Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/227932
Comparison of match activity profile and technical-tactical performance in elite women´s doubles tennis on three different surfaces
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[ENG] Many professional tennis tournaments take place every year. These include tournaments by the Women’s Tennis Association (WTA), Association of Tennis Professionals (ATP), women’s and men’s International Tennis Federation (ITF), as well as women’s and men’s Grand Slams tournaments. Doubles matches are played in all of these professional tournaments and doubles specialists and many singles players participate. However, despite the importance of doubles tennis, there is little research on this modality of the game, especially in women’s tennis. All the studies have focused exclusively on analysing men’s doubles tennis performance and no research has analysed women’s doubles modality.
The professional tennis tournaments take place on different court surfaces, including hard courts, clay courts, and grass courts. Performance characteristics of elite tennis match-play differ depending on the court surface, affecting the physical and physiological responses of players. Therefore, we considered important to analyse doubles matches played on all the various court types used in professional tournaments and differences across playing surfaces were analysed in all the studies. The first aim of the thesis was to describe the activity profile of women´s doubles matches during three different Grand Slam tournaments (study I). Then, we analysed and establish the structural variables of women’s doubles matches, determined how points were finished on the three different surfaces and we also studied whether there were differences between the winning teams (WT) and losing teams (LT) in terms of finishing the points (study II). Finally, the last aim was to describe the finishing shot, ending zone, and shot by ending zone (study III). All these variables were analysed in women’s doubles matches across three different Grand Slam tournaments.
We conclude that the most common tennis shots are the forehand (F), the backhand (B), the first service (FS) and the volley (V), and more than 50% of the total shots in a match come from the baseline and mid court game (BMC). Also that resting time between games (RTG) and resting time (RT) was longer at the Australian Open (AUS) than at Roland Garros (RG) and Wimbledon (W), and the number of F shots at RG was higher than at
W. We found that players played around 2 sets per match (SM), 20 games per match (GM), 130 points per match (PM), 0.2 tie breaks per match (TM), 9.5 games per set (GS), 62 points per set (PS) and 6.5 points per game (PG). About 33% of the points ended with a winner (Wn), about 30% with a forced error (FE) and about 22% with unforced error (UE), with Wn being the variable that discriminated the most between WT and LT. Lastly, we proved that around 56% of the points were finished from the baseline and mid court zone (BMZ), 36% from the net zone (NZ) and 7.5% from the service zone (SZ). The shot with which the points ended primarily was the forehand volley (FV) (18%), followed by the F (17%), the B (16%) and the backhand volley (BV) (13%). There was a higher percentage of F played from the BMZ in RG than in W, a higher percentage in overall F in RG than in W, the forehand return (FRT) percentage was higher in the AUS compared to RG and the O shots played from the BMZ were higher in W than RG.
[cat] Molts tornejos de tennis professionals tenen lloc cada any. Entre ells destaquen els tornejos de la WTA, l'ATP, la ITF, així com els torneigs de Grand Slam femenins i masculins. Els partits de dobles es juguen en tots aquests tornejos professionals i hi participen especialistes en dobles i molts jugadors i jugadores d’individuals. No obstant això, malgrat la importància del tennis de dobles, hi ha poca investigació sobre aquesta modalitat del joc, especialment en el tennis femení. Tots els estudis s'han centrat exclusivament en l'anàlisi del rendiment del tennis de dobles masculins i cap investigació ha analitzat la modalitat de dobles femenins. Els tornejos de tennis professional tenen lloc en diferents superfícies de la pista, incloent pistes dures, pistes de terra batuda i pistes de gespa. Les característiques del joc de tennis d'elit difereixen segons la superfície de la pista, afectant les respostes físiques i fisiològiques de les jugadores. Per tant, considerem important analitzar els partits de dobles jugats