Fitxers
Tipus de document
TesiData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231057
América Latina como proveedor alimentario de China. Seguridad alimentaria, comercio internacional e inversión extranjera
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta tesis doctoral analiza la relación agroalimentaria entre la República Popular China y América Latina en el contexto de las transformaciones recientes de la economía política internacional, prestando especial atención a los vínculos entre seguridad alimentaria, comercio e inversión. Si bien China destaca por su posición como principal productor y exportador mundial de manufacturas, su papel como creciente importador de productos primarios ha resultado igualmente esencial en las últimas décadas, configurando nuevas interdependencias con regiones proveedoras de recursos estratégicos, entre ellas América Latina. Partiendo, pues, del ascenso de China como actor central en los mercados agroalimentarios globales, la investigación examina cómo la expansión de su demanda de insumos básicos ha reconfigurado flujos comerciales, estructuras productivas y relaciones económicas internacionales.
El primer capítulo aborda la evolución de la seguridad alimentaria china desde el inicio de las reformas económicas, destacando la combinación de autosuficiencia selectiva en cereales básicos y una creciente dependencia externa en productos clave para la alimentación animal, especialmente la soja. El análisis muestra el papel determinante del Estado chino en la definición de prioridades productivas y comerciales, integrando la dimensión alimentaria en una estrategia más amplia de desarrollo y proyección internacional.
El segundo capítulo se centra en Brasil y Argentina como proveedores estratégicos de soja al mercado chino entre 1995 y 2024. A través de un enfoque comparativo, se analizan las trayectorias divergentes de ambos países, atendiendo a factores económicos, institucionales y comerciales que explican la creciente primacía brasileña. El capítulo pone de relieve cómo la demanda china ha reforzado procesos de especialización primaria y dependencia, al tiempo que ha generado importantes ingresos y transformaciones productivas en la región.
El tercer capítulo amplía el análisis más allá del comercio, examinando la inversión extranjera directa, la financiación y la cooperación china en el sector agroalimentario latinoamericano entre 2001 y 2024. Se estudian los principales mecanismos, actores y proyectos, subrayando la articulación entre objetivos económicos, estrategias estatales y consideraciones geopolíticas vinculadas a la seguridad alimentaria. En conjunto, la tesis ofrece una visión integrada de las interdependencias agroalimentarias entre China y América Latina, destacando tanto sus oportunidades como las tensiones estructurales que generan en términos de desarrollo y sostenibilidad.
Desde una doble perspectiva de historia económica y economía política internacional, la tesis contribuye a la comprensión de las relaciones sino-latinoamericanas al integrar comercio, inversión y estrategias estatales en el análisis del sector agroalimentario. Al hacerlo, muestra cómo la creciente inserción de China como importador de productos primarios y como inversor en la región no responde únicamente a dinámicas de mercado, sino a una estrategia más amplia de seguridad alimentaria, proyección internacional y gestión de interdependencias. Este enfoque permite identificar tanto los beneficios como las limitaciones estructurales que enfrenta América Latina en su relación agroalimentaria con la superpotencia asiática.
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza la relació agroalimentària entre la República Popular de la Xina i l’Amèrica Llatina en el context de les transformacions recents de l’economia política internacional, amb una atenció especial als vincles entre seguretat alimentària, comerç i inversió. Tot i que la Xina destaca per la seva posició com a principal productor i exportador mundial de manufactures, el seu paper com a importador creixent de productes primaris ha resultat igualment essencial en les darreres dècades, configurant noves interdependències amb regions proveïdores de recursos estratègics, entre les quals destaca l’Amèrica Llatina. Partint, doncs, de l’ascens de la Xina com a actor central en els mercats agroalimentaris globals, la recerca examina com l’expansió de la seva demanda d’insums bàsics ha reconfigurat els fluxos comercials, les estructures productives i les relacions econòmiques internacionals. El primer capítol aborda l’evolució de la seguretat alimentària xinesa des de l’inici de les reformes econòmiques, tot destacant la combinació d’autosuficiència selectiva en cereals bàsics i una dependència externa creixent de productes clau per a l’alimentació animal, especialment la soja. L’anàlisi posa de manifest el paper determinant de l’Estat xinès en la definició de les prioritats productives i comercials, integrant la dimensió alimentària en una estratègia més àmplia de desenvolupament i projecció internacional. El segon capítol se centra en el Brasil i l’Argentina com a proveïdors estratègics de soja al mercat xinès entre 1995 i 2024. Mitjançant un enfocament comparatiu, s’analitzen les trajectòries divergents d’ambdós països, atenent factors econòmics, institucionals i comercials que expliquen la creixent primacia brasilera. El capítol posa en relleu com la demanda xinesa ha reforçat processos d’especialització primària i dependència, alhora que ha generat ingressos importants i transformacions productives a la regió. El tercer capítol amplia l’anàlisi més enllà del comerç, examinant la inversió estrangera directa, el finançament i la cooperació xinesa en el sector agroalimentari llatinoamericà entre 2001 i 2024. S’hi estudien els principals mecanismes, actors i projectes, tot subratllant l’articulació entre objectius econòmics, estratègies estatals i consideracions geopolítiques vinculades a la seguretat alimentària. En conjunt, la tesi ofereix una visió integrada de les interdependències agroalimentàries entre la Xina i l’Amèrica Llatina, destacant tant les oportunitats com les tensions estructurals que aquestes generen en termes de desenvolupament i sostenibilitat. Des d’una doble perspectiva d’història econòmica i economia política internacional, la tesi contribueix a la comprensió de les relacions sino-llatinoamericanes en integrar comerç, inversió i estratègies estatals en l’anàlisi del sector agroalimentari. En fer-ho, mostra com la creixent inserció de la Xina com a importador de productes primaris i com a inversor a la regió no respon únicament a dinàmