Màster Oficial - Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d'Informació

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/108492

Treballs finals del Màster Universitari de Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d'Informació de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 12 de 12
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Propostes per assolir un CRAI inclusiu. Serveis accessibles per a tots els usuaris del CRAI de la Universitat Rovira i Virgili
    (2022-09-12) Domingo i Pàmies, David; Rey Martín, Carina; Rodríguez Parada, Concepción
    En el marc del Pla d’Actuacions del CRAI de la Universitat Rovira i Virgili, hi ha la voluntat que aquest esdevingui un CRAI inclusiu. Aquest treball, doncs, té com a objectiu elaborar propostes directament aplicables al CRAI de la URV, per millorar-ne l’accessibilitat, com a punt de partida per assolir aquesta meta: esdevenir un CRAI totalment inclusiu.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    L’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible a les biblioteques de les universitats públiques espanyoles: incorporació en els instruments de gestió i bones pràctiques
    (2021-10-05) Larios Rodríguez, Montserrat; Balagué, Núria; Rey Martín, Carina
    L’1 de gener del 2016 entrava en vigor l’Agenda 2030; uns mesos abans, entre el 25 i 27 de setembre de 2015, s’havia celebrat la Cimera del Desenvolupament Sostenible a Nova York que havia comptat amb la participació dels caps d’estat i representants de la societat civil dels 193 estats membres de l’ONU. En aquesta Cimera s’havia aprovat l’Agenda 2030 detallada al document Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development, que identificava 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS o SDG en anglès) i 169 metes. La implementació de l’Agenda 2030 comporta alhora un fet sense precedents; per primer cop hi ha un acord comú més enllà d’un estament polític per aconseguir els 17 ODS i 169 metes, que foren proposats per grups d'experts després de nombroses reunions en què van participar institucions governamentals, agències de l'ONU, representants d'entitats privades i organitzacions de la societat civil. El present treball pretén conèixer quin és l’estat de la implementació de l’Agenda 2030 a les biblioteques de 49 universitats públiques espanyoles i la seva vinculació dins l’estratègia de la universitat quan ja han passat 5 anys (un terç del termini) d’aplicació, a partir de l’exercici de la transparència, consultant la informació pública accessible des de les pàgines web de les universitats i de les seves biblioteques.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Elaboració d'una proposta de política de preservació digital per a l'O2 repositori UOC
    (2021-03-03) Cebrián Grífol, Guillem; Térmens i Graells, Miquel
    La preservació digital ha estat una de les grans damnificades per part de la societat de la informació i el coneixement. L’explosió de les TIC ha provocat una superproducció de documents de naturalesa digital, obviant, en alguns casos, un seguit d’esforços necessaris per poder-los conservar al llarg del temps. Aquest treball presenta una política de preservació digital per a l’O2 repositori UOC com a proposta de compromís institucional explícit. L’objectiu és redactar un document estratègic que garanteixi l’accessibilitat dels recursos dipositats al repositori, s’ajusti a la seva realitat i esdevingui un eix sobre el qual construir el discurs de la preservació digital a la Universitat Oberta de Catalunya.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Comportamiento informacional de los estudiantes posgraduados en la Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona
    (2020-05-22) Zaborras, Rosa, 1963-; Rey Martín, Carina; Ollé i Castellà, Candela
    El análisis del comportamiento informacional permite investigar la conducta de los usuarios en el proceso de búsqueda de información. De este modo es posible valorar las necesidades, usos e impresiones de la comunidad. El objetivo es proponer mejoras para aumentar la satisfacción en los recursos, herramientas y servicios. En este estudio se combinan dos metodologías para llevar a cabo ese análisis centrado en los estudiantes posgraduados de la Facultad de Educación de la UB: por un lado, la metodología cuantitativa basada en los datos de la conexión COUNTER a los recursos digitales de la UB; por otro, la metodología cualitativa a través de entrevistas semiestructuradas a los estudiantes. En los resultados se comprueban tanto los patrones de conducta enunciados por el especialista David Nicholas, como se exponen aquéllos que son propios a los miembros de la UB. Las entrevistas a los posgraduados se desarrollan en base a las 6 W: por qué y cuándo buscan información, dónde la buscan, qué documentos utilizan, cómo los obtienen, quién los asesora (tutores, coordinadores, bibliotecarios, etc.), qué opinan de la biblioteca y cómo podría mejorar. Entre las conclusiones destaca la importancia de la colaboración entre docentes y bibliotecarios para el desarrollo de las competencias informaciones mediante actividades formativas. Éstas permiten el conocimiento y explotación eficiente de las herramientas y de los recursos que ofrece la biblioteca, a la vez que evidencian rol del profesional bibliotecario como experto informacional.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Como mejorar la visibilidad y el posicionamiento en los motores de búsqueda de un repositorio digital mediante el uso de Schema.org.
    (2019-09) Nevado Chiné, Nuria; Alcaraz Martínez, Rubén
    La Web 3.0 ha transformado la forma de acceder y compartir el conocimiento. La Web Semántica abre un nuevo espacio de relación entre la información que se publica en la Web y la comprensión que de ellas pueden extraer las máquinas para dar una mejor respuesta al usuario en sus búsquedas. En este contexto, la optimización de motores de búsqueda (SEO) se convierte en un factor crucial como método para mejorar la visibilidad de un sitio o página web en los resultados de búsqueda de un motor de búsqueda. En este camino de mejora de la interoperabilidad semántica, Google, Yahoo y Bing presentan en 2011 Schema.org, un vocabulario creado para hacer que el contenido web sea comprensible a los rastreadores web y otras máquinas. Un vocabulario que permite describir la información que contienen las webs con una serie de propiedades que se insertan dentro del código HTML, semantizando sus contenidos y haciendo haciendo sus datos legibles e interpretables por aplicaciones informáticas. Los repositorios digitales se enfrentan al desafío de que los usuarios encuentren su contenido en un entorno tan grande como Internet. Si consideramos que el comportamiento de los investigadores respecto a cómo descubren, leen y utilizan la literatura académica ha cambiado considerablemente con el avance de la Web, el planteamiento de trabajo por parte de los repositorios digitales en pro de la visibilidad e interoperabilidad con la web, necesita afrontar mejoras semánticas para no convertirse en repositorios invisibles, porque no pueden ser recuperados de forma apropiada por los motores de búsqueda en internet. En este trabajo se realiza una introducción a los conceptos básicos y diferentes tecnologías, estándares y recomendaciones que conforman el entorno de la Web Semántica y se plantea el reto de implementar una herramienta como Schema.org en el repositorio institucional de la Universitat de València (RODERIC) como ingrediente de mejora en el entendimiento entre la web, la información que contiene y los buscadores...
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Evaluación de impacto en formación de usuarios de biblioteca pública. Aplicación del programa Biblioforma’t en la Biblioteca del Nord de Sabadell
    (2019-06) Reyes Rodríguez, Antonia; Balagué, Núria; Rey Martín, Carina
    El presente TFM trata de dar respuesta a prácticas relativas a la metodología de medición de las acciones de formación de usuarios infantiles y juveniles en una biblioteca pública situada en un entorno social de bajas características socioeconómicas. Dichas prácticas se han identificado con el doble objetivo de 1) valorar los procesos de planificación, seguimiento y evaluación de las actividades de formación de usuarios infantiles y juveniles llevadas a cabo en la biblioteca Sabadell Nord y 2) redefinir indicadores e instrumentos para que el centro pueda valorar el impacto de estas acciones, volver a adecuar los procesos de evaluación y modificar sus propuestas en función de los resultados.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Biblioteques públiques de les Terres de l’Ebre i Agenda 2030. Accions de suport de les biblioteques a l’Agenda 2030 de l’ONU
    (2019) Vallespí Fuertes, Laia; Balagué, Núria
    Les Nacions Unides defineixen el desenvolupament sostenible com un “desenvolupament capaç de satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves pròpies necessitats”. Amb aquest pretext l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el 2015 l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Aquesta està formada per 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) d’aplicació universal i a tots els nivells de governança per tal d’assolir un desenvolupament sostenible en l’àmbit econòmic, social i ambiental. En aquest treball s’analitzen les accions de suport a la sostenibilitat de les biblioteques públiques de les Terres de l’Ebre d’acord amb els ODS 4, 5, 8 i 16 de l’Agenda 2030. Tot i que per entendre els resultats d’aquesta anàlisi s’ha de conèixer la situació real de les biblioteques en aquesta regió de Catalunya. Les biblioteques públiques de les TTEE presenten dues mancances. La primera és la falta de recursos econòmics, en part degut a la no existència d’inversió econòmica per part de la Diputació de Tarragona, i la segona és la manca de personal, motiu pel qual en molts casos es recorre a la figura dels voluntaris. Els resultats obtinguts mostren com les biblioteques tot i la manca de recursos econòmics i humans realitzen diferents accions en cadascun dels ODS seleccionats. Tot això ho fan sense tenir-­‐ne consciència perquè molts dels/les responsables d’aquestes unitats desconeixien l’Agenda. A partir d’aquests resultats es presenta una proposta de futur per tal que els directors/es de les biblioteques puguin treballar de forma conjunta amb el govern local en la consecució de l’Agenda 2030 i que els permeti assegurar una societat compromesa amb el desenvolupament sostenible i el futur de les Terres de l’Ebre.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Planificació estratègica de la Biblioteca i Servei de Documentació de la Fundació Teatre Lliure - Teatre públic de Barcelona
    (2018) de la Paz González, Anabel; Rey Martín, Carina
    Aquest treball, centrat en la planificació estratègica de la Biblioteca i Servei de Documentació de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, té quatre parts ben diferenciades: 1) una introducció que inclou una contextualització del Teatre Lliure i la seva Biblioteca, 2) una segona part (s'aixeca el teló), que inclou una diagnosi de la situació inicial, un estat de la qüestió dels Centres de Documentació teatral, tot culminant amb l’anàlisi dels usuaris reals i potencials, 3) una tercera part (entre bambolines) que consisteix en un estudi aprofundit dels elements interns (debilitats i amenaces), externs (fortaleses i oportunitats), tendències de l’entorn, un mapa cultural proper a la Biblioteca i una sèrie de propostes per corregir les febleses, afrontar les amenaces, mantenir les fortaleses i explotar les oportunitats. Finalment, 4) com a quarta part, trobem la posada en escena, una planificació amb les definicions de la missió, visió, valors, funcions i les línies estratègiques i una sèrie de serveis per tal de posicionar la Biblioteca en un lloc desitjat. Així com una relació de les peticions documentals al Servei de Biblioteca durant la Temporada 2017/18, que ajuda a entendre el valor del servei bibliotecari. Completem el treball amb les conclusions, la bibliografia i els annexos.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Manual d’ús per a nous directors de biblioteques públiques
    (2018-06) Aulet Soler, Cristina; Rodríguez Parada, Concepción
    Les persones necessitem un període d’adaptació als canvis que es produeixen al nostre entorn, tant si són accidentals com si són fruit de la nostra voluntat i iniciativa. Convertir-se en director d’una biblioteca pública és un repte que implica compromís i responsabilitat vers el servei, els usuaris i l’administració, i sovint significa treballar amb diversos fronts oberts a la vegada en una gestió multitasca. Aquest treball pretén elaborar un manual d’ús per a facilitar l’adaptació a la feina de gestió i direcció de les biblioteques públiques als directors novells, i contribuir, d’aquesta manera, a reduir les inseguretats pròpies del nou lloc de treball. A partir de l’anàlisi dels recursos d’informació, normes i directrius destinades a orientar els directors de les biblioteques, de l’experiència professional i de les aportacions fetes per experts en la matèria, s’identifiquen els aspectes clau en la gestió i direcció de biblioteques públiques i s’elaboren unes fitxes pràctiques a mode de manual. Els resultats obtinguts posen de manifest la importància del factor humà en la professió, fent referència al paper del director com a líder i màxim representant de la biblioteca, i a les relacions que s’estableixen amb el teixit social del territori.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    El servei de biblioteca mòbil: una proposta metodològica per a la Sierra de Albarracín (Teruel)
    (2018) Draper, Sergi; Comalat, Maite
    Aquest treball presenta el servei de biblioteca mòbil com a solució per apropar els serveis bibliotecaris a zones amb poca població, en les que es considera que no és rendible l’establiment d’un servei de biblioteca pública estàtic. Si s’assumeix que els serveis bibliotecaris serveixen per a millorar la vida de les persones, s’ha de garantir el dret de la població a accedir als serveis de biblioteca pública. Especialment, el dret d’aquelles persones que es troben en una situació menys favorable, reforçant l’exercici dels seus drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals. A partir d’una introducció teòrica al servei bibliotecari mòbil, posteriorment es planteja una proposta de disseny metodològic per a planificar un servei de biblioteca mòbil a la Sierra de Albarracín (Teruel). La transversalitat de la missió bibliotecària, l’abast demogràfic i temàtic dels seus serveis, la capacitat i flexibilitat per a generar productes que l’administració considera decisius per a la població la situen en un posicionament clau: La biblioteca mòbil com a eina per a oferir productes bibliotecaris a la població, en coordinació i col·laboració amb els serveis bibliotecaris que ja existeixen. La biblioteca mòbil com a catalitzadora per a la creació de xarxa amb els serveis culturals, educatius i socials del territori. La biblioteca mòbil com a generadora de cohesió social fomentant espais d’intercanvi de sabers i coneixements, cultures i procedències diverses, experiències passades i anhels i aspiracions de cara al futur; promovent la participació de la població i el desenvolupament del sentit de comunitat.
  • logoOpenAccessTreball de fi de màster
    Introducció a la modelització, una eina per a la presa de decisions. Un cas al CRAI de la Universitat de Barcelona
    (2016-06-20) Nabona-Jassans, Mina; Borràs Vela, Josep Àngel; Rey Martín, Carina
    Després d’una introducció sobre la presa de decisions i el paper que hi té la investigació operativa, en particular l’optimització i la modelització, es presenta un model inicial per al redimensionament de la plantilla d’un CRAI mitjançant l’atorgament de personal bibliotecari a un conjunt de biblioteques, al llarg d’un any subdividit en períodes mensuals separats per hores de matí, de tarda i de cap de setmana. Cada centre formula una “desiderata” en hores de dedicació, en cada període, a diferents tasques contingudes en una llista única, i es determina una taula d’assignabilitat de cada tipus de personal a les diferents tasques de la llista. Cal respectar un conjunt de condicions sobre les limitacions d’hores de treball mensual del personal, i d’atorgaments de personal màxims i mínims a cada centre segons períodes. Es minimitza el cost salarial del personal atorgat amb una ponderació per centres deduïda a partir d’un índex consensuat de “bona actuació” en el passat.