Comunicacions a congressos (Grup de Recerca Conservació-Restauració del Patrimoni)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/20603

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 32

La fotogrametria: eina de representació en la conservació-restauració de pintura mural i dels revestiments històrics
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2019) Marquès Balagué, Mercè
Els conjunts de pintura mural i revestiments arquitectònics amb interès històric o artístic, tenen dues característiques essencials que els diferencien de la resta dels béns mobles: les dimensions de les obres i la interrelació amb l’arquitectura des del punt de vista de la matèria constituent. Normalment, els conjunts pictòrics murals, així com els revestiments històrics, es conserven in situ associats als murs d’un edifici, excepte en els casos d’extracció de les obres del seu emplaçament original. Per tant, a les patologies que pugui presentar una pintura mural s’hi han d’afegir les patologies que afecten la mateixa arquitectura que la suporta. Per aquest motiu, les degradacions en una obra mural es multipliquen i el diagnòstic de l’estat de conservació es fa més complex. Un diagnòstic encertat implica la detecció de les causes que han provocat la degradació i determina la correcta elecció dels processos, metodologies i materials que cal emprar per aturar els agents de degradació i implementar els tractaments curatius necessaris per estabilitzar l’obra. Per comprendre en profunditat la problemàtica d’una obra mural, és imprescindible tenir una visió global del conjunt i del seu estat de conservació. Però les grans dimensions d’una obra o el seu emplaçament en espais arquitectònics complexos dificulten en moltes ocasions una anàlisi objectiva i compliquen la quantificació precisa dels danys. Per tant, cal conèixer i documentar amb exactitud la localització de les patologies per poder fer una planificació acurada dels processos a realitzar, tant des de punt de vista logístic com des de la perspectiva de la valoració econòmica de la intervenció. És imprescindible, doncs, disposar d’una eina per realitzar una documentació precisa i que permeti quantificar els danys...
El projecte Nanorestart a la UB: avaluació de la consolidació de la tela des del punt de vista del conservador-restaurador
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2019) Oriola Folch, Marta; Campo, Gema; Nualart i Torroja, Anna; Ruiz Recasens, Cristina
La UB, a través del grup de Conservació-Restauració del Patrimoni de la Facultat de Belles Arts, és un dels 27 socis que participen al projecte europeu Nanorestart (www.nanorestart.eu, H2020, 2015- 2018). El projecte té, entre altres, l’objectiu de desenvolupar nous productes basats en la nanotecnologia que serveixin per a la consolidació de la tela dels quadres. Una de les tasques del grup de la UB en relació amb aquest objectiu ha estat l’avaluació d’aquests nous productes des del punt de vista del conservador-restaurador. Els productes basats en nanopartícules poden ser més eficients gràcies que la mida tan petita de les seves partícules proporciona una major superfície de reacció química activa i, en cas que calgui, una penetració més alta (Baglioni et al., 2015). Quan parlem de «consolidació de tela» o «consolidació del suport» ens referim a l’aplicació d’un producte al revers d’un quadre, és a dir, sobre el teixit degradat. L’objectiu pot ser donar una major resistència mecànica al teixit i, segons el producte, contrarestar també l’acidesa present per millorar la conservació del suport.
Limpieza criogénica de superficies arquitectónicas: aproximación a la viabilidad del tratamiento
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2019) Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel)
La limpieza criogénica de cualquier superficie se efectúa mediante el desplazamiento manual de una boquilla con la que se proyectan fragmentos de hielo seco impulsados desde el depósito de un equipo diseñado para este fin (Cold Jet, 2018, Icetech, 2018, Linde Group, 2017). La maquinaria necesaria es similar a la de la proyección de abrasivos: equipo —en el que se puede regular la presión de trabajo y la cantidad de producto (figura 1)—, manguera —de diferentes diámetros y longitudes— y boquilla —de diferentes formas y diámetros que pueden incluir accesorios para la fragmentación o laminación del hielo seco. Se precisa también un compresor de aire —con el que se impulsa el producto hacia el exterior—, y de un secador o enfriador —con el que eliminar la humedad del aire comprimido. Por las características de los equipos habituales, pero sobre todo por el diámetro, forma y tamaño de la boquilla, que dificultan su maniobrabilidad, su uso podría plantearse actualmente en superficies planas o con poco volumen. El hielo seco es la fase sólida del dióxido de carbono y se obtiene al reducir la presión y la temperatura del CO2 líquido de manera controlada. Existen diferentes maneras de presentación del hielo seco —nieve carbónica, pellets o bloques— aunque, por las características de la mayoría de los equipos comercialmente disponibles, se suelen utilizar pellets...
Del frontal d’altar al retaule primitiu: estudi dels suports de fusta
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2019) Bautista Morenilla, Iris
Aquesta presentació sintetitza els resultats de la tesi doctoral Del frontal d’altar al retaule primitiu. Anàlisi científica de l’evolució tecnològica dels suports de fusta del gòtic lineal català (Bautista, 2015). Aquesta investigació neix d’una línia de recerca que es duu a terme al Grup de Recerca Consolidat Conservació-Restauració del Patrimoni de la Universitat de Barcelona. Des de fa uns anys s’estan estudiant i posant en valor els suports de fusta de les obres del patrimoni, i una de les finalitats d’aquesta línia de recerca és fer visibles els suports com a documents d’innegable valor històric per a l’estudi de la tecnologia i l’execució material de les obres. El grup de 26 obres analitzades ha estat assenyalat repetidament com a obres clau de la transició del llenguatge romànic al gòtic, és a dir, obres que han estat interpretades com a testimonis del passat romànic alhora que com a precedents de les novetats gòtiques. Encara del tot alienes a la introducció de motius italianitzants, i no completament lliures de la tradició formal bizantina, les taules policromades que es tenen en compte en aquesta investigació, cadascuna a la seva manera, representen l’evolució d’un llenguatge pictòric que correspon al període artístic denominat gòtic lineal. D’una banda, el conjunt recull obres1 datades de l’inici de l’estil, atribuïdes al Mestre de Soriguerola, a altres pintors del seu taller o bé a altres tallers que van actuar sota la influència d’aquest, procedents dels territoris de la Cerdanya, el Ripollès i el Conflent (Melero, 2005). D’altra banda, el grup d’obres2 estudiades també contempla taules datades de finals de l’estil gòtic lineal procedents de centres de producció propis ubicats als territoris de Barcelona i Mallorca, i als de Lleida i Tarragona, que no formen part del cercle del taller del Mestre de Soriguerola...
La importancia de las reproducciones al servicio del arte
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2019) Sarri Valdezate, Dídac
El presente trabajo es fruto de un cúmulo de experiencias académicas y profesionales en los campos de la reproducción de obras de arte y de la conservación-restauración del patrimonio. Desde mediados de la década de los noventa, se ha registrado en Cataluña un crecimiento considerable tanto de solicitudes como de realización de reproducciones de bienes culturales por parte de diferentes instituciones, debido al importante papel que desempeñan para el desarrollo de la investigación, conservación, didáctica y divulgación del patrimonio. El ejemplo más significativo es la cantidad de copias de pinturas murales y de esculturas expuestas en las iglesias románicas Patrimonio de la Humanidad de la Vall de Boí (Lleida), cuyos Bienes originales se encuentran, en su mayoría, custodiados en el Museu Nacional d’Art de Catalunya. También podemos contemplar trabajos de réplica, muy diversos y notorios, distribuidos en toda la geografía catalana en diferentes entornos como museos, espacios públicos, escuelas, centros de interpretación, etc. En unos casos las reproducciones sustituyen a un bien cultural por motivos de conservación preventiva, y en otros, completan un discurso expositivo para una mejor comprensión de una época artística. Las réplicas se utilizan también para interactuar de forma diversa con el Bien que representan, pudiendo ser mostradas y manipuladas como herramienta para la investigación o la pedagogía. En la variedad de todos los trabajos de copia se encuentra la riqueza y parece demostrado que favorecen el impulso de la cultura. Con estos precedentes se ha considerado interesante profundizar en todas las cuestiones que engloban los trabajos de reproducción, con el objetivo de sistematizar el uso de las reproducciones para aprovechar al máximo sus recursos.
