Màster Oficial - Història Contemporània i Món Actual

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/61280

Treballs Finals del Màster en Història Contemporània i Món Actual de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 25

La Regeneración y la Constitución de 1886. El proyecto político tradicionista y el papel de la Iglesia y la religión católicas en la construcción del Estado-nación en Colombia
(2022) Fabiola Rincón, Ana; Ghanime, Albert
[spa] Esta investigación presenta un análisis en torno a la consolidación del Estado-nación en Colombia al final del siglo XIX, y el rol que la Iglesia y la religión católicas tuvieron en la formulación y el desarrollo del programa nacionalista de la Regeneración. Se discute sobre tres elementos clave: los partidos políticos liberal y conservador como movimientos nacionalistas de carácter policéntrico y etnocéntrico; la visión estatista, tradicionista y excluyente del proyecto nacional regeneracionista; y la asociación Iglesia-Estado para impulsar un régimen de adoctrinamiento y homogeneización basado en el dogma católico. Todo lo anterior construido sobre las bases jurídicas de la Constitución de 1886 y el Concordato de 1887.
Els canvis de la llengua d’ensenyament en el sistema escolar soviètic durant el període de Khrusxov: el cas de la República Autònoma Socialista Soviètica Txuvaixa
(2022-01) Alòs i Font, Hèctor; Lo Cascio, Paola
[cat] La reforma educativa soviètica de 1958 contenia unes provisions lingüístiques que van suscitar reaccions i realitzacions diferents en les diverses repúbliques de l’URSS. A partir de materials d’arxius txuvaixos i de la premsa regional, s’estudia la implementació d’aquestes provisions a la RASS Txuvaixa de la RSFS Russa. El treball posa en evidència cert grau d’autonomia de les autoritats txuvaixes a l’hora de fer les seves tries, alhora que també una manera extremadament precipitada de portar-les a terme. La feble reacció de la intel·lectualitat txuvaixa mostra tant les conseqüències del terror estalinista com l’eficàcia dels mètodes més suaus utilitzats durant el període de Khrusxov contra la dissidència.
La Guerra Civil espanyola a les aules de secundària. Com s'explica la història
(2020-12) Freixes Martínez, Clàudia; Ghanime, Albert
[cat] L’objectiu d’aquets treball és conèixer la manera com s’explica la Guerra Civil espanyola a les aules catalanes. Per poder-ho fer, he treballat amb bibliografia especialitzada (historiogràfica, didàctica i pedagògica); he analitzat la legislació educativa, he estudiat els llibres de text, he realitzat enquestes i he entrevistat a alumnes i professionals de l'ensenyament de la història.
Las Revoluciones de Egipto y Sudán: pasado, presente y posible futuro. ¿Continúan aún vivas las Primaveras Árabes?
(2020) Laparra Maicas, Ferran; Segura, Antoni, 1952-
[spa]En este trabajo se analizan los procesos revolucionarios de Egipto y Sudán, su pasado, su evolución y los problemas a los que se enfrentan. Se enmarcan ambas revoluciones dentro de las Primaveras Árabes y se argumenta que estas son un proceso de largo alcance y no algo ya acontecido, alejado de nuestro presente. Por tanto, el espíritu de 2011 perduraría aún en la región, ya que todas aquellas cuestiones que lanzaron a las calles a la población árabe aún no han sido resueltas y las condiciones de vida siguen siendo igual de duras.
Diplomacia y Prensa en los primeros años del Franquismo (1939-1945). Sobre la Segunda Guerra Mundial en los medios de comunicación franquistas y su vinculación con la política exterior
(2020-02) Lucea García, Javier; Segura, Antoni, 1952-
[spa] La investigación planteada tiene como hipótesis que el relato que los medios de comunicación franquistas hicieron sobre la Segunda Guerra Mundial fue en todo el transcurso de la guerra favorable a Alemania, a pesar de los cambios que se producirían en la política exterior española. Para poder afirmarlo o refutarlo se ha llevado a cabo una explicación de la política exterior española y del sistema de prensa franquista durante la Segunda Guerra Mundial y un análisis del relato construido en España sobre la conflagración a través de revistas (Destino, Escorial y la Revista de Estudios Políticos) y de periódicos (ABC, La Vanguardia, Imperio. Diario de Zamora y Diario de Burgos). Los resultados refutan la hipótesis del trabajo y presentan la existencia de un relato vinculado a la evolución de la guerra y a la política exterior que llevó a cabo el franquismo. Finalmente, se puede afirmar la necesidad de seguir trabajando en la cuestión planteada en este trabajo mediante la comparación con otros periódicos españoles o con periódicos de aquellos países implicados en la guerra.
