Miniatura

Fitxers

704939.pdf (173.29 KB)

Tipus de document

Article

Versió

Versió publicada

Data de publicació

2020-09

Llicència de publicació

cc-by-nc-nd (c) Marfany i Nadal, Gemma, 2020
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/196082

L'evolució de la mort

Títol de la revista

Autors

Director/Tutor

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

Evolutivament parlant, l'espècie humana actual és relativament jove. La longevitat màxima de la nostra espècie no sembla haver variat gaire en les últimes desenes de milers d'anys. En les poblacions humanes sempre hi ha hagut un nombre limitat de vells, persones d'edat avançada que, com que havien acumulat moltes experiències, es consideraven els més savis. Actualment, la longevitat màxima de l'ésser humà està al voltant dels 122 anys, els que va viure la francesa Jeanne Calment, a cavall dels segles XIX i XX.

Matèries

Evolució humana, Psicologia genètica

Matèries (anglès)

Human evolution, Genetic psychology

Citació

Col·leccions

Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)

Citació

MARFANY I NADAL, Gemma. L'evolució de la mort. _Mètode. Revista de difusió de la investigació_. 2020. Vol. 106, núm. 101. [consulta: 26 de febrer de 2026]. ISSN: 1133-3987. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/196082]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre