Tesis Doctorals - Departament - Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/42592

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 27

Política industrial estratégica: un estudio sobre la racionalidad de la política industrial en las economías capitalistas más desarrolladas
(Universitat de Barcelona, 1987) Callejón, María; Condominas, Salvador; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[spa] El objetivo de esta tesis doctoral es analizar el significado y la racionalidad de la nueva política industrial que hoy se debate en los paises capitalistas más desarrollados. Se argumenta que es de naturaleza estratégica puesto que contempla, en última instancia, la posición relativa de la economía nacional en el conjunto mundial y la variable clave pasa a ser la competitividad internacional del sector industrial. Se sostiene que dicha política industrial se configura como respuesta necesaria a dos fuentes de presiones: A) A la elevación del grado de interdependencia económica que, entre otras cosas, agudiza la lucha competititva mundial; y B) El avance rápido de la revolución tecnológica que introduce cambios igualmente rápidos en productos y procesos productivos a los que todas las economías no se ajustan con la misma facilidad. La especialización productiva que ahora se genere va a condicionar la evolución futura relativa de las economías. De ahí lo crucial de la decisión que se tome entre abandonar los resultados a las fuerzas del mercado o tratar de intervenir en ellos por medio de la política económica. Por otra parte, y partiendo de un orden económico mundial que se quiere liberal, la práctica de políticas industriales en unos paises levanta protestas y represalias en aquellos otros que se estiman defraudados y perjudicados por la competencia desleal. Los autores liberales consideran a las nuevas politicas industriales como formas de neomercantilismo. No obstante dada la importancia de las fuerzas reales en juego, en este trabajo se llega a la conclusión de que las economías capitalistas más desarrolladas deberán practicar políticas industriales estratégicas para garantizar su posición futura en la jerarquía mundial.
La cooperación al desarrollo en el contexto económico mundial actual: el caso de Filipinas
(Universitat de Barcelona, 1995) Maestro Yarza, Irene; Talavera Deniz, Pedro; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[spa] La tesis consta de dos partes. En la primera parte se analizan los aspectos generales de la cooperación internacional al desarrollo, donde se destaca los planteamientos teóricos de la economía del desarrollo relacionados con la ayuda oficial al desarrollo y se cuantifican estos flujos financieros. También se analizan el papel de los países donantes y los efectos generales de esta ayuda sobre los países receptores. En la segunda parte se estudia el caso concreto de la cooperación internacional a Filipinas en el periodo del gobierno de Corazón Aquino. Se estudian los principales países donantes: EEUU y Japón, y por último se investigan los problemas actuales de la ayuda y se elaboran propuestas para superar los mismos de modo de mejorar los efectos de la cooperación internacional a ese país.
El uso de la economía como instrumento de legitimación política en Argelia
(Universitat de Barcelona, 1998-01-01) Mañé Estrada, Aurèlia; Bastida, Benjamín, 1940-; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[spa] El objetivo de la tesis es demostrar que el modelo económico que se implantó en Argelia y las reformas económicas de la década de los ochenta, que tenían el objetivo teórico de lograr el desarrollo del país, han tenido como resultado práctico la creación de una economía que tiene como única fuente de acumulación nacional al sector de los hidrocarburos, y como único sector dinámico al privado, comercial, y que, por ello, se aleja mucho de ser una economía productiva. Y que la causa interna fundamental de ello es que, en Argelia, la economía siempre ha sido empleada con fines de legitimación por aquellos agentes o colectivos que se han apropiado, en este país, del poder político. Por ello, la política económica argelina ha estado definida y aplicada con este criterio político. Este factor, junto a las restricciones objetivas a las que se enfrenta este poder -la herencia colonial y la existencia de petróleo- es lo que determina la especificidad del modelo de desarrollo argelino y la causa de que sus resultados sean los contrarios de los que se esperaba obtener.
Localización industrial y trabajo en la sociedad capitalista contemporánea: las relaciones entre la cualificación de la mano de obra y las nuevas estrategias locacionales
(Universitat de Barcelona, 1999-01-01) Cortegiano Junior, Geraldo; Sánchez, Joan-Eugeni; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[spa] La presente investigación explora uno de los aspectos que entendemos como centrales en la actual conformación de los sistemas industriales globalmente concebidos: la influencia decisiva de los recursos humanos, en sus diversos grados de cualificación y coste, en las estrategias diferenciales de territorialización de la cadena de valor de las empresas.
Els mecanismes de privatització de l'economia hongaresa dins l'estratègia de transició cap a l'economia de mercat
(Universitat de Barcelona, 1994-12-13) Farriols i Solà, Xavier; Bastida, Benjamín, 1940-; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[cat] En aquesta tesi s’analitza el procés de transició de l’economia hongaresa en el seu doble vessant d’estabilització macroeconòmica i d’adaptació del marc institucional, amb una incidéncia especial en els mecanismes de privatització. S’aporten dades provisionals sobre els resultats empírics del procés i s’analitzen els seus condicionants i els seus obstacles, entre els quals es troba el sistema bancari, que és objecte d’un tractament específic. A les conclusions, remarquem el caràcter no estratègic de les mesures adoptades, la visió a curt termini i l’influéncia de les inversions estrangeres.
Water and clean energy services in developing countries: Regulation and evaluation of universal service policies
(Universitat de Barcelona, 2016-01-11) Sanz Fernández, Àlex; Calzada, Joan; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
En esta tesis se analizan los problemas de acceso a los servicios básicos como el agua y la energía en los países en desarrollo. El objetivo de la tesis es mostrar cómo mejorar el acceso a los servicios de agua y energías limpias en las comunidades rurales de los países en desarrollo. En este sentido, esta tesis se compone de tres papeles. Dos centrado en el análisis del sector del agua en los países en desarrollo y uno de papel centrado en el análisis de la implementación de un programa destinado a facilitar la sustitución de la madera por GLP (Gas Licuado de Petróleo) como combustible para cocinar. En el primer documento, la regulación del suministro de agua en los países en desarrollo: la calidad de la cobertura y los precios, se desarrolla un modelo teórico tuvo como objetivo analizar la línea de productos óptima de un servicio público regulado frente a la competencia de los vendedores de agua. La existencia de los vendedores de agua obliga a la energía para dar tomas de agua cada vez mayores de la población con acceso al servicio, pero reduce la cobertura. La regulación puede mitigar esta situación. Además políticas de servicio universal para tomas de agua o la delegación de la gestión standpipes' a una empresa diferente pueden reducir la cobertura de la utilidad. Además, la regulación puede mitigar estas situaciones. En el segundo artículo, los sistemas de agua comunitaria logró: el caso de Perú, hago un análisis descriptivo de las organizaciones comunales que prestan los servicios de agua en las zonas rurales de Perú. Además se analizan empíricamente cuáles son los factores determinantes de su presencia en Perú. Muestro que JASS (Juntas Administradoras de Servicios de Saneamiento) son un mecanismo eficiente para proporcionar servicios de agua en las zonas rurales, pero que necesitan apoyo. Mi resultado muestra que las comunidades homogéneas, en cuanto al mantenimiento de la tradición Minka del Imperio Inca y también en términos lingüísticos, son más propensos a crear JASS. En el tercer artículo, estufas de cocción GLP en Perú: evaluación del programa FISE, que analizan la ejecución del programa FISE (Fondo de Inclusión Social Energético) en el Perú. También se analizan empíricamente su desempeño en términos de uso de cocinas de GLP y sus beneficios para la salud asociados. En este sentido, se muestra que los vales de descuento son una política eficiente para aumentar el uso de GLP, evitarán las subvenciones cruzadas, para aumentar el uso de estufas de LPG pero esta política por sí sola no puede reducir los problemas respiratorios entre los beneficiarios. Por otra parte, esta política reduce los problemas de diarrea. Las principales contribuciones, resumidas por el papel son: en el primer documento analizaba un modelo teórico suponiendo que la empresa de agua se puede utilizar dos tecnologías para proporcionar agua y se enfrenta a la competencia de los distribuidores de agua. He analizado cómo la utilidad utiliza cobertura, precios y calidad para aumentar sus beneficios. La principal contribución del segundo documento ha sido el análisis de JASS. Por lo que yo sé que este es el primer documento de hacerlo. Es interesante destacar que los municipios menores de 2.000 habitantes tienen que ser servido por JASS, pero no todos los municipios han creado JASS. He analizado los factores determinantes para la creación de JASS en el Perú. Por último, en el tercer artículo analizaba una política destinada a incrementar el uso de GLP como combustible para cocinar a través de ofrecer cupones de descuento para los hogares de bajos ingresos. Por lo que yo sé que esto es una política innovadora en los países latinoamericanos. En el trabajo he analizado la ejecución del programa, los problemas que enfrentan durante su ejecución y también analizan empíricamente su rendimiento.