en tots els diferents tipus de pista utilitzats en tornejos professionals i, d’aquesta manera, les diferències entre superfícies de joc van ser analitzades en tots els estudis. El primer objectiu de la tesi va ser descriure el perfil d'activitat dels partits de dobles femenins durant tres tornejos de Grand Slam diferents (estudi I). A continuació, vam analitzar i establir les variables estructurals dels partits de dobles femenins, vam determinar com s'acabaven els punts en les tres superfícies diferents i també vam estudiar si hi havia diferències entre els equips guanyadors i perdedors en termes de finalitzar els punts (estudi II). Finalment, l'últim objectiu era descriure el cop final, la zona de finalització i el cop final per zona de finalització (estudi III). Totes aquestes variables van ser analitzades en els partits de dobles femenins en tres tornejos de Grand Slam diferents. Concloem que els cops de tennis més habituals són el de dreta (F), el de revés (B), el primer servei i el de volea (V), i més del 50% del total de cops en un partit provenen de la zona de fons (BMC). També que el temps de descans entre jocs (RTG) i el temps de descans (RT) va ser més llarg a l'AUS que a RG i W, i el nombre de F a RG va ser més alt que a W. Vam trobar que les jugadores van jugar al voltant de 2 sets per partit (SM), 20 jocs per partit (GM), 130 punts per partit (PM), 0.2 tiebreaks per partit (TM), 9.5 jocs per set (GS), 62 punts per set (PS) i 6,5 punts per joc (PG). Al voltant del 33% dels punts van acabar amb un cop guanyador (Wn), al voltant del 30% amb un error forçat (FE) i al voltant del 22% amb un error no forçat (UE), sent el Wn la variable que més va discriminar entre equips guanyadors i perdedors. Finalment, vam demostrar que al voltant del 56% dels punts van acabar des de la zona de fons (BMZ), el 36% de la zona de mitja pista (NZ) i el 7.5% de la zona de servei (SZ). El cop amb el qual van acabar més punts va ser la volea de dreta (FV) (18%), seguida de la F (17%), el B (16%) i la volea de revés (BV) (13%). Hi va haver un percentatge més alt de F jugat des de la BMZ en RG que en W, un percentatge més alt en general de F en RG que en W, el percentatge de restada de dreta (FRT) va ser més alt en l'AUS comparat amb RG i els cops O jugats des de la BMZ van ser més alts en W que RG.
[eng] Muchos torneos de tenis profesionales tienen lugar cada año. Entre ellos destacan los torneos de la WTA, la ATP, la ITF, así como los torneos de Grand Slam femeninos y masculinos. Los partidos de dobles se juegan en todos estos torneos profesionales y participan especialistas en dobles y muchos jugadores y jugadoras de individuales. Sin embargo, a pesar de la importancia del tenis de dobles, hay poca investigación sobre esta modalidad del juego, especialmente en el tenis femenino. Todos los estudios se han centrado exclusivamente en el análisis del rendimiento del tenis de dobles masculinos y ninguna investigación ha analizado la modalidad de dobles femeninos. Los torneos de tenis profesional tienen lugar en diferentes superficies de pista, incluyendo pistas duras, pistas de tierra batida y pistas de hierba. Las características del juego de tenis de élite difieren según la superficie de la pista, afectando a las respuestas físicas y fisiológicas de las jugadoras. Por lo tanto, consideramos importante analizar los partidos de dobles jugados en todos los diferentes tipos de pista utilizados en torneos profesionales y, de esta manera, las diferencias entre superficies de juego fueron analizadas en todos los estudios. El primer objetivo de la tesis fue describir el perfil de actividad de los partidos de dobles femeninos durante tres torneos de Grand Slam diferentes (estudio I). A continuación, analizamos y establecimos las variables estructurales de los partidos de dobles femeninos, determinamos cómo se acababan los puntos en las tres superficies diferentes y también estudiamos si había diferencias entre los equipos ganadores y perdedores en términos de finalización de los puntos (estudio II). Finalmente, el último objetivo era describir el golpe final, la zona de finalización y el golpe final por zona de finalización (estudio III). Todas estas variables fueron analizadas en los partidos de dobles femeninos en tres torneos de Grand Slam diferentes. Concluimos que los tiros de tenis más habituales son el de derecha (F), el de revés (B), el primer servicio y el de volea (V), y más del 50% del total de golpes en un partido provienen de la zona de fondo (BMC). También que el tiempo de descanso entre juegos (RTG) y