Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/120825
Comportament de citostàtics a l'ambient : presència, degradament i avaluació de riscos
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] Durant els darrers anys la incidència de càncer ha augmentat de forma gradual, fet que ha comportat l’administració d’un gran nombre de fàrmacs. Aquest compostos són els anomenats citostàtics i estan recollits en el codi L (agents antineoplàstics i immunomuduladors) segons la classificació de la Organització Mundial de la Salut. Després de ser administrats, aquests fàrmacs es metabolitzen parcialment, s’excreten i arriben a les aigües residuals. Aquestes aigües es tracten a les depuradores, que no sempre els poden eliminar completament, i s’acaben alliberant a les aigües superficials.
Per aquest motiu, l’objectiu principal d’aquesta tesi ha estat determinar l’impacte que tenen els fàrmacs citostàtics administrats a Catalunya i Espanya per al medi ambient.
Per conèixer el consum de citostàtics s’han recopilat les dades d’administració de tots els compostos amb codi L, en farmàcies i hospitals a Catalunya i en farmàcies a Espanya. Juntament amb els valors d’excreció i el percentatge de degradació en les depuradores ha permès calcular les concentracions que s’esperen detectar en aigües superficials, els PECs (predicted environmental concentrations). Dels més de 100 compostos administrats, l’àcid micofenòlic, la hidroxicarbamida i la capecitabina van tenir els PECs més elevats.
El comportament dels citostàtics des de la seva excreció fins a l’arribada al medi no està ben definit, ja que hi ha poques dades experimentals per als diferents processos que poden tenir lloc. Així, es va avaluar la degradació d’un grup de 16 citostàtics en diferents processos (hidròlisi, biodegradació, UV i UV-H2O2) i es van determinar les constants de degradació. Es va observar que els tractaments habituals no van poder degradar tots els citostàtics estudiats, fent necessari l’ús de tractaments avançats per completar l’eliminació dels més persistents.
Per confirmar aquests resultats i per comparar els PECs amb concentracions reals es van monitoritzar un grup de citostàtics al riu Besòs. Les mostres es van extreure mitjançant extracció en fase sòlida i es van analitzar per cromatografia de líquids acoblada a l’espectrometria de masses d’alta resolució. Al llarg de la conca es va detectar la presència de set citostàtics entre 0,5 i 656 ng/L, sent l’àcid micofenòlic el que va donar valors de PEC més elevats i el que es va trobar a concentracions més altes al riu.
També es va estudiar la presència d’àcid micofenòlic en el punt de captació d’aigua d’una planta potabilitzadora, que es va detectar a 17-56 ng/L, i es va fer el seguiment al llarg dels diferents punts del tractament. Es va observar que el diòxid de clor elimina aquest compost i que no arriba a l’aigua de consum.
Per tal de millorar la presa de mostra es van caracteritzar dos tipus de mostrejadors passius. El primer va consistir en un cilindre ceràmic porós reblert d’adsorbent. Per als citostàtics més estables es van obtenir coeficients de difusió de 1,08E-07 a 1,78E-07 cm2/s. Aquests dispositius no van permetre l’anàlisi de citostàtics en l’influent d’una depuradora, degut a la matèria en suspensió, però si que van ser eficaços a la sortida d’aquesta. El segon mostrejador va ser un DGT (diffusive gradients in thin films), pel que també es va fer el calibratge al laboratori i es van obtenir coeficients de difusió de 2,05E-06 a 1,02E-05 cm2/s. També es va determinar que les variacions de pH i força iònica del medi no afecten a la capacitat d’adsorció dels analits.
Els resultats obtinguts demostren que l’alt consum de citostàtics pot produir la contaminació de les aigües superficials. L’arribada continua d’aquests fàrmacs al medi fan necessària la seva avaluació per tal d’assegurar que no hi ha risc per als organismes aquàtics ni per la salut humana.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
FRANQUET I GRIELL, Helena. Comportament de citostàtics a l'ambient : presència, degradament i avaluació de riscos. [consulta: 1 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/120825]