Carregant...
Tipus de document
AltresData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/177958
La cartelleria multilingüe de Ciutat Vella (Barcelona): un exemple de democratització comunicativa
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
Barcelona, amb 1 664 182 habitants, és la ciutat més poblada de Catalunya. És,
també, una de les ciutats amb un major nombre de població estrangera: 461 972 habitants
(un 27,76 %).1 Aquest gairebé mig milió de barcelonins nascuts fora d’Espanya fan que
Barcelona sigui, també, una de les ciutats més plurilingües del país. Tot i que no hi ha
dades oficials, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de
Barcelona tenia localitzades, a mitjan 2019, 310 llengües parlades arreu de Catalunya, 2
la majoria de les quals es parlen també a Barcelona, segons un estudi de Linguapax.3
Segons els estudis del GELA i de Linguapax les llengües més parlades a la capital
catalana, a part del català i del castellà, són l’amazic, l’àrab, el bengalí, l’urdú, el mandarí,
el romanès, l’anglès, el rus i el quítxua. Òbviament, en el si de la geografia urbana
aquestes llengües es reparteixen de manera desigual. Per exemple, és conegut que la major
part de la comunitat filipina de Barcelona —això és, que parla tagal—, viu al Raval, a
Ciutat Vella, mentre que una part important de la comunitat xinesa viu al barri del Fort
Pienc, a l’Eixample.
Descripció
Segon premi de la XXVIII edició del Premi Carme Serrallonga, 2021
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
BELLÉS, Eloi. La cartelleria multilingüe de Ciutat Vella (Barcelona): un exemple de democratització comunicativa. [consulta: 28 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/177958]