Carregant...
Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2026-05-26Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/226783
Mitos científicos en la educación superior. Un análisis feminista de la reproducción de la desigualdad
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta tesis doctoral analiza cómo los mitos científicos, entendidos como creencias sobre la ciencia, pueden reforzar desigualdades de género, raza y clase en estudiantes universitarios. Desde una perspectiva feminista y con un enfoque mixto (cuantitativo y cualitativo), el objetivo es construir una visión holística sobre la influencia de los mitos científicos en las desigualdades sociales dentro del alumnado universitario. La tesis se estructura en cuatro partes. La primera, el marco teórico, consta de cuatro capítulos donde se aborda la construcción del conocimiento científico, así como su papel en la consolidación de jerarquías sociales. A través de las epistemologías feministas, se analiza cómo el género, la raza y la clase influyen en la disciplina científica y en la legitimidad de quienes la practican. La segunda parte, el marco metodológico, consta de dos capítulos: metodología de investigación y técnicas de recogida de información. La investigación adopta un diseño mixto concurrente, combinando un cuestionario cuantitativo y grupos de discusión. El cuestionario caracteriza la distribución de las creencias analizadas, mientras que los grupos de discusión profundizan en el significado de estos mitos y en el papel de la educación en su reproducción o cuestionamiento. El estudio se centra en estudiantes de la Facultad de Educación y de Física de la Universidad de Barcelona. La tercera parte, resultados y discusión, incluye cuatro capítulos. Entre los resultados, los datos cuantitativos muestran diferencias en la adhesión a los mitos científicos según el género, la pertenencia al colectivo LGBTIQ+, la racialización, la clase y la participación política. Las personas no binarias y los hombres cuestionan menos estos mitos, mientras que el colectivo LGBTIQ+ y la clase obrera los rechazan con más firmeza. Asimismo, las personas que participan políticamente presentan menos adhesión a estas creencias. En el análisis por clústeres de los datos cuantitativos, se identifican tres perfiles: moderado, reaccionario y esperanzador. Al explorar las percepciones en mayor profundidad, los datos cualitativos revelan diferencias epistemológicas entre la Facultad de Educación y la de Física. En Educación predomina una visión crítica y constructivista, mientras que en Física hay más positivismo y conciencia de clase. Ambas facultades reconocen el género como una construcción social, aunque persisten ideas biologicistas. Se critica el racismo científico y la vinculación de la ciencia con las élites, destacando la educación como clave para una ciencia más inclusiva. Al integrar los datos obtenidos, se observa que en la Facultad de Educación se rechaza el determinismo biológico, aunque con confusiones conceptuales, mientras que en Física hay ambivalencias sobre el papel de la biología en las desigualdades. Persisten tensiones teóricas que motivan un análisis más profundo. Finalmente, la cuarta parte incluye reflexiones y propuestas socioeducativas para contrarrestar la influencia de los mitos científicos, fomentando una educación crítica que permita cuestionar las narrativas dominantes. Este estudio concluye que los mitos científicos no son meras creencias individuales, sino manifestaciones de las estructuras presentes en la sociedad. La investigación aporta herramientas para comprender cómo la ciencia puede ser utilizada tanto para perpetuar como para desafiar las desigualdades.
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza com els mites científics, entesos com a creences sobre la ciència, poden reforçar desigualtats de gènere, raça i classe en estudiants universitaris. Des d’una perspectiva feminista i amb un enfocament mixt (quantitatiu i qualitatiu), l’objectiu és construir una visió holística sobre la influència dels mites científics en les desigualtats socials dins de l’alumnat universitari. La tesi s’estructura en quatre parts. La primera, el marc teòric, consta de quatre capítols on s’aborda la construcció del coneixement científic, així com el seu paper en la consolidació de jerarquies socials. A través de les epistemologies feministes, s’analitza com el gènere, la raça i la classe influeixen en la disciplina científica i en la legitimitat d’aquells qui la practiquen. La segona part, el marc metodològic, consta de dos capítols: metodologia de recerca i tècniques de recollida d’informació. La investigació adopta un disseny mixt concurrent, combinant un qüestionari quantitatiu i grups de discussió. El qüestionari caracteritza la distribució de les creences analitzades, mentre que els grups de discussió aprofundeixen en el significat d’aquests mites i en el paper de l’educació en la seva reproducció o qüestionament. L’estudi se centra en estudiants de la Facultat d’Educació i de Física de la Universitat de Barcelona. La tercera part, resultats i discussió, inclou quatre capítols. Entre els resultats, les dades quantitatives mostren diferències en l’adhesió als mites científics segons el gènere, la pertinença al col·lectiu LGBTIQ+, la racialització, la classe