Dalmau-Górriz. Extemporanis d’un lloc comú

Abstract

Dalmau-Górriz. Anàlisi de la determinació conceptual d’una parella d’artistes a la perifèria de Barcelona. Fora del seu temps, sense defugir-lo, agafant-se amb fortesa sabent que els concerneix i hi pertanyen irrevocablement: una contemporaneïtat interpretada a la manera de Giorgio Abamben “mitjançant un desfasament i un anacronisme”. La investigació s’estructura en un recorregut classificat atemporalment en què diferents píndoles, convenientment emmarcades, recullen l’essència del seu treball: Prendre esment per amagar, Els retrats d’artista: una cavil·lació per compartir, Documents de ficció, Transmutació de monument i Un lloc dalt (turons). Serveixen per analitzar i interpretar el seu discurs i els símbols que hi apareixen assaltant la representació postmoderna que visibilitza el temps actual.