Comunicacions a congressos (Filologia Catalana i Lingüística General)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/59787
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 17 de 17
Objecte de conferènciaChaLeT: determining the chance level in perception experiments by menas of binomial test(Universitat de Girona. Servei de Publicacions, 2021-06) Elvira-García, Wendy; Roseano, Paolo; Rost Bagudanch, AssumpcióThis paper presents ChaLeT, an R script that can be used to determine statistically whether answers given by listeners in a perception test are above chance level. The script has been designed for perception tests where listeners have to choose between two categories. The script makes use of the binomial test of statistical significance to determine the chance level. It then plots the results of the perception test on a chart where coloured ribbons signal the interval where answers are below the chance level.- Objecte de conferènciaEl marcatge diferencial d’objecte en català (i Fabra)(Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica, 2021) Pineda, AnnaEl marcatge diferencial d'objecte (d'ara endavant MDO) és un fenomen ben establert en moltes llengües del món, com ara l'hebreu, l'hindi o el turc, i també en diverses llengües i varietats romàniques, com l'espanyol, el sard o el romanès. Consisteix en la introducció dels objectes directes mitjançant l'ús d'una marca específica, diferencial. Aquesta marca s'ha identificat sovint amb una preposició (d'aquí que el fenomen també s'anomeni acusatiu preposicional), i en el cas de les llengües romàniques i moltes d'altres la marca és sovint coincident amb la que duen els objectes indirectes, és a dir, la de datiu. El MDO constitueix un dels fenòmens que més interès ha suscitat i suscita encara en la lingüística, tant en els enfocaments més tradicionals com en els més teòrics (vegeu, per exemple, Rohlfs, 1971 i 1973; Bossong, 1991 i 1998; Pensado, 1995; Torrego, 1998; Aissen, 2003; Laca, 2006; Leonetti, 2008; Iemmolo, 2010; López, 2012).
- Objecte de conferènciaLa crítica teatral i l'autoria femenina als escenaris: perspectives, confluències i una mirada al futur [Taula rodona](2023-10-03) Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia i Comunicació. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General; Nicolau, Adriana; Pellissa Prades, Gemma
- Objecte de conferènciaEl teatre contemporani als territoris de parla catalana [Taula rodona](2023-10-02) Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia i Comunicació. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General; Nicolau, Adriana; Pellissa Prades, Gemma
- Objecte de conferènciaEscenaris, escriptura i gènere [Taula rodona](2023-10-02) Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia i Comunicació. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General; Nicolau, Adriana; Pellissa Prades, Gemma
- Objecte de conferènciaBackground encoding in conversational Catalan(2010) Alturo, Núria; Nogué Serrano, NeusWork presented at the First International Conference on Functional Discourse Grammar (Lisbon, 2-4 June 2010). It aims to account for the role of Background encoding by means of insertion of lexical material in extra-clausal positions. The study focuses on Discourse Acts with DECLARATIVE illocution. We observe a corpus of five hours of Catalan spoken conversation (Corpus Oral de Conversa Col·loquial, http://www.ub.edu/cccub).
- Objecte de conferènciaOn the Need of Standard Assessment Metrics for Automatic Speech Rate Computation Tools(2021-06) Farrús, Mireia; Elvira-García, Wendy; Garrido-Almiñana, Juan María
- Objecte de conferènciaGramática, pragmática e interacción multimodal(2018-06-12) Sendra, Montserrat; Payrató, Lluís, 1960-El objetivo general del proyecto Gramática, pragmática e interacción multimodal es investigar cómo se usan y despliegan los mecanismos gramaticales de la lengua en la interacción comunicativa
- Objecte de conferènciaMaterial (no) parentètic i cohesió(2016-10-28) Besa Camprubí, JosepEn el cas més comú i prototípic, és el material verbal no parentètic (entenent per tal els segments no tancats entre parèntesis o entre guions) el que serveix de base per interpretar el material verbal parentètic (tancat entre parèntesis o entre guions). Tanmateix, en textos de registre informal (encara que no només en textos d’aquesta mena) es constata sovint que per interpretar el material no parentètic cal recórrer a material parentètic, invertint d’aquesta manera la jerarquia textual canònica, en la qual el material parentètic expressa un contingut no nuclear o en segon pla (respecte del contingut, nuclear o en primer pla, que expressa el material no parentètic). El marc teòric de la presentació el conformen (1) la distinció pragmàtica entre primer discurs i segon discurs (C. Figueras, 2001), (2) la distinció semàntica entre primer pla i segon pla (B. Combettes, 1992) i (3) la idea que el material parentètic no pot servir d'antecedent d'anàfores externes i elements anàlegs (G. Nunberg, 1990).
- Objecte de conferènciaLiteratura i lingüística(2013-04-18) Besa Camprubí, JosepCom s’entén el text literari des de la lingüística? Què aporta la literatura a l’estudi de la llengua? En aquesta sessió examinarem aquestes i altres preguntes.
- Objecte de conferènciaÉs que Déu fa diferències de sexe? Interrogació retòrica i argumentació en un corpus de cartes al director amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona (2010)(2014-11-06) Besa Camprubí, JosepEn aquesta comunicació es presentaran les bases de la relació entre interrogació retòrica (IR) – entesa en els termes de Schmidt-Radefeldt (1977)–, argumentació i carta al director a partir de l’anàlisi de les IRs presents en un corpus de cartes al director escrites amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona els dies 6 i 7 de novembre del 2010 i publicades a les edicions digitals dels diaris El Punt Avui i El Periódico. S’intentarà respondre les preguntes següents: (1) ¿fins a quin punt la IR és un instrument al servei de l’argumentació?, (2) ¿la IR és més apta per vehicular un punt de vista o bé per vehicular arguments de defensa de punt de vista? (3) ¿la IR està especialment vinculada amb algun dels esquemes argumentatius establerts per la teoria pragmadialèctica de l’argumentació (Van Eemeren i Grootendorst 1984, 1992, 2004)?, i (4) ¿quins lligams hi ha entre IR i fal·làcia?
- Objecte de conferènciaFormació de tutors de treballs de recerca de batxillerat(2017-11-11) Alturo, NúriaPresentació d'una assignatura de formació de tutors de treballs de recerca de batxillerat en el context del Màster de Formació de Professorat (especialitat de Llengua i Literatura Catalanes) de la Universitat de Barcelona. Aquesta assignatura pretén ajudar els estudiants del màster a comprendre el procés de la recerca i la comunicació de la recerca com a aspectes diferenciats de l'elaboració del treball. La perspectiva és la del tutor que treballa en un centre educatiu, i per tant es té en compte el context institucional i els recursos humans i materials del centre, així com la diversitat en el perfil de treball dels estudiants. S'entén que el tutor no és un guia que indica el camí, sinó algú que acompanya l'estudiant en un procés de descoberta propi. Per formar els estudiants del màster en aquest acompanyament treballem amb exemples extrets de treballs reals de batxillerat. L'observació d'aquests treballs ens ajuda a detectar problemes com el concepte mateix de treball de recerca, la confusió entre el tema i la pregunta de recerca, la idea errònia que la hipòtesi és el punt de partida, la confusió entre els objectius i l'anàlisi, la dificultat per definir els conceptes del model d'anàlisi i els indicadors que podem observar per comprendre'ls, els errors que es deriven de la manca de provatura dels instruments d'observació, o la tendència a usar dades quantitatives per il·lustrar la informació que es presenta, i no per analitzar les dades. En aquesta presentació es comenten alguns d'aquests problemes.
