Comunicacions a congressos (Arts Conservació-Restauració)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/13242

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 33

Challenges in the cleaning procedure of 1960's Pop Art. Mixed gouache and egg tempera plywood
(2010-05) Nualart i Torroja, Anna; Oriola Folch, Marta; Mascarella Vilageliu, Marina
In the 1960's Pop artist Francesc Artigau (Barcelona, 1940), painted a series of 9 works on plywood panel s using a traditional ground layer, commercial gouache, egg yolk and color pencils. After more than 30 years exposed to rubbish amidst an indeterminate number of dogs, the paintings show a deplorable state of conservation. The birch plywood supports had undergone a process of tremendous deterioration due to humidity from the ground and dog urine as well as from non-professional attempts at cleaning the works. The paint and ground layers also suffered from the effects of paint 1055, damp spots, 1055 of cohesion of materials, fungi, grime imbedded into all levels,erosion, and traces from cleaning tools.
El repte d'una intervenció no invasiva en la restauració dels suports de 9 pintures sobre contraplacat de Francesc Artigau
(2010-05) Nualart i Torroja, Anna; Oriola Folch, Marta; Mascarella Vilageliu, Marina
Nou obres del pintor Francesc Artigau, realitzades sobre contraplacat han patit una degradació severa per exposició a condicions de conservació extremes. El suport ha patit la degradació de la cola que unia les làmines i un invasiu atac de corc, fongs i bacteris. El projecte que es presenta proposa la utilització d'èters de cel·lulosa dissolts en alcohol per a la consolidació i l'adhesió dels elements del suport. Es presenten la metodologia i els resultats de les proves efectuades.
La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador III
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2019) Bautista Morenilla, Iris; Campo, Gema; Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel); Marquès Balagué, Mercè; Nualart i Torroja, Anna; Oriola Folch, Marta; Ruiz Recasens, Cristina; Sarri Valdezate, Dídac
Reprenem les jornades de recerca que vam començar el 2013, amb la voluntat que aquestes trobades es puguin mantenir amb regularitat, per tal de mostrar la recerca que es fa en coŀlaboració i des de la Universitat. Com en edicions anteriors, volem difondre la recerca que es duu a terme en diferents nivells acadèmics: treballs finals de Màster i tesis doctorals vinculats a les línies de recerca en què treballen els autors, i també la recerca que duen a terme els professors del Grau en Conservació-Restauració, del Màster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració i de la línia de Doctorat de Conservació-Restauració que s’imparteixen a la Facultat de Belles Arts de la UB. Des que vam començar aquesta tasca divulgativa, la recerca en la Conservació- Restauració ha experimentat un creixement important, sobretot en interdisciplinarietat i internacionalització. Valgui aquesta publicació per mostrar alguns dels resultats d’aquestes evidències en els darrers anys. [novembre de 2018]
La importancia de aplicar las competencias transversales trabajo en equipo (CTE) y sostenibilidad (CTS) en los tres Grados impartidos en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona
(2013-06) Valle, Joan; Figueras Ferrer, Eva; Crespo, Bibiana; Redondo i Arolas, Mar
La integración en los planes de estudio de los preceptos que conforman el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) se fundamenta en el modelo enseñanza-aprendizaje y en la adquisición de un conjunto de competencias. Con su implementación en los grados impartidos en la Facultad de Bellas Artes (UB) –Bellas Artes, Diseño y Conservación de bienes culturales y Restauración– el alumnado desarrolla más actividades autónomas. Esta libertad se traduce en la posibilidad de trabajar en aulas, talleres y laboratorios artísticos en horarios flexibles, en ocasiones, sin el soporte del personal técnico o docente. Esta nueva realidad conlleva la necesidad de implantar actividades de grupo que permitan al alumnado progresar en la responsabilidad del trabajo en común de forma segura y sostenible. Se presenta entonces, la urgencia de sistematizar el desarrollo de las competencias transversales Trabajo en Equipo (CTE) y Sostenibilidad (CTS). Para garantizar en los diferentes ámbitos de Bellas Artes el equilibrio de recursos, el respeto al medio ambiente, la salud y la seguridad de los alumnos. Y, así mismo, facilitar y mejorar las posibilidades de inserción laboral de los mismos, incentivando y potenciando en la práctica académica sus habilidades colaborativas.
La conservació-restauració en el préstec de Béns Culturals per a exposicions temporals. Recursos per sistematitzar la documentació i garantir les millors condicions per als Béns Culturals en trànsit
(2014-11) Vila Rabella, Marta
Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entre novembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entrar en contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicar el Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar la proposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix). El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que ha de permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...
Ensayos sobre nuevas metodologías para la limpieza y consolidación de documento gráfico
(2014-11) Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel); Ruiz Recasens, Cristina; Díaz González, Elisa
Desde el año 2012, en el grupo Conservació-Restauració del Patrimoni de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona (Grup de Recerca Consolidat 2014- 16 SGR 459G reconocido por la Generalitat de Catalunya), se está desa rrollando un proyecto de investigación sobre el uso de nuevos procedimientos de limpieza mecánica y consolidación de documento gráfico mediante fibras de celulosa. La limpieza mecánica más extendida en documento gráfico se realiza con gomas. El procedimiento, a pesar de habitual, comporta riesgos potenciales para el soporte y para los elementos sustentados al basarse en mecanismos de fricción y/o abrasión que pueden ultrapasar la suciedad. Así, modificación de textura y/o brillo (Pearlstein et al., 1982; Sterlini, 1995), cambios en las propiedades físicas (James & Cohn, 1997; Mclnnis, 1980) y alteraciones químicas y/o mecánicas a largo plazo (DaudinSchotte et al., 2010; Moffatt & Laver, 1981; Moy, 2007; Silverman & Irwin, 2009) son los riesgos habitualmente referidos en la literatura. Para minimizar estos inconvenientes y como posible alternativa, se está eva luando la limpieza con microproyección de fibras de celulosa como alternativa a las gomas. Una de las principales ventajas principales de este procedimiento radica en el hecho de que el agente de limpieza es altamente compatible con la obra ya que tiene una composición muy similar. Por lo tanto, su empleo podría reducir la posibilidad de afectar negativamente la estabilidad química de la pieza a corto o largo plazo. Hasta el momento se han realizado ensayos comparativos entre gomas y microproyección para la limpieza de grabados calcográficos con resultados satisfactorios en eficacia y preservación de la obra a corto y medio plazo (Iglesias-Campos et al., 2014a; Iglesias-Campos & Ruiz-Recasens, 2014 en prensa; Iglesias-Campos, et al., 2014 en prensa). Paralelamente se realizan ensayos de envejecimiento artificial con los que comparar los posibles efectos en el tiempo entre ambas técnicas.
Excavacions arqueologiques al jaciment d'Abasiya. Recerca, interpretació i projecte de conservació d'un conjunt arqueológic a Karima, Sudan
(2014-11) Alcobé Domínguez, Margarita
Remuntant el riu Nil es troba la muntanya sagrada de Dyebel Bar kal identificada pels egipcis i pels nubis com el lloc on va néixer el déu Aman. Els fa raons egipcis durant la XVIII dinastia van construir un temple dedicat a aquesta divinitat ¡ van fer d'aquesta zona (coneguda a I'antiguitat amb el nom de Napata) un dels principals centres religiosos de I'antiga Núbia. La historia compartida entre Núbia i Egipte compren segles de relacions i va culminar amb la conquesta egípcia que va suposar una egiptizació dels costums nubis. Tant es així que després d'alguns segles, els reis nubis van unificar els territoris i es van proclamar faraons de les dues terres. El jaciment arqueològic d'Abasiya que pertany a I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal (Figura 1) es troba en la actual ciutat de Karima, a uns 400km de Khartum la capital de Sudan. És avui en dia una plac;a urbana de Karima a només 700m de I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal, on simultàniament estan treballant equips arqueològics de diferents països. Abasiya compren, fins el moment, quatre sectors que corresponen a I'acumulació de restes arquitectòniques. Durant 5 campanyes s'han excavat totalment els sectors A, CiD, i parcialment el Sector B, que encara esta en procés d'excavació.
Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suport
(2014-11) Nualart i Torroja, Anna; Mascarella Vilageliu, Marina; Bautista Morenilla, Iris
Els frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus models constructius. Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta . L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quin sistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures. Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacions estructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut a les intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX. L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original dels suports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventari de les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors. Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca Consolidat Conservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció.