El projecte Nanorestart a la UB: avaluació de diferents sistemes de neteja sobre capa de preparació alquídica
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2019) Nualart i Torroja, Anna; Ruiz Recasens, Cristina; Oriola Folch, Marta; Campo, Gema
El projecte de recerca Nanorestart, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa de recerca i innovació Horizon 2020 (GA n. 646063) té diferents objectius, entre els quals el desenvolupament de sistemes de neteja per a diversos materials d’obres d’art contemporani que presenten reptes de resolució complexa. Des de la secció de Conservació-Restauració de la UB participem en el projecte en el Work Package 2 «New tools for cleaning» —entre altres— per valorar l’eficàcia dels nous materials desenvolupats en el marc del projecte, principalment els gels i alguns fluids nanoestructurats, en forma de microemulsions hidròfiles o lipòfiles (Baglioni et al., 2015) per a la neteja de superfícies d’art contemporani. La valoració del comportament dels nous materials s’ha fet per comparació amb altres mètodes de neteja coneguts i utilitzats pels conservadors-restauradors per a la neteja de superfícies pictòriques contemporànies, i aquells s’han analitzat sempre des del punt de vista del conservador-restaurador. Les proves s’han fet estudiant el comportament d’un dels estrats que generalment no es consideren en els estudis dels sistemes de neteja: la capa de preparació, i concretament capes de preparació formulades amb resines alquídiques. L’elecció de les capes de preparació alquídiques com a cas d’estudi està relacionada amb les tres obres del fons de la col·lecció de la Facultat de Belles Arts escollides per a aquest projecte (figura 1). En les tres obres, com és habitual en l’art modern i contemporani, la capa de preparació queda exposada i forma part del resultat estètic. Les tres obres presenten brutícia en forma de dipòsits de pols i ditades per tot el perímetre. La capa de preparació no té ni la composició ni el comportament d’una capa pictòrica, tant pel que fa a l’absorció de la brutícia com pel que fa a la resposta als tractaments de neteja, però el fet que quedi exposada i sigui part del resultat estètic de l’obra suposa un repte afegit a la dificultat de neteja de la superfície pictòrica.
La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador III
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2019) Bautista Morenilla, Iris; Campo, Gema; Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel); Marquès Balagué, Mercè; Nualart i Torroja, Anna; Oriola Folch, Marta; Ruiz Recasens, Cristina; Sarri Valdezate, Dídac
Reprenem les jornades de recerca que vam començar el 2013, amb la voluntat que aquestes trobades es puguin mantenir amb regularitat, per tal de mostrar la recerca que es fa en coŀlaboració i des de la Universitat. Com en edicions anteriors, volem difondre la recerca que es duu a terme en diferents nivells acadèmics: treballs finals de Màster i tesis doctorals vinculats a les línies de recerca en què treballen els autors, i també la recerca que duen a terme els professors del Grau en Conservació-Restauració, del Màster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració i de la línia de Doctorat de Conservació-Restauració que s’imparteixen a la Facultat de Belles Arts de la UB. Des que vam començar aquesta tasca divulgativa, la recerca en la Conservació- Restauració ha experimentat un creixement important, sobretot en interdisciplinarietat i internacionalització. Valgui aquesta publicació per mostrar alguns dels resultats d’aquestes evidències en els darrers anys. [novembre de 2018]
Xarxa RESTAURO. Projecte d'una plataforma per a la comunicació en I'ambit de la Conservació-Restauració a Catalunya
(2014-11) Barberà Giné, Aleix
La restauració és una disciplina que moltes vegades es caracteritza per saber incorporar noves tècniques i solucions basades en les innovacions que es produeixen en altres sectors més o menys afins, des de la medicina, fins a les ciències experimentals, la informàtica o I'enginyeria, entre tantes d'altres. Aquesta capacitat desacomplexada de treballar de manera interdisciplinar amb altres professionals sol ser pal de palier de I'ideari de la restauració, contribuint en gran mesura al seu creixement i a la recerca de noves tècniques i solucions. Tot i això, potser la comunicació i difusió de les intervencions de restauració sigui un dels àmbits en els quals tinguem més camp per recórrer, per tal d'aconseguir obrir la restauració i els seus coneixements al públic general. Un treball costós que s'ha d'abordar transversalment però que ens pot oferir la complicitat i el recolzament social que requereix una professió que treballa amb el patrimoni col·lectiu . Ja que com a custodis de I'art, potser també tinguem un deure envers el retorn d'aquest a la societat. Amb aquest projecte s'analitza aquesta situació específica i es pretén oferir una proposta de plataforma on-line per difondre i promoure les intervencions de restauració en tot l'àmbit català, segons el context i les oportunitats actuals. D'aquesta manera, la xarxa RESTAURO busca promoure I'accés i la difusió de les intervencions de conservació i restauració que es realitzen sobre el patrimoni moble català per tal d'aprofundir en la vivència i el coneixement del mate ix per part del públic general. No satisfà donar una imatge estàtica i finalitzada del patrimoni, sinó que es vol que el ciutadà pugui conèixer la importància de les tasques de restauració i conservació en I'apreciació dels monuments o obres d'art i la seva imatge actual.
