Tesis Doctorals - Facultat - Pedagogia
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/47643
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 11 de 11
TesiAplicación del aprendizaje dialógico en el área de Educación Física: Modelo inclusivo "Retos interactivos con Responsabilidad Compartida"(Universitat de Barcelona, 2021-03-30) Castanedo Alonso, José Manuel; Capllonch Bujosa, Marta; Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació[spa] OBJETO: El presente trabajo de investigación se centra en demostrar el impacto y validez de un modelo inclusivo contextualizados en el área de Educación Física y fundamentado en el aprendizaje dialógico. Precisamente, comprobar la presencia de los principios del aprendizaje dialógico es otro de los objetivos de investigación. El modelo se denomina ‘Retos Interactivos con Responsabilidad Compartida’ y tiene por objetivo ofrecer una EF dialógica capaz de democratizar los aprendizajes de todos los alumnos y alumnas, sin dejar a nadie atrás. ESTADO DE CUESTIÓN: Por un lado, y teniendo en cuenta que cualquier programa educativo de calidad debe ser inclusivo y transformador, se procede a analizar la presencia de la calidad, la inclusión y la perspectiva crítica en el contexto educativo general y en la EF específicamente. Por otro lado, en un intento por contextualizar el aprendizaje dialógico en el área de EF, se dedica un capítulo a describir los principios del aprendizaje dialógico y su aplicación al área de EF, configurando el concepto de Educación Física Dialógica. Por último, se dedica un capítulo a presentar el modelo inclusivo Retos Interactivos con Responsabilidad Compartida, detallando el origen, la fundamentación, las claves y la estructura didáctica. DISEÑO METODOLÓGICO: La metodología de investigación seleccionada para la presente investigación es la Metodología Comunicativa. La elección metodológica se explica por dos motivos. En primer lugar, por a la afinidad dialógica existente entre la metodología de investigación y el modelo inclusivo objeto de estudio. En segundo lugar, porque, ante el desafío de aportar contribuciones que permitan avanzar hacia una EF de éxito, la organización comunicativa de la investigación y el análisis comunicativo de los datos se convierten en aspectos metodológicos esenciales y decisivos para lograr el impacto deseado. RESULTADOS: la implementación de modelo Retos Interactivos con Responsabilidad Compartida garantiza la presencia de los principios el aprendizaje dialógico independientemente del contexto. Los efectos sobre el aprendizaje derivados de su implementación demuestran aprendizajes de calidad a nivel curricular y convivencial, pero también se reportan aprendizajes relacionados con sentimientos como la amistad y la solidaridad. Por último, se reporta que el modelo inclusivo es un modelo en movimiento, en constante mejora y enriquecimiento gracias a la constante conversación entre las evidencias científicas, la práctica acumulada y las aportaciones de las personas participantes en la investigación. CONCLUSIONES: El modelo inclusivo Retos Interactivos con Responsabilidad Compartida se configura un modelo de éxito que favorece la democratización de los aprendizajes gracias a la presencia de los principios del aprendizaje dialógico. APORTACIONES: Una de las aportaciones de esta tesis es ofrecer un modelo inclusivo que, articulado por los principios del aprendizaje dialógico, garantiza un programa de EF inclusivo, de calidad y crítico, además de estar supeditado y ser compatible con el enfoque educativo que se orienta hacia las Actuaciones Educativas de Éxito. En definitiva, esta tesis aporta una importante contribución a la Educación Física Dialógica.- TesiLa tecnología computacional como medio facilitador del proceso de enseñanza-aprendizaje en el ámbito escolar(Universitat de Barcelona, 1987-01-01) Gros Salvat, Begoña; Martínez Martín, Miquel; Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia[spa] El objeto de esta tesis es el estudio de la tecnología computacional como medio facilitador del proceso de enseñanza-aprendizaje en el ámbito escolar. La investigación se centra en el análisis de las posibilidades del uso del ordenador como medio de aprendizaje. De este modo, se estudian las posibilidades en el ámbito del aprendizaje de la enseñanza asistida por ordenador y de los sistemas inteligentes. Ambas aplicaciones como formas de utilización en el que el ordenador toma el papel de profesor, es decir, transmite una determinada información. En el trabajo se analiza también la utilización del lenguaje LOGO como medio facilitador de la construcción de procesos de aprendizaje de carácter heurístico. En ambos análisis, se detallan aquellos aspectos que desde nuestro punto de vista el ordenador puede resultar más beneficiado y los que, por el contrario, dada la tecnología actual no es capaz de conseguir.
- TesiEl contracte pedagògic com a facilitador en els cas de les metodologies "Cas Integrat" i "Pla d'Acció Tutorial" en el grau d'Infermeria de l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Joan de Déu(Universitat de Barcelona, 2015-12-22) Guilera Roche, Amèlia; Forés i Miravalles, Anna; Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia[cat] Aquesta tesi estudia la implementació del contracte pedagògic com a una eina d'aprenentatge, dins de dues metodologies utilitzades en el grau d'infermeria que s'imparteix al Campus Docent Sant Joan de Déu, tant des de la perspectiva de l'estudiant com del tutor, per conèixer quin és el seu constructe mental al respecte del concepte "contracte pedagògic", "cas integrat" i "Pla d'Acció Tutorial", com s'estan formalitzant els pactes en el desenvolupament de les metodologies en l'actualitat, quines són les propostes de millora segons estudiants i tutors i finalment quines característiques hauria de tenir el model de "contracte pedagògic" del Campus Docent Sant Joan de Déu. El "cas integrar és una metodologia grupal basada en l'ABP que es desenvolupa en el segon i quart semestre del grau en infermeria i el "pla d'acció tutorial" és una metodologia individual en la que segons el model del Campus Docent, la primera setmana del primer curs s'assigna a cada estudiant un tutor i aquest tutor l'acompanya al llarg dels quatre anys de durada dels estudis, tutoritzant també la Carpeta d'Aprenentatge i el Treball fi de grau. En aquesta recerca hem utilitzat metodologia quantitativa i qualitativa dins d'un disseny ex-post-facto i, com a mètode per a obtenir informació, hem utilitzat el lingüístic (qüestionaris, entrevistes semi-estructurades i anàlisi documental). Les tècniques d'anàlisi de resultats han estat tècniques estadístiques multivariants per a esbrinar nuclis representacionals dels estudiants en referència als tres conceptes estudiats "contracte pedagògic", "cas integrat" i "Pla d'Acció Tutorial" i anàlisi de contingut i de discurs pel que fa a les entrevistes realitzades a estudiants i tutors. Un cop administrats els qüestionaris, s'ha procedit a la seva tabulació informàtica en el suport: DTM-VIC 5.6 per a les respostes treballades amb la tècnica d'Associació Lliure de Paraules (ALP). El contingut de les entrevistes s'ha treballat amb programa IRaMuTeC de tractament textual obtenint tres formes diferents de representació a partir de tres formes d'anàlisi diferenciats: classificació descendent jeràrquica (CDJ), anàlisi factorial de correspondències (AFC) i anàlisi de similituds (ADS). Dels resultats obtinguts es desprenen diferents propostes de millora vinculades a les dues metodologies estudiades "cas integrat" i "pla d'acció tutorial". Aquestes propostes es presenten en un format possibilista des de la perspectiva de gestió, per tal de ser implementades en un termini de temps determinat. Es constata també que per part dels tutors existeix una preocupació per la formalització dels pactes que necessàriament s’estableixen en el desenvolupament de les metodologies que actualment es resolen amb iniciatives individuals de cada tutor. Existeix un consens respecte a aquells valors i comportaments que estudiants i tutors han de treballar perquè les metodologies funcionin i queda demostrat que els tutors practiquen amb l’exemple els valors institucionals perquè els alumnes narren haver-los rebut. Finalment s’estableixen els elements del model de ”contracte pedagògic” del Campus Docent Sant Joan de Déu, que entén el contracte pedagògic com una eina pensada dins del continum: dissenyar- negociar- pactar- complir- redissenyar és a dir un pacte viu que es dissenya i es trenca a mesura que l’estudiant va adquirint les competències incloses en el contracte. A més es proposa dins de l’espai de la simulació, tant utilitzat en l’àmbit de les ciències de la salut, la formalització del contracte pedagògic mitjançant la signatura del mateix per ambdues parts.
