El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

 

Col·lecció ACPA Llibres - eBooks - (Publicacions i Edicions UB)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/133958

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 2 de 2
  • logoOpenAccessLlibre
    Cicles pictòrics i arquitectura obliqua al set-cents: Barcelona i la Mediterrània
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022) García Sánchez, Laura, 1964-; Vallugera, Anna, 1985-
    Aquest volum ofereix, d’una banda, una reflexió i una anàlisi de les pintures de palaus i centres religiosos de la Barcelona dels segles XVII i XVIII i, de l’altra, un estudi sobre l’adaptació de l’arquitectura obliqua proposada per Juan Caramuel y Lobkowitz en ciutats com ara Nàpols o Vigevano. El seu tractat Architectura civil recta, y obliqua (1678) fou un dels compendis més decisius d’aquell temps per l’audaç plantejament de l’autor, un monjo cistercenc, arquitecte, matemàtic i astrònom, que va suggerir de deixar enrere el cànon arquitectònic clàssic basat en l’harmonia, la simetria i la proporció —descrit per Vitruvi al segle I aC—, i obrir les portes a una nova plasticitat de les formes amb solucions constructives obliqües. A partir dels programes artístics implementats a la capital catalana i del referent de Caramuel, Cicles pictòrics i arquitectura obliqua al set-cents situa en l’època i l’espai un gran nombre d’artistes i obres que evidencien les inquietuds culturals, religioses i històriques de l’època moderna.
  • logoOpenAccessLlibre
    Imatges del poder a la Barcelona del set-cents: Relacions i influències en el context mediterrani
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) García Sánchez, Laura, 1964-; Vallugera, Anna, 1985-
    El desenvolupament de l’economia catalana del darrer terç del set-cents va propulsar una important transformació social i cultural en els sectors més actius, representatius i poderosos del moment. Va generar una etapa de benestar econòmic que va beneficiar l’activitat constructiva i la producció artística, vinculada als nous corrents estilístics europeus. Així, es van remodelar i decorar les estances privades i públiques de palaus i cases de l’aristocràcia, l’alta burgesia i les jerarquies eclesiàstiques, de manera molt semblant a altres zones de l’àrea mediterrània, sobretot Roma, Nàpols i Palerm, ciutats amb què ens uneixen forts lligams històrics i artístics. Encara que poc coneguts, a Barcelona n’hi ha valuosos exemples, un patrimoni que, en alguns casos, es troba permanentment en risc, sotmès a destruccions, modificacions i restauracions poc sensibles.