Transport Economics and Infrastructure: An Empirical Analysis of the Port Sector
(Universitat de Barcelona, 2016-02-01) Gonzalez Aregall, Marta; Fageda, Xavier, 1975-; Bel i Queralt, Germà, 1963-; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
La presente tesis lleva a cabo un análisis empírico y económico de la infraestructura portuaria a través de la evaluación de políticas específicas. En primer lugar, la tesis se centra en cuantificar el impacto económico de la infraestructura portuaria sobre la industria. En segundo lugar, se mide el efecto de la competencia portuaria y su efecto sobre la demanda del tráfico. Finalmente, la tesis se centra en la evaluación de las políticas regulatoria de precios y su relevancia sobre el tráfico y los ingresos portuarios.
Impacto de las políticas regulatorias y de la competencia en el ámbito de las telecomunicaciones
(Universitat de Barcelona, 2015-12-04) Rubio Campillo, Rafael; Fageda, Xavier, 1975-; Termes, Montserrat; Borrell, Joan-Ramon; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[spa] El sector de las telecomunicaciones ha adquirido, en las últimas décadas, un papel cada vez más significativo dentro de las economías nacionales. El carácter estratégico que presenta este sector ha provocado que los distintos gobiernos desarrollaran una gran variedad de políticas públicas enfocadas a potenciar el desarrollo de esta industria. Asimismo, el sector de las telecomunicaciones presenta un gran número de fallos de mercado. En este sentido, las elevadas necesidades de inversión, la presencia de importantes economías de escala, o las dificultades de cambiar de proveedor (customer switching cost) hacen que el mercado presente importantes barreras a la entrada de nuevos competidores y, en consecuencia, los niveles de competencia en estos mercados tiendan a ser reducidos. Este hecho provoca que el equilibrio en el sector de las telecomunicaciones no constituya un resultado eficiente en el sentido de Pareto y que, en consecuencia, requiera de la intervención pública para poder corregir estos fallos de mercado y alcanzar, de esta manera, el equilibrio óptimo para el conjunto del bienestar social. Uno de los principales objetivos del presente trabajo consiste en identificar el papel que ha tenido la regulación sectorial sobre el sector de las telecomunicaciones en las últimas décadas. Como podrá comprobarse, el diseño de un correcto marco regulatorio y de defensa de la competencia ayudará a fomentar las potencialidades que presente un mercado. Asimismo, el presente trabajo también probará que el diseño deficiente de una política pública puede convertirse en un serio obstáculo para el desarrollo óptimo de un mercado.
Competition and Regulation in the Retail Broadband Sector: a Holistic Approach for Pricing Policies
(Universitat de Barcelona, 2015-07-07) Martínez Santos, Fernando; Calzada, Joan; Borrell, Joan-Ramon
[eng] This thesis analyses the pricing policies used by operators when they establish broadband tariffs. The studies draw on datasets that combine broadband plans’ characteristics and tariffs with other sources of data at country level to reflect the market structure and regulation activity. The pricing models in this dissertation share the common thread of using three groups of variables to explain the level of broadband prices: 1- the characteristics of the broadband service, 2- the operators’ commercial strategies, and 3- the market structure and regulatory policies implemented. The pricing models are estimated using the following econometric techniques: pooled ordinary least squares (OLS) with country and time fixed effects, and two stage least squares (2SLS, instrumental variable techniques). The level of broadband prices concerns both national governments and international organisations, and this dissertation contributes to provide some guidance to regulators and competition authorities, helping them in the implementation of policies so as to foster competition in the market and ultimately stimulate the diffusion of broadband services. The first thesis chapter analyses the determinants of broadband Internet access prices in a group of 15 EU countries between 2008 and 2011. Using a rich panel data set of broadband plans, it is shown how downstream speed (Mbps) increases prices, and that the price per Mbps of cable modem and ﬁbre technologies is lower than that of xDSL. Operators’ marketing strategies are also analysed as it is shown how much prices rise when the broadband service is offered in a bundle with voice telephony and/or television, and how much they fall when download volume caps are included. The most insightful results of this study are provided by a group of metrics that represent the situation of competition and entry patterns in the broadband market. It is found that consumer segmentation positively affects prices. Moreover, broadband prices are higher in countries where entrants make greater use of bitstream access and lower in countries where there is an intensive use of direct access (local loop unbundling). However, there is not a signiﬁcant impact of inter-platform competition on prices. The second chapter analyses the strategies adopted by mobile operators when they set the prices of broadband plans. It is explained that operators design multi-tier price schemes in order to segment consumers according to their preferences. Operators usually offer only a few unlimited usage contracts and three-part tariffs for data limited plans. In the later case, the tariff includes an access fee, a usage allowance (the number of GB that consumers can use for free), and a penalty system for the case in which consumers exceed the contracted allowance. The empirical model shows that the prices of usage based contracts are lower than those of unlimited contracts, and that the monthly price depends on the type of penalty included in the plan. The prices also depend on other characteristics of the service such as the provided technology, the download speed and the telephone call allowances. It is also explained that most plans bundle mobile broadband plans with smartphones. This type of plans last longer and might be more expensive than the plans that only include the SIM card. Specifically, it is shown that the monthly price of the broadband service is more expensive when the plan includes an iPhone or a Samsung. Moreover, it is found that the monthly prices are higher when the plan includes a discount for the acquisition of the smarthphone. Finally, this chapter also studies the effects of market structure and entry regulation on prices and shows that mobile virtual operators have helped to reduce prices. The third chapter studies the mobile broadband market in Spain. The mobile broadband service has experienced a strong expansion in Spain, reaching a penetration of over 70% of the population at the beginning of 2014. This growth can be explained by the benefits that offer the third and the fourth generation of mobile technology, and by the continuous price reductions. In spite of this, prices in Spain are still higher than the European average. This chapter explains the process of technological innovation that has allowed the emergence of mobile broadband, and its launch in Spain. New commercial strategies used by mobile operators, such as bundling and plans that include fixed and mobile services are examined. The analysis shows that the presence of mobile virtual network operators and bundling have been effective in fostering competition and reducing prices. It is also discussed how technological convergence between fixed and mobile services has promoted restructuring and market concentration.
Essays on institutional quality, macroeconomic stabilization, and economic growth in International Monetary Fund member countries
(Universitat de Barcelona, 2015-09-10) Javed, Omer; Nonell, Rosa
[eng] This study is motivated by the overall poor performance of International Monetary Fund (IMF) programs in recipient countries in terms of economic growth consequences, and tries to explore the relevance of institutional determinants for economic growth in these program countries. The analysis, at the same time, also takes into consideration the claim by New Institutional Economics (NIE) literature, which points out an overall positive consequence of institutional quality determinants on economic growth for countries in general. Taking a panel data of IMF member countries, the thesis primarily focuses on the IMF program countries, during 1980-2009; a time period during which the number of IMF programs witnessed an increasing trend. Firstly, important determinants of economic- and political institutional quality in IMF program countries are estimated by applying the System- GMM approach, so as to find significant determinants among them. Here, a parliamentary form of government, aggregate governance level, civil liberties, openness, and property rights all enhance overall institutional quality. Specifically, greater monetary- and investment freedom are conducive for political institutional quality, while military in power impacts negatively. Moreover, economic growth is conducive for enhancing economic institutional quality. Thereafter, the impact of the significant institutional determinants is then estimated on real economic growth, both directly, and also indirectly, through the channel of macroeconomic stability. Results mainly validate that institutional determinants overall play a positive role in reducing macroeconomic instability, and through it, and also independently, enhance real economic growth. In the last part of the thesis, Pakistan is selected as a representative example of a frequent user of IMF resources. Here, by applying the Vector Autoregression (VAR) model techniques, various counterfactual scenarios are estimated for a period of 1980-2014, to see impact of an institutional determinant, KOF index of globalization on macroeconomic instability and real economic growth. Results highlight that through enhanced focus on institutional reduced, and hence higher growth rate of GDP can be achieved.
Working conditions and health: Evidence on inequalities in Spain
(Universitat de Barcelona, 2014-05-12) Solé Juvés, Meritxell; Rodríguez Martínez, Marisol, 1951-; Díaz Serrano, Lluís; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[spa] Esta tesis se ocupa de la relación entre incapacidad permanente y condiciones de trabajo. En los dos primeros capítulos se investiga cómo las condiciones de trabajo, junto con otras variables sociodemográficas, contribuyen a la discapacidad. Nos centramos en diferencias asociadas a la condición de inmigrante (primer capítulo) y por periodo o cohorte (segundo capítulo), mediante la comparación de sucesivas cohortes de jóvenes entre 25 y 34 años de edad. En el tercer capítulo tomamos la perspectiva opuesta y analizamos el efecto de la incapacidad permanente en la vida laboral del individuo. Los resultados del primer capítulo indican que la condición de migrante - con diferencias por región de origen - tiene efectos significativos en la discapacidad y la probabilidad de estar empleado en una ocupación de alto riesgo. A pesar de que las condiciones de trabajo de los inmigrantes son objetivamente peores, presentan menor probabilidad de quedar discapacitados que los nativos. Nuestros resultados también sugieren que no sólo los riesgos de accidente y enfermedad profesional, ampliamente reconocidos, se asocian con probabilidades elevadas de discapacidad. Los trabajos poco cualificados y la inestabilidad en el empleo también se asocian con un mayor riesgo de discapacidad. En el segundo capítulo se muestra que el impacto de la inestabilidad laboral es mayor entre las cohortes de jóvenes actuales, si se comparan con los jóvenes en los años 80. Por último, los resultados del tercer capítulo muestran que sólo cerca del 10 % de las personas con discapacidad siguen trabajando después de la aparición de ésta. La brecha salarial entre trabajadores con y sin discapacidad es importante y significativa, y cerca del 30% de esta diferencia se atribuiría a discriminación de las personas con discapacidad. Nuestros resultados apuntan a que los efectos de esta discriminación en el empleo de las personas con discapacidad serían importantes, en particular para los hombres. Los conjuntos de datos utilizados en los tres capítulos se han elaborado a partir de la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL), un conjunto de datos administrativos que contiene las historias laborales de los trabajadores y pensionistas desde 2004 .
Crecimiento del sector productivo cubano. Análisis de sus determinantes y restricciones estructurales
(Universitat de Barcelona, 2013-12-05) Palacios Cívico, J. C. (Juan Carlos); Virgili Bonet, Ma. Teresa; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[spa] El presente trabajo representa un intento de explicar el crecimiento del sector productivo cubano y de identificar sus principales determinantes y restricciones, para un periodo en el que las mayores restricciones comerciales y financieras obligaron al país a reorientar su modelo económico y su patrón de inserción en la economía mundial. Por el lado de la oferta, se consideran los factores de producción tradicionalmente incluidos en el análisis neoclásico (capital, trabajo y tecnología), analizando su potencial efecto en la evolución del producto. Se analiza igualmente la evolución, estructura y potencial impacto en el PIB del sector productivo, de los diferentes componentes de la demanda agregada definidos en la Contabilidad Nacional (consumo, inversión y exportaciones netas). La segunda parte del análisis se centra en identificar las variables específicas del contexto cubano, que han podido limitar el crecimiento potencial del PIB del sector productivo. Con ese objetivo, se analizan las principales reformas regulatorias aplicadas durante el periodo de estudio y el efecto que los procesos de centralización y descentralización económica, asociados a dichos cambios, han podido tener sobre los niveles de eficiencia; evaluando el margen existente para seguir profundizando, dentro de un sistema socialista, en los cambios regulatorios impulsados durante el periodo de estudio. Siguiendo los supuestos descritos en los modelos de Crecimiento Restringido por la Balanza de Pagos (CRBP), se examina a continuación la posible existencia de una restricción externa al PIB del sector productivo cubano, consecuencia de un volumen de divisas insuficiente para financiar el crecimiento potencial de la economía. El análisis de la demanda externa se complementa con aquellas variables cuyo comportamiento ha podido ser determinante en el volumen de divisas disponibles en la economía cubana (términos de intercambio, deuda externa, remesas y bloqueo), por constituir éste un elemento central de la demanda agregada cubana. En la última parte del capítulo se estudian los mecanismos de transmisión entre ambas restricciones y la posible retroalimentación o neutralización de sus efectos sobre el PIB del sector productivo cubano. Por último, se persigue contrastar empíricamente las hipótesis de la investigación y discutir sobre la conveniencia y capacidad de los diferentes modelos teóricos y empíricos, para aproximar y explicar el crecimiento del sector productivo cubano. Tras contrastar la relevancia de los factores y restricciones de oferta y de demanda, se propone una modelización del PIB que incluya sus principales determinantes y restricciones estructurales, a partir de la estimación de un sistema de ecuaciones simultáneas. Los resultados obtenidos permiten concluir que el sector productivo cubano ha estado simultáneamente determinado y restringido por factores de oferta y de demanda. Por el lado de la oferta, un marco regulatorio excesivamente centralizado habría limitado el crecimiento de la eficiencia y del PIB del sector productivo cubano. Por el lado de la demanda, la falta de divisas habría restringido dicho crecimiento en el largo plazo. La interacción entre ambas restricciones obliga a considerar en el análisis la posible compensación o retroalimentación de su efecto en el PIB del sector productivo cubano a lo largo del periodo de estudio
La radiodifusión en Andorra. Política, economía y espacio comunicacional en un país dependiente