Valors típics de pH i DP del suport de tela en la pintura de cavallet
(2014-10) Oriola Folch, Marta
Ja fa varies decades que els conservadors-restauradors de paper van comenc;ar a tenir en compte el pH de les obres que tractaven, ja que es va veure que I'acidesa incidia molt directament en com de rapid I'objecte es debilitava mecimicament. De fet, trobem tant aviat com el 1936, una patent en registrada per OJ. Schierholtz per desacidificar el paper d'empaperar parets (Porck, 1996). La tela d'un quadre, essent un teixit fet a base de fibres vegetals compastes majoritariament per ceHulosa, com les fibres del paper, és lógicament també facilment degradable si I'ambient ñes acid (te un baix pH). Sorprenentment, pero, I'acidesa de la tela deis quadres, tot i que en ocasions puntuals ha estat analitzada (Bajocchi, 2009; Young, 1999), encara no és un parametre que es miri de forma rutinaria i per tant, fins recentment, no se sabia quins eren els valors de pH més típics que pot tenir un quadre. Aquest estudi és una primera recopilació sistematica d'aquest t ipus d' in formació per a partir d'aquí crear un banc de dades que vagi recollint aquest t ipus d'informació sobre el majar nombre possible de quadres. Si I'acidesa present en la tela ens indica com de rapid es degradara aquesta en el futur, la mesura del grau de polimerització de la tela (DP), ens indica si la tela té una al ta o baixa resistencia mecanica en el moment actual. Així doncs, aquests dos parametres ens aporten informació molt úti l sobre I'estat de conserva ció del suporto Aquesta recerca pretén respondre a les preguntes de quins són els valors de pH i DP que típicament podem trabar en la tela deis quadres, així com analitzar la relació entre aquests dos parametres i també la relació entre la data de producció deis quadres i els valors de pH i DP.
35 años de formación en Conservación-Restauración en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona
(2014-11) García Fortes, Salvador
Los títulos de Grado y Máster en Conservación-Restauración en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona son producto de un largo proceso, con un final susceptible aún de ser modificado y mejorado. Desde los años 30 del siglo pasado hasta nuestros días, el mundo académico y profesional ha reclamado su existencia y permanencia en el territorio de la Educación Superior y en su máxima representante, la Universidad. La formación en Conservación-Restauración ha padecido las contradicciones y las incoherencias de normas, decretos y leyes que, alternativamente, reivindicaban este ámbito o la hacían invisible. La celebración de los 35 años de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona es un motivo de reflexión sobre la historia de los estudios universitarios de Conservación-Restauración y sus antecedentes que intentaremos resumi r a lo largo de nuestro texto.
La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador II
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2014-11) Alcobé Domínguez, Margarita; Andrades Márquez, Tana; Barberà Giné, Aleix; Bautista Morenilla, Iris; Campo, Gema; Díaz González, Elisa; García Fortes, Salvador; Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel); López Reguant, Èlia; Mascarella Vilageliu, Marina; Nualart i Torroja, Anna; Oriola Folch, Marta; Ruiz Recasens, Cristina; Vila Rabella, Marta
Seguint la línia de divulgació científica iniciada durant la Setmana de la Ciència 2013, des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona volem continuar difonent les investigacions que duem a terme. Des d'aquest any, a més, també volem donar cabuda a la recerca que es desenvolupa des dels Treballs Finals del Master Universitari de Direcció de Projectes de Conservació-Restauraració.
I fora del taller, com comença la meva carrera artística?. Un viatge creatiu
(Universitat de Girona. III Congrés Internacional UNIVEST 2011, 2011-06) Figueras Ferrer, Eva; Crespo, Bibiana
Generar experiències fora de l’aula és un recurs que motiva a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge. La que presentem es tracta d’un treball en equip entre els alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i els d’una altre universitat del nostre país o d’una entitat acadèmica estrangera. El projecte consisteix en una proposta de treball comú als tallers docents implicats i, generalment, amb la realització d’una exposició itinerant a les ciutats participants, acompanyada, si els pressupostos ho permeten d’una publicació. Aquesta activitat contempla l’intercanvi d’experiències entre professors i alumnes, i afavoreix considerablement l’autogestió de l’aprenentatge.
Les pintures murals negres del monestir de Pedralbes: problemes de conservació-restauració causats per l’envelliment de l’acetat de polivinil
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Nualart i Torroja, Anna
Aquesta tesi s’inicia com un treball de recerca i posteriorment passa a formar part del projecte de recerca BHA2002-02411 fi nançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología, dins el Plan Nacional de I+D+I (2000-2003). La idea principal, però, s’origina a partir d’un encàrrec professional del Museu-Monestir de Pedralbes i del Museu d’Història de la Ciutat l’any 2000. Les pintures murals negres (Figura 1) són una de les obres menys vistoses, de les que tenen menys protagonisme, d’entre les que integren la col·lecció del Museu-Monestir de Pedralbes. No semblen, a priori, l’obra més interessant des del punt de vista d’un encàrrec professional per a un conservador-restaurador. Però el poc que es coneix de les pintures negres i la seva raresa (es desconeixen altres pintures similars que s’hagin pogut conservar), així com les patologies derivades del seu arrencament i traspàs l’any 1974, aconsellaven aprofundir en el seu estudi, que, mica en mica, va acabar resultant absorbent.