La conservació-restauració en el préstec de Béns Culturals per a exposicions temporals. Recursos per sistematitzar la documentació i garantir les millors condicions per als Béns Culturals en trànsit
(2014-11) Vila Rabella, Marta
Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entre novembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entrar en contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicar el Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar la proposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix). El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que ha de permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...
Estudi tècnic dels Cartells de la Festa Major de Vilafranca del Penedès del VINSEUM
(2014-11) López Reguant, Èlia
L'octubre de 2010 es va iniciar un estudi sobre els cartells de la Festa Majar de Vilafranca que es conserven al Centre de Documentació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (CDV i VINSEUM) de Vilafranca del Penedes. Aquests cartells són part de la documentació grafica que genera aquesta festa i cronológicament se situen entre el 1907 i el 2007. El treball es va dur a terme mitjanc;ant conven i entre el Museu i la Universitat de Barcelona per a la real ització del Practicum del Máster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració amb I'objectiu d'estudiar I'estat de conservació de la Col·lecció de Cartells del CDV i propasar un seguit de recomanacions practiques per a la seva preservació futura. L'interes que va generar aquest primer estudi va donar pas a la necessitat d'aprofundir en les característiques tecniques deis Cartells de la Col ·lecció. A més, el fet de poder estudiar una col·lecció de cartells cronológicament correlatius i fets en un mateix Iloc geografic, Catalunya, permetria coneixer I'evo!ució tant de les tecniques d'impressió com deis materials utilitzats en la producció de cartells. En I'estudi es plantejaven dos obj ectius principals: en primer lIoc, recollir el maxim d'informació sobre els mat erials i les tecniques deis cartells; i en segon, plantej ar la possibi litat de relacionar els diferents materials deis cartells amb el seu estat de conservació, intent ant posar de manifest si realment els elements constitutius del paper I'havien afectat i si ho feien de la mateixa manera en diferents exemplars.
Estudio sobre la conservación de las bandas sismográficas ahumadas del Observatorio Fabra
(2014-11) Andrades Márquez, Tana
El objetivo de este trabajo es el estudio y la elaboración de una propuesta de conservación de las bandas sismográficas en papel ahumado de los primeros sismógrafos que se conservan en el Observatorio Fabra. Las bandas sismográficas son registros gráficos en soporte de papel en los que los sismógrafos dejan grabados los movimientos terrestres. Existen tres métodos para obtener las gráficas de los seísmos: el llamado mecánico, el magneto-fotográfico y el fotográfico. En todos estos sistemas, el registro se realiza sobre una banda de papel que se coloca sobre un cilindro giratorio que da como resultado un trazado. Si se produce un sismo, queda representado en una gráfica de intensidades. Normalmente en los registros mecánicos la banda es de papel blanco y se emplean tintas de anilinas; pero también pueden ser de papel blanco recubierto por una fina capa de negro de humo que se arranca al paso de un sensor muy fino en forma de punta, normalmente de vidrio, que deja una marca en blanco (Figura 1). En cambio, en los registros ópticos o fotográficos, los trazos quedan reflejados en papel fotográfico ordinario...
Ensayos sobre nuevas metodologías para la limpieza y consolidación de documento gráfico
(2014-11) Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel); Ruiz Recasens, Cristina; Díaz González, Elisa
Desde el año 2012, en el grupo Conservació-Restauració del Patrimoni de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona (Grup de Recerca Consolidat 2014- 16 SGR 459G reconocido por la Generalitat de Catalunya), se está desa rrollando un proyecto de investigación sobre el uso de nuevos procedimientos de limpieza mecánica y consolidación de documento gráfico mediante fibras de celulosa. La limpieza mecánica más extendida en documento gráfico se realiza con gomas. El procedimiento, a pesar de habitual, comporta riesgos potenciales para el soporte y para los elementos sustentados al basarse en mecanismos de fricción y/o abrasión que pueden ultrapasar la suciedad. Así, modificación de textura y/o brillo (Pearlstein et al., 1982; Sterlini, 1995), cambios en las propiedades físicas (James & Cohn, 1997; Mclnnis, 1980) y alteraciones químicas y/o mecánicas a largo plazo (DaudinSchotte et al., 2010; Moffatt & Laver, 1981; Moy, 2007; Silverman & Irwin, 2009) son los riesgos habitualmente referidos en la literatura. Para minimizar estos inconvenientes y como posible alternativa, se está eva luando la limpieza con microproyección de fibras de celulosa como alternativa a las gomas. Una de las principales ventajas principales de este procedimiento radica en el hecho de que el agente de limpieza es altamente compatible con la obra ya que tiene una composición muy similar. Por lo tanto, su empleo podría reducir la posibilidad de afectar negativamente la estabilidad química de la pieza a corto o largo plazo. Hasta el momento se han realizado ensayos comparativos entre gomas y microproyección para la limpieza de grabados calcográficos con resultados satisfactorios en eficacia y preservación de la obra a corto y medio plazo (Iglesias-Campos et al., 2014a; Iglesias-Campos & Ruiz-Recasens, 2014 en prensa; Iglesias-Campos, et al., 2014 en prensa). Paralelamente se realizan ensayos de envejecimiento artificial con los que comparar los posibles efectos en el tiempo entre ambas técnicas.
Excavacions arqueologiques al jaciment d'Abasiya. Recerca, interpretació i projecte de conservació d'un conjunt arqueológic a Karima, Sudan
(2014-11) Alcobé Domínguez, Margarita
Remuntant el riu Nil es troba la muntanya sagrada de Dyebel Bar kal identificada pels egipcis i pels nubis com el lloc on va néixer el déu Aman. Els fa raons egipcis durant la XVIII dinastia van construir un temple dedicat a aquesta divinitat ¡ van fer d'aquesta zona (coneguda a I'antiguitat amb el nom de Napata) un dels principals centres religiosos de I'antiga Núbia. La historia compartida entre Núbia i Egipte compren segles de relacions i va culminar amb la conquesta egípcia que va suposar una egiptizació dels costums nubis. Tant es així que després d'alguns segles, els reis nubis van unificar els territoris i es van proclamar faraons de les dues terres. El jaciment arqueològic d'Abasiya que pertany a I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal (Figura 1) es troba en la actual ciutat de Karima, a uns 400km de Khartum la capital de Sudan. És avui en dia una plac;a urbana de Karima a només 700m de I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal, on simultàniament estan treballant equips arqueològics de diferents països. Abasiya compren, fins el moment, quatre sectors que corresponen a I'acumulació de restes arquitectòniques. Durant 5 campanyes s'han excavat totalment els sectors A, CiD, i parcialment el Sector B, que encara esta en procés d'excavació.
Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suport
(2014-11) Nualart i Torroja, Anna; Mascarella Vilageliu, Marina; Bautista Morenilla, Iris
Els frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus models constructius. Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta . L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quin sistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures. Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacions estructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut a les intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX. L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original dels suports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventari de les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors. Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca Consolidat Conservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció.
Valors típics de pH i DP del suport de tela en la pintura de cavallet
(2014-10) Oriola Folch, Marta
Ja fa varies decades que els conservadors-restauradors de paper van comenc;ar a tenir en compte el pH de les obres que tractaven, ja que es va veure que I'acidesa incidia molt directament en com de rapid I'objecte es debilitava mecimicament. De fet, trobem tant aviat com el 1936, una patent en registrada per OJ. Schierholtz per desacidificar el paper d'empaperar parets (Porck, 1996). La tela d'un quadre, essent un teixit fet a base de fibres vegetals compastes majoritariament per ceHulosa, com les fibres del paper, és lógicament també facilment degradable si I'ambient ñes acid (te un baix pH). Sorprenentment, pero, I'acidesa de la tela deis quadres, tot i que en ocasions puntuals ha estat analitzada (Bajocchi, 2009; Young, 1999), encara no és un parametre que es miri de forma rutinaria i per tant, fins recentment, no se sabia quins eren els valors de pH més típics que pot tenir un quadre. Aquest estudi és una primera recopilació sistematica d'aquest t ipus d' in formació per a partir d'aquí crear un banc de dades que vagi recollint aquest t ipus d'informació sobre el majar nombre possible de quadres. Si I'acidesa present en la tela ens indica com de rapid es degradara aquesta en el futur, la mesura del grau de polimerització de la tela (DP), ens indica si la tela té una al ta o baixa resistencia mecanica en el moment actual. Així doncs, aquests dos parametres ens aporten informació molt úti l sobre I'estat de conserva ció del suporto Aquesta recerca pretén respondre a les preguntes de quins són els valors de pH i DP que típicament podem trabar en la tela deis quadres, així com analitzar la relació entre aquests dos parametres i també la relació entre la data de producció deis quadres i els valors de pH i DP.
35 años de formación en Conservación-Restauración en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona
(2014-11) García Fortes, Salvador
Los títulos de Grado y Máster en Conservación-Restauración en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona son producto de un largo proceso, con un final susceptible aún de ser modificado y mejorado. Desde los años 30 del siglo pasado hasta nuestros días, el mundo académico y profesional ha reclamado su existencia y permanencia en el territorio de la Educación Superior y en su máxima representante, la Universidad. La formación en Conservación-Restauración ha padecido las contradicciones y las incoherencias de normas, decretos y leyes que, alternativamente, reivindicaban este ámbito o la hacían invisible. La celebración de los 35 años de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona es un motivo de reflexión sobre la historia de los estudios universitarios de Conservación-Restauración y sus antecedentes que intentaremos resumi r a lo largo de nuestro texto.
La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador II
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2014-11) Alcobé Domínguez, Margarita; Andrades Márquez, Tana; Barberà Giné, Aleix; Bautista Morenilla, Iris; Campo, Gema; Díaz González, Elisa; García Fortes, Salvador; Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel); López Reguant, Èlia; Mascarella Vilageliu, Marina; Nualart i Torroja, Anna; Oriola Folch, Marta; Ruiz Recasens, Cristina; Vila Rabella, Marta
Seguint la línia de divulgació científica iniciada durant la Setmana de la Ciència 2013, des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona volem continuar difonent les investigacions que duem a terme. Des d'aquest any, a més, també volem donar cabuda a la recerca que es desenvolupa des dels Treballs Finals del Master Universitari de Direcció de Projectes de Conservació-Restauraració.
Les pintures murals negres del monestir de Pedralbes: problemes de conservació-restauració causats per l’envelliment de l’acetat de polivinil
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Nualart i Torroja, Anna
Aquesta tesi s’inicia com un treball de recerca i posteriorment passa a formar part del projecte de recerca BHA2002-02411 fi nançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología, dins el Plan Nacional de I+D+I (2000-2003). La idea principal, però, s’origina a partir d’un encàrrec professional del Museu-Monestir de Pedralbes i del Museu d’Història de la Ciutat l’any 2000. Les pintures murals negres (Figura 1) són una de les obres menys vistoses, de les que tenen menys protagonisme, d’entre les que integren la col·lecció del Museu-Monestir de Pedralbes. No semblen, a priori, l’obra més interessant des del punt de vista d’un encàrrec professional per a un conservador-restaurador. Però el poc que es coneix de les pintures negres i la seva raresa (es desconeixen altres pintures similars que s’hagin pogut conservar), així com les patologies derivades del seu arrencament i traspàs l’any 1974, aconsellaven aprofundir en el seu estudi, que, mica en mica, va acabar resultant absorbent.
Tractats, mètodes i influències externes de la restauració de pintures al segle XIX a Espanya. Un cas concret a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Campo, Gema
Lligada a d’altres activitats, com la de l’artista pintor, la del fuster, l’artesà o l’arquitecte, la restauració no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressió al llarg de la història. El posicionament de l’home davant del seu patrimoni cultural i artístic en cada moment històric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina forma es conservarà, o no, i també de quina forma s’hi intervindrà. Per fer un recorregut històric cal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma de fer-ho: els gustos artístics del moment, l’evolució social i econòmica de la població i també la vessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament pràctic on en el valor espiritual i religiós, que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.
Assessing the pH and DP of canvasses with NIR spectroscopy
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Oriola Folch, Marta
The canvas support in easel paintings is composed mainly of cellulose. One of the main degradation paths of cellulose is acid-catalysed hydrolysis, which means that in an acidic environment (low pH), its degradation proceeds at a faster rate (Strlič et al., 2005). The main effect of acid-catalysed hydrolysis is the breaking up of the polymer chains, measured by the “Degree of Polymerisation” (DP). The lowering of the DP value implies a lower mechanical strength of the textile (Scicolone, 1993), and thus this parameter can be used to monitor degradation. Knowing these two parameters can, therefore, be very informative regarding the condition of the canvas support.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Qualsevol incidència que trobeu si us plau contacteu amb dipositdigital@ub.edu.

Examinar

Enviaments recents