i la participació política. Les persones no binàries i els homes qüestionen menys aquests mites, mentre que el col·lectiu LGBTIQ+ i la classe obrera els rebutgen amb més fermesa. Així mateix, les persones que participen políticament presenten menos adhesió a aquestes creences. En l’anàlisi per clústers de les dades quantitatives, s’identifiquen tres perfils: moderat, reaccionari i esperançador. En explorar les percepcions en més profunditat, les dades qualitatives revelen diferències epistemològiques entre la Facultat d’Educació i la de Física. A Educació predomina una visió crítica i constructivista, mentre que a Física hi ha més positivisme i consciència de classe. Ambdues facultats reconeixen el gènere com una construcció social, tot i que persisteixen idees biologicistes. Es critica el racisme científic i la vinculació de la ciència amb les elits, destacant l’educació com a clau per a una ciència més inclusiva. En integrar les dades obtingudes, s’observa que a la Facultat d’Educació es rebutja el determinisme biològic, tot i que amb confusions conceptuals, mentre que a Física hi ha ambivalències sobre el paper de la biologia en les desigualtats. Persisteixen tensions teòriques que motiven una anàlisi més aprofundida. Finalment, la quarta part inclou reflexions i propostes socioeducatives per contrarestar la influencia dels mites científics, fomentant una educació crítica que permeti qüestionar les narratives dominants. Aquest estudi conclou que els mites científics no són meres creences individuals, sinó manifestacions de les estructures presents a la societat. La investigació aporta eines per comprendre com la ciència pot ser utilitzada tant per perpetuar com per desafiar les desigualtats.
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza com els mites científics, entesos com a creences sobre la ciència, poden reforçar desigualtats de gènere, raça i classe en estudiants universitaris. Des d’una perspectiva feminista i amb un enfocament mixt (quantitatiu i qualitatiu), l’objectiu és construir una visió holística sobre la influència dels mites científics en les desigualtats socials dins de l’alumnat universitari. La tesi s’estructura en quatre parts. La primera, el marc teòric, consta de quatre capítols on s’aborda la construcció del coneixement científic, així com el seu paper en la consolidació de jerarquies socials. A través de les epistemologies feministes, s’analitza com el gènere, la raça i la classe influeixen en la disciplina científica i en la legitimitat d’aquells qui la practiquen. La segona part, el marc metodològic, consta de dos capítols: metodologia de recerca i tècniques de recollida d’informació. La investigació adopta un disseny mixt concurrent, combinant un qüestionari quantitatiu i grups de discussió. El qüestionari caracteritza la distribució de les creences analitzades, mentre que els grups de discussió aprofundeixen en el significat d’aquests mites i en el paper de l’educació en la seva reproducció o qüestionament. L’estudi se centra en estudiants de la Facultat d’Educació i de Física de la Universitat de Barcelona. La tercera part, resultats i discussió, inclou quatre capítols. Entre els resultats, les dades quantitatives mostren diferències en l’adhesió als mites científics segons el gènere, la pertinença al col·lectiu LGBTIQ+, la racialització, la classe i la participació política. Les persones no binàries i els homes qüestionen menys aquests mites, mentre que el col·lectiu LGBTIQ+ i la classe obrera els rebutgen amb més fermesa. Així mateix, les persones que participen políticament presenten menos adhesió a aquestes creences. En l’anàlisi per clústers de les dades quantitatives, s’identifiquen tres perfils: moderat, reaccionari i esperançador. En explorar les percepcions en més profunditat, les dades qualitatives revelen diferències epistemològiques entre la Facultat d’Educació i la de Física. A Educació predomina una visió crítica i constructivista, mentre que a Física hi ha més positivisme i consciència de classe. Ambdues facultats reconeixen el gènere com una construcció social, tot i que persisteixen idees biologicistes. Es critica el racisme científic i la vinculació de la ciència amb les elits, destacant l’educació com a clau per a una ciència més inclusiva. En integrar les dades obtingudes, s’observa que a la Facultat d’Educació es rebutja el determinisme biològic, tot i que amb confusions conceptuals, mentre que a Física hi ha ambivalències sobre el paper de la biologia en les desigualtats. Persisteixen tensions teòriques que motiven una anàlisi més aprofundida. Finalment, la quarta part inclou reflexions i propostes socioeducatives per contrarestar la influencia dels mites científics, fomentant una educació crítica que permeti qüestionar les narratives dominants. Aquest estudi conclou que els mites científics no són meres creences individuals, sinó manifestacions de les estructures presents a la societat. La investigació aporta eines per comprendre com la ciència pot ser utilitzada tant per perpetuar com per desafiar les desigualtats.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
COMET DONOSO, Miriam. Mitos científicos en la educación superior. Un análisis feminista de la reproducción de la desigualdad. [consulta: 22 de febrer de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/226783]