Tractats, mètodes i influències externes de la restauració de pintures al segle XIX a Espanya. Un cas concret a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Campo, Gema
Lligada a d’altres activitats, com la de l’artista pintor, la del fuster, l’artesà o l’arquitecte, la restauració no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressió al llarg de la història. El posicionament de l’home davant del seu patrimoni cultural i artístic en cada moment històric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina forma es conservarà, o no, i també de quina forma s’hi intervindrà. Per fer un recorregut històric cal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma de fer-ho: els gustos artístics del moment, l’evolució social i econòmica de la població i també la vessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament pràctic on en el valor espiritual i religiós, que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.
Assessing the pH and DP of canvasses with NIR spectroscopy
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Oriola Folch, Marta
The canvas support in easel paintings is composed mainly of cellulose. One of the main degradation paths of cellulose is acid-catalysed hydrolysis, which means that in an acidic environment (low pH), its degradation proceeds at a faster rate (Strlič et al., 2005). The main effect of acid-catalysed hydrolysis is the breaking up of the polymer chains, measured by the “Degree of Polymerisation” (DP). The lowering of the DP value implies a lower mechanical strength of the textile (Scicolone, 1993), and thus this parameter can be used to monitor degradation. Knowing these two parameters can, therefore, be very informative regarding the condition of the canvas support.
Terracota, Arquitectura y Barcelona: siglos XIX y XX
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) García Fortes, Salvador
Creemos que la terracota, en cuanto que materia, posee sufi cientes cualidades, por sí misma y por su vinculación con la arquitectura en la que se ubica, que la hacen merecedora de un estudio profundo y de un acercamiento respetuoso. Un producto cerámico que aporta como propiedad fundamental su carácter escultórico. Valores que pretendemos sean totalmente explícitos, con la condición que sean fácilmente reconocibles. Un material que defi ne un momento de la historia y de la historia de la arquitectura de Barcelona, incompleta sin el estudio sistemático que presentamos.
La pintura mural romànica: estudi de la tècnica i anàlisi dels materials
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Gasol Fargas, Rosa M.
Els objectius de partida d’aquesta recerca han estat l’estudi de les tècniques i dels materials de la pintura mural medieval a Catalunya, tot i establint paraŀlelismes amb el coneixement que ens aporten els tractats tècnics d’època medieval. S’ha revisat també l’estat actual del coneixement sobre les tècniques d’alguns conjunts de pintura mural aragonesos i d’àmbit europeu.
Evaluación de los efectos causados por el uso de poli (vinil acetato) —PVAc— en los entelados de carteles modernos
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Ruiz Recasens, Cristina
En este trabajo de investigación se estudian los efectos causados por el uso de poli (vinil acetato) —PVAc— en el entelado de carteles modernos para evaluar el estado actual de las obras intervenidas con este tratamiento, los efectos de la presencia del adhesivo en su estado de conservación, y las alteraciones que pueden aparecer en el futuro comprometiendo la estabilidad a largo plazo.
Una nova eina per a l’estudi del paper i les filigranes. Anàlisi i desenvolupament d’una base de dades per a l’estudi del paper i de les filigranes: font per a l’elaboració de la història del paper a Espanya
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Díaz de Miranda y Macías, Ma. Dolores
L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les seves característiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranes papereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia. Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixent entre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i per a la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegs i bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres— i, fins i tot, en investigacions policials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió de les dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostes d’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.
La conservació del revers Criteris de restauració del suport de tela de la pintura catalana moderna com a testimoni històric i artístic
(Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-Restauració, 2013-11) Pedragosa García, Núria
Cada quadre conté diferents tipus d’informació. El missatge estètic, materialitzat en la seva capa pictòrica, és el que acostuma a ser objecte de valoració, crítica o simplement gaudi, però no és l’únic. Existeixen altres elements que poden donar-nos coneixement i que se situen al darrera d’aquest estrat pictòric. El suport de la pintura n’és un d’ells, i el revers, és la superfície d’aquesta matèria...

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents