Premi Carme Serrallonga (Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/136197
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 8 de 8
AltresEl combat de corrandes de la Garrotxa. La vigència d’una tradició secular(2025) Casals i Perpinyà, AnnaEl dissabte 5 d’abril de 2025 tingué lloc al poble de Montagut i Oix el 14è Combat de Corrandes de la Garrotxa, una iniciativa que contribueix a fer més viva la cultura popular catalana i la seva llengua, ofereix un espai per a la crítica social de manera respectuosa i pacífica i predica valors com la companyonia i la no-competitivitat; tot això procurant fer-ho accessible al màxim de gent possible...- AltresVeure el món a través dels ulls d'una persona cega. David Panadés i el pòdcast Com ho veus?(2024) Gaya Bretones, CecíliaCom ho veus? és una iniciativa radiofònica impulsada per David Panadés, un igualadí cec de naixement. Aquest projecte de Ràdio Igualada, que podem trobar a les plataformes Spotify i Ivoox, pretén apropar la realitat quotidiana de les persones amb discapacitat visual a partir de la descripció detallada de diversos indrets emblemàtics de la ciutat d’Igualada. He volgut proposar el pòdcast Com ho veus? com a candidat a iniciativa amb una política comunicativa exemplar per la seva claredat a l’hora de transmetre missatges no discriminatoris, pel seu paper indispensable a l’hora de mostrar al públic quina és la realitat i les condicions de vida de les persones amb ceguesa i també perquè aquest pòdcast fomenta la solidaritat i la importància d’un patrimoni municipal (Igualada, en aquest cas).
- AltresDagoll Dagom, un model de cultura en llengua catalana(2023) Amaya i Fernández, Naima; Hidalgo i Fernández, CarlosAmb motiu de l’estrena de L’alegria que passa, en homenatge als quasi cinquanta anys de la companyia Dagoll Dagom i moguts per amor al teatre català, volem presentar aquesta organització al XXX Premi Carme Serrallonga per poder defensar-la com entitat dedicada a les tradicions culturals, lingüístiques i literàries catalanes.
- AltresUna parella d’èxit: Albert Jané i Cavall Fort(2022) Casals Perpinyà, AnnaMalgrat que tant el quinzenal Cavall Fort com el polifacètic Albert Jané han obtingut diversos premis i reconeixements, aquest breu assaig vol fer especial èmfasi en la innovació lingüística que suposà la conjunció entre aquest filòleg autodidacta i la revista infantil per destacar fins a quin punt ha influit en bona mesura el català après d’una generació o dues d’infants. He decidit fer aquesta reflexió perquè un treball acadèmic em va dur a analitzar la figura de Jané i vaig copsar aleshores la seva importància. Quan vaig parlar amb ell aquest any, vaig adonar-me que, en el cas de Cavall Fort, la figura del director va anar molt més enllà de la gestió quotidiana de la publicació, atès que va tenir un paper cabdal en difondre un català adaptat als nous temps. En el fons, va ser una empresa espectacular: normalitzar una llengua en una etapa d’anormalitat profunda. A continuació faig una breu exposició al respecte.
- AltresEl Festival Simbiòtic, teatre a l'abast de tothom(2022) Castro Pizarro, ÀlexEn la seva trajectòria professional, Carme Serrallonga, en honor de la qual aviat farà gairebé trenta anys que es convoca aquest premi, destacà per la seva estreta vinculació amb el teatre. Des de la participació en la fundació, el 1960, de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), fins a la col·laboració amb la Companyia Flotats, i mercès a l’amistat amb Ricard Salvat, dugué a terme una tasca monumental de traducció de textos d’autors francesos, alemanys, anglesos, grecs, grecollatins, hebreus i russos (ESPINÀS 1999). És per aquesta seva dedicació a les arts escèniques que he volgut proposar un festival de teatre, el Festival Simbiòtic, com a candidat a organització amb una política comunicativa exemplar.
- AltresLa Fageda(2021) Gómez i Martínez, MireiaAmb motiu del Premi Carme Serrallonga a la qualitat comunicativa d’enguany, exposaré en aquest dossier la candidatura en favor de l’organització La Fageda. Considero que aquesta empresa, reconeguda sobretot per la producció de làctics i derivats, n’és una molt bona candidata pel seu compromís lingüístic, ambiental i social. La Fageda, amb seu al Mas Els Casals de la Garrotxa (Girona), neix l’any 1982 com un projecte social amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de persones de col·lectius vulnerables, sobretot, a través de la seva inserció en l’entorn laboral. A més a més de ser una entitat que adopta polítiques de no discriminació, de diversitat i inclusió, de prevenció de l’assetjament, de promoció i de conciliació laboral —com veiem al seu Codi de Conducta (10/2016)—; és una entitat amb un fort compromís ambiental i lingüístic, com podrem veure a continuació
- AltresLa cartelleria multilingüe de Ciutat Vella (Barcelona): un exemple de democratització comunicativa(2021) Bellés, EloiBarcelona, amb 1 664 182 habitants, és la ciutat més poblada de Catalunya. És, també, una de les ciutats amb un major nombre de població estrangera: 461 972 habitants (un 27,76 %).1 Aquest gairebé mig milió de barcelonins nascuts fora d’Espanya fan que Barcelona sigui, també, una de les ciutats més plurilingües del país. Tot i que no hi ha dades oficials, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona tenia localitzades, a mitjan 2019, 310 llengües parlades arreu de Catalunya, 2 la majoria de les quals es parlen també a Barcelona, segons un estudi de Linguapax.3 Segons els estudis del GELA i de Linguapax les llengües més parlades a la capital catalana, a part del català i del castellà, són l’amazic, l’àrab, el bengalí, l’urdú, el mandarí, el romanès, l’anglès, el rus i el quítxua. Òbviament, en el si de la geografia urbana aquestes llengües es reparteixen de manera desigual. Per exemple, és conegut que la major part de la comunitat filipina de Barcelona —això és, que parla tagal—, viu al Raval, a Ciutat Vella, mentre que una part important de la comunitat xinesa viu al barri del Fort Pienc, a l’Eixample.
- AltresEl vers negre(2019) Poch, Núria