El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

 

Llibres / Capítols de llibre (Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB))

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/182581

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 8 de 8
  • logoOpenAccessLlibre
    Col·lapses civilitzatoris: Quan la distopia surt de la pantalla
    (Edicions del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB),, 2024) Crusells, Magí, 1966-; Mayayo i Artal, Andreu; Rosich Argelich, Ricard; Rúa Fernández, José Manuel, 1976-
    ...i la distopia va sortir de la pantalla La imatge en moviment sempre ha estat un recurs narratiu tant per a descriure la realitat com per a reconstruir-la. Un recurs que no ha dubtat en adoptar forma de relat distòpic, no només per a projectar les incerteses i angoixes davant del futur, sinó també per entendre els moments de crisi i col·lapse de les societats humanes al llarg de la història. D’acord amb això, el nostre present ens obliga a reflexionar sobre els processos històrics que han portat a les civilitzacions a replantejar la seva pròpia continuïtat. Amb el propòsit de contribuir a aquesta reflexió, des del Centre d’Investigacions Film-Història i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, vam impulsar la celebració del VIII Congrés Internacional d’Història i Cinema, sota el títol Col·lapses civilitzatoris. Quan la distopia surt de la pantalla, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, entre els dies 20 i 22 de juliol de 2022.
  • logoOpenAccessLlibre
    Defensar Madrid és defensar Catalunya : solidaritat en temps de guerra (1936-1939)
    (Ajuntament de Barcelona, 2023) Harana i Torrejón, Lola; Rúa Fernández, José Manuel, 1976-
    El gener de 1937, enmig d’una ciutat assetjada per les tropes franquistes i durament castigada pels bombardejos de la Legión Condor alemanya, al cinema Barceló de Madrid s’estrenava Historia de dos ciudades de Jack Conway, recreació cinematogràfica de la popular novel·la de Charles Dickens sobre l’època de la Revolució francesa. Aquest títol resumeix a la perfecció la tràgica experiència que van compartir les ciutats de Madrid i Barcelona durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939). Ambdues ciutats, freqüentment confrontades i en constant competència dins dels àmbits polítics, econòmics, culturals i esportius; s’enfrontaven conjuntament al seu repte col·lectiu més important: combatre la màquina bèl·lica del feixisme. La temptativa de cop d’estat militar del 18 de juliol de 1936 contra el legítim govern republicà, va desembocar en una cruenta guerra civil que significaria el primer enfrontament als camps de batalla entre feixisme i democràcia, un enfrontament que esdevindria el pròleg de la II Guerra Mundial. A totes dues ciutats, Barcelona i Madrid, el cop d’estat va fracassar per la divisió dins l’exèrcit i el Cossos i Forces de Seguretat, així com per la resposta popular a l’aixecament militar. Però la victòria sobre els colpistes obriria un nou escenari bèl·lic on Madrid passaria a ser, durant els primers mesos de la guerra, la primera línia de combat entre els dos exèrcits, com a conseqüència dels desigs dels militars rebels de conquerir la capital d’Espanya per tal d’accelerar la finalització de la guerra. L’heroica resistència de Madrid va prendre trets llegendaris, amb lemes com “No pasarán” i “Madrid será la tumba del fascismo” que entrarien a formar part de la Història en majúscules del segle XX. En aquest context, Barcelona en particular, i Catalunya en general, va respondre de l’única manera que es podia fer davant d’un combat a vida o mort: amb la solidaritat. Les campanyes d’ajuda militar i humanitària de Barcelona cap a Madrid van enfortir els llaços entre les dues ciutats, lligant la sort i el destí de totes dues a una impossible victòria sobre la superior maquinària bèl·lica feixista. La present exposició pretén rescatar la història de solidaritat entre les dues ciutats en uns moments dramàtics i decisius del nostre passat més recent, una història compartida que dóna vida a les paraules de Pablo Neruda, la solidaritat és la tendresa dels pobles.
  • logoOpenAccessLlibre
    Sense memòria no hi ha futur : actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores : Barcelona, Museu d'Història de Catalunya, 13, 14 i 15 de març del 2003
    (Editorial Afers, 2004) Universitat de Barcelona. Associació de Joves Historiadors i Historiadores
    La memòria i el futur són les claus de volta que obre pas a una nova fornada de joves historiadores i historiadors dels Països Catalans. El 13, 14 i 15 de març del 2003, més d’un centenar de joves historiadors van celebrar, al Museu d’Història de Catalunya de Barcelona, les III Jornades de Joves Historiadors, resultat d’un any i mig d'intensos preparatius duts a terme per l'Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona. La publicació de les actes serveix per difondre una pila de treballs inèdits que van exposar-se en el marc de les jornades. No en va les actes són el resultat d’un treball col·lectiu en què trobem seixanta comunicacions agrupades en tres àmbits temàtics ben amplis: “Poder polític i moviments socials”, “Globalització, societats capitalistes i desenvolupament” i “Tecnologies de la informació i recerca històrica”. Destaca la gran diversitat de períodes i temes tractats, fonts documentals emprades, i el recurs a diferents metodologies i línies d’investigació històrica. Som davant uns treballs de recerca, interessants i atractius que combinen el rigor científic amb la passió per la divulgació de la història. Són aportacions de gent que tot just comença a donar a conèixer les seves recerques i, per tant, amb al publicació de les actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores disposem d’un bon termòmetre per mesurar el nivell de la jove historiografia catalana, de la historiografia que prenent com a base la nostra tradició s’endinsarà en el segle XXI. Els joves historiadors i historiadores destaquen per la voluntat compartida de dignificar i professionalitzar el treball de recerca històrica, la qual cosa implica un compromís per superar la deficitària inversió pública, la precarietat laboral i el corporativisme acadèmic vigents i, sobretot, un canvi de mentalitat envers les noves plataformes de comunicació, en què els historiadors i les historiadores tenen molt a dir. Perquè, fet i fet, “sense memòria no hi ha futur”.
  • logoOpenAccessLlibre
    Fosses comunes i simbologia franquista: ponències de les Jornades, Barcelona, 9 i 10 d'octubre 2008
    (Editorial Afers, 2009) Segura, Antoni, 1952-; Mayayo i Artal, Andreu; Solé, Queralt
    Fa més de setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, i més enllà del que s’ha investigat i analitzat i del que encara resta per fer, era necessari afrontar tant des del món universitari com des dels poders públics quelcom que, malgrat conviure amb la realitat quotidiana, no havia estat focalitzat suficientment: les fosses comunes de la Guerra Civil existents arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i la simbologia franquista que perviu al nostre voltant. Les diverses aportacions d’experts en la matèria permeten situar-nos respecte de la situació a l’àmbit internacio-nal d’inhumacions múltiples o massives d’altres conflictes del món contemporani i com s’ha afrontat aquest tema, així com també conèixer el marc jurídic en què actualment s’articula arreu de la península Ibèrica l’actuació legal quant a les fosses comunes. Historiadors, arqueòlegs, biòlegs, antropòlegs o forenses i representants de la societat civil, articulada al voltant de diverses associacions, analitzen i reflexionen sobre el treball que s’ha desenvolupat des de l’any 2000 i sobre el que encara resta per fer. L’altra qüestió amb la qual convivim diàriament són els símbols heretats de la dictadura franquista, respecte dels quals hi ha un debat obert: mantenir-los o eliminar-los? En aquest cas, són historiadors i juristes els qui participen en el debat tot intentant aportar-hi nous elements de reflexió.
  • logoOpenAccessLlibre
    Diari d'una postguerra: La Vanguardia española (1939-1946)
    (Editorial Afers, 2010) Aracil, Rafael, 1941-; Segura, Antoni, 1952-; Mayayo i Artal, Andreu
    La Vanguardia, el veterà diari barceloní que al 2011 complirà 130 anys d'història, és una eina privilegiada per analitzar i comprendre la institucionalització del règim franquista a Catalunya, l'objectiu principal de la recerca portada a terme pels investigadors del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universaitat de Barcelona (CEHI-UB). El buidatge exhaustiu i sistemàtic del període 1939-1946, a partir de la col·lecció del diari dipositada a l'Arxiu Biblioteca del Pavelló de la República, permet reconstruir un escenari de postguerra que inclou tota mena d'afers i matèries, des de temàtiques polítiques i econòmiques fins a aspectes com la repressió franquista i la visió dels derrotats que preconitzava la dictadura, passant per un retrat de la Barcelona dels anys 40 que no s'oblida de fenòmens tan importants com la publicitat i el cinema. Per completar la reconstrucció d'aquest escenari de postguerra, elaborat arran de la recopilació de gairebé dos mil articles, s'ha incorporat al relat històric les valuoses i noves dades obtingudes dels butlletins d'informació, de caràcter reservat, de l'Estat major de la 41a divisió de la Capitania General de Catalunya. Els butlletins (maig 1945-octubre 1946) expliciten les veritables preocupacions dels militars colpistes, alhora que posen de manifest una realitat invisibilitzada a les pàgines de La Vanguardia. Així doncs, aquest llibre esdevindrà de segur una obra de referència per documentar els primers anys de la dictadura a casa nostra, gràcies a la combinació d'allò publicat per adoctrinar amb allò amagat per assegurar la supervivència del règim.
  • logoOpenAccessLlibre
    Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans
    (Edicions Universitat de Barcelona / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000) Martínez de Sas, María Teresa; Pagès, Pelai, 1949-; Universitat de Barcelona
    Una obra col·lectiva importantíssima per a la història del Països Catalans als segles XIX i XX. Conté milers de biografies de dirigents obrers i sindicals, i, pel que fa al segle XIX, de signataris de manifestos i documents polítics o sindicals significatius. Pel que fa al segle XX incorpora, també, tots aquells obrers que en algun moment de la seva militància varen tenir la delegació del seu partit o del seu sindicat en un congrés, conferència o assemblea representatius.
  • logoOpenAccessLlibre
    Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century
    (Cambridge Scholars Publishing, 2013) Lo Cascio, Paola; Pellegrini, Alberto; Segura, Antoni, 1952-
    Though twentieth century historians have often considered military historians a variable to be reckoned with, the study of weapons and armies has nevertheless been seen as an “asset” to those who research political, social and cultural phenomena. After all, the scholars who work in this field end up studying, collecting, and most importantly, providing data. However, those who study armed conflicts from a broad perspective (which is, in fact, of a political, social or cultural nature) have often viewed military issues as a somewhat closed or concrete sphere; while the field leads to useful interpretations, these have always been seen as either subordinate in some way, since they are limited to or projected in the framework of a specific context, or decisive, yet isolated factors which disregard underlying, widely-accepted trends. However, there seem to be more and more convincing reasons for rethinking the position of military history among the methodological approaches used to study, understand and interpret twentieth century history...
  • logoOpenAccessLlibre
    Centenary of the Russian Revolution: (1917-2017)
    (Cambridge Scholars Publishing, 2018) Mayayo i Artal, Andreu; Pellegrini, Alberto; Segura, Antoni, 1952-
    On the occasion of the centenary of the Russian Revolution of 1917, the Centre d'Estudis Històrics Internacionals of the University of Barcelona (Center for International Historical Studies, CEHI-UB) has carried out a number of academic initiatives to deepen the study of the Russian revolutionary phenomenon, as well as the repercussions and the long-term consequences of that momentous event. Among the most significant results of the collective work done by CEHI-UB members, we can mention a series of lectures about the Revolution organised by the University of Barcelona; a course for university students held throughout the spring of 2017; and the publication, in book format, of a collection of essays by a Spanish publishing house (Andreu Mayayo and José Manuel Rúa, eds., Y el mundo cambió de base. Una mirada histórica a la Revolución Rusa). As a conclusion of this work, the University of Barcelona has held, in October 2017, an international congress (Centenary of the Russian Revolution, 1917-2017), that has been attended by leading specialists in the field, both Spanish and foreign. This volume collects all the conference papers, expanded and revised for English publication; it is also further enriched by the inclusion of three chapters expressly written for the book, as well as an introduction and final conclusions that help contextualise the text and confer coherence.