- Objecte de conferènciaLa formació del professorat d'ensenyament secundari: competències, incompetències i negligències(2017-04-26) Soler, Albert, 1963-; Alturo, NúriaExposició del marc normatiu, acadèmic i polític, que configura el sistema actual de formació del professorat de secundària, batxillerat i cicles formatius en relació amb l'especialitat de llengua i literatura catalanes. A partir de l'anàlisi de diverses titulacions i de documents normatius, i d'entrevistes a persones en formació, es fan notar els dèficits i contradiccions del sistema i les conseqüències negatives que se'n deriven, especialment (a) les dificultats dels especialistes per accedir a la professió docent i (b) la falta de garanties pel que fa al domini de l'especialitat per part dels professionals del futur. D'acord amb les reflexions en la mateixa línia de la Coordinadora d'Estudis de Filologia Catalana (UA, UAB, UB, UdG, UdL, UIB, UOC, URV, UV i UVic-UCC) i la Resolució del Consell de la Xarxa Vives d'Universitats sobre el màster de secundària de 12 de febrer de 2016, es proposa: 1. Organitzar un màster de professorat de secundària amb l’especialitat de català separada de la de castellà, com ja es fa a les Illes Balears i al País Valencià, per poder controlar l’accés al màster i assegurar la formació dels candidats. 2. Mentrestant, recomanar que es revisin els criteris d’accés al màster de secundària i a les llistes d’interinatge d’acord amb la priorització expressada en els tres grups següents: Primer nivell: grau/llicenciatura d’especialitat en Filologia Catalana (UA,UB, UV), Llengua i Literatura Catalanes (UAB, UdG, UIB, UOC, URV), Estudis Catalans i Occitans (UdL). Segon nivell: graus /llicenciatures que combinen Filologia Catalana amb altres titulacions (amb altres filologies, amb lingüística, amb estudis literaris o amb traducció i interpretació), amb un mínim de 80 crèdits realment específics dels continguts de llengua i literatura catalanes. Tercer nivell: altres graus/llicenciatures d’humanitats (Comunicació/Periodisme/Teatre/Humanitats/altres Filologies, etc.) si s’ha cursat addicionalment un màster amb continguts de llengua i literatura catalanes (com es demanava en convocatòries anteriors a la de 2013/14) o si es realitza una prova d’accés, tal com es fa a l’especialitat de matemàtiques.
- Objecte de conferènciaMetodologia de la recerca científica aplicada a la llengua i la literatura catalanes: Experiències docents(2017-03-18) Alturo, Núria
- Objecte de conferència«S'ha de practicar, el problema és la solució» sense ús no hi ha prou aprenentatge: les pràctiques lingüístiques dels joves sabadellencs(2008-05-06) Bretxa, VanessaEl present article pretén conèixer les tries i els usos lingüístics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundària amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conèixer la importància de l'escola en l'adquisició de la segona llengua d'aquests joves, així com els factors que influencien en la tria i l'ús d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingüístic (català, castellà i bilingüe), combinat amb la composició del seu entorn bàsic de socialització (xarxes socials), i amb altres aspectes geogràfics, demogràfics i econòmics.
- Objecte de conferènciaMinority language communities in the age of globalisation: Rethinking the organisation of human language diversity(European Science Foundation, 2001) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Having overcome traditional geopolitical barriers, we peoples of this planet now find ourselves in very fortuitous circumstances for trying to come together and organise cohabitation based on common values and the building of relationships that are equitable and constructive in all senses. In linguistic terms, this new situation calls into question the ideological preconceptions that have thus far sustained mankind¿s communication. New principles are explored for the organisation of a multilingual humanity in its different sociopolitical levels.
- Objecte de conferènciaLingüística general y teorías de la complejidad ecológica: algunas ideas desde una transdisciplinariedad sugerente(1998) Bastardas i Boada, Albert, 1951-Se exploran las importantes aportaciones que las teorías hologramáticas de la nueva física y de la perspectiva de complejidad pueden aportar a una renovación transdisciplinaria e integradora de la Lingüística general.