo de una ciencia permite entender por qué Dios no es el objeto de la metafísica. Se arguye que el objeto de la metafísica es el existente en cuanto existente y que el objetivo es Dios, como causa explicativa última del objeto de la ciencia. Así, se muestra, desde Avicena, que la metafísica clásica no reduce la ontología a la teología.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    L’educació moral a través de l’esport. Una activitat apta per a l’adquisició de virtuts morals
    (2022) Reüll Domènech, Èric; Mauri, Margarita
    L’objectiu d’aquest treball és demostrar, de manera argumentada, que l’esport és una activitat apta per a l’adquisició de virtuts morals. En la primera part del treball es proposa definir l’esport a partir del concepte de pràctica, tal com Alasdair MacIntyre defineix aquest concepte a l’obra Tras la virtud. S’argumenta, a continuació, que en l’esport es mostren i s’exerceixen virtuts morals (com la humilitat, la fortalesa, la temprança, etc.), sense les quals no es poden assolir els béns interns de l’esport. En la segona part del treball es justifica la necessitat que l’entrenador sigui també educador moral. L’entrenador ha d’instruir, guiar i exhortar els esportistes amb l’objectiu que participin en l’esport per assolir els béns interns i, així, adquirir virtuts morals. Per aquesta raó, l’entrenador ha de posseir un caràcter moral virtuós.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Consideracions sobre la tradició científica i astronòmica alexandrina des d’una historiografia cultural de la ciència
    (2022) Mazoteras Miras, Max; Rius Gatell, Rosa
    En aquest treball explorem, des d’una historiografia cultural de la ciència, les condicions de possibilitat del desenvolupament, entre el III aC i el II dC, de la ciència alexandrina en general i de l’astronomia matemàtica en particular, tot posant l’accent en la naturalesa dels moviments migratoris d’aquest període i en les influències peripatètiques i astrològiques sobre aquest procés.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Nietzsche y el evangelio. Una exégesis del concepto de compasión
    (2021) Sánchez Romero, Paula; Crespín Perales, Montserrat
    El propósito de esta investigación es realizar una exégesis del concepto de compasión a partir de la comparación entre la noción cristiana de la compasión y la noción que Nietzsche posee de ella. A partir de dicha comparación se pretende dar respuesta a dos cuestiones, a saber: ¿cuál es la concepción crítica de Nietzsche con respecto a la compasión?, y ¿cuál es la finalidad que Nietzsche persigue al presentar su obra Así habló Zaratustra como un quinto evangelio? Para poder resolver estas cuestiones, el trabajo constará de un análisis detallado de la noción de compasión tanto en el cristianismo como en la obra de Nietzsche y de una posterior comparación que permita dilucidar en qué aspectos difieren ambas concepciones y cuáles son los motivos de dicha diferencia. Se concluirá señalando que la concepción que Nietzsche guarda sobre la compasión se encuentra en las antípodas de la concepción cristiana. De ahí que toda su tarea esté centrada en devaluar la noción de compasión propuesta por el cristianismo. En la obra Así habló Zaratustra, Nietzsche intentará destruir el concepto de compasión a martillazos.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Reptes que ens interpel·len
    (2022) Castro Vásquez, Ronnye David; Feliu i Gil, Maria Huitzillin; Izquierdo Couceiro, Adex; Lonca Puig, Arnau; Masmitjà Rodríguez, Sílvia; Oliveras i Fonoll, Joan; Romans i Torrent, Ariadna; Oms Sardans, Sergi
    [Presentació del volum – Sergi Oms] Aquesta és la cinquena edició de la publicació conjunta dels Treballs de Fi de Grau de l’alumnat de quart curs del Grau de Filosofia. Això vol dir, doncs, que aquesta activitat comença a estar ja plenament consolidada i esdevé, així, una forma de mirar la història recent de la Facultat i dels seus estudis. Hi podem observar, ja, com la pandèmia va impactar en la nostra vida i, també, és clar, en la nostra vida acadèmica; hi trobem un relat del confinament, de l’aparició de les classes en línia, de les mascaretes i de les distàncies, i de les preocupacions, angoixes i dificultats per les quals l’alumnat i el professorat ha passat aquests últims anys. Però, malgrat tot això, quelcom ha romàs: l’interès per a l’exploració d’espais nous, sovint inhòspits, que fan que la filosofia sigui una activitat tan fascinant. Des de l’activitat filosòfica, es poden explorar aquests espais de moltes maneres diferents, però les més habituals dins de l’acadèmia són l’activitat escrita i la parlada. La segona es va concretar en els congressos realitzats per l’alumnat de l’assignatura de Treball de Fi de Grau durant el curs 2021/2022. La primera queda plasmada en el volum que trobareu a continuació: un recull d’algunes d’aquestes exploracions en forma de ponència escrita.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    ECOS. Pensar la contemporaneïtat i el present des de l'Ètica, Estètica i la Filosofia Política
    (2020) Fontanet, Paula; Güell, Pau; Herràndiz, Magí; Sardà, Eduvigis; García-Albea, Clàudia; Vernet, Júlia; Cervelló, Gemma; Serrano, Queralt Antú; Gatnau, Josep Maria; Miras Boronat, Núria Sara
    [Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat] La publicació conjunta dels Treballs de Fi de Grau de l’alumnat de Filosofia arriba a la seva quarta edició. A mi m’agrada dir en broma que un any és novetat; el segon, repetició; el tercer, ja és tradició... I el quart, simplement, segueix una inèrcia que ja s’ha consolidat els anys anteriors, quan l’acció ha superat el llindar de probabilitats que la podrien desestabilitzar. Hauria escrit això un any acadèmic ordinari. Però se’m fa molt difícil eludir el fet que aquest any no ha tingut res de normal ni d’ordinari, res que ens recordi a com érem abans en aquell mon que coneixíem... Aquests mesos he pensat sovint en un fragment d’ El món d’ahir (1944) de Stefan Zweig que ara només puc evocar de memòria: no érem conscients, llavors, quan hi vivíem que el futur era fràgil, perquè vivíem immersos en el present, i no va ser llavors, fins anys després, quan tots els dics i murs ens van caure sobre el cap, que ens vam adonar que feia molt que el mon ja era en runes. Bé, potser la cita de Zweig no fa exactament així, però aquesta versió lliure vol acostar-se al sentiment que volen transmetre aquestes línies.