Divulgació i Premsa (Filologia Catalana i Lingüística General)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/131177

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 6 de 6
  • logoOpenAccessContribució a publicacions periòdiques
    Micropolítiques de les llengües
    (Fundació Congrés de Cultura Catalana, 2020-09-09) Bastardas i Boada, Albert, 1951-
    A part dels debats i reivindicacions en el pla dels grans principis de la configuració lingüística de l'Estat espanyol -necessaris i ineludibles- no ens hem d'oblidar que la sort de les llengües es juga sobretot en els usos interpersonals i quotidians. Aquests són certament influïts pels discursos i les polítiques oficials i les pressions socioeconòmiques, però presenten també dinàmiques pròpies que cal conèixer i que, sovint, poden reduir -o augmentar- els impactes que hom podria esperar de les influències dels factors més institucionals. L'organització dels comportaments lingüístics interpersonals no és determinada directament per les disposicions polítiques sinó que emergeix de forma autoorganitzada a través de les predisposicions individuals, de les interaccions, i de les interpretacions sociosignificatives que els parlants atorguen a les formes lingüístiques que senten i usen en els seus contextos.
  • logoOpenAccessContribució a publicacions periòdiques
    ¿Cómo evolucionó la cara humana? El síndrome de Williams nos aporta pistas
    (Asociación The Conversation España, 2020-01-12) Muñoz Andirkó, Alejandro G.; Vitriolo, Alessandro; Boeckx, Cedric; Testa, Giuseppe; Tiago Martins, Pedro
    ¿Qué cambios moleculares y celulares han ocurrido durante la evolución humana? Es la pregunta que intentan responder nuestros dos grupos desde Italia y España. En Milán estudiamos los trastornos del desarrollo neuronal y técnicas para desarrollar modelos de laboratorio de estos. En Barcelona, los fundamentos biológicos del lenguaje y la mente humana, con atención a la evolución del Homo sapiens.
  • logoOpenAccessContribució a publicacions periòdiques
    ¿Qué es la vida? El futuro de la biología, 75 años después de Schrödinger
    (Asociación The Conversation España, 2018-10-02) Muñoz Andirkó, Alejandro G.; Boeckx, Cedric; Tiago Martins, Pedro; Stefanie, Sturm; O'Rourke, Thomas
    Nadie puede conocer el futuro, pero siempre podemos intentar predecirlo. Hace 75 años, el físico Erwin Schrödinger huyó de la Austria de 1943 para ser contratado como director del nuevo Instituto de Estudios Avanzados de Irlanda. A su llegada dio una serie de charlas en el Trinity College de Dublín llamadas ¿Qué es la vida? En ellas, se preguntaba por la estructura molecular de la vida desde el punto de vista físico.
  • logoOpenAccessArticle
    El tòpic de l'interès inconfessable dels catalans
    (Hermes Comunicacions, 2014-12-07) Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)
    Un dels llocs comuns més desafortunats del supremacisme castellà és aquell que afirma que la defensa del català és en realitat una argúcia dels autòctons per reservar-se per a ells els llocs de treball més atractius i excloure'n "els altres espanyols".
  • logoOpenAccessArticle
    Les tres trinxeres ideològiques de l'espanyolisme
    (Hermes Comunicacions, 2014-05-04) Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)
    El nacionalisme unionista espanyol ha construït tres trinxeres discursives que, de manera concèntrica, defensen la idea força que Espanya és una nació i Catalunya no.
  • logoOpenAccessContribució a publicacions periòdiques
    Precisions al manifest Koiné
    (Edició de Premsa Periòdica Ara, 2016-04-05) Pujolar, Joan; Branchadell, Albert, 1964-; Codó, Eva; Corona Villavicencio, Víctor; Fabà, Albert; Gonzàlez, Isaac; Martínez, Roger; Moyer, Melissa G.; Pradilla, Miquel Àngel, 1960-; Puigdevall Serralvo, Maite; Riera, Elvira; Romero Rivera, Eunice; Solé Camardons, Joan; Solé, Mercè; Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)
    El debat proposat pel Grup Koiné, impulsat per un col·lectiu d’estudiosos de la llengua i àmbits afins, fa referència a conceptes, dades i coneixements habitualment abordats en la sociolingüística i la política lingüística. Els sotasignats, professionals d’aquests àmbits, partim de la base que tothom té dret a opinar sobre temes de llengua, i que és bo que col·lectius diversos vulguin plantejar temes d’interès general i participar activament en el debat. Amb tot, considerem necessari fer constar que algunes de les seves afirmacions no són generalment compartides dins els àmbits professionals i científics de referència.