Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229400
El paradigma neoliberal en el proceso de transformación socio-territorial en la comuna de Hualaihué, región de Los Lagos, Chile
Títol de la revista
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] La gobernanza enfatiza en las interacciones sociales organizadas que se coordinan para lograr objetos consensuados cuando las partes interesadas están unidas a un problema común. Para ello, colaboran en un proceso continuo de coordinación y moderación que busca dar solución o no, a un problema o interés común. Desde una perspectiva territorial, la gobernanza será entendida como un proceso de coordinación entre actores de distinta naturaleza, con recursos asimétricos, reunidos en torno a cuestiones territorializadas y contribuyendo con la ayuda de herramientas y estructuras adecuadas al desarrollo, a veces concertado, pero otras a veces conflictivo, a proyectos comunes para el desarrollo de territorios.
No obstante, la gobernanza, como un espacio de articulación y negociación frente a diferentes visiones de la naturaleza y del desarrollo, introduce complejidad en las relaciones debido al papel tradicional del Estado de Chile, que gobierna jerárquicamente a través de mecanismos públicos y de diversos instrumentos ajenos a las particularidades territoriales. Esto tensiona las relaciones y acelera la insatisfacción social.
Los términos «glocalismo» y «glocalización», son fundamentales en un proceso de gobernanza territorial para equilibrar las dinámicas globales con las necesidades y características locales. En el caso del territorio del pueblo Mapuche Williche, circunscrito a la comuna rural de Hualaihué, estos conceptos permiten comprender las condiciones de producción gestadas durante el proceso de reestructuración y desarrollo(crecimiento) regional no planificado en el ámbito rural. Dicho proceso, dictatorial, se vio gatillado con la irrupción de la industria acuícola-salmonera con la entrega desmesurada de concesiones acuícolas como un derecho privado de uso y goce, que ha sido absolutamente (in)sostenible, conllevando problemas como: crecimiento urbano (des)regulado; apertura y visibilidad comunal —con el consiguiente incremento de la población y de las compraventas de tierras—; y el desarrollo secundario de un turismo de naturaleza orientado desde enfoques clásicos de crecimiento.
El abordaje metodológico de esta investigación emplea una variedad de fuentes de información que combinan métodos cuantitativos y cualitativos. El análisis descriptivo y analítico proviene de fuentes derivadas de: (i) entrevistas semiestructuradas, (ii) revisión de fuentes primarias como son las actas de propiedad de la tierra, y de fuentes secundarias como los instrumentos de planificación, estadísticas, cartografías y documentos judiciales que incluyen conflictos. Sobre esta base, planteo responder: ¿cómo contribuyen los factores/agentes identificados a explicar la transformación socio-territorial de la comuna de Hualaihué?, ¿cómo responden las partes interesadas a las interacciones que se producen en la estructura y en el proceso de gobernanza ambiental? y ¿cuáles son las condiciones existentes entre lo público y lo comunitario para gestar cambios estructurales que legitimen nuevas formas de gobernanza?
Los hallazgos muestran que en el territorio rural de Hualaihué el modelo de desarrollo económico basado en el crecimiento primario-exportador, de la industria acuícola-salmonera provocó transformaciones, desigualdades, escisión del tejido social y nuevas problemáticas. Todo esto, debido al contexto político y económico global del modelo de crecimiento implementado a partir del año 1973, blindado a la fecha por la Constitución de 1980. Ergo, los marcos de gobernanza para erigir la política económica neoliberal bajo la premisa de gestión del medio ambiente y los recursos generan una permanente conflictividad territorial.
Como respuesta a las problemáticas territoriales, la investigación muestra actos loables de cohesión y cogestión voluntaria para confrontar al Estado a partir de a ciertas formas de gobernanza colaborativa gestionada por una coordinación paralela y estratégica de grupos alternativos, debido a la deslegitimidad de los marcos formales. Estos grupos, mejoran sus niveles de confianza mutua, definen estructuras y establecen acuerdos, con normas, responsabilidades y roles para dar legitimidad a la toma de decisión. Esta forma de gobernanza- desde abajo-mejora las condiciones de cohabitación de actores, favoreciendo la protección del uso consuetudinario, la gestión integral de nuevas formas de desarrollo y la resiliencia territorial.
Por otro lado, la investigación vislumbra como se desvanecen las prácticas locales de protección socioambiental y conservación ante la incidencia y avance de la mercantilización de la naturaleza de Hualaihué. Todo esto acontece en el marco del desarrollo sostenible que muestra la ruralidad de Hualaihué como un lugar apreciado y cotizado por sus características de diversidad biológica, paisajística y acervo cultural. Circular en la dicotomía del desarrollo sostenible genera y profundiza la tensión entre los actores dado el contraste de visiones, de necesidades y de carencia de planificación territorial de carácter local.
[cat] La governança posa l’èmfasi en les interaccions socials organitzades que es coordinen per assolir objectius consensuats quan les parts interessades estan unides per un problema comú. Per a això, col·laboren en un procés continu de coordinació i moderació que busca donar solució o no a un problema o interès compartit. Des d’una perspectiva territorial, la governança s’entendrà com un procés de coordinació entre actors de diversa naturalesa, amb recursos asimètrics, reunits al voltant de qüestions territorialitzades i contribuint, amb l’ajuda d’eines i estructures adequades, al desenvolupament, de vegades concertat, però altres cops conflictiu, de projectes comuns per al desenvolupament dels territoris. Tanmateix, la governança, com a espai d’articulació i negociació davant diferents visions de la naturalesa i del desenvolupament, introdueix complexitat en les relacions a causa del paper tradicional de l’Estat de Xile, que governa jeràrquicament a través de mecanismes públics i diversos instruments aliens a les particularitats territorials. Això genera tensions en les relacions i accelera la insatisfacció social. Els termes «glocalisme» i «glocalització» són fonamentals en un procés de governança territorial per equilibrar les dinàmiques globals amb les necessitats i característiques locals. En el cas del territori del poble Mapuche Williche, circumscrit al municipi rural de Hualaihué, aquests conceptes permeten comprendre les condicions de producció gestades durant el procés de reestructuració i desenvolupament(creixement) regional no planificat en l’àmbit rural. Aquest procés, de caràcter dictatorial, es va veure impulsat per la irrupció de la indústria aqüícola-salmonera a través de la concessió desmesurada de llicències aqüícoles com a dret privat d’ús i gaudi, que ha resultat absolutament (in)sostenible, generant problemes com ara: creixement urbà (des)regulat; obertura i visibilitat municipal —amb el consegüent increment de la població i la compravenda de terres—; i el desenvolupament secundari d’un turisme de naturalesa orientat des d’enfocaments clàssics de creixement. L’enfocament metodològic d’aquesta investigació utilitza una varietat de fonts d’informació que combinen mètodes quantitatius i qualitatius. L’anàlisi descriptiva i analítica prové de fonts derivades de: (i) entrevistes semiestructurades, (ii) revisió de fonts primàries com les actes de propietat de la terra, i de fonts secundàries com els instruments de planificació, estadístiques, cartografies i documents judicials que inclouen conflictes. Sobre aquesta base, plantejo respondre: com contribueixen els factors/agents identificats a explicar la transformació socio-territorial del municipi de Hualaihué?, com responen les parts interessades a les interaccions que es produeixen en l’estructura i en el procés de governança ambiental?, i quines són les condicions existents entre allò públic i allò comunitari per generar canvis estructurals que legitimin noves formes de governança? Les troballes mostren que en el territori rural de Hualaihué el model de desenvolupament econòmic basat en el creixement primari-exportador de la indústria aqüícola-salmonera va provocar transformacions, desigualtats, escissió del teixit social i noves problemàtiques. Tot això, a causa del context polític i econòmic global del model de creixement implementat a partir de l’any 1973, blindat fins a l’actualitat per la Constitució de 1980. Ergo, els marcs de governança establerts per erigir la política econòmica neoliberal sota la premissa de gestió del medi ambient i els recursos generen una conflictivitat territorial permanent. Com a resposta a les problemàtiques territorials, la investigació mostra actes lloables de cohesió i cogestió voluntària per confrontar l’Estat mitjançant certes formes de governança col·laborativa gestionades per una coordinació paral·lela i estratègica de grups alternatius, a causa de la deslegitimació dels marcs formals. Aquests grups milloren els seus nivells de confiança mútua, defineixen estructures i estableixen acords amb normes, responsabilitats i rols per donar legitimitat a la presa de decisions. Aquesta forma de governança —des de baix—millora les condicions de convivència entre actors, afavorint la protecció de l’ús consuetudinari, la gestió integral de noves formes de desenvolupament i la resiliència territorial. D’altra banda, la investigació mostra com es desdibuixen les pràctiques locals de protecció socioambiental i conservació davant la incidència i avanç de la mercantilització de la naturalesa de Hualaihué. Tot això es produeix en el marc del desenvolupament sostenible, que presenta la ruralitat de Hualaihué com un lloc valorat i cotitzat per les seves característiques de diversitat biològica, paisatgística i patrimoni cultural. Circular en la dicotomia del desenvolupament sostenible genera i aprofundeix la tensió entre els actors, atès el contrast de visions, necessitats i la manca de planificació territorial de caràcter local.