el tiempo de descanso (RT) fue más largo en el AUS que en RG y W, y el número de F en RG fue más alto que en W. Encontramos que las jugadoras jugaron alrededor de 2 sets por partido (SM), 20 juegos por partido (GM), 130 puntos por partido (PM), 0.2 tiebreaks por partido (TM), 9.5 juegos por set (GS), 62 puntos por juego (PS) y 6,5 puntos por juego (PG). Alrededor del 33% de los puntos terminaron con un golpe ganador (Wn), aproximadamente el 30% con un error forzado (FE) y alrededor del 22% con un error no forzado (UE), siendo el Wn la variable que más discriminó entre equipos ganadores y perdedores. Finalmente, demostramos que alrededor del 56% de los puntos terminaron desde la zona de fondo (BMZ), el 36% desde la zona de media pista (NZ) y el 7.5% desde la zona de servicio (SZ). El golpe con el que se acabaron más puntos fue la volea de derecha (FV) (18%), seguida de la F (17%), el B (16%) y la volea de revés (BV) (13%). Hubo un porcentaje más alto de F jugado desde la BMZ en RG que en W, un porcentaje más alto en general de F en RG que en W, el porcentaje de resto de derecha (FRT) fue más alto en el AUS comparado con RG y los golpes O jugados desde la BMZ fueron más altos en W que en RG.
[cat] Molts tornejos de tennis professionals tenen lloc cada any. Entre ells destaquen els tornejos de la WTA, l'ATP, la ITF, així com els torneigs de Grand Slam femenins i masculins. Els partits de dobles es juguen en tots aquests tornejos professionals i hi participen especialistes en dobles i molts jugadors i jugadores d’individuals. No obstant això, malgrat la importància del tennis de dobles, hi ha poca investigació sobre aquesta modalitat del joc, especialment en el tennis femení. Tots els estudis s'han centrat exclusivament en l'anàlisi del rendiment del tennis de dobles masculins i cap investigació ha analitzat la modalitat de dobles femenins. Els tornejos de tennis professional tenen lloc en diferents superfícies de la pista, incloent pistes dures, pistes de terra batuda i pistes de gespa. Les característiques del joc de tennis d'elit difereixen segons la superfície de la pista, afectant les respostes físiques i fisiològiques de les jugadores. Per tant, considerem important analitzar els partits de dobles jugats en tots els diferents tipus de pista utilitzats en tornejos professionals i, d’aquesta manera, les diferències entre superfícies de joc van ser analitzades en tots els estudis. El primer objectiu de la tesi va ser descriure el perfil d'activitat dels partits de dobles femenins durant tres tornejos de Grand Slam diferents (estudi I). A continuació, vam analitzar i establir les variables estructurals dels partits de dobles femenins, vam determinar com s'acabaven els punts en les tres superfícies diferents i també vam estudiar si hi havia diferències entre els equips guanyadors i perdedors en termes de finalitzar els punts (estudi II). Finalment, l'últim objectiu era descriure el cop final, la zona de finalització i el cop final per zona de finalització (estudi III). Totes aquestes variables van ser analitzades en els partits de dobles femenins en tres tornejos de Grand Slam diferents. Concloem que els cops de tennis més habituals són el de dreta (F), el de revés (B), el primer servei i el de volea (V), i més del 50% del total de cops en un partit provenen de la zona de fons (BMC). També que el temps de descans entre jocs (RTG) i el temps de descans (RT) va ser més llarg a l'AUS que a RG i W, i el nombre de F a RG va ser més alt que a W. Vam trobar que les jugadores van jugar al voltant de 2 sets per partit (SM), 20 jocs per partit (GM), 130 punts per partit (PM), 0.2 tiebreaks per partit (TM), 9.5 jocs per set (GS), 62 punts per set (PS) i 6,5 punts per joc (PG). Al voltant del 33% dels punts van acabar amb un cop guanyador (Wn), al voltant del 30% amb un error forçat (FE) i al voltant del 22% amb un error no forçat (UE), sent el Wn la variable que més va discriminar entre equips guanyadors i perdedors. Finalment, vam demostrar que al voltant del 56% dels punts van acabar des de la zona de fons (BMZ), el 36% de la zona de mitja pista (NZ) i el 7.5% de la zona de servei (SZ). El cop amb el qual van acabar més punts va ser la volea de dreta (FV) (18%), seguida de la F (17%), el B (16%) i la volea de revés (BV) (13%). Hi va haver un percentatge més alt de F jugat des de la BMZ en RG que en W, un percentatge més alt en general de F en RG que en W, el percentatge de restada de dreta (FRT) va ser més alt en l'AUS comparat amb RG i els cops O jugats des de la BMZ van ser més alts en W que RG.