- TesiL'imaginari d'ergonomia dels estudiants de fisioteràpia: sabers i experiències durant el procés d'ensenyament-aprenentatge(Universitat de Barcelona, 2015-12-21) González Caminal, Griselda; Medina, José Luis (Medina Moya); Cònsul i Giribet, Maria; Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia[cat] Aquesta tesi reconstrueix l'imaginari d'ergonomia dels estudiants de fisioteràpia al llarg de l'assignatura d'ergonomia; descriu el procés en el que és possible la transformació dels seus discursos a partir del pensament reflexiu i la relació dialògica en l'experiència del procés d'ensenyament-aprenentatge. Es tracta d'una investigació educativa que s'ha dut a terme des d'una perspectiva fenomenològica i hermenèutica-interpretativa optant per a l'estudi de cas com a opció metodològica. El treball de camp va ser desenvolupat en el marc de l'assignatura d'ergonomia amb els estudiants de 3r de Grau de la Fundació Universitària del Bages des de Febrer de 2012 a Juny de 2012; les estratègies de recollida de dades emprades van ser els grups de discussió, l'observació participant, l'aplicació d'un qüestionari ad hoc, la revisió documental i les converses informals. Els dominis emergents presentats als resultats que van permetre fer la reconstrucció dels discursos dels estudiants van ser: "la professió i els seus contexts"i "l'ergonomia i el seu ensenyament". El procés d'ensenyament-aprenentatge basat en el pensament reflexiu i en la relació dialògica intrasubjecte i intersubjectes es concebut en el present estudi com l'eina que proporciona a l'estudiant tenir i desenvolupar una visió crítica i una autonomia. Les activitats que s'han realitzat al llarg del curs permeten parlar d'una evolució en el coneixement dels estudiants facilitant que aquests incorporessin la nova informació sobre ergonomia a les seves idees preexistents. Aquest fet implica parlar d'un aprenentatge d'ordre superior a la vegada que confirma el concepte d'aprenentatge significatiu des de la perspectiva Ausubeliana com a resultat de la participació a l'assignatura.
- TesiPerfils de participació a la xarxa dels estudiants universitaris: Pràctiques socioculturals i repercussions en l'aprenentatge(Universitat de Barcelona, 2015-12-01) López Costa, Marta; Escofet Roig, Anna; Garcia González, Iolanda; Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia[cat] L'aparició d'una nova societat, la societat digital, ha modificat els patrons de comunicació i interacció entre les persones, transformant així tots els àmbits de la societat: el polític, l'econòmic, i també l'educatiu. Gran part de la informació i el coneixement ha estat digitalitzada, i qualsevol usuari pot crear, transformar i compartir informació amb qualsevol persona o grup de persones. L'aprenentatge al llarg de la vida, ara més que mai, està a l'abast de qualsevol. Però les competències i habilitats que s'han d'adquirir per poder aconseguir aquest aprenentatge estan en constant debat. L'alta freqüència de participació dels joves a la xarxa ha provocat que en determinats moments es donessin per suposades les altes competències digitals dels joves, però la literatura ens diu (Kennedy, 2008, 2010; Gros, García i Escofet, 2012) que això no és així. No tots els joves tenen un alt empoderament de les TIC, ni tampoc les institucions educatives han integrat les tecnologies acompanyades de pedagogies emergents, amb elements com la ubiqüitat, l'obertura o la participació en comunitats. La recerca que es presenta pretén abraçar aquesta situació, posant en el punt de mira la veu de l'estudiant i la seva participació a la xarxa. Per això, l'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar les pràctiques i espais digitals de participació a la xarxa on la tecnologia actua com a mediadora de l'aprenentatge dels estudiants universitaris. Pel que fa l'estructura d'aquesta recerca, els tres primers capítols de la investigació estan destinats a situar l'estat de la qüestió. En el primer s'analitza l'evolució de l'anomenada societat en xarxa i la interacció dels ciutadans, amb les noves formes de comunicació, de crear coneixement i compartir la informació. A més, es profunditza en el concepte de la identitat digital dels ciutadans, que té tendència a ser cada cop a fusionar-se amb la identitat física, i per tant ser una identitat híbrida. Seguidament, es focalitza en els joves i les seves pràctiques a la xarxa, concretament com en l'inici de la revolució digital se'ls va atribuir competències digitals pel fet d'haver nascut dins d'aquesta era, i actualment s'ha fet evident que no tots els joves tenen un perfil competent relacionat amb les TIC. Finalment, en el tercer capítol s'entra directament en l'àmbit educatiu per veure les tendències educatives més rellevants relacionades amb l'ús de tecnologia digital. En el quart capítol es descriu el paradigma de recerca, un enfocament fenomenològic que pretén comprendre els perfils dels estudiants que realitzen activitats a la xarxa, així com les eines i espais digitals que utilitzen en diferents contextos, amb la particularitat d'interpretar-ho a partir de la seva pròpia experiència subjectiva. Els dos mètodes emprats en la recerca són l'enquesta, que de forma quantitativa pretén analitzar els usos de determinades eines digitals per part dels universitaris, i el DEM (Day Experiència Method), que permet profunditzar amb una mirada qualitativa les pràctiques a la xarxa dels estudiants. Finalment en el capítol cinc i sis es descriuen els resultats, així com la discussió d’aquests, i es presenten les conclusions de tota la recerca, així com les limitacions i línies futures. Els resultats apunten a que la integració de les tecnologies per part dels universitaris no és visible en tots els àmbits ni entre tots els estudiants. Els universitaris participants en la recerca se situen en diferents perfils de participació a la xarxa. D’aquesta manera, la universitat i els docents han de tenir en compte aquesta diversitat de competències i usos de les TIC per part dels estudiants a l’hora de crear activitats o estratègies pedagògiques
- TesiInnovació docent en el currículum d'infermeria: El Cas Integrat. Un estudi de cas cap a la Convergència Europea(Universitat de Barcelona, 2015-03-26) Morera Pomarede, María José; Medina, José Luis (Medina Moya); Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia[cat] La Tesis Doctoral és un estudi de recerca qualitativa sobre un cas d’innovació docent (Cas Integrat) que esta emmarcat en el paradigma de canvi i innovació docent en els estudis universitaris de l’Escola Universitària Infermeria Sant Joan de Déu, Centre adscrit a la Universitat de Barcelona. Es tracta de la descripció d’una experiència que gira al voltant de la pràctica docent universitària i que ha tingut la intenció de promoure una innovació en educació, mitjançant un canvi en la praxi d’un context educatiu. Aquest propòsit de canvi i millora ha suposat un treball de diàleg i d’interpretació del pensament del professor. El cas integrat, consisteix en la descripció d’una situació hipotètica elaborada conjuntament per professors/es de diferents assignatures d’uns determinats semestres. Els estudiants, organitzats en grups de 8 a 10 persones han de desenvolupar hipòtesis explicatives i identificar necessitats d’aprenentatge a partir de treball autònom i col·laboratiu, que li permetin comprendre millor la situació presentada i complir els objectius d’aprenentatge preestablerts. No es tracta de la solució d’un problema, si no que s’utilitzen problemes adients, o situacions hipotètiques per incrementar el coneixement i la seva comprensió. D’aquesta manera el propòsit global de la recerca és comprendre les repercussions del cas integrat (basat en la metodologia ABP) en l’aprenentatge, si fomenta la reflexió, la responsabilitat i autonomia en els estudiants d’infermeria. El propòsit de la recerca es concreta en les següents interrogants que han orientat el procés de investigació. 1.-Quines influències té en l’aprenentatge de l’estudiant? 2.-Potencia l’aprenentatge reflexiu en l’estudiant? 3.-Com és el procés de producció, selecció, transmissió i assimilació de competències en el cas integrat? Els resultats obtinguts (expressat de manera sintètica) de la recerca després d’analitzar les dades son que el cas integrat és un mètode que afavoreix la visió global dels coneixements, és a dir, veure la situació com un tot. Es tracta també d’una estratègia integradora del currículum, afavoreix la capacitat de síntesi en integrar el coneixement i permet que l’estudiant pugui explicar el que ha après amb les pròpies paraules i extrapolar-ho a altres contextos, és a dir, fer-se seu el coneixement, cosa que implica un tipus d’aprenentatge concret. Els estudiants, des del seu punt de vista, consideren que han adquirit competències d’habilitats en cerca d’informació, de lectura crítica i d’organització autònoma dels aprenentatges. Els professors consideren que la competència en habilitats cerca informació és una de les més importants per a la formació dels estudiants, pel desenvolupament de la seva futura professió i de la seva vida i, per tant, creuen que és necessari donar eines per a treballar-la. És considera important avaluar les competències referides a habilitats i capacitats (saber buscar informació, expressar-se oralment, prendre decisions, moderar una reunió, definir un problema) i a actituds i valors (promoure el benestar de les persones, respectar l’ètica professional, saber identificar i elaborar coneixement, comportar-se democràticament, tenir capacitat d’escolta, contrastar opinions). Una de les competències que l’avaluació ha de promoure de manera especial és la capacitat de la persona per a avaluar i millorar per ella mateixa les seves actuacions, assentant així els fonaments per a l’aprenentatge al llarg de la vida.
- TesiLa educación escolar como factor de inclusión social desde un planteamiento sistémico. El caso de la niñez jornalera migrante en los valles de Culiacán, Sinaloa (México)(Universitat de Barcelona, 2014-07-04) Ramírez Iñiguez, Alma Arcelia; Aneas Álvarez, María Asunción; Sabariego Puig, Marta; Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia[spa] Esta tesis presenta un análisis crítico de las actividades y las dinámicas de las escuelas y del entorno que favorecen o dificultan la inclusión social en la niñez jornalera migrante. Se basa en el estudio de dos escuelas localizadas en los valles de Culiacán al norte de México. La investigación contempla, por un lado, los procesos que promueven la inclusión dentro de los centros educativos desde la organización escolar y la atención a la diversidad dentro de las aulas. Por otro, aborda aquellas relaciones que favorecen este proceso fuera de la escuela desde los ámbitos de la educación no formal e informal, y a partir de las decisiones políticas. Los resultados revelan aspectos clave para la inclusión social desde tres dimensiones fundamentales: 1) la dimensión estatal y empresarial; 2) la comunidad y las familias; y 3) el centro educativo. Así, se presenta un modelo conceptual que resalta las prácticas inclusivas que deben estar presentes entre los agentes que participan en los procesos de inclusión, es decir, las autoridades educativas, los agentes políticos y sociales, las familias, el alumnado y el profesorado, y se propone un lineamiento para orientar creación de políticas públicas para la transformación de las prácticas escolares y del entorno. El objetivo principal es valorar los factores que dentro y fuera de la escuela propician la inclusión social en las poblaciones más vulnerables a la exclusión como la niñez jornalera migrante en México y aquellas en condiciones similares.
- TesiPràctiques dialògiques a l’Educació Secundària(Universitat de Barcelona, 2014-07-29) Petreñas Caballero, Cristina; Padrós, Maria; Valls, Rosa; Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia[cat] Aquesta tesi planteja un estudi on s’analitza de quina forma s’ha construït la trajectòria acadèmica i el Jo acadèmic de nois i noies d’un centre d’educació secundària, que implementa actuacions educatives d’èxit fonamentades en el diàleg igualitari amb tota la comunitat. L’estudi se centra en la comprensió del fracàs escolar des d’una dimensió comunitària. En aquest context recollim les evidències que mostren com el diàleg igualitari amb tota la comunitat genera un context transformador que incideix en les trajectòries educatives i el Jo de l’alumnat d’educació secundària i en la transformació del seu cos de creences quant a les seves competències acadèmiques i possibilitats de futur. L’estudi s’ha desenvolupat des de la Metodologia Comunicativa, a través d’una revisió de la literatura científica i un treball empíric de naturalesa qualitativa i comunicativa. En la realització del treball empíric s’ha pres com a context un institut d’educació secundària que és Comunitat d’Aprenentatge des del curs 2008/2009. L’institut desenvolupa actuacions educatives d’èxit fonamentades en la teoria de l’Aprenentatge Dialògic. L’institut es troba situat en un barri amb un nivell socioeconòmic baix, i acull alumnat gitano i d’origen immigrant. L’absentisme, l’abandonament prematur i la manca de graduats eren problemàtiques a les quals s’enfrontaven dia a dia al centre. Davant d’això un grup de professorat decideix impulsar el procés de transformació en Comunitats d’Aprenentatge. Actualment els resultats mostren una reducció de l’absentisme, l’augment de graduats i alumnes que accedeixen a l’educació post obligatòria, fins i tot al batxillerat. D’acord amb aquest context, hem recollit dades al camp mitjançant relats comunicatius de vida a alumnat, entrevistes en profunditat a professorat, grup de discussió amb mares i observacions comunicatives. El procés d’anàlisi ha incorporat totes les veus, tot i que ens hem centrat en les aportacions de l’alumnat de segon cicle de l’ESO per aprofundir en les seves trajectòries acadèmiques. D’alguns dels resultats obtinguts destaquem com les actuacions educatives promouen un context d’ajuda mútua, on l’alumnat que més ho necessita empra la demanda d’ajuda com a mecanisme per afrontar les dificultats i se sent més capaç acadèmicament. L’alumnat que ajuda incrementa la seva valoració i la seva autoeficàcia percebuda, ja que sent que els seus altres significatius els perceben com a bons estudiants. Un dels sistemes de suport que més ajuda a l’aprenentatge és el discurs on les persones es posicionen des del diàleg igualitari. Hem identificat tres formes en les quals el discurs actua com ajuda: el feedback en el procés d’aprenentatge, l’explicitació d’expectatives positives i la transmissió de sentit. Aquestes augmenten l’autoeficàcia percebuda de l’alumnat en relació a una tasca i incideixen en el sistema de creences sobre les seves possibilitats de futur. Les tertúlies literàries dialògiques i els grups interactius generen un espai solidari cap als seus iguals, incideixen en la seva confiança i en relació al grup. Aquestes actuacions construeixen un entorn segur per poder ser i reafirmar-se davant dels altres. El voluntariat té impacte en l’increment del seu rendiment acadèmic i promou que l’alumnat s’esforci més per tal de demostrar la seva millor versió i ser considerat pel voluntari com alumne llest i capaç. Els resultats suggereixen la necessitat d’equilibrar la dimensió disciplinar i la pedagògica a secundària. El context escolar és un espai on l’alumnat elabora qui és avui, però també qui pot arribar a ser demà en interacció amb els altres significatius. Els resultats de l’estudi ens mostren com les actuacions educatives, mitjançant el diàleg igualitari amb tota la comunitat, transformen el context educatiu, incidint en aquells suports que es donen en aquestes interaccions que influencien i condicionen les trajectòries dels nois i les noies.
- TesiEls llenguatges artístics: metodologies socioeducatives de promoció de la resiliència(Universitat de Barcelona, 2014-07-11) Mundet Bolós, Anna; Fuentes-Peláez, Núria; Pastor Vicente, Crescencia; Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia[cat] El projecte de Tesi Doctoral que es presenta en aquest document aborda la temàtica del treball expressiu i artístic com a eina de promoció de la resiliència en l’àmbit de l’acció socioeducativa. La finalitat de la recerca és comprendre què aporta la metodologia artística en l’acció socioeducativa i avaluar-ne els seus beneficis a través de la creació i aplicació d’un recurs educatiu que sigui útil per infants i joves en risc d’exclusió social així com per les i els educadors que treballen en Centres Oberts atenen a aquest col•lectiu. En aquest projecte, l’art, i les metodologies artístiques, actua com a mediador per impulsar la creativitat com a vehicle de promoció de la resiliència. Abans del disseny del mateix, es considera important fer una aproximació diagnòstica que permeti detectar les necessitats i els beneficis d’aquesta metodologia d’acció, alhora que es confirma el valor de l’art i l’expressió com a eina de transformació social i de promoció de la resiliència. A partir de les necessitats expressades s’elaborarà el recurs socioeducatiu que farà ús de les metodologies artístiques i expressives. Des del nostre punt de vista, a través de l’expressió artística s’ofereix un mitjà d’expressió no verbal el qual permet oferir als infants i joves l’oportunitat de dir allò emocional, més íntim o més dolorós de manera simbòlica i indirecte, multiplicant-se les oportunitats de comunicació i de promoció de la resiliència només pel fet de donar veu.
- TesiLa formación inicial de profesoras de lengua materna: una propuesta de formación a partir de la escritura autobiográfica(Universitat de Barcelona, 2014-06-20) Da Silva Dias, Ana Regina; Contreras Domingo, José; Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica i Organització Educativa[spa] En la condición de educadora y formadora de profesores, y partiendo del presupuesto que educar/formar es una transformación mediante sí mismo, los/as otros/as y el mundo, y son los saberes de la experiencia los que nos guían durante nuestras prácticas pedagógicas, defiendo en esta investigación, el uso de la narrativa autobiográfica como instrumento de construcción y reconstrucción de la identidad docente de cada uno y cada una de las personas envueltas en ese estudio, inclusive yo como investigadora. Tal presupuesto ha sido elaborado cuando yo viví la experiencia de narrarme y así, encontré el camino entre lo que yo soy y lo que yo me gustaría ser, identificando mis saberes y no saberes pedagógicos, como fui construyendo esos saberes al largo de mi trayectoria de vida, y percibiendo si aquello que hacía era coherente con aquello que yo pensaba. Y esa búsqueda por hacerme una formadora mejor ocurrió cuando constaté que mis alumnas (ellas son la mayoría, mujeres), de la Graduación de Letras Vernáculas, no estaban aplicando la propuesta metodológica de la enseñanza de lengua materna estudiada en la universidad; y lo que era más problemático, no estaban teniendo la oportunidad de mirarse, de pensar si lo que ellas hacían era exactamente lo que deberían hacer. Delante de tal contexto, algunas cuestiones pasaron a inquietarme: ¿Cómo formar profesores/as de manera que ellos/as se tornen sujetos de su formación? ¿Cómo ofrecerles durante su formación inicial, oportunidades de ellos/as repensar sus prácticas pedagógicas, al relacionar lo que ellos/as vivieron con sus formas de ser docentes? Y en la tentativa de encontrar algunas pistas para tales cuestiones, y utilizando la metodología biográfica-narrativa, acompañé durante tres semestres (2010.1, 2010.2, 2011.1), la aplicación de una propuesta de formación inicial de profesores de lengua materna a través de narrativas autobiográficas, desarrollada por una compañera profesora del Componente Práctica. En ese sentido, busqué presentar mi autobiografía así como la heterobiografia de la profesora formadora para revelar el sentido que guía cada una de nosotras como profesoras formadoras de profesores/as de lengua materna así como la relación que establecemos con la propuesta de formación a partir de la escritura autobiográfica; discutir la implantación de la propuesta, los desafíos y obstáculos enfrentados, así como los principios que guiaron la profesora formadora; analizar la manera como la profesora formadora ha orientado la escritura de textos autobiográficos (autobiografías, memoriales y portfolios) y como algunas/os estudiantes elaboraron esas escrituras para averiguar si estos textos han atendido a esta propuesta de formación; elaborar las heterobiografías de algunas estudiantes para relacionar sus narrativas con sus prácticas pedagógicas y así, verificar el potencial formador de tales textos; reflejar sobre los límites y las posibilidades de una propuesta de formación a través de narrativas auto-biográficas y la influencia de esa propuesta en mi actuación docente. Y de esa manera, pude constatar el potencial formador y transformador de tales textos al posibilitar que cada uno identifique sus saberes y no saberes pedagógicos, como fueron construidos esos saberes al largo de su trayectoria de vida, que relación cada uno establece con tales saberes; o sea, tales textos se constituyen un camino viable para cada uno encontrar su sentido y sin-sentido de ser profesor, y así, pueda repensar su que-hacer, actuando de manera más consciente, percibiendo sus límites y posibilidades.
- TesiCompetencias evaluativas del profesorado de Educación Primaria. Diseño de un instrumento de Autoevaluación para maestros y maestras de Chile(Universitat de Barcelona, 2013-05-21) Quirós Domínguez, Carolina; Sans Martín, Antoni; Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia[spa] La investigación trata sobre las competencias docentes, centrándose específicamente en las competencias evaluativas del profesorado de educación primaria, es decir, la capacidad de los maestros(as) de constatar adecuadamente los aprendizajes de sus estudiantes y de valorar su propia práctica educativa. Este estudio plantea el diseño de un instrumento de auto evaluación que facilite a los docentes la reflexión en torno a sus competencias evaluativas. La metodología utilizada es de tipo mixto exploratorio de dos fases: inicialmente una cualitativa, en la que se recogió información de maestros y otros profesionales de la educación y posteriormente una etapa de recogida de datos cuantitativa con un cuestionario aplicado a profesorado en ejercicio en distintas escuelas de Chile. Si bien el énfasis de este trabajo está en el diseño del instrumento evaluativo, los resultados obtenidos han permitido tener un diagnóstico sobre la percepción de los maestros de educación primaria respecto de sus competencias evaluativas.