[eng] Governance emphasizes organized social interactions that are coordinated to achieve consensual objects when actors are organized around a common problem. For this purpose, they collaborate in a continuous process of coordination and moderation that seeks to provide a solution, or not, to a common problem or interest. From a territorial perspective, governance will be understood as a process of coordination between actors of different nature, with asymmetric resources, gathered around territorialized issues and contributing, with the help of appropriate tools and structures, to the development of sometimes concerted, sometimes conflicting, common projects for the development of territories. Yet, governance, as a place for articulation and negotiation in the face of different visions of nature and development, introduces complexity into relations due to the traditional role of the Chilean state, which governs hierarchically through public mechanisms and different instruments alien to territorial specificities. This strains relations and accelerates social discontent. The concepts of "glocalism" and "glocalization" are fundamental to a process of territorial governance that seeks to reconcile global dynamics with local needs and characteristics. In the case of the Mapuche Williche people territory, which is part of the rural municipality of Hualaihué, these concepts provide a way to understand the conditions of production generated by the process of restructuring and unplanned regional development (growth) in the rural area. This "dictatorial" process was triggered by the intrusion of the aquaculture-salmon industry through the excessive granting of aquaculture concessions as a private right of use and exploitation that was absolutely (un)sustainable, leading to problems such as (un)regulated urban growth; urban openness and visibility —with the consequent increase in population and land sales; and the secondary development of nature tourism oriented towards classical growth approaches. The methodological approach of this research employs an array of information sources that integrate quantitative and qualitative methods. The descriptive and interpretive analysis is derived from the following sources: (i) semi-structured interviews, (ii) a review of primary sources such as land ownership records, and secondary sources such as planning instruments, statistics, geospatial data, and legal records that include conflicts. The proposed research will seek to address the following research questions: First, how do the identified factors/agents contribute to explaining the socio-territorial transformation of the municipality of Hualaihué?; Second, how do the stakeholders address the interactions that occur in the structure and process of environmental governance?; And third, what are the existing conditions between the public and the community to generate structural changes that legitimize new governance forms? The findings show that in the rural territory of Hualaihué, the economic development model based on the primary export growth of the aquaculture-salmon industry has generated transformations, inequalities, divisions in the social fabric and new problems. Moreover, all of this is due to the global political and economic context of the growth model implemented since 1973, shielded until today by the 1980 Constitution. Consequently, the governance framework for the construction of neoliberal economic policies, under the premise of environmental and resource management, generates a permanent territorial conflict. As a response to the territorial problems, the research shows worthy acts of cohesion and voluntary co-management to oppose the state, based on certain forms of collaborative governance managed by a parallel and strategic coordination of alternative groups, due to the delegitimization of the formal frameworks. These groups improve their levels of mutual trust, define structures and establish agreements with rules, responsibilities and roles to give legitimacy to decision-making. This bottom-up governance form enhances the conditions of cohabitation of actors, favoring the protection of customary use, the integrated management of new forms of development and territorial resilience. In addition, the findings show how local practices of socio-environmental protection and conservation are disappearing in the face of the incidence and advance of the commercialization of nature in Hualaihué. Yet, despite all of this, Hualaihué's rurality remains a place that is valued and preserved for its biodiversity, landscape, and cultural heritage. Circling in the dichotomy of sustainable development generates and deepens the tension between actors, given the contrast of visions, needs and lack of local territorial planning.