[eng] Muchos torneos de tenis profesionales tienen lugar cada año. Entre ellos destacan los torneos de la WTA, la ATP, la ITF, así como los torneos de Grand Slam femeninos y masculinos. Los partidos de dobles se juegan en todos estos torneos profesionales y participan especialistas en dobles y muchos jugadores y jugadoras de individuales. Sin embargo, a pesar de la importancia del tenis de dobles, hay poca investigación sobre esta modalidad del juego, especialmente en el tenis femenino. Todos los estudios se han centrado exclusivamente en el análisis del rendimiento del tenis de dobles masculinos y ninguna investigación ha analizado la modalidad de dobles femeninos. Los torneos de tenis profesional tienen lugar en diferentes superficies de pista, incluyendo pistas duras, pistas de tierra batida y pistas de hierba. Las características del juego de tenis de élite difieren según la superficie de la pista, afectando a las respuestas físicas y fisiológicas de las jugadoras. Por lo tanto, consideramos importante analizar los partidos de dobles jugados en todos los diferentes tipos de pista utilizados en torneos profesionales y, de esta manera, las diferencias entre superficies de juego fueron analizadas en todos los estudios. El primer objetivo de la tesis fue describir el perfil de actividad de los partidos de dobles femeninos durante tres torneos de Grand Slam diferentes (estudio I). A continuación, analizamos y establecimos las variables estructurales de los partidos de dobles femeninos, determinamos cómo se acababan los puntos en las tres superficies diferentes y también estudiamos si había diferencias entre los equipos ganadores y perdedores en términos de finalización de los puntos (estudio II). Finalmente, el último objetivo era describir el golpe final, la zona de finalización y el golpe final por zona de finalización (estudio III). Todas estas variables fueron analizadas en los partidos de dobles femeninos en tres torneos de Grand Slam diferentes. Concluimos que los tiros de tenis más habituales son el de derecha (F), el de revés (B), el primer servicio y el de volea (V), y más del 50% del total de golpes en un partido provienen de la zona de fondo (BMC). También que el tiempo de descanso entre juegos (RTG) y el tiempo de descanso (RT) fue más largo en el AUS que en RG y W, y el número de F en RG fue más alto que en W. Encontramos que las jugadoras jugaron alrededor de 2 sets por partido (SM), 20 juegos por partido (GM), 130 puntos por partido (PM), 0.2 tiebreaks por partido (TM), 9.5 juegos por set (GS), 62 puntos por juego (PS) y 6,5 puntos por juego (PG). Alrededor del 33% de los puntos terminaron con un golpe ganador (Wn), aproximadamente el 30% con un error forzado (FE) y alrededor del 22% con un error no forzado (UE), siendo el Wn la variable que más discriminó entre equipos ganadores y perdedores. Finalmente, demostramos que alrededor del 56% de los puntos terminaron desde la zona de fondo (BMZ), el 36% desde la zona de media pista (NZ) y el 7.5% desde la zona de servicio (SZ). El golpe con el que se acabaron más puntos fue la volea de derecha (FV) (18%), seguida de la F (17%), el B (16%) y la volea de revés (BV) (13%). Hubo un porcentaje más alto de F jugado desde la BMZ en RG que en W, un porcentaje más alto en general de F en RG que en W, el porcentaje de resto de derecha (FRT) fue más alto en el AUS comparado con RG y los golpes O jugados desde la BMZ fueron más altos en W que en RG.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
BORDERIAS DOMINGUEZ, Marcos. Comparison of match activity profile and technical-tactical performance in elite women´s doubles tennis on three different surfaces. [consulted: 25 of May of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/227932