Solidaridad política juvenil barcelonesa por la democracia en Chile (1976-1990)
(2020-02) Marchant Veloz, Pedro Salvador; Dueñas Iturbe, Oriol
Este trabajo apuntará a una revisión específica de la solidaridad política a nivel espacial y etario, adscritas al mundo juvenil catalán -especialmente de Barcelona- y los mecanismos desplegados respecto a la dictadura chilena mediante diversas formas de apoyo y protesta. El eje temporal será el período entre 1976 y 1990, es decir, desde el comienzo de la transición española hasta el retorno a la democracia en Chile. Los motivos de esta elección van por dos vías. Primero, abordar la temática de la solidaridad política barcelonesa desde el inicio de la transición española y la temporalidad posterior, en una posible relación con la capacidad organizativa y política de la juventud antifranquista, cuyo rol fue preponderante durante el tardofranquismo en la conformación de acciones opositoras al régimen de Franco en conjunción con otros movimientos12. Y en segundo orden, lo juvenil, que presenta voces etarias y generacionales que hacen que sus expresiones políticas varíen en un espacio temporal mayor, con poca continuidad e institucionalización de sus objetivos en el tiempo13 en relación con otras formas de acción y organización
Justícia popular penal a Catalunya (1936-1939). Els tribunals populars de Barcelona
(2020-02) Blanes Buades, Lluís; Pagès, Pelai, 1949-
[cat] Durant el període de la Guerra Civil espanyola els governs de la República i de la Generalitat de Catalunya van institucionalitzar la justícia penal de caràcter popular. Des del mes d’agost de 1936 i fins al final del conflicte, van operar diversos tipus de tribunals i jurats permanentment sotmesos al context social, polític i bèl·lic en que es trobava Espanya. El següent treball examina la normativa reguladora dels distints tipus de tribunals que s’han esmentat, així com incideix en el funcionament i activitat dels Tribunals Populars de Barcelona.
Una aproximació a la transició demogràfica a la Conca de Barberà (1700-1915)
(2019-06) Hernández i Travé, Antoni; Ferrer i Alòs, Llorenç, 1957-
Aquest treball estudiarà les principals variables demogràfiques a la Conca de Barberà durant el segles XVIII, XIX i inicis del segle XX. Centrant-se a avaluar la transició demogràfica i el canvi demogràfic efectuat a la Conca de Barberà en alguns dels aspectes claus, des d’un comportament demogràfic antic (natalitat i mortalitat altes) fins a un comportament demogràfic nou (natalitat i mortalitat baixes) i les seves característiques particulars. Aquesta primera aproximació local també pretén ajudar a entendre la transició demogràfica al conjunt de Catalunya, al comparar els resultats obtinguts amb el coneixement que tenim de la transició demogràfica a nivell nacional, tant per la recol·lecció de noves dades com per començar a analitzar les particularitats a una escala més local.
L’ actualitat de la Revolució Francesa. Historiografia i context cultural
(2018) Quiles Verdú, Santiago; Roca Vernet, Jordi, 1976-
Depenent de la interpretació que es faça de la Revolució Francesa es legitimen dues concepcions de l’evolució històrica que comporten dues concepcions de la políti-ca. Si la Revolució va ser un esdeveniment polític que ens podríem haver estalviat per-què no va canviar res, perquè sense ella les coses serien com efectivament són ara mateix (més aviat, millors), tenim un mecanisme ideològic conservador com a justifi-cador de la realitat social: si una revolució no canvia les coses sinó que les alenteix o les empitjora, millor serà evitar-la. Contra aquesta tesi, si la Revolució s’interpreta no com una mena d’entrebanc (evitable) en el desenvolupament de la història sinó com una necessitat derivada de canvis en l’estructura socioeconòmica i que, no només no formalitza una situació material anterior, sinó que canvia essencialment la societat en tots els aspectes claus, tenim una eina política transformadora: si volem que hi hagen canvis de debò, la revolució és l’instrument ideal.
Influències del pensament socialista utòpic a la premsa barcelonina durant el trienni esparterista (1840-1843)
(2018-04) Serra Toro, Quim; Fuster Sobrepere, Joan
Aquest treball respon a una doble voluntat. D’una banda, pretén respondre la pregunta “quines foren les vies de penetració del socialisme dit utòpic al nostre entorn més proper?” i, d’altra banda, es planteja “de quina manera penetraren aquestes idees?”. Aquest text pretén reflexionar, a través del diàleg amb la premsa de l’època, sobre els camins que seguiren les idees i la forma que prengueren per assentar-se a casa nostra. Les dates i el lloc no són a l’atzar, el període 1840-1843 és una cert escletxa de llibertat i obertura en el marc del segon terç del segle XIX; així mateix, es centra en Barcelona, aleshores la punta de llança de la revolució liberal i el canvi social.
La sociabilitat obrera i popular a la Restauració: el cas de Sant Martí de Provençals
(2018-05) Page Campos, Eduard; Aibar Puentes, Eduard
Aquest Treball Final de Màster té la intenció d’estudiar les xarxes, els espais i les formes de sociabilitat que van desenvolupar les classes populars barcelonines durant el període de la Restauració. Paral·lelament, pretén analitzar la relació entre aquesta sociabilitat obrera i popular i la cultura política que aquestes mateixes classes van anar adoptant i construint en el moment de formació de la Gran Barcelona i la massificació de la societat urbana industrial. Un altre objectiu que persegueix el treball és l’estudi de l’articulació de la identitat col·lectiva a diferents nivells –l’obrera, la popular o la de barri- i el paper de la divisió i exclusió de gènere com a peça fonamental en aquestes construccions.
Els paisatges de la Mallorca contemporània. El cas de Sòller i Fornalutx
(2018-11) Company Rubio, Gabriel; Ghanime, Albert
[cat] El treball pren el paisatge com a categoria analítica per a l’estudi històric dels processos socials, culturals, econòmics i polítics succeïts en l’illa de Mallorca en el darrer segle i mig, centrant-se en el cas concret de la Vall de Sóller i Fornalutx, que serveix d’exemple paradigmàtic de la resta de l’illa. La tesi principal és que en aquest període s’han produït dos fenòmens que guarden relació i que són fruit de la manera contemporània de concebre l’espai, l’expansió dels paisatges urbans i paraurbans i la protecció d’aquells aparentment “naturals”.
El Eurocomunismo y su influencia en el PCE y en el PSUC
(2018-05) Alvarez Justo, Elias; Mayayo i Artal, Andreu
[spa] Lejos de ser un mero movimiento táctico, el eurocomunismo fue una concepción estratégica, cuyo auge se dio en la segunda mitad de los años 70, si bien sus precedentes se remontan a las décadas previas de los años 50 y 60. El presente trabajo pretende explicar la adopción del eurocomunismo por parte del PCE y del PSUC, así como analizar sus principales efectos sobre ambos partidos. Como veremos, el eurocomunismo fue un fenómeno inextricablemente unido a la crisis terminal que ambos partidos sufrirían al final de la Transición. En consecuencia, estudiar el eurocomunismo y comprender sus efectos sobre el PCE y el PSUC, aparece como una necesidad de primer orden, si queremos entender el proceso que llevó a los dos principales partidos antifranquistas, a su práctica desaparición en los años 80.
Aproximació a l'estudi de l'exili polític de 1939 al Baix Llobregat. Estat de la qüestió i estudi de cas sobre Sant Feliu de Llobregat
(2018-05) Ollé Torrent, Maribel; Santacana i Torres, Carles, 1961-
[cat] Aquest treball pretén posar unes primeres bases per a l’abordatge de l’estudi de l’exili local de 1939 al Baix Llobregat, a partir de la definició d’un mètode de recerca, un estat de la qüestió existent al Baix Llobregat, i la realització d’un primer estudi de cas sobre l’exili de Sant Feliu de Llobregat, com a primer pas d’un futur plantejament comarcal.
La Mancomunitat de Catalunya i la Restauració Meiji. Una comparació entre dos models de modernització i de construcció nacional
(2018-04) Vilches Pérez, Joan; López i Vidal, Lluc
L’objectiu del treball és categoritzar i identificar la influència dels factors rellevants en el procés de construcció nacional en aquests dos casos i les similituds i diferències entre ells, així com identificar les característiques de les identitats nacionals creades. En l’anàlisi també s’inclou l’estudi de la influència que tenen els factors externs sobre aquests processos. Altres objectius són comprovar si els processos de construcció de la identitat nacional evolucionen fins a transformar-se en un fenomen de masses, i relacionar aquests processos amb el procés de modernització que es duu a terme en paral·lel.
Los conflictos de la memoria en los espacios públicos. El monumento conmemorativo de la batalla del Ebro en Tortosa
(2018-04) Sierra Baz, Andrea; Risques, Manel, 1952-
El propósito del trabajo es contestar a una serie de preguntas respecto al conflicto de la memoria en los espacios públicos aplicado a la continuidad del monolito conmemorativo de la batalla del Ebro: ¿Qué es la memoria y qué es historia? ¿Cómo es posible la pervivencia de la simbología franquista repartida en el país en plena democracia? ¿Es cierto que se banaliza el franquismo? ¿Por qué se llega al punto de realizar un referéndum aun cuando existe una ley que insiste, entre otras cuestiones, en la retirada de los vestigios franquistas?
L'evolució demogràfica de la comarca del Pla d'Urgell al llarg del segle XIX
(2018-04) Palau Elcacho, Lisard; Pons i Altés, Josep Maria
Partint d'aquesta base, l'objectiu principal del treball serà l'anàlisi de l'evolució de la població de la comarca del Pla d'Urgell al llarg del segle XIX. Per a fer-ho d'una manera ordenada i coherent, l'estudi d'aquesta evolució s'estructurarà a partir d'un seguit de preguntes plantejades de forma prèvia a la realització d'aquest treball i que ens han de servir com a punt de partida. En primer lloc, es té constància de que, al llarg del segle XVIII el Pla d'Urgell i, Catalunya en el seu conjunt, van experimentar un fort creixement demogràfic. Aquest creixement detectat en la centúria anterior també el trobarem al llarg del segle XIX? I, en cas de detectar-lo, aquest va ser homogeni o va experimentar diferents conjuntures? Si partim de la situació hipotètica de què la població de la comarca va créixer de forma substancial al llarg d'aquest segle, a que es va deure? Gràcies a un vigorós creixement vegetatiu de la població o gràcies a una forta immigració? Quin paper hi va jugar en tot això la conjuntura agrària de la comarca i els canvis que aquesta va sofrir al llarg de tot aquest segle? Finalment, es podrà observar els inicis de la transició demogràfica a la comarca?
La línea Maginot
(2018-04) Marín Valencia, Alberto; Villarroya i Font, Joan, 1953-
El objetivo general del trabajo es exponer: qué es la Línea Maginot, por qué se decidió su construcción, cómo se construyó, describir sus instalaciones y armamento, el coste de realización y cuál fue su utilidad en el conflicto de 1940. Pero dado que, tras la traumática derrota de 1940, y todavía hoy en día, una gran parte de los franceses consideraron que la construcción de la Línea Maginot fue un gran error, inútil y además tremendamente cara, los puntos básicos del trabajo serán: en qué se basaron los franceses para tomar la decisión de construirla, cuál fue su coste, que impacto tuvo y si fue un éxito o un fracaso
Entre la tradició i la revolució. Història del feixisme espanyol durant la Segona República (1931-1936)
(2018-04) Castela Ibáñez, Adrian; Ghanime, Albert
El propòsit d’aquest treball és tractar de donar una resposta congruent i detallada a una pregunta que ha generat i seguirà generant molta discussió entre la comunitat d’historiadors experts en l’Espanya contemporània: «Existí realment el feixisme espanyol?». Cada un dels treballs que he realitzat fins aleshores han sigut en certa mesura un intent per part meva d’entendre millor els problemes del passat. En aquest cas, el passat recent comporta una varietat d’incògnites extremadament complexes. Ara bé, al marge de les dificultats evidents per desenvolupar el tema d’estudi, la fascinació per comprendre millor les forces que en el passat recent espanyol contribuïren a configurar el nostre present actual han sigut autènticament irreprimibles. Segurament és aquesta la raó més profunda que explica l’abordament d’aquest tema i no un altre, el punt de partida bàsic que recau en tot treball acadèmic: la sensibilitat de tot historiador amb el seu passat més o menys immediat.
L’aventura regeneracionista: de Costa a Ortega y Gasset
(2018-04) Bauçà Company, Antoni Miquel; Cattini, Giovanni C., 1972-
El present treball acadèmic és un estat de la qüestió del regeneracionisme, un fenomen de primera magnitud en la Història Contemporània d’Espanya. Hem desistit, tot i haver-ne tingut la temptació, d’escollir una crisi relacionada amb el temps present. Ens sedueixen les crisis històriques- tant des del vessant d’historiador com de ciutadà- ,és a dir, els moments en què quelcom s’està morint , però no acaba de morir, i alhora quelcom neix, però no acaba de néixer1.Per ventura, el present més immediat de crisi – social, d’identitats, econòmica, ecològica, existencial,etc.- ha condicionat la meva elecció. Així mateix, considero necessari gaudir d’una certa perspectiva històrica; l’element que tot historiador/a trobarà a l’hora d’enfrontar-se a l’estudi del canvi de segle, els anys que fan de frontissa entre el segle XIX i XX

Examinar

Enviaments recents