Tesis Doctorals - Departament - Filologia Catalana i Lingüística General

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/106005

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 32

Una aproximació a la Vida secreta de Salvador Dalí per Salvador Dalí: Una obra literària entre el somni, el pensament, la fabulació i la realitat. Introducció a l’estudi d’un dels clàssics contemporanis del segle XX
(Universitat de Barcelona, 2025-11-07) Vidal i Sapé, Artur; Cabré, Rosa, 1945-; Marrugat, Jordi, 1978-; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] En aquesta tesi es parlarà de Dalí escriptor, sobre la seva obra Vida secreta de Salvador Dalí per Salvador Dalí, publicada el 1942 a Nova York. Aquesta obra va suposar un abans i un després pel que fa a la figura del pintor de Figueres. A través d’una anàlisi en profunditat, veurem com Salvador Dalí reformula el concepte d’autobiografia, atorgant-li una dimensió literària innovadora, fins aleshores mai vista. Al llarg de l’anàlisi, també es mostra com aquesta obra va tenir diversos detractors, que van contribuir a allargar l’ombra del mite de Dalí.
La poesia de Joan Basset: estudi i edició crítica
(Universitat de Barcelona, 2025-10-17) Romanyà Serrasolsas, Alba; Badia, Lola, 1951-; Alberni, Anna; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] Aquesta tesi doctoral està dedicada a l’estudi i a l’edició de l’obra de fra Joan Basset, poeta del Cançoner Vega-Aguiló (VeAg). Especialment prolíﬁc, Basset se situa a la cruïlla de diverses tradicions líriques i és representatiu d’algunes de les tendències poètiques en voga durant els regnats de Ferran d’Antequera i del jove Alfons el Magnànim. La tesi es divideix en quatre parts. La primera recull la informació històrica con- servada sobre el poeta i reconstrueix part de la seva biograﬁa. A la vegada, emmarca l’obra del frare en el seu context històric, social i cultural. La segona presenta un estudi lingüístic de la seva poesia que se serveix d’eines digitals innovadores. Aquesta metodologia permet una aproximació precisa a la llengua del frare i un tractament sistemàtic de les dades. La tercera analitza exhaustivament la poesia de Joan Basset des d’una perspectiva literària i històrica: se centra, d’una banda, en els tres grans temes de la poesia del frare (la lloança religiosa, el comentari polític i la sàtira misògina) i, de l’altra, en els nou gèneres literaris que cultiva. La quarta part ofereix l’edició crítica de la poesia completa de Joan Basset, i la seva traducció al català actual. Aquest treball pretén actualitzar i completar els estudis existents sobre Joan Basset i, alhora, contribuir a la descripció del panorama líric català dels segles XIV i XV.
El noble esforç. La Biblioteca de Catalunya i el salvament de manuscrits durant la Guerra Civil
(Universitat de Barcelona, 2025-07-08) Gudayol i Torelló, Anna; Cifuentes, Lluís; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] És ben conegut que la Guerra Civil espanyola va servir com a laboratori de proves d’accions de tota mena que es van dur a terme posteriorment durant la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, en els darrers anys els investigadors en història de l’art han dedicat un gran nombre de treballs al salvament del patrimoni historicoartístic dut a terme a Espanya durant aquest període, i les mesures que es varen emprendre per dur-lo a terme o les persones que hi van participar han estat objecte d’especial atenció, ja sigui a nivell de grans institucions -com el Museu del Prado, el Museu d’Art de Catalunya- com de les administracions locals. En canvi, l’atenció prestada al salvament del patrimoni bibliogràfic ha estat molt més limitada. Aquest treball pretén presentar les actuacions dutes a terme a Catalunya per garantir la conservació de les biblioteques patrimonials en general, i la dels manuscrits que contenien en particular, tant a través de la confiscació de col·leccions durant el conflicte com per d’altres mitjans, la devolució d’obres després de la guerra per les autoritats franquistes i la repercussió després de la guerra d’aquests ingressos en la col·lecció de manuscrits de la institució. A finals de juliol de 1936, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va encarregar al Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic que prengués mesures per intentar evitar la destrucció d’obres d’art, objectes, mobles i edificis en perill. La responsabilitat de salvar el patrimoni bibliogràfic va ser encarregada a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya. Amb l’ajuda del seu equip, va organitzar la confiscació de biblioteques patrimonials i va recuperar un gran nombre de volums que hi van arribar per diferents mitjans (intervencions policials o sindicals, peticions de particulars). La majoria de les incautacions es van fer a Barcelona i als voltants; tanmateix, algunes missions van facilitar la recuperación d’importants biblioteques situades en zones allunyades (Pirineus, front de combat). Es van coordinar, en la mesura del possible, les accions de salvaguarda dutes a terme en altres ciutats. Es van salvar així col·leccions eclesiàstiques i nobles, però també biblioteques de soldats, polítics, metges i advocats. La gestió d’aquestes col·leccions varià segons les seves característiques; els volums més notables varen ser enregistrats, i en ocasions enquadernats i restaurats. La victòria de les forces franquistes va comportar una política de retorn de les peces salvades per les autoritats republicanes. Aquest retorn no va estar exempt de problemes, ocasionats sovint per la manca d’identificació dels llibres, però també perquè els responsables del rescat van ser víctimes de represàlies polítiques. Com a conseqüència, una sèrie de volums, la procedència dels quals sovint no es coneixia, van romandre a les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya.
La plaça del Diamant: edició críticogenètica. Escriptura i estil
(Universitat de Barcelona, 2024-03-07) Talavera i Muntané, Meritxell; Murgades, Josep, 1951-; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] El designi del present treball es funda en l’elaboració de l’edició críticogenètica i l’estudi de la història textual i de variants d’una de les obres mestres més universals de la literatura catalana del segle XX, La plaça del Diamant (1962) de Mercè Rodoreda. Atès que el lector té solament a la seva disposició un model d’edició normativitzat, s’ha imposat en primer lloc la necessitat de restituir i de fixar amb la màxima fiabilitat el text d’acord amb l’última voluntat de l’autora, és a dir, respectant la seva materialitat i especificitat històriques, mirall d’una època i d’una cultura determinades. En segon lloc, la investigació ha aspirat a reconstruir integralment el recorregut genètic de la tradició textual de la novel·la, autògrafa i impresa, interna i externa, a fi de donar compte filològic del procés de la seva concepció, de la seva composició, de la seva evolució fins a la forma definitiva i de la seva transmissió i recepció —pretensió, de fet, tota habitual en l’edició de textos contemporanis. I, per últim, el projecte pretén destapar, per via de l’acarament dels testimonis que documenten la història del text de La plaça, els bastidors del taller creatiu del gran Bildungsroman de l’autora: en concret, l’origen, els ressorts i els estilemes del seu mester d’escriptura. És, doncs, resseguint el procés creatiu a través de l’estudi de la motivació i la tipologia genètica i retòrica de les variants que emergeixen d’aquesta edició confrontada, que es pot calibrar no només la magnitud de la refecció que ateny La plaça del Diamant respecte al seu únic avanttext conservat (mcC), sinó també l’abast de la contribució crítica d’Armand Obiols i de Joan Sales al seu millorament, com, especialment, l’evolució qualitativa de la novel·la mitjançant-ne les constants poètiques i estètiques.