(Universitat de Barcelona, 1989-02-03) Giral Quintana, Eugenio; Culla, Joan B. (Joan Baptista); Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[spa] Las peculiares características internacionales del Principado de Andorra, y su situación territorial, le hicieron aparecer como una posible localización de una emisora de radio en ondas medias y cortas, con una programación dirigida al público del Mediodía francés, Catalunya y Aragón. La concesión por el M.l. Consell General, el 16 de agosto de 1935, a Bonaventura Vila Ribes, del permiso administrativo para instalar una emisora en el Principado inició la actividad de la que sería "Radio Andorra". Su construcción fue posible al asociarse los sucesores de Vila con los empresarios franceses Tremoulet y Kierzkowsky, que ya poseían una red de emisoras de radio en el “Midi” francés. Las obras de instalación de la emisora se vieron muy afectadas por las consecuencias de la guerra civil española, y el gobierno nacionalista actuó desde el primer momento para lograr su control indirecto a través de la Mitra de Urgel. Al estallar la guerra mundial, Radio Andorra decidió no emitir informaciones y limitarse a ser una emisora de programación musical. Aún así menudearon los incidentes y las sospechas, por parte de les contendientes, de que sus emisiones pudieran servir de cobertura al espionaje. Tremoulet, que ejercía las funciones de propietario de Radio Andorra, tuvo un papel relevante en la radiodifusión francesa bajo el régimen petainista, de modo que al producirse la Liberación fue condenado a muerte por colaboracionista y se le incautaron los bienes. Los sucesivos gobiernos franceses pretendieron también que se incautasen sus bienes en Andorra, y entre ellos Radio Andorra. Las acciones francesas, llenas de exigencias, violencias y presiones provocaron la intervención del Copríncipe mitrado que, apoyado incondicionalmente por el gobierno español, defendió con decisión la existencia de Radio Andorra y se opuso a considerar caducada la concesión, aunque el gobierno francés, actuando como servidor del Copríncipe galo, no llegó a dictar nunca el "cahier de charges" previsto en la concesión inicial. Los servicios franceses intentaron la compra de Radio Andorra, y para forzar la situación declararon unilateralmente la revocación de la concesión. Fracasada una negociación entre los Gobiernos francés y español, se redoblaron las presiones sobre Tremoulet. Éste, tras complejos procedimientos judiciales, vióse libre de la acusación de colaboracionista, y por tanto recobró plenamente sus derechos sobre la emisora. Los servicios franceses lograron la colaboración de Puigggros, yerno de Vila, que como representante de los concesionarios ofreció sus títulos para la erección de una nueva emisora: Andorradio. Esta situación no fue nunca aceptada por la Mitra ni por el Consell General. La defensa de su funcionamiento realizado por los servicios franceses llevó a Andorra, y de manera especial al Consell General, a una ruptura con el Copríncipe francés. El Consell decIaró la nulidad de la concesión Vila. Tras largos enfrentamientos, el Consell General logró el restablecimiento de las relaciones con los Copríncipes. Como resultado de una serie de negociaciones se reconocieron dos emisoras, cada una bajo la tutela de un Copríncipe: Radio Andorra y Andorradio, que pronto cambiaría su nombre a Sud-Radio. La revisión de las cláusulas económicas de los acuerdos sobre las radios estableció unas condiciones que los responsables de las emisoras no cumplieron. Al producirse en el Principado la irrupción de nuevas generaciones muy sensibilizadas en torno a la capacidad de concienciación nacional posible de las radios, aumentó el nivel de exigencia política sobre un mayor control de las radios que emitían desde Andorra. La oposición de les empresas a cualquier clase de intervención obligó a la creación de la "Entitat Nacicnal Andorrana de Radiodifusió", y el agravamiento de las tensiones llevó al cierre de ambas emisoras. Tras él se abrieron nuevas negociaciones para autorizarlas, pero el pueblo andorrano, representado por el Consell General y la Asamblea Magna llevó a su clausura definitiva. Una nueva situación política favoreció en 1983 el establecimiento de nuevos contratos con dos sociedades dependientes directamente de los gobiernos español y francés, pero tras reanudar sus emisiones por breve espacio de tiempo, fueron forzadas a cesar en sus actividades. Desde entonces,1985,dejó de emitirse radio desde Andorra. Los problemas de las radios tuvieron un importante papel respecto al reconocimiento internacional de Andorra. Este papel aumentó aún más al reconocerse a Andorra cinco posiciones orbitales para la emisión de TV. Esta situación provocó una serie de proyectos para emitir TV desde Andorra, que no llegaron a concretarse porque las autoridades temían las consecuencias que dichas emisiones pudieran tener, a la vista de lo ocurrido con la radio. Volviendo a Radio Andorra, el análisis de su funcionamiento puede realizarse desde diversos ángulos, empezando por el financiero. Radio Andorra es un ejemplo claro de emisora de radio de carácter comercial, que logró saneados beneficios y que funcionó satisfactoriamente, gracias en especial al bajo cánon que debía satisfacerse por la concesión. Por su parte, Sud Radio funcionó también con eficacia financiera, pero tardó años en superar la elevada y compleja inversión inicial. En el momento de su desaparición, se acababa de recuperar el monto de la inversión efectuada, lo que constituye un buen ejemplo de cómo una empresa pública pasa a ser privatizada una vez alcanzados los objetivos iniciales de beneficios. Esta tesis también realiza un muestreo de la programación de ambas emisoras, lo que permite reconstruir de manera pormenorizada sus rejillas en momentos simultáneos y por tanto estudiar en detalle los diversos programas y sus principales características. El análisis de las cifras de audiencia nos permite establecer los tipos de radioyentes que prestaban atención a cada una de ellas. Otro punto importante es la transcripción de los principales documentos relativos a todas estas cuestiones, lo que ofrece al estudioso potencial los materiales de base útiles para conocer las grandes líneas del tema. En conclusión, el análisis de los diferentes agentes implicados y sus correspondientes estrategias, la comparación de los resultados económicos de ambas emisoras y la consideración que las mismas concedieron a sus respectivos espacios comunicacionales ponen de relieve el fuerte grado de dependencia de Andorra con respecto a los países vecinos, en especial lo relacionado con los medios de comunicación.
La formació contínua a Catalunya. L'"e-learning" com a instrument d'innovació de la formació en el lloc de treball. El projecte Virt@ula de La Caixa
(Universitat de Barcelona, 2009-03-27) Batalla, Josep M. (Josep Maria); Vilaseca i Requena, Jordi; Alòs i Martí, Lluís; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[cat] Aquesta tesi doctoral té com a principal objectiu l'estudi dels factors que determinen la probabilitat de desenvolupar processos de formació contínua en el lloc de treball a l'empresa de Catalunya. És important destacar que aquest anàlisi s'aborda des de dues perspectives. Per un costat s'analitza les decisions de formació en el lloc de treball des del punt de vista del treballador, és a dir, el procés de decisió de formar-se o no formar-se, recau sobre el propi treballador. Per un altre costat, s'analitza les decisions de desenvolupar processos formals de formació en el lloc de treball per part de les empreses. Per fer-ho s'ha explotat una gran base de dades construïda a partir de dues fonts estadístiques diferents. - S'ha utilitzat la base de dades del "Projecte Internet Catalunya - Empreses", desenvolupada pel grup de Recerca de l'Observatori de la Nova Economia del IN3 de la UOC. Base de dades elaborada a partir d'entrevista personal a empresaris i directius de 2.038 empreses de Catalunya. - S'ha realitzat un treball de camp directe mitjançant l'ús d'un qüestionari adhoc per a aquesta tesi doctoral amb un nivell de resposta de 2.000 treballadors de "la Caixa" que han seguit cursos de formació virtual a través de la plataforma corporativa de formació Virt@ula. Una de les característiques d'aquest treball de recerca és que combina l'anàlisi de la formació des de dos punts de vista: presencial i online. És a dir, és una recerca que compara l'eficiència d'ambdues metodologies formatives tant des de l'òptica empresarial com des del punt de vista del treballador. Per tant, a banda d'analitzar l'estructura més adequada de l'empresa tipus que desenvolupa estratègies formatives dels seus treballadors, també s'estudia el nivell d'acceptació per part dels treballadors de la formació virtual, quines actituds prenen davant de la necessitat de formació i quines dificultats perceben en aquest procés formatiu. Així mateix s'analitzen els factors que determinen l'ús de l'e-learning per a la formació dels treballadors, per part de l'empresa. Són molts els treballs científics que demostren que la formació per a treballadors amb responsabilitats directives és més freqüent que per a la resta de treballadors. En aquest context volem demostrar que el patró d'empresa que forma als seus directius és diferent al patró d'empreses que forma als seus treballadors no directius. La important generalització de l'ús de les TIC al sí de les empreses, juntament amb la seva forta penetració en les formes de produir, distribuir, consumir i administrar, han alterat bruscament els requeriments formatius del capital humà i han modificat a la vegada, les necessitats de formació de les empreses. En aquest sentit, una de les principals aportacions d'aquesta investigació és l'anàlisi de l'efecte que tenen les tecnologies digitals sobre la necessitat de formació contínua, tant des de l'òptica del treballador com de l'empresa. Per últim es realitza una anàlisi comparativa de la productivitat aparent del treball entre les empreses que usen la formació online i les empreses que usen exclusivament formació presencial. El sector financer ha estat un dels sectors econòmics més dinàmics en incorporar dinàmiques de formació contínua pels treballadors al sí de la pròpia empresa. A més les entitats financeres han estat pioneres en l'adopció de la formació online com a forma de formació dels seus empleats i concretament "la Caixa" ha estat la primera entitat financera en disposar d'un campus virtual per a la formació dels seus empleats. Així doncs, analitzarem les motivacions que tenen els treballadors per a la formació contínua i els obstacles que copsen. Centrarem l'estudi en l'existència de diferències estadísticament significatives entre els treballadors que es formen per integrar-se a l'organització i aquells empleats que tenen com a objectiu progressar professionalment.
Política urbana i pensament econòmic. Barcelona, 1901-1939
(Universitat de Barcelona, 1977-05-01) Roca, Francesc, 1945-; Estapé, Fabià, 1923-2012; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
Aquesta tesi parteix de la base de considerar que, des de començaments del segle XX i fins al 1939, a Barcelona i a Catalunya s'havien anat forjant una ciutat industrial i un proletariat urbà entés com a protagonista modern de la història, amb el lògic desenvolupament del moviment sindical-polític dels treballadors urbans i l'existència igualment important d'una sèrie d'intel.lectuals capaços de reflexionar sobre aquest tema. És important remarcar, però, que cap d'aquests pressupòsits es donaria sense la existència prèvia d'un projecte político-econòmic per a transformar Barcelona en ciutat industrial-capitalista. Aquest projecte centrarà el primer objecte d'aquest treball; nogensmenys, la primera part de la tesi du el títol "De la Gross-Barcelona a la Catalunya-Ciutat". Efectivament, a partir d'un cert moment (posem vora el 1920) existirà un projecte per a la formació d'una veritable "Gross-Stadt" amb un abast territorial que abraçarà l'espai català central. El subtítol d'aquest primer volum és "News from No-where", fent esment a la cita de la coneguda utopia de William Morris, que justament en aquella època serà traduïda pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Això ens serveis per a assenyalar el carácter utòpic (però d'arrel capitalista) de bona part d'aquest projecte. Aquest títol secundari ens condueix, però, a la segona part d'aquest treball que es titula "La crisi de la ciutat capitalista". Sense aquesta crisi -les causes de la qual caldrà esbrinar- tindria poc sentit parlar de "ciutat roja" o de "ciutat pàl·lida". Si la segona part d'aquest treball inclou l'estudi d'algunes respostes a la crisi (com, per exemple, les anàlisis del Regional Planning i del Pla Macià), serà la tercera part la dedicada, íntegrament, a l'estudi de la sortida d'aquesta crisi, al que és anomenat, aleshores, "nova economia urbana". Els nexes entre el projecte industrialista i el de la nova economia urbana es manifesta a molts nivells, però n'hi ha dos particularment interessants: a) El nivell de la planificació urbana territorial, i b) El nivell del pensament econòmic. Pel que fa al primer nivell, el que s'ha anomentar molt correctament "economia urbana" no s'ha consolidat a nivell universitari fins a dates molt recents. Tots els especialistes en la matèria assenyalen que es tracta d'una disciplina en ple desenvolupament, mancada de models teòrics prou desenvolupats. Per què? Perque fins al període que inicia la primera guerra mundial, la demanda social d'economia ha estat escassa, car una hàbil combinació de laissez-faire a l'espai i intervencions tècniques (higiene i vialitat) suficients, al vult-cents. Les dificultats per a analitzar la política econòmica urbana des d'una òptica disciplinar són, doncs, molt grans. A aquest fet, a més, caldria afegir-hi, el caràcter esotèric, reservat a uns pretesos experts, de la intervenció sobre l'espai, de l'urbanisme". Pel que fa al segon nivell, és important assenyalr que sense un estudi del pensament econòmic (i dels seus lligams amb la política urbana i territorial), el nostre treball seria clarament insatisfactori. Perquè? Perqué el camp ideològic i científic serà, és clar, un camp especialmente "ocupat" pels intel.lectuals lligats al "partit industrial", que assajaran, fins i tot, de donar lliçons als sindicalistes, tot explicant el carácter utòpic/ucrònic de les seves alternatives o, situats més tard a la segona trinxera, assenyalaran les distorsions internes dels models alternatius. En definitiva, l'estudi del pensament -i del pensament econòmic que n'és la mèdul·la- esdevé, així, inexcusable. De la influència de Schmoller o Wagner a la de Marshall, de la de Kropotkin o Reclus a la de Karl Marx, cal refer la història dels economistes catalans del segle XX. "Amb Marx" -va escriure molt aviat Gramsci (1918, in 1970)- "la història segueix essent domini de les idees, de l'esperit, de l'activitat consciente dels individus aïllats o associats. Però les idees,l'esperit, es realitzen, perden la seva arbitrarietat, ja no són fictícies abstraccions religioses o sociològiques. La substància que amaguen es troba a l'economia, a l'activitat pràctica, en els sistemes i les relacions de producció i de canvi". L'estudi de la política econòmica esdevé difícil sense una anàlisi del pensament econòmic general que l'inspira. Per això proposem estudiar les relacions entre el pensament econòmic polític i econòmic, en un marc espaial-temporal determinat: la Catalunya del primer terç del segle XX. Com que el punt de partida és la formació social catalana, l'estudi de la política econòmica tindrà, aquí, un doble vessant; caldrà, en una direcció, conèixer els efectes de la política econòmica generada per un Estat que, com és el cas de l'Estat espanyol, ha representat sovint classes socials i fraccions de classe alienes a la formació social catalana; en un altre sentit, caldrà esgratinyar papers i actituds econòmiques col.lectives per a descobrir els projectes i les realitzacions político-econòmiques produïdes dins de l'àrea catalana. En el període que analitzem (1901-1939) aquests projectes tenen una característica doble: un àmbit geogrltic petit en relació al conjunt català (el terme municipal de Barcelona i la "província" de Barcelona: en dos moments -Mancomunitat, Generalitat- una part molt important dels Països Catalans, Catalunya, podrà ésser objecte d'un plantejament de conjunt) i, al mateix temps, la política econòmica generada des de qualsevol unitat econòmico-política de la tormació social catalana tindrà etectes, sovint positius, per a la reconstrucció de les desballestades estructures. d'aquesta tormació. En aquest sentit, la política econòmica catalana tindrà, gairebé per definició, un clar caràcter de política territorial a diferents escales espaials i en diferents àmbits sectorials. S'esdevé que, dins del conjunt català -i dins de l'Estat espanyol- la ciutat de Barcelona, juga, com a eina, un paper polític fonamental. Aleshores, la política territorial a Barcelona (de Barcelona, contra Barcelona, sobre Barcelona), és a dir, la política urbana que s'aplica i/o que sorgeix de Barcelona ha de tenir, a nivell d'hipòtesi, un espai conceptual rellevant. Així, per a estudiar dialècticament el pensament econòmic i la política econòmica a la Catalunya del primer terç del segle XX, pot ésser útil estudiar les relacions entre pensament econòmic i política urbana i territorial. Si ens aboquem -perque cal- a un examen de la literatura econòmica i no-econòmica existent, les aportacions són inqüestionables. Pel que fa a la política econòmica urbana i territorial del període 1901-1939 hom pot trobar en els papers contemporanis de Pierre Vilar (1929, 1934, 1936), suggeriments valuosos, dins d'una síntesi (Vilar 1929) no superada. l, és clar, en la reelaboració posterior de Vilar (1964) hipòtesis i informaoions es multipliquen. Ara bé, en tots aquests casos, la qüestió de les localitzacions i la història econòmica del que és definit oom a "regió de Barcelona" són els eixos dominants. A partir de 1968-69, es produeix un canvi dins la literatura. La nova escala en la que cal plantejar definitivament els problemes del sistema urbà de Barcelona i el ressorgiment dels moviments socials a la ciutat amb l'inici de la lluita urbana (Alibés 1975), susciten un bon nombre d'estats de la qüestió, de síntesis ràpides que, com és lògic, han d'acarar-se amb la política seguida en el període del segle XX anterior a la guerra civil. Així, hom pot trobar-hi referències a papers del Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (1970), de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Martorell 1970), del Cercle d'Economia (1973), dels serveis d'estudis d'alguns bancs (per exemple: SEBUB 1973), dels col.legis professionals (a publicacions com "Cuademos de arquitectura y urbanismo" o "Novatécnica), dels experts aplegats al Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (Solà, 1974), etc. Per la banda de la literatura sobre el pensament econòmic espanyol -i català- del segle XX, les aigües romanen tranquiles pel moment. Hi ha uns esquemes que han envellit tot sols, però els darrers estats de qüestió no permeten parlar de grans progressos pel que fa al coneixement del pensament econòmic. Falten reedcions crítiques i estudis de fons, síntesis globalitzadores, i el que és més greu encara, no existeix cap pla de recerques elaborat i en marxa. Algunes iniciatives com la sorgida del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de València o el Diccionari de Ciències Socials de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona han iniciat, des de 1971, una tasca que, si no hi ha cap daltabaix, pot esdevenir productiva, sempre, és clar, que els "francotreballadors" no desapareguin de l'escena intel.lectual.
L'opció de la pluriactivitat agrària. El cas del Delta de l'Ebre.
(Universitat de Barcelona, 1992-01-01) Bartual Figueras, M. Teresa; Bartolomé Puerto, Vicente A.; Gordillo Gerlini, Susana; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
Sota el terme pluriactivitat s'amaga una ampla varietat de situacions que tenen en comú la combinació (per part del productor o de la família agrària) de l'activitat agrícola en l'explotació amb altres activitats remunerades. Es tracta, en principi, d'un conjunt de manifestacions que responen a estímuls de supervivència o adaptació davant el continu procés de reestructuració sectorial (si bé, en els últims anys, s'adverteix la consolidació d'expressions, escrupolosament, guiades per interessos patrimonials o sentimentals). Les discussions sobre les seves funcions o atribucions són variades i oscil·len entre la tradicional visió negativa immobilitzadora o alentidora de la modernització de l'activitat a la pal·liativa o conservadora de l'entremat rural, darrerament, potenciada arrel la crisi experimentada en moltes zones rurals europees. Les continues pressions internes i externes a la que s'ha vist sotmès l'espai agrari europeu i la velocitat de canvi en els patrons tecnològics i socials han afaiçonat un nou context, que imposa una nova lògica més vinculada als aspectes territorials que als sectorials fent palès la necessitat d'incorporar noves estratègies per revitalitzar i/o mantenir el teixit rural europeu. La pluriactivitat s'ha incorporat, així, al nou discurs polític. En aquest marc, aquesta tesi té per objecte analitzar la incidència, naturalesa i determinants de la pluriactivitat agrària en el Delta de l'Ebre. La investigació s'estructura en dos parts. La primera que consta de tres capítols revisa els fonaments teòrics que giren al voltant d'aquesta fórmula organitzativa concepte, tipologia, efectes sobre l'organització de l'explotació, tractament polític (capítol 1) i evolució de les discussions envers el seu estat i estabilitat (capítol 2) . Aquest marc es tanca amb l'examen de les principals propostes de modelització dels comportaments pluriactius. Es tracta de models microeconomics d'assignació de temps del productor (o de la família) subjectes a determinades restriccions (més endavant, en el capítols 6, s'intentarà contrastar empíricament un model d'aquesta mena). La segona part composada per tres capítols més estudia i emmarca la pluriactivitat en l'específic context del Delta de l'Ebre. En aquest àmbit, després de delimitar les peculiaritats de l'àrea (capítols 4 i 5) i repassar i observar les limitacions estadístiques en la comprensió del fenomen, es planteja xifrar i aproximar la seva extensió mitjançant un sistema d'enquestes personals adreçades als productors directes (capítol 6). A tal fi, s'acota la unitat d'anàlisi en els productors d'explotacions, menors de 65 anys, que obtenen menys del 50% dels seus ingressos laborals de l'activitat agrària realitzada en l'explotació aquest productors seran interpretats, a tots els efectes, com actius pluriactius . El treball de camp, que s'estèn a 354 explotacions, es planteja, primer, esbrinar la incidència i característiques de la pluriactivitat. Més endavant, tractem d'explicar les pautes o factors que determinen l'adopció d'una activitat addicional i, fins i tot, ens hem permès amb les restriccions inherents als supòsits que tota modelització incorpora aventurar algunes previsions sobre la seva evolució futura. No voldria acabar aquesta presentació sense emmarcar els motius que han guiat la meva elecció. Això és, la temptativa d'esbrinar i modelitzar la conducta pluriactiva no ha estat més que un intent d'entendre i situar un comportament, el que jo entenc, concretament, com un estil o actitud de vida. De fet, l'exercici d'aquesta activitat ha estat, estretament, connectat amb la meva història personal. En la meva família s'ha passat de l'ocupació agrària, a temps complet, dels meus besavis, a l'alternància del meu avi i a la conservació patrimonial de les terres per part de la meva mare avui, retired-farm . He viscut directament les alteracions o transformacions de l'organització familiar de l'explotació, he rebut l'afecte per la terra i pels temes agraris i, en especial, he sofert la por per les pedregades o el vent, les inversions no sempre afortunades per millora l'explotació, els anys de males collites... i m'he qüestionat, també, la continuat i la consistència d'aquesta formula de mantenir-se en l'agricultura. No obstant, més enllà, de les apreciacions personals, l'extensió assolida pel fenomen en el Delta, la pèrdua de veritables professionals del camp i les previsions de deteriorament ambiental que implicaria l'abandonament del conreu feren créixer la meva preocupació i es convertirien en els vectors determinants.
La estrategia de desarrollo planificada en España.1964-1975
(Universitat de Barcelona, 1987-05-15) Alsina Oliva, Rosa; Condominas, Salvador, 1921-2004; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
El objeto de la investigación que se presenta surge del convencimiento de que la política económica puede y debe influir en el bienestar colectivo. La constatación del desarrollo económico de España en la década de los sesenta y principio de los setenta, así como las formulaciones de los Planes de Desarrollo durante parte de este período motivó el trabajo de análisis de los mismos. El problema de la compatibilidad e incompatibilidad de objetivos, así como de la consistencia entre instrumentos y objetivos planteó el problema de la estrategia de desarrollo explícita e implícita en los Planes. La tesis principal formulada es que en la planificación española se pretendía alcanzar un crecimiento de la producción en un corto plazo de tiempo, adoptándose una estrategia desequilibrada sectorialmente, a favor de la industria y dentro de ésta de la producción de bienes de capital e intermedios. Las diferencias entre los tres Planes son marcadas, especialmente entre el I y III Plan respecto al II Plan. La pretensión de alcanzar altas tasas de crecimiento en el PNB y de la adopción de un desarrollo más desequilibrado sectorialmente es mayor en el I y III Plan que en el II Plan. La preocupación por los aspectos sociales del desarrollo, y la actuación dirigida a una mejora social es mayor en el II y III Plan que en el I Plan de Desarrollo. La estrategia de desarrollo adoptada tiene implicaciones económicas y sociales. Las implicaciones de la estrategia de desarrollo formulada llevaba a una menor estabilidad interna y externa. La mayor atención por la estabilidad en el II Plan en relación a los otros dos llevó a que ésta fuera un objetivo principal en su formulación, sacrificando ligeramente el crecimiento del PNB en aras al logro de este objetivo. La estrategia de desarrollo desequilibrada llevaba a que se incrementasen las diferencias de renta entre sectores, regiones y personas. Estas diferencias serían mayores en los Planes en que se programaba un mayor crecimiento del PNB y se adoptaba una estrategia más desequilibrada sectorialmente, aunque estas diferencias serían más bien toleradas en estos Planes ya que las rentas crecerían en mayor proporción. La investigación ha recibido la ayuda y colaboración de los profesores del Departamento de Política Económica, especialmente la del Doctor Fabián Estapé, Director del Departamento y Comisario Adjunto del I y III Plan de Desarrollo, y del Doctor Salvador Condominas, Director de la tesis, al que agradezco profundamente sus directrices. También debo agradecer la información facilitada por la antigua Comisaría del Plan, Oficina de Vigilancia de la Ejecución del Plan, gracias a la ayuda del Doctor Hernán Cortés, Jefe de la Oficina, y de Victoriano Sierra, economista y colaborador de la misma. Por último, agradecer al Doctor Ángel Alcaide algunas precisiones sobre las estadísticas disponibles en España. Desearía que el trabajo fuese útil y ayudase a incrementar el conocimiento de los objetivos e instrumentos programadas en el período de auge de la economía española.
La demanda residencial de electricidad en España: un análisis microeconométrico
(Universitat de Barcelona, 2006-06-19) Fernández Villadangos, Laura; Borrell, Joan-Ramon; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
En esta investigación se analiza la demanda residencial de electricidad en España durante el corto plazo. Este análisis nos permitirá obtener evidencia sobre el perfil de conducta de los consumidores, a través de sus elasticidades de demanda y sobre los efectos de la tarifa sobre el mercado. En particular sostenemos que la demanda de electricidad no sólo depende del precio de este bien y del nivel de renta de los consumidores, sino también de las propias características de los individuos, de sus viviendas y de su ubicación geográfica. Asimismo, los consumidores residenciales reaccionan ante variaciones en su nivel de renta y en el precio de la electricidad. Dada esta sensibilidad, la tarifa en dos partes existentes en España tiene implicaciones económicas relevantes en el mercado, puesto que no ofrece señales de precios adecuadas para que los consumidores gestionen su demanda de forma eficiente. Para contrastar empíricamente las hipótesis anteriores se realiza un análisis en el que se explotan microdatos de la Encuesta Continua de Presupuestos Familiares, del Instituto Nacional de Estadística, en 1999. Sobre estos datos se aplican técnicas de estimación paramétricas y no paramétricas, en el marco de la teoría neoclásica del comportamiento del consumidor. La metodología y los resultados se contextualizan, a su vez, en la literatura teórica y empírica internacional de las últimas décadas. Esta investigación cubre un vacío de trabajos en la literatura del sector en España, ofreciendo resultados relevantes sobre la conducta de los consumidores domésticos de electricidad. Asimismo, el trabajo proporciona las técnicas necesarias para crear una base de datos adecuada y susceptible de ser utilizada en los análisis de demanda eléctrica con microdatos en España.
Economía política de la reforma de las políticas del Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional en África subsahariana. El caso del Chad.
(Universitat de Barcelona, 2009-10-22) Colom Jaén, Artur; Rosell, Jordi, 1955-; Maestro Yarza, Irene; Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[spa] A mediados de los 90 emerge un cuestionamiento del enfoque del ajuste estructural promovido por el Banco Mundial y el FMI en los países en desarrollo, especialmente en África, que lleva a estas instituciones a cambiar su discurso. Las preguntas que guían la investigación son (1) si estos cambios suponen un cuestionamiento real del enfoque del ajuste estructural, y (2) si estos cambios pueden modificar la inserción periférica de África en la economía mundial. El marco teórico del que se parte es el enfoque Centro-Periferia (CEPAL, Raúl Prebisch) y el análisis histórico-estructural. En el capítulo 2 se analizan las bases de dicha inserción periférica, teniendo en cuenta las estructuras económicas africanas, los intentos de cambio estructural más relevante, y la economía política del ajuste estructural, promovido por el Banco Mundial y el FMI a partir de los años 80. En el capítulo 3 se analizan los contenidos de los giros teóricos que se observan en estas instituciones, en particular la conceptualización de la pobreza, la extensión del concepto de buena gobernanza, y el alcance de las condicionalidades tradicionalmente asociadas a sus créditos. Una constatación relevante es que el discurso de las instituciones de Bretton Woods progresivamente va convergiendo con el del resto de actores del sistema de cooperación internacional al desarrollo. La expresión de esta convergencia viene a ser el establecimiento de los Objetivos de Desarrollo del Milenio. En el capítulo 4 se analizan con detalle los cambios en la instrumentación de sus estrategias, destacando las políticas de reducción de la deuda multilateral (Iniciativa HIPC), y las estrategias de reducción de la pobreza (Poverty Reduction Strategy Papers, PRSP), constatándose que a pesar del cambio de discurso, los ejes centrales de las políticas del ajuste estructural (privatización, desregulación y apertura), continúan presentes en estos instrumentos. El análisis es relevante en la medida en que la mayoría de países africanos se encuentran inmersos en estas estrategias de reduccion de la deuda, y elaboración e implementación de un PRSP. En el capítulo 5 se analiza la aplicación de esta nueva conceptualización e instrumentación en el Chad, donde desde el año 2001 se está reduciendo deuda multilateral, y desde el año 2003 está en marcha un PRSP. A ello hay que añadir el inicio de la explotación de petróleo en el país desde octubre de 2003, que supone una importante renta petrolera para el gobierno. Estos tres elementos configuran lo que hemos denominado "modelo chadiano de reducción de la pobreza". El trabajo de campo y el estudio de caso determinan que no hay un cuestionamiento relevante del enfoque del ajuste estructural. Como conclusión, se confirma que el giro discursivo y el cambio en la instrumentación de las estrategias del Banco Mundial y el FMI en África no suponen un cuestionamiento del enfoque tradicional del ajuste estructural. Ello también tiene como consecuencia que el modelo periférico de inserción de África en la economía mundial no se verá cuestionado por las estrategias de estas instituciones.
Macrodinàmica i sistemes de seguretat social
(Universitat de Barcelona, 1994-03-08) González Calvet, Josep; Barceló, Alfons (Barceló Ventayol); Universitat de Barcelona. Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial
[cat] Les reformes dels sistemes de protecció social i les retallades que, en general, han sofert les diverses institucions de l'Estat de Benestar durant la dècada dels 80 s'han justificat per raons de tipus "tècnic", basades en els resultats de les anàlisis econòmiques convencionals i oblidant que el problema econòmic clau de les societats modernes és la distribució del producte. L'anàlisi tradicional dels sistemes de pensions de la seguretat social s'ha efectuat des de dues grans famílies de models: per una banda, els del cicle vital i, per l'altra, els de transferències intergeneracionals. El model pur del cicle vital, tal com s'expressa per Modigliani-Brumberg i Ando-Modigliani prediu que la introducció d'un sistema de pensions de repartiment disminuirà l'estalvi total de l'economia i, per tant, l'stock de capital i el ritme d'acumulació, ja que es dóna un efecte de substitució entre l'estalvi privat i les pensions de la seguretat social. Si el model s'amplia per endogeneitzar l'oferta de mà d'obra tal com fa' Feldstein, aleshores un sistema de pensions acostuma a induir un adelantament de la jubilació i, per tant, a incrementar l'estalvi durant el període actiu degut a que s'allarga el període de jubilació. En aquest cas, la coexistència de l'efecte substitució de riquesa i de l'efecte de jubilació induïda porta a que l'efecte total sobre l'estalvi tingui un signe ambigu, depenent de quin fenomen predomini. En tal situació, es recurreix a l'anàlisi empírica per a tractar de resoldre la qüestió. Segons Feldstein, l'anàlisi empírica recolza que la seguretat social té un fort impacte negatiu sobre l'estalvi. En canvi, els models de transferències intergeneracionals mostren que, si hi ha altruïsme dinàstic i els individus deixen herències positives, el sistema de pensions no tindria cap efecte sobre l'estalvi ni l'acumulació de capital. Ambdós tipus de models són molt limitats degut als seus supòsits de partida extremament restrictius..Així, el postulat de certesa o previsió perfecta, la racionalitat absoluta, el marc teòric de mercats de factors i productes pefectament competitius i altres, redueixen molt l'aplicabilitat pràctica d'aquests enfocaments. Però, a més de les reserves de caire teòric, s'ha de ressaltar que hi ha nombrosos factors empJrlcs contraris a la validesa d'aquests models. Així, l'existència d'herències i la comparativament alta propensió a l'estalvi dels vells és contradictori amb el marc del cicle vital. Per altra banda, l'explicació de l'herència per raons merament egoïstes o per imperfeccions del mercat d'assegurances, així com l'evidència que es dóna una equivalència aproximada. refusen la validesa del model de transferències intergeneracionals de Barro. Finalment, els desenvolupaments teòrics associats a la información assimètrica, a la incertesa, a les dinàmiques complexes o a les interdependències multisectorials avalen la caducitat dels enfocaments convencionals des de l'òptica teòrica. Quant als estudis empírics, s'ha comprovat reiteradament que les análisis són molt sensibles a petits canvis en l'especificació. que els resultats són molt depenents de la forma de càlcul de la variable no observable "riquesa esperada de la seguretat social" i que gran part de les proves realitzades amb sèries temporals no tenen capacitat de discriminar entre diferents hipòtesis microeconòmiques. Els problemes d'agregació de les sèries de la manca de perspectiva dinàmica de les dades de secció creuada o de representativitat de les mostres en les dades de panell també dificulten que les dades siguin fiables. Finalment. la metodologia economètrica moltes vegades no considera els problemes de multicolinealitat i autocorrelació, no incorpora altres variables representatives de l'activitat pública i no considera els elements cíclics de les series ni l'estabilitat de les relacions entre variables. Com a conseqüència, l'evidència empírica és molt dispersa i no és conclusiva. Considerant totes aquestes limitacions dels enfocaments convencionals, la tesi es proposa la construcció d'un model alternatiu d'anàlisi que sigui dinàmic i d'equilibri general, capaç d'incorporar comportaments demogràfics realistes, compatible amb diferentes hipòtesis microeconòmiques de comportament de l'estalvi i/o la producció, capaç de dinàmiques inestables o complexes, que reculli el conflicte distributiu i que sigui capaç de reflectir tots aquests comportaments en la dinàmica d'acumulació. En el capítol II es desenvolupa un model de simulació demogràfica mitjançant un sistema d'equacions en diferències finites que és capaç d'incorporar especificacions complexes dels comportaments demogràfics i pot incloure la immigració o la interrelació entre l'economia i la demografia a travers d'equacions addicionals. Així mateix, es desenvolupen uns models simples de projecció de la natalitat i la mortalitat. En el capítol III es desenvolupa un model agregat de creixement cíclic, susceptible de ser desagregat i de ser especificat de forma més complexa. En el model, la producció ve determinada per la demanda, mentres que la demanda ve constituïda per la demanda de consum, que depèn del nivell de salaris i de la propensió a l'estalvi dels capitalistes. La distribució explica l'evolució de la demanda de consum ja que s'adopta la simplificació que tots els salaris es gasten i que només estalvien els capitalistes. La funció d'inversió té una especificació d'accelerador flexible més un component que la fa dependre inversament de la participació dels salaris a la renda nacional. L'oferta de treball ve determinada exògenament pel moviment natural de la població, mentres que la demanda de treball depèn del nivell de produció i de la productivitat que es considera exògena al model. De la interacció entre oferta i demanda de mà d'obra s'obté la dinàmica salarial a partir d'una corba de Phillips de tipus real on es correlacionen positivament el nivell d'ocupació i el creixement dels salaris. Degut a l'efecte dels salaris sobre la inversió i la demanda i degut a la reacció de la inversió a la dinàmica salarial, es genera una dinàmica complexa que. per valors realistes dels paràmetres adquireix un caràcter fluctuant. Es demostra que per un rang molt ample de valors realistes dels paràmetres el model genera fluctuacions cícliques acotades i estructuralment estables en un espai tridimensional ja que compleix les condicions per a aplicar el teorema de bifurcació de Hopf. L'amplitud i freqüència dels cicles resultants és del mateix ordre de magnitud que els que presenta l'economia espanyola o altres economies reals. El model s'amplia incorporant una especificació molt simple del sector financer que, sota certes condicions pot portar a sendes d'acumulació ineficients, inferiors a la taxa garantida. Així mateix, pot provocar canvis dràstics sobre l'estabilitat del model i portar-lo al col. lapse, a dinàmiques catastròfiques o, en altres casos, a l'estabilitat. També s'amplia el model mitjançant la incorporació d'un sector exterior i, finalment, d'un sector públic. La inclusió d'altres elements autònoms de la despesa obliga a ampliar la funció d'inversió i d'incloure'ls. AI mateix temps, si aquesta despesa autònoma presenta les seves pròpies fluctuacions, el sistema es veu sotmés a oscil.lacions externes i es comporta com un oscil.lador forçat. La inclusió d'un sistema públic de pensions de repartiment i d'una assegurança d'atur porta a una reducció dràstica de les fluctuacions d'origen endògen, però no afecta la taxa d'acumulació d'equilibri del sistema ni la distribució de la renda, que ve determinada per la inversió. Si no hi ha control del saldo pressupostari i es genera dèficit, la distribució pot canviar lleugerament a favor dels salaris. Les simulacions conjuntes del model demogràfic i del model econòmic no alteren cap dels resultats anteriors, amb l'excepció que, sota hipótesis demogràfiques molt adverses, si les pensions es financien amb càrrec a les quotes de la seguretat social pagades pels assalariats i els seus empleadors, caldrà que s'incrementin els tipus impositius. La simulació demogràfica mostra que, en la pitjor hipòtesi, el ratio d'actius a passius podria situar-se per sota de 1,5 dintre de 50 anys i que les quotes podrien superar el 50 % de la massa salarial bruta. Es demostra que la intervenció pública per a suavitzar el conflicte distributiu només es pot orientar cap a canvis en els condicionants institucionals de la inversió i cap el foment de la productivitat a travers del canvi tècnic.

Examinar

Enviaments recents