La comunitat senegalesa a Catalunya: pràctiques i ideologies lingüístiques

Abstract

[cat] Aquest article presenta un estudi de cas sociolingüístic centrat en la comunitat senegalesa resident a Catalunya. Mitjançant entrevistes a informants de diferents llengües inicials (fula, wòlof, serere i soninke) que viuen a diverses localitats catalanes s’estudia la seva realitat sociolingüística a Catalunya. S’analitzen els usos i les ideologies de les llengües d’origen i les d’arribada, tant des de la vessant endogrupal com exogrupal. S’observa el fenomen de l’acomodació lingüística, com també les ideologies de l’anonimat (en el wòlof i el castellà) i l’autenticitat (en el fula). El català presenta una dualitat de coneixement i ús entre els informants. Les entrevistes demostren un alt grau de lleialtat lingüística i d’activisme lingüístic entre la comunitat fula.

[ful] Tumbikileere ndee jogaama jangi sosiyolinguistik, kala ndee ngal Sabiigaal Señal e Catalania. Gure wonii haalde humpito (Pulaar, Wolof, Serere e Soninke) tuma wonii hankadi nder mum palal Catalania, wonaa ndee wallitinaama gannaama sosiyolinguistik ngal Catalania. Goowaaɗe e nde ɓe mbindi jaajaaɗe e ideoloji ngal ɗemɗe yo e jaajaaɗe ngal kurende. Feññi ndee ɓe ɗooɗeeƴe e sosiyolinguistik kaɓirgol, feññi ndee ɓe teelaaɗe haa ideoloji nder hakkunde (ɗemɗe Wolof e Espaañol) e ideoloji nder woppuɗe (ɗemɗe Pulaar). Catalaani woni ko duunɗo tesko e nde informante ɓe. Jaajaaɗe ndee ɗee heen linguwanɗe tesko humpito e jaayngol humpito ndeeɓe Pulaar.