La innocent perseguida en la narrativa catalana medieval. El conte de la donzella sense mans i el conte de l’emperadriu de Roma
(Universitat de Barcelona, 2024-01-19) Alexandri Palom, Ferran; Espadaler, Anton M. (Anton Maria), 1952-; Santanach, Joan, 1973-; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] Entre els segles XIV i XV apareixen quatre narracions catalanes breus: La filla del rey d’Hungria (FRH), La filla del emperador Contastí (FEC), La comtessa fidel (CF) i el Miracle que la Verge Maria féu a l’emparadriu, muller de l’emparador de Roma (MVER), en relació amb un motiu folklòric molt ampli, el de la innocent perseguida. Aquest tema se sol classificar en dos cicles literaris diferents: el conte de la donzella sense mans (que inclou la FRH i la FEC) i el conte de l’emperadriu de Roma (que inclou la CF i el MVER) –que primerament fou batejat per A. G. Wallensköld (1907) com el «conte de la dona casta cobejada pel seu cunyat». Totes dues llegendes estan relacionades amb diferents motius folklòrics tipificats –fonamentalment per Thompson (1955-1958), però també per altres erudits–: incest (T410), mutilacions (S160), abandonaments cruels (S140), falses acusacions (K2100), que, a més, inclouen altres temes, com ara la sogra cruel (S51), la fugida de l’amant indesitjat (T320), l’esposa calumniada (K2117), el recobrament de les mans (E782.1), etc. Aquesta tesi pretén desenvolupar un marc teòric, a través de la literatura comparada, referent als dos cicles literaris, especialment en la tradició occidental escrita, però també en algunes versions orientals on apareixen els mateixos motius, per mirar d’establir-hi correspondències, i alhora per aprofundir en l’ús de les fonts i el material folklòric.
El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent (2012-2018): història, actors i propostes
(Universitat de Barcelona, 2023-01-10) Sendra, Montserrat; Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier); Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] Aquesta tesi té com a objectiu analitzar el debat sobre l’organització del plurilingüisme social en una eventual Catalunya independent que es va produir entre els anys 2012 i 2018. L’anàlisi de l’evolució d’aquest debat, dels actors que hi han participat i dels arguments que s’hi han utilitzat permetrà veure quines aportacions s’han fet el debat global sobre la política lingüística, la planificació lingüística i l’organització de les polítiques lingüístiques en societats plurilingües. El cas català, a més, té diferents aspectes que el singularitzen respecte les realitats d’altres països i el fan un cas especialment interessant a nivell internacional, ja que es parteix del plantejament integracionista de les comunitats lingüístiques, la doble oficialitat asimètrica actual, la diferència d’obligacions respecte el coneixement de llengües i la declaració del català i l’aranès com a llengües pròpies (Vila i Moreno 2019). Per dur a terme l’anàlisi s’ha utilitzat una base de dades creada ad hoc que recull prop de 1.500 referències (2012 - 2018), i s’han combinat tècniques quantitatives (amb recomptes dels tipus de textos, dels actors i dels mitjans que hi han participat) amb tècniques qualitatives (anàlisi dels arguments, de les línies d’opinió i de les discussions).
Edició crítica i estudi de la Lògica del Gatzell de Ramon Llull = Edizione critica e studio della Lògica del Gatzell di Ramon Llull
(Universitat de Barcelona, 2022-10-14) Staccioli, Letizia; Badia, Lola, 1951-; Asperti, Stefano; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[ita] La Lògica del Gatzell è considerata la prima opera in volgare prodotta da Ramon Llull nel periodo in cui iniziava a concepire il suo progetto missionario e sviluppava il sistema di pensiero che avrebbe poi formalizzato nell’Arte. Si tratta di un compendio di logica in versi, presente anche in una versione in prosa latina (Compendium logicae Algazelis) ed è già stata oggetto di due edizioni curate da Jordi Rubió i Balaguer (1913- 14) e Salvador Galmés (1936). Il tempo trascorso e la ricomparsa di un testimone perduto, di cui i precedenti editori avevano notizia ma non disponibilità, giustifica l’allestimento di una nuova edizione critica, che è uno degli obiettivi di questa tesi. Il lavoro preparatorio ha richiesto un’analisi dettagliata del rapporto del testo versificato con il compendio latino e gli elementi problematici che ne sono emersi hanno reso necessario uno studio particolare. Si è posto quindi come ulteriore obiettivo la presentazione e la discussione dei dati raccolti, che ha portato alla formulazione di una nuova ipotesi sulla relazione che intercorre tra i due testi e sulla loro sequenza compositiva. Parallelamente, come già previsto, sono stati approfonditi gli aspetti stilistici e formali dell’opera, in particolare le strategie comunicative che la caratterizzano, la presenza di strutture logico-semantiche che saranno tipiche del sistema dialettico lulliano, le tecniche di versificazione. Nel condurre questa analisi si è tenuto conto dell’intento dell’autore di produrre un compendio di logica in volgare e in versi destinato a fornire le basi della disciplina a un pubblico privo della conoscenza del latino e degli strumenti dell’istruzione scolastica. Il metro prescelto, i distici di ottosillabi, e le componenti stilistiche evidenziano la volontà di Llull di ricollegarsi alla tradizione della poesia didattica romanza, per trasmettere un contenuto difficile attraverso una forma che risultasse familiare ai destinatari dell’opera. Un’attenta rilettura del testo ha poi consentito l’individuazione di una serie di elementi che rappresentano una formulazione ancora embrionale, ma già identificabile, delle basi logiche ed epistemologiche del pensiero che Llull andava elaborando in questa prima fase della sua produzione. Per quanto riguarda l’edizione critica, il nuovo testimone è stato inserito nella recensio e la collazione con gli altri due già noti ha permesso di stabilire la relazione che li lega, rappresentata in uno stemma codicum. Il codice ritrovato ha costituito il manoscritto-base dell’edizione e il lavoro di ecdotica è stato condotto con lo scopo di risolvere problemi ancora aperti, al fine di fornire, per quanto possibile, un testo maggiormente comprensibile, nonostante l’estrema sinteticità di molti versi e la complessità della sintassi. L’impianto metodologico della tesi ha tenuto conto dei recenti studi sulle opere e sul metodo di lavoro di Ramon Llull e i risultati ottenuti appaiono in linea con quelli degli altri ricercatori che dedicano al Beato maiorchino la loro attività investigativa.
Actividades de Reformulación Conversacional en persones con Demencia Tipo Alzheimer
(Universitat de Barcelona, 2022-12-15) Martínez Sotelo, Carolina; Diéguez-Vide, Faustino; Rosell-Clari, Vicent; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[spa] Las actividades de reformulación son frecuentes en las conversaciones cotidianas de toda persona y son una marca textual de procesos cognitivos-lingüísticos de la producción discursiva. La presente investigación pretende describir y analizar las actividades de reformulación en adultos mayores con y sin Demencia Tipo Alzheimer (DTA), en el marco de una conversación informal, desde una perspectiva socio-cognitivista. Se enmarca además dentro del campo de la investigación sobre el desempeño lingüístico conversacional de los adultos mayores. Para llevar a cabo la presente investigación, y bajo el enfoque de la investigación cualitativa, se utilizó el Análisis Conversacional, el cual se considera como una de las principales corrientes de la investigación etnometodológica (Flick, 2007), desde la cual es posible analizar datos empíricos de textos naturales. A través de dos tareas conversacionales por participante (Entrevista autobiográfica y algunos ítems del test MetAphAs), se obtuvo un corpus de 40 entrevistas que se analizaron bajo el enfoque cualitativo de Análisis Conversacional y con ayuda del sofware ATLAS.ti que permitió realizar la codificación, la generación de conceptos y el desarrollo de explicaciones a partir de los datos mismos, que luego fueron contrastados con el marco teórico previo. Los resultados muestran que existen diferencias entre las reformulaciones de los controles en comparación con las personas con DTA. Las personas con DTA realizan menos auto- reformulación y más hetero-reformulaciones que las personas control, poniendo en evidencia el descenso de la responsabilidad en la reparación y una consecuente reducción de la evaluación metalingüística respecto a la valoración sobre sus propias producciones y cómo estás favorecen o no la comprensión mutua. Cabe mencionar respecto a la hetero- reformulación iniciada por otro, que la secuencia de reparación, además de incluir un enunciado fuente y un enunciado reformulador, incluye un tercer elemento que es muy relevante para el desarrollo de la conversación. Tras el enunciado reformulador aparece siempre una respuesta del hablante que sirve como validación general del procedimiento reparativo. Tomando en cuenta que las hetero-reformulaciones fueron más frecuentes en las personas con DTA, la afirmación o validación de la reformulación por su parte indica el esfuerzo del hablante con DTA por mantenerse en línea dentro del desarrollo de la reformulación, poniendo en evidencia que la interacción conversacional sigue siendo co- construida por los participantes. El hablante con DTA, entonces, sigue interesado en mantener la conexión interactiva con su interlocutor. Otro aspecto muy relevante se relaciona con el hecho de que muchas de las reformulaciones de responsabilidad del participante con DTA no corregían o adecuaban el discurso, no cumpliendo con la finalidad de la reparación, en contraste con las reformulaciones realizadas por el grupo control. Esto probablemente esté relacionado con las características cognitivo-lingüísticas de los participantes, que, según el análisis realizado, mostró que las reformulaciones se iniciaban por la manifestación marcada de dificultades de acceso al léxico, elaboración de enunciados incoherentes, parafasias, errores en sus narraciones y por la dificultad para mantenerse en el tópico. Por último, se destaca el rol del interlocutor cuyas actividades son claves para conseguir una comunicación funcional disponiendo para ello diversas estrategias, tales como, las hetero-reformulaciones, las retomadas del tópico, las reparaciones indirectas y los giros temáticos funcionales. En este contexto, las actividades de reformulación pueden ser parte de las estrategias por parte del interlocutor sin demencia, para compensar las limitaciones lingüísticas que las personas con DTA presentan, ya que permiten construir de manera adecuada y cooperativa la coherencia del discurso durante la conversación.
L’estructura informativa en la traducció literària. Estudi de corpus de traducció anglès-català
(Universitat de Barcelona, 2022-12-16) Francesch Sabaté, Pau; Nogué Serrano, Neus; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] En la present tesi estudiem el tractament donat per sis traductors professionals de l’anglès al català a un conjunt de fenòmens relatius a l’estructura informativa; és a dir, la manera com els enunciadors adeqüen el seu discurs als estats transitoris de la ment dels enunciataris a fi d’optimitzar la comunicació, i també de transmetre informació implícita (Chafe 1976; Vallduví 1992; Krifka 2007). Els fenòmens analitzats són: l’ús de les dislocacions (capítol 2), les diverses expressions del focus contrastiu i el tema contrastiu (capítol 3), i l’avantposició de sintagmes quantificats (capítol 4). Al llarg de la tesi, classificarem i analitzarem les solucions desenvolupades pels traductors en els textos d’un corpus de traducció paral·lel i també en les respostes donades a un qüestionari. Seguirem dos objectius generals: 1) tipificar les equivalències de traducció establertes en el corpus jerarquitzant les preferències dels traductors per les diverses solucions possibles, i 2) avaluar la competència pragmàtica i la consciència metapragmàtica dels traductors en relació amb aquests fenòmens. Les dades obtingudes faran possible complementar i contrastar la bibliografia lingüística existent sobre l’estructura informativa del català. D’altra banda, en el futur faran possible elaborar recursos per a traductors en formació i materials de consulta per a professionals de la traducció i l’assessorament lingüístic.
Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916)
(Universitat de Barcelona, 2022-09-16) Mas Perelló, Llorenç; Perea Sabater, María Pilar; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] La trajectòria vital d’Antoni M. Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932) és molt àmplia i inclou diversos vessants (folklorista, dialectòleg, historiador, arquitecte, etc.). Una de les seves facetes més desconegudes és la de polemista, que s’inicià en els anys de joventut del canonge. Alcover va sostenir múltiples polèmiques (sobre religió, llengua, patrimoni, educació, etc.) amb moltes persones (Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Joaquim Ruyra, Miguel de Unamuno, etc.) i des de diferents mitjans escrits (El Centinela, El Tambor, el Bolletí del diccionari de la llengua catalana, etc.). Un d’aquests mitjans va ser el setmanari manacorí La Aurora, una de les publicacions periòdiques en les quals va participar més activament, sobretot entre el 1910 i el 1916, anys en què n’assumí la direcció amb la finalitat sobretot de frenar l’auge del moviment obrer que es congriava als principals nuclis urbans de l’illa. La tesi Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916) és un estudi exhaustiu del vessant d’Alcover com a polemista a través dels textos que pràcticament cada dissabte va publicar al setmanari durant aquests gairebé set anys. Per elaborar el treball, s’ha fet un buidatge, una classificació i una anàlisi de tots els textos polèmics que van publicar-se al periòdic durant els anys esmentats. Aquesta feina ha permès obtenir tota una sèrie de dades que s’han organitzat en sis capítols i sis annexos. El primer capítol inclou informació de caràcter eminentment descriptiu: s’explica com s’estructurava el setmanari, les seccions que el configuraven, els canvis que es van produir al llarg dels anys; els inventaris de noms de gran part de les persones que escrivien a La Aurora i de gran part dels adversaris d’Alcover; la llista de pseudònims rere els quals s’ocultaven alguns dels col·laboradors; o els temes al voltant dels quals giraven els textos polèmics. El segon capítol és un repàs a la història de la polèmica des de l’Antiguitat fins als nostres dies. En aquest apartat, s’han estudiat, d’una banda, quins elements del discurs alcoverià s’emmarquen dins una tradició que va iniciar-se a l’antiga Grècia i, d’altra banda, quins elements singularitzen el canonge manacorí com a polemista. El tercer capítol se centra en l’anàlisi dels textos polèmics de La Aurora que tracten sobre política, la qüestió més recurrent que recull aquest setmanari durant el període estudiat. A través de fragments il·lustratius, es mostra quin era el pensament d’Alcover sobre els grans temes del seu temps, fet que ha possibilitat definir en quin estadi de la seva evolució ideològica es trobava el manacorí durant la segona dècada del segle XX, en uns anys clau de la seva vida i de gran projecció pública. El quart capítol és un estudi sobre els elements discursius i els recursos estilístics que caracteritzen els textos polèmics alcoverians. S’hi il·lustren quines estratègies utilitzava Alcover tant per escometre els seus adversaris com per defensar-se’n. El cinquè capítol està dedicat als aspectes lingüístics. És una descripció amb exemples de la varietat escrita que feia servir Alcover a La Aurora i que va anar construint al llarg dels anys. El capítol inclou diferents apartats que tracten sobre grafies i signes ortogràfics, fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. Després d’ordenar i classificar tota la informació esmentada, s’han pogut extreure un seguit de conclusions que s’han explicat al capítol sisè i que tot seguit s’esbossen sumàriament: Alcover, a través dels seus articles a La Aurora, va aconseguir bastir una varietat escrita pròpia, que és el resultat de fer convergir les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb els criteris personals; La Aurora constitueix un corpus de primer ordre per conèixer el vessant polemista d’Alcover i permet fer aportacions a altres facetes de la trajectòria alcoveriana; s’han pogut també aportar noves dades sobre alguns dels pseudònims utilitzats per col·laboradors del setmanari. La informació que inclou és tan àmplia que resten encara diverses línies d’investigació per desenvolupar.
Formal Thought Disorder in Schizophrenia through the Lens of Chinese
(Universitat de Barcelona, 2022-07-22) Shi, Ruoyang; Rosselló Ximenes, Joana; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[eng] This thesis examines a hitherto uninvestigated aspect of formal thought disorder (FTD), a core symptom of schizophrenia that manifests itself as speech which is difficult to follow often to the point of complete unintelligibility. Linguistic studies have found evidence of both lexico-semantic and grammatical within-sentence abnormalities in the expressed speech of schizophrenic patients with FTD, with some studies arguing that the former is critical. In Chinese, the absence of articles and the preference for ellipsis (i.e., silent phonology) instead of pronouns for reference tracking purposes make it possible to further examine the evidence they found for a possible a lexical contribution to FTD. With the goal of further investigating whether lexical as opposed to grammatical abnormality characterizes the speech of schizophrenic patients with FTD, two experiments were designed and run on Chinese-speaking schizophrenic patients, who either showed (N= 9) or did not show (N= 10) FTD. Healthy controls (N= 19) were also examined. Both experiments involved the use of Chinese classifiers (CL), which span a continuum from a lexical to a grammatical end. Experiment 1 tested the use of CLs at the level of phrases and experiment 2 at the level of sentences.Taken together, the results of both experiments support the view that there is a significant lexical contribution to the linguistic abnormality seen in FTD. This finding is in accordance with those of some existing linguistic studies of FTD, although it is not a universally accepted interpretation of the literature. The findings of this thesis are also in line with the overuse of lexical cohesion found by Rochester and Martin (1979) in FTD. The lexical aspect of classifier abnormality, however, was seen in association with some evidence of grammatical abnormality as well. Under the assumption that lexicon and grammar form a continuum, these results indicate that in the complex task of building a sentence a lexical impairment may affect grammar in a correlational manner.
Adquisición de la entonación de las oraciones interrogativas del español por parte de los sinohablantes: patrones entonativos y propiedades fonético-acústicas
(Universitat de Barcelona, 2022-07-27) Shang, Peizhu; Elvira-García, Wendy; Roseano, Paolo; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[spa] A diferencia de lenguas entonativas, en las que se utilizan patrones melódicos distintos para vehicular la información postléxica, el carácter tonal del chino mandarín hace que la entonación consista en cambios en el rango tonal, mientras que las diferencias en los contornos de la F0 se utilizan para expresar distinciones del significado léxico. Para los sinohablantes, las diferencias entre los dos sistemas prosódicos plantean serios desafíos a la hora de aprender lenguas entonativas. Estas dificultades están relativamente bien estudiadas en el caso del inglés; en cambio, hasta la fecha ha habido una falta general de estudios sobre la entonación en situaciones en que el chino está en contacto con otras lenguas entonativas, como el español. Por lo tanto, la presente tesis tiene como objetivo fundamental investigar la adquisición de la entonación (en particular, de las oraciones interrogativas) del español peninsular por aprendices cuya L1 es el chino mandarín. Para ello se ha dividido la tesis en tres partes que abordan 1) las diferencias en la expresión de la interrogatividad en chino y en español, 2) la producción y 3) la percepción de los patrones entonativos de las oraciones interrogativas del español por parte de sinohablantes. Más en concreto, en la primera parte, a partir del carácter interidiomático de las funciones pragmáticas, se ha planteado una nueva taxonomía de clasificación de la modalidad interrogativa que tiene la ventaja de ser aplicable a las dos lenguas estudiadas. En base a este marco teórico, se ha realizado una comparación interlingüística de los recursos lingüísticos usados en chino y en español para expresar las diferentes finalidades pragmáticas de las oraciones interrogativas. La segunda parte consiste en describir la representación fonológica y la implementación fonética de la entonación del español como LE partiendo del modelo métrico- autosegmental (y, en particular, de la anotación con el sistema Sp_ToBI) y de varios parámetros tonales y temporales. Además, se ha establecido una comparación del uso de los elementos categóricos para expresar los significados pragmáticos de las oraciones interrogativas entre los hablantes nativos y no nativos del español. Asimismo, se ha realizado un análisis de los factores lingüísticos y extralingüísticos que pueden influir en la producción de la entonación del español como lengua extranjera. La tercera y última parte, dedicada a la percepción, incluye dos tipos de test relacionados con la percepción fonológica y fonético-acústica de las declarativas e interrogativas totales del español. El primero aborda la identificación de diferentes patrones entonativos que se generan segmentando la secuencia melódica de la oración. Mientras en el segundo, se analizan cómo los oyentes chinos y españoles utilizan cambios en las tres dimensiones acústicas (F0, duración e intensidad) para reconocer la categoría entonativa, y cómo interactúan los distintos correlatos acústicos en el proceso perceptivo. En esta parte, también se han tenido en cuenta las características lingüísticas de los estímulos y las propiedades individuales de los oyentes para ofrecer una evaluación completa del desarrollo perceptivo de la entonación de ELE. En conjunto, esta tesis supone una importante contribución en dos áreas poco exploradas dado que, por un lado, profundiza nuestra comprensión del aprendizaje de la entonación de ELE por parte de los aprendices sinohablantes mediante el análisis prosódico en diferentes dimensiones y, por otro, pone en evidencia las mayores diferencias expresivas respecto a la modalidad interrogativa del chino y del español, proponiendo una nueva solución para clasificar las oraciones interrogativas que podría servir de base teórica para futuros estudios interlingüísticos en este ámbito.
Comprehension of Yes/No- and Wh-questions Across Autism Spectrum Conditions
(Universitat de Barcelona, 2021-02-26) Vila Borrellas, Elisabet; Rosselló Ximenes, Joana; Hinzen, Wolfram; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[eng] Understanding questions is key for successful communication. Although deficits in communication are the hallmark of Autism Spectrum Conditions (ASC), how both yes/no-questions and wh-questions are understood by children with ASC has been poorly investigated in Spanish. Nevertheless, questions play an important role in ASC diagnostic tests and neurocognitive assessments. Although there is a widespread assumption of visual support easing linguistic production and comprehension, it has not been extensively investigated in question comprehension research. The aim of this thesis is to contribute to a more comprehensive picture of language impairments in ASC by targeting questions as a specific and neglected dimension of language in ASC. Specific research questions concern the impact of syntactic differences in question type, syntactic complexity and other linguistic, cognitive and age factors on question comprehension. Finally, the role of visual support as a facilitator of question comprehension is investigated. 34 children with ASC–ID (autism without intellectual disability, mean age = 9.99) were recruited and matched on VMA (verbal mental age) with 34 TD (typically developing) participants (mean age = 8.85). 14 individuals with ASC+ID (autism with intellectual disability, mean age = 12.95) were also recruited. These were compared to 7 ID (intellectual disability) participants without ASC (mean age = 12.86). The task design of the experiment used narratives to control the context in which yes/no-questions and different types of wh-questions (namely wh-questions in simple and complex sentences, long-distance wh-questions in complex sentences and local wh-questions in complex sentences) were asked. Participants responded immediately after having been exposed to narratives with either visual support or audio support only. Participants’ ability to answer questions about these narratives was assessed as a measure of their question comprehension. Significant results showed that both ASC and TD groups had greater difficulties in wh-questions than yes/no-questions. Compared to TD, ASC–ID also had lower wh- question comprehension. In addition, the ASC+ID group showed a lower level of question comprehension in yes/no-questions and in wh-questions compared to the ASC– ID and ID groups. All wh-questions in complex sentences and local wh-questions in complex sentences were more difficult for the ASC–ID group in comparison to the TD group. The ASC+ID group underperformed in all types of wh-question comprehension in comparison to the ASC–ID participants and had greater difficulties to comprehend local wh-questions in complex sentences compared to the ID group. Visual support aided question comprehension both in ASC and in TD. In between- group comparisons significantly greater question comprehension difficulties in tasks with visual support in the ASC–ID relative to the TD group remained. The ASC+ID group scored significantly lower in both visual and non-visual tasks in comparison to both ASC– ID and ID groups. VMA and VIQ (verbal intelligence quotient) correlated with yes/no- question comprehension in TD and in ASC–ID participants. In TD individuals, there was a correlation with these variables and wh-question comprehension. In the ID group, working memory and VIQ had a positive relation with the comprehension of some types of wh-questions. These results provide novel evidence for a question comprehension impairment in ASC with and without ID, which specifically centers on wh-questions. As age and cognitive factors were more related to question comprehension in TD and ID groups than in ASC, different underlying cognitive mechanisms might be at work in ASC. At a practical level, this thesis incites reflection on the roles of question types both in diagnostic assessments and interventions.
Significado, distribución y frecuencia de la categoría preposicional en español. Una aproximación computacional
(Universitat de Barcelona, 2020-07-16) Reina González, Francesc; Castellón Masalles, Irene; Padró Cirera, Lluís; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[spa] La categoría preposicional ha sido, tradicionalmente, una clase de palabra provista de rasgos lingüísticos y conductas gramaticales controvertidas. En la tesis, Significado, distribución y frecuencia de la categoría preposicional del español. Una aproximación computacional, se examina la naturaleza de esa controversia a la luz de una metodología cuantitativa, computacional y de lingüística de corpus. La brecha más inexplicada en la historia de su análisis gramatical ha sido cómo identificar su significado. Con frecuencia las nociones descriptivas sobre la semántica de la preposición han sido observadas como subsidiarias de su papel sintáctico, vía caso o asignación de papeles temáticos. Este hecho, sin embargo, no es más que el reconocimiento de que su significado incide, también, en su tarea global dentro de la gramática. Desde una concepción neodistribucionalista, según la cual el significado de las piezas o elementos lingüísticos se encuentra en su distribución contextual, la hipótesis que se plantea es que esa expresión semántica de las preposiciones en español se produce de manera gradual. La denominada Hipótesis Gradual del Significado, aplicada a la categoría preposicional en español, nos permite establecer subclases preposicionales, desde la funcionalidad hasta la lexicidad, pasado por clases intermedias como semifuncionales y semiléxicas. La justificación empírica de la Hipótesis Gradual del Significado se realiza a partir de cuatro experimentos. El primero de ellos se inserta en la metodología del aprendizaje automático (machine learning). Para ello, y usando la técnica del clustering, observamos un conjunto de 79.097 tripletas de la forma X – P – Z, donde P es una preposición del español –basadas en sintagmas preposicionales complementos-. Estas tripletas dependen de una serie de verbos de movimiento del español para las preposiciones a, hacia y hasta extraídas de cuatro corpus lingüísticos muy reconocidos del español. Una vez obtenidas las agrupaciones automáticas se evalúan porcentualmente a partir de la coincidencia entre las predicciones del anotador humano –las clases preposicionales sugeridas- y de la máquina –los clusters-. En el segundo y el tercer experimentos utilizamos otra metodología y acudimos a la medición de la entropía –magnitud de la Teoría de la Información-. En el segundo clasificamos los nombres de 3.898 tripletas que dependen de una serie de verbos del español que representan la mayoría de campos semánticos; y en el tercero son 3903 que complementan a otros nombres. Esta clasificación de los nombres se realiza a partir de una propuesta de seis tipos de categorías semánticas: Animado, Inanimado, Entidad abstracta, Locativo, Temporal y Evento. Una vez clasificados los nombres se mide su organización entrópica y se verifica que existe una correlación entre el grado de entropía y la clase preposicional: a mayor entropía mayor significado. El cuarto experimento parte del uso preposicional. A partir de un test de 90 respuestas con las clases preposicionales de la hipótesis se recogen las respuestas de 366 participantes y se analiza el grado de variación de esas respuestas según la clase preposicional. De nuevo volvemos a usar la entropía como índice de identificación del significado. Sometemos los resultados a ciertas pruebas de control estadístico para verificar la fiabilidad de las muestras, de la significancia y de la coincidencia entre observadores (coeficiente kappa de Cohen). El balance de los cuatro experimentos –a través de los resultados- es favorable a la predicción de la hipótesis. Asimismo, la diversidad de herramientas de análisis es una forma metodológicamente robusta para la investigación y sus conclusiones. Finalmente, se indica que la hipótesis abre perspectivas de futuro en áreas como el contraste interlingüístico –de familias tipológicamente diversas en la expresión adposicional-, o la afasiología como disciplina que se interroga por las relaciones entre errores y valores gramaticales.
Voice line-ups: Testing aural-perceptual recognition on native speakers of a foreign language
(Universitat de Barcelona, 2020-02-14) Benavent Chàfer, José Vicente; Fernández Planas, Ana Ma. (Ana María), 1968-2021; Cerdà Massó, Ramon, 1941-; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[eng] The focal point of this PhD thesis is (foreign/native) speaker perception and recognition. To test such phenomena, jurors from British and Spanish universities were selected to answer ad hoc perception surveys (voice line-ups in three distinct languages: English, Spanish, and Dutch) to unravel the correlations of speaker-specific sociolinguistic factors and acoustic parameters impinging upon success/error rates in identification and discrimination tasks. To gain a more in-depth understanding of real-life scenarios, the properties of the data are adjusted accordingly (reduced duration of voice samples, semi-spontaneous exchanges), which contrasts with the ideal and controlled conditions hitherto used in experiments of this kind. From a methodological point of view, this is one of the main contributions of this work, besides being one of its challenges, since it aims to prove that differentiating speakers by means of acoustic-phonetic analysis is still plausible despite the limitations of the source material. It is concluded that language familiarity did not influence the results obtained. However, learned languages exhibit a rather unpredictable behaviour. On the other hand, acoustic- phonetic analyses are proven to yield less error rates than the jurors’ responses gathered through identification tests. Nevertheless, jurors’ scores in discrimination tasks reveal even less false alarms, with the exception of the English voice samples’ analysis (0% error rates). In light of the above, further research is naturally encouraged to verify such claims. These findings are indeed limited to some extent, given the interdisciplinary nature of speaker recognition due to the presence of uncontrolled co-existing influences such as psychological states, the memory, and environmental factors. Despite the fact that statistical correlations were not as sound as one may expect, this thesis brings us a step closer to better understand the intricacies of real-life forensic voice comparison through the analysis of semi-spontaneous speech, which is arguably harder to analyse than the samples recorded under laboratory conditions.
Comprehension and production of referential expressions across Autism Spectrum Conditions
(Universitat de Barcelona, 2019-07-22) Schroeder, Kristen; Hinzen, Wolfram; Rosselló Ximenes, Joana; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[eng] Reference is a phenomenon both fundamental to communication and inherent to every act of language use. Autism spectrum conditions (ASC) are marked by problems of both communication and language. This thesis presents three studies of production and comprehension of reference in ASC. Study 1 profiled the use of referential devices in narratives as part of a broader profiling of narrative language in ASC. Studies 2 and 3 tracked comprehension of grammatically different referential devices in a picture book task (the ‘book task’) and an interactive task which specifically tested for the comprehension of definite determiners (the ‘box task’). Study 1 investigated autism without intellectual disabilities (ASC–ID, n=18) in comparison to typically developing controls (TD, n= 18) while in studies 2 & 3 recruitment was broadened to include the entirety of the verbal spectrum, including individuals with intellectual disability (ASC–ID, n= 34; ASC+ID, n=14) as well TD (n=34) controls and a control group of children with intellectual disability without ASC (ID, n= 9). Results of study 1 showed that individuals with ASC–ID more frequently misused referential devices that imply specificity in comparison to TD controls, while the quantitative distribution of Noun Phrase (NP) types did not distinguish groups. The broader grammatical profile showed differences in grammatical complexity as well as rate of lexical errors while mental state content did not differ. Study 2, the book task, showed a relative weakness in comprehension of inflectional pronouns and clitics among participants with ASC. While the differences between the ASC–ID and TD groups only approached statistical significance, both ASC groups(+/-ID) showed a similar pattern of having significantly poorer comprehension of pronouns/clitics in comparison to non- anaphoric reference types, a pattern not found in the TD controls or the control group with ID without ASC. The ASC+ID group showed a significantly poorer comprehension of inflectional pronouns/clitics in relation to both the ASC–ID group as well as the ID group, suggesting that such increased difficulties may not be explainable by presence of intellectual disability alone. Study 3, the box task, assessed the comprehension of definite anaphora in an interactive task using pairs of objects that belonged to the same kind category. In this task, the participant and experimenter interacted with an object (say, a ball) and then, after a moment of having their eyes closed, the participant pulled an object out of a box (either the same object or a noticeably different objects belonging to the same kind category, e.g. a different ball). The test condition assessed whether the participant interpreted correctly that in this context the definite-anaphoric NP the ball necessarily links to the ball that was interacted with previously rather than a novel exemplar of the same kind. The results showed that the ASC–ID group had a significantly poorer performance in the definite-anaphoric condition in comparison to TD controls. The ASC+ID group performed significantly worse than the ASC–ID group, yet similar to the ID group. These results show across comprehension and production that handling referential devices is an area of vulnerability in autism against the background of a broader spectrum of linguistic impairments.
Estudio sobre la adquisición de los tiempos aspectuales simples del pasado en español por aprendices chinos a partir de distintas perspectivas lingüísticas
(Universitat de Barcelona, 2019-05-31) Sun, Yuliang; Díaz Rodríguez, Lourdes, 1964-; Taulé Delor, Mariona; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[spa] El pretérito indefinido (PIN) y el pretérito imperfecto (PIM) del indicativo del español son dos formas de tiempos aspectuales simples del pasado que han sido frecuentemente objeto de estudio en el terreno de la adquisición del español como L2/LE. La investigación previa establece que existen varios factores que intervienen en distintos niveles lingüísticos y que afectan al uso de PIN y PIM de los aprendices, como son: i) los factores que actúan en el nivel léxico-semántico; ii) en el léxico- sintáctico; iii) en el semántico-discursivo; iv) y en el pragmático-discursivo; así como los factores ligados a v) la transferencia de la primera lengua (L1); vi) al contexto de adquisición (instrucción con inmersión o sin ella) o incluso los vii) ligados al tipo de pruebas usadas para la extracción de datos de estudio. No obstante, entre estos estudios, hay pocos que se centren en aprendices chinos de español. Por ello, todavía carecemos de estudios sistemáticos que analicen su producción lingüística desde la perspectiva de todos o incluso algunos de los factores mencionados en el párrafo anterior. Partiendo de esta situación descrita y con el fin de rellenar este vacío de estudios, el objetivo de esta tesis ha sido recoger datos (que constituyen el corpus Gushi-ELE) y analizar a partir de ellos si los patrones y marcos propuestos por estudios previos para aprendices de español cuyas L1 son indoeuropeas pueden dar cuenta, también, del comportamiento lingüístico de los aprendices chinos. Además, también se analiza si el patrón aspectual de la L1 (chino mandarín) de los aprendices se transfiere a su uso de PIN y PIM en español y si, por esa razón, muestran un patrón de uso característico. Esta tesis se presenta como un compendio de 10 artículos, agrupados en tres bloques relacionados temáticamente. El primer bloque consiste en trabajos que se centran en los datos escritos de 78 aprendices chinos de español del corpus Gushi-ELE. Se analizan los factores que influyen en el uso de PIN y PIM desde cada una de las perspectivas (i) a (v) indicadas en el primer párrafo de este resumen. Siguiendo las líneas abiertas por estudios previos, se analiza qué papel juegan cada uno de esos factores poniendo el foco siempre en el desarrollo del uso de PIN y PIM en la producción escrita de los aprendices chinos. El segundo bloque está compuesto por artículos que también se apoyan en datos escritos de Gushi-ELE pero, a diferencia de los artículos del primer bloque, la perspectiva adoptada es comparativa. Mediante distintos tipos de prueba para la elicitación de los datos, esto es, prueba de huecos (o cloze), de redacción, de opción múltiple y de juicios de aceptabilidad, se llevan a cabo análisis comparativos del uso de PIN y PIM, y se describen los el patrón de desarrollo a lo largo de los niveles de ELE estudiados (B1 a C1 del Marco Común Europeo de Referencia, 2001). También contamos con el análisis entre datos de aprendices de español L2/LE cuya L1 es chino mandarín y de aprendices cuya L1 es inglés para la comparación interlingüística. Así mismo, se presentan y analizan datos de aprendices chinos que aprenden español en el contexto de su L1, chino, en el aula y datos de los que aprenden en contexto de inmersión en la L2 en Barcelona (comparación intralingüística en contextos distintos). Por último, el tercer bloque consiste en un trabajo sobre la relación entre la producción oral y las dificultades de procesamiento. A partir del estudio de las pausas detectadas en la producción de simulaciones orales de anglófonos y de hablantes de español de herencia, se describen y analizan estas en tanto que indicadores de dificultad en el procesamiento (del output). Las pausas (y alargamientos y rellenos) ayudan a localizar qué aspectos de la comunicación (pragmáticos, léxicos, morfosintácticos) resultan problemáticos interlingüísticamente para cada grupo de aprendices, comparados con un grupo de control nativo. Este artículo constituye la etapa inicial de la investigación con datos orales que se abordará, posteriormente, con los datos de los aprendices chinos de Gushi-ELE. La aportación de esta tesis, por tanto, no solo consiste en el estudio de la adquisición de los tiempos aspectuales del pasado en español por aprendices chinos desde distintas perspectivas, sino también en la materialización del propio corpus de producción lingüística de aprendices chinos de español, Gushi-ELE, que pone a disposición de la comunidad investigadora una base de datos relevante para futuros estudios sobre la adquisición del español por este creciente tipo de aprendices de ELE, los sinohablantes.
Comparing Focus on Forms and Task-Based Language Teaching in the Acquisition of Russian as a Foreign Language
(Universitat de Barcelona, 2019-02-01) Markina, Elena; Castellví Vives, Joan; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[eng] The present study explores the impact that task-supported language teaching (TSLT) and task- based language teaching (TBLT) have on the acquisition of case forms and verbs of motion in Russian and on learners’ written and oral production. From a methodological point of view, the study follows a pre-test – immediate post-test – delayed post-test design. Data have been obtained from first and second year students of the University of Barcelona (n=54) with a low level of proficiency in Russian. Each learner was assigned to a task-supported (TS) or task-based (TB) group and received 14 hours of corresponding treatment. The TSLT treatment for the first year students focused on the use of prepositions and case forms, and the treatment for the second year students involved the Russian verbs of motion with and without prefixes. For the TBLT treatment, the acquisition of the same linguistic items was analysed. These items were present in the tasks designed for the experiment. Data were obtained by means of three grammar tests (fill in the blanks, multiple choice and grammaticality judgment tests), a written task which required learners to write a letter / an email to a friend and two oral tasks (room description and map task). Measures include the target-like use of prepositions, case forms and verbs of motion in the grammar tests and in oral and written production, the number of errors per words for general accuracy, the number of clauses per T-unit and the mean length of clause for syntactic complexity, Guiraud’s Index of lexical richness for lexical complexity, and speech rate for oral fluency. Statistical tests related to the use of prepositions and case forms show that both approaches provided positive results in the immediate post-test, however, neither task-supported nor task-based treatment led to a significant improvement in the long-term perspective. On the other hand, participants in both groups demonstrated a significant improvement in the target-like use of verbs of motion produced in their oral and written performance and used in their grammar tests. In written production, learners’ syntactic complexity measured by means of clauses per T- unit and lexical complexity significantly increased after the treatment, whereas phrasal complexity (mean length of clause) did not change over time. Written accuracy significantly improved in both groups immediately after the treatment. However, learners in the TB group maintained this improvement three months after the treatment, whereas the accuracy of learners in the TS group decreased to the level they had before the treatment. In oral production, learners in both groups significantly improved their general accuracy in the performance of the map task. Lexical complexity and fluency improved in both oral tasks. As for syntactic complexity, no changes were found in any of the tasks. The comparison of the effects that the two types of treatment have had on different aspects of learners’ production reveals that participants in the TS and the TB groups have not significantly differed on accuracy, syntactic complexity and fluency of their oral and written performance. Task-supported and task-based treatments also had a similar effect on accuracy in the use of Russian prepositions and case forms. However, learners in the TB group have showed significantly better results than learners in the TS group as far as lexical complexity and the target-like use of verbs of motion are concerned.
Estudi contrastiu de l’estructura sil·làbica del català i del xinès estàndards i de les implicacions segmentals més rellevants per als aprenents sinòfons
(Universitat de Barcelona, 2019-02-01) Liyun, Wang; Lloret, Maria-Rosa; Julià i Muné, Joan, 1950-; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] La tesi Estudi contrastiu de l’estructura sil·làbica del català i del xinès estàndards i de les implicacions segmentals més rellevants per als aprenents sinòfons estudia la pronunciació del català pel que fa als aspectes segmentals i als suprasegmentals relatius a l’estructura sil·làbica per part dels estudiants xinesos que parlen el xinès estàndard (mandarí/putonghuà) com a llengua materna (L1). És el primer treball que no només aborda de manera global els problemes de pronunciació del català que presenten els aprenents sinòfons sinó que també ofereix solucions per millorar l’aprenentatge de la llengua oral catalana. L’interès per l’estudi ha estat suscitat, d’una banda, per l’augment d’alumnes xinesos que venen a estudiar a les universitats catalanes, els quals presenten accents estrangers molt notables, i, de l’altra, per les grans diferències que existeixen entre ambdues llengües, tant a nivell fonètic com a nivell fonològic. L’estudi es basa en l’anàlisi contrastiva, per la qual cosa es comparen tots els sons del xinès i del català estàndards, les estructures sil·làbiques i la configuració dels diftongs i els triftongs de les dues llengües, així com les regles fonològiques que afecten el català. La comparació global i contrastiva ha permès localitzar les dificultats de pronunciació que normalment afronten els estudiants sinòfons. També s’han tingut en compte els trets de l’anglès i l’espanyol, perquè són les dues llengües que els estudiants xinesos normalment han après abans del català i, per tant, poden interferir, tant positivament com negativament, en les pronunciacions del català. La investigació s’ha realitzat a partir d’un corpus de 248 paraules respost per 19 informants d’entre 18 i 33 anys que estudien a Barcelona i parlen el xinès estàndard com a L1, l’anglès i l’espanyol com a L2 i L3, i el català i altres llengües com a L4/L5/etc., repartits en tres nivells de coneixement del català: nivell inicial-bàsic, nivell mitjà i nivell avançat. Les dades obtingudes han permès detectar els errors i les imprecisions que presenten a cada nivell, i agrupar-los en aspectes de prioritat alta (desviacions bàsiques per a la intel·ligibilitat), de prioritat baixa (imprecisions que no afecten la intel·ligibilitat) i d’atenció esporàdica (problemes que indiquen accents estrangers però que no causen problemes d’intel·ligibilitat). Finalment, els resultats han servit per proposar solucions pràctiques per facilitar el procés d’adquisició i de perfeccionament de la pronunciació de la llengua catalana.
Alternança acusatiu/datiu i flexibilitat semàntica i sintàctica dels verbs psicològics catalans
(Universitat de Barcelona, 2018-04-16) Royo i Bieto, Carles; Mateu Fontanals, Jaume; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
[cat] Els verbs psicològics catalans són predicats que expressen estats o processos emotius d’un experimentador, el qual representa una causa interna que participa activament en l’experiència psicològica denotada per la predicació verbal. Són verbs que presenten un ampli ventall de configuracions sintacticosemàntiques, més enllà de la classificació tradicional en tres grups verbals amb experimentador subjecte, objecte directe o objecte indirecte. Es caracteritzen perquè no admeten sintagmes escarits postverbals, restricció que pot rebre una explicació des del comportament informatiu, semàntic i sintàctic de les oracions en què participen. Els predicats que se solen construir amb un objecte experimentador també poden participar en oracions sense aquest objecte, en un ús absolut del verb. Els predicats psicològics presenten una remarcable flexibilitat semàntica i sintàctica, que els permet participar en un ric joc d’alternances verbals, entre les quals hi ha l’alternança acusatiu/datiu de diversos verbs que es construeixen amb un objecte experimentador. És una alternança entre una construcció causativa de canvi d’estat amb un ordre oracional neutre subjecte-verb-objecte (alternant acusatiu) i una construcció inacusativa estativa amb un ordre oracional neutre objecte-verb-subjecte (alternant datiu). Aquest datiu experimentador es relaciona amb tot l’event expressat pel verb i té característiques de subjecte; a més, pot presentar l’aspecte morfològic d’acusatiu a través d’un mecanisme de marcatge diferencial d’objecte indirecte (MDOI), quan només hi ha un canvi lexicoaspectual respecte a l’alternant causatiu. La possibilitat que un predicat psicològic pugui expressar l’estat final resultant d’un canvi provocat per un agent té una incidència cabdal en la configuració sintàctica dels verbs amb objecte experimentador, amb acusatiu si poden expressar-lo i amb datiu si no poden. Molts verbs psicològics emotius presenten una estructura inacusativa amb un subjecte intern en posició d’especificador d’un nucli funcional, que els diferencia d’altres predicats inacusatius amb un subjecte intern en posició de complement. És un concepte de la inacusativitat aplicable a estructures diverses amb una característica comuna: l’absència d’un argument intern acusatiu i també d’un argument extern nominatiu en origen o de forma no derivada, que obliga l’oració a seguir estratègies diferents per presentar un subjecte formal.

Examinar

Enviaments recents