[cat] La governança posa l’èmfasi en les interaccions socials organitzades que es coordinen per assolir objectius consensuats quan les parts interessades estan unides per un problema comú. Per a això, col·laboren en un procés continu de coordinació i moderació que busca donar solució o no a un problema o interès compartit. Des d’una perspectiva territorial, la governança s’entendrà com un procés de coordinació entre actors de diversa naturalesa, amb recursos asimètrics, reunits al voltant de qüestions territorialitzades i contribuint, amb l’ajuda d’eines i estructures adequades, al desenvolupament, de vegades concertat, però altres cops conflictiu, de projectes comuns per al desenvolupament dels territoris. Tanmateix, la governança, com a espai d’articulació i negociació davant diferents visions de la naturalesa i del desenvolupament, introdueix complexitat en les relacions a causa del paper tradicional de l’Estat de Xile, que governa jeràrquicament a través de mecanismes públics i diversos instruments aliens a les particularitats territorials. Això genera tensions en les relacions i accelera la insatisfacció social. Els termes «glocalisme» i «glocalització» són fonamentals en un procés de governança territorial per equilibrar les dinàmiques globals amb les necessitats i característiques locals. En el cas del territori del poble Mapuche Williche, circumscrit al municipi rural de Hualaihué, aquests conceptes permeten comprendre les condicions de producció gestades durant el procés de reestructuració i desenvolupament(creixement) regional no planificat en l’àmbit rural. Aquest procés, de caràcter dictatorial, es va veure impulsat per la irrupció de la indústria aqüícola-salmonera a través de la concessió desmesurada de llicències aqüícoles com a dret privat d’ús i gaudi, que ha resultat absolutament (in)sostenible, generant problemes com ara: creixement urbà (des)regulat; obertura i visibilitat municipal —amb el consegüent increment de la població i la compravenda de terres—; i el desenvolupament secundari d’un turisme de naturalesa orientat des d’enfocaments clàssics de creixement. L’enfocament metodològic d’aquesta investigació utilitza una varietat de fonts d’informació que combinen mètodes quantitatius i qualitatius. L’anàlisi descriptiva i analítica prové de fonts derivades de: (i) entrevistes semiestructurades, (ii) revisió de fonts primàries com les actes de propietat de la terra, i de fonts secundàries com els instruments de planificació, estadístiques, cartografies i documents judicials que inclouen conflictes. Sobre aquesta base, plantejo respondre: com contribueixen els factors/agents identificats a explicar la transformació socio-territorial del municipi de Hualaihué?, com responen les parts interessades a les interaccions que es produeixen en l’estructura i en el procés de governança ambiental?, i quines són les condicions existents entre allò públic i allò comunitari per generar canvis estructurals que legitimin noves formes de governança? Les troballes mostren que en el territori rural de Hualaihué el model de desenvolupament econòmic basat en el creixement primari-exportador de la indústria aqüícola-salmonera va provocar transformacions, desigualtats, escissió del teixit social i noves problemàtiques. Tot això, a causa del context polític i econòmic global del model de creixement implementat a partir de l’any 1973, blindat fins a l’actualitat per la Constitució de 1980. Ergo, els marcs de governança establerts per erigir la política econòmica neoliberal sota la premissa de gestió del medi ambient i els recursos generen una conflictivitat territorial permanent. Com a resposta a les problemàtiques territorials, la investigació mostra actes lloables de cohesió i cogestió voluntària per confrontar l’Estat mitjançant certes formes de governança col·laborativa gestionades per una coordinació paral·lela i estratègica de grups alternatius, a causa de la deslegitimació dels marcs formals. Aquests grups milloren els seus nivells de confiança mútua, defineixen estructures i estableixen acords amb normes, responsabilitats i rols per donar legitimitat a la presa de decisions. Aquesta forma de governança —des de baix—millora les condicions de convivència entre actors, afavorint la protecció de l’ús consuetudinari, la gestió integral de noves formes de desenvolupament i la resiliència territorial. D’altra banda, la investigació mostra com es desdibuixen les pràctiques locals de protecció socioambiental i conservació davant la incidència i avanç de la mercantilització de la naturalesa de Hualaihué. Tot això es produeix en el marc del desenvolupament sostenible, que presenta la ruralitat de Hualaihué com un lloc valorat i cotitzat per les seves característiques de diversitat biològica, paisatgística i patrimoni cultural. Circular en la dicotomia del desenvolupament sostenible genera i aprofundeix la tensió entre els actors, atès el contrast de visions, necessitats i la manca de planificació territorial de caràcter local.
[eng] Governance emphasizes organized social interactions that are coordinated to achieve consensual objects when actors are organized around a common problem. For this purpose, they collaborate in a continuous process of coordination and moderation that seeks to provide a solution, or not, to a common problem or interest. From a territorial perspective, governance will be understood as a process of coordination between actors of different nature, with asymmetric resources, gathered around territorialized issues and contributing, with the help of appropriate tools and structures, to the development of sometimes concerted, sometimes conflicting, common projects for the development of territories. Yet, governance, as a place for articulation and negotiation in the face of different visions of nature and development, introduces complexity into relations due to the traditional role of the Chilean state, which governs hierarchically through public mechanisms and different instruments alien to territorial specificities. This strains relations and accelerates social discontent. The concepts of "glocalism" and "glocalization" are fundamental to a process of territorial governance that seeks to reconcile global dynamics with local needs and characteristics. In the case of the Mapuche Williche people territory, which is part of the rural municipality of Hualaihué, these concepts provide a way to understand the conditions of production generated by the process of restructuring and unplanned regional development (growth) in the rural area. This "dictatorial" process was triggered by the intrusion of the aquaculture-salmon industry through the excessive granting of aquaculture concessions as a private right of use and exploitation that was absolutely (un)sustainable, leading to problems such as (un)regulated urban growth; urban openness and visibility —with the consequent increase in population and land sales; and the secondary development of nature tourism oriented towards classical growth approaches. The methodological approach of this research employs an array of information sources that integrate quantitative and qualitative methods. The descriptive and interpretive analysis is derived from the following sources: (i) semi-structured interviews, (ii) a review of primary sources such as land ownership records, and secondary sources such as planning instruments, statistics, geospatial data, and legal records that include conflicts. The proposed research will seek to address the following research questions: First, how do the identified factors/agents contribute to explaining the socio-territorial transformation of the municipality of Hualaihué?; Second, how do the stakeholders address the interactions that occur in the structure and process of environmental governance?; And third, what are the existing conditions between the public and the community to generate structural changes that legitimize new governance forms? The findings show that in the rural territory of Hualaihué, the economic development model based on the primary export growth of the aquaculture-salmon industry has generated transformations, inequalities, divisions in the social fabric and new problems. Moreover, all of this is due to the global political and economic context of the growth model implemented since 1973, shielded until today by the 1980 Constitution. Consequently, the governance framework for the construction of neoliberal economic policies, under the premise of environmental and resource management, generates a permanent territorial conflict. As a response to the territorial problems, the research shows worthy acts of cohesion and voluntary co-management to oppose the state, based on certain forms of collaborative governance managed by a parallel and strategic coordination of alternative groups, due to the delegitimization of the formal frameworks. These groups improve their levels of mutual trust, define structures and establish agreements with rules, responsibilities and roles to give legitimacy to decision-making. This bottom-up governance form enhances the conditions of cohabitation of actors, favoring the protection of customary use, the integrated management of new forms of development and territorial resilience. In addition, the findings show how local practices of socio-environmental protection and conservation are disappearing in the face of the incidence and advance of the commercialization of nature in Hualaihué. Yet, despite all of this, Hualaihué's rurality remains a place that is valued and preserved for its biodiversity, landscape, and cultural heritage. Circling in the dichotomy of sustainable development generates and deepens the tension between actors, given the contrast of visions, needs and lack of local territorial planning.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
BARRÍA MENESES, Jessica Araceli. El paradigma neoliberal en el proceso de transformación socio-territorial en la comuna de Hualaihué, región de Los Lagos, Chile. [consulted: 30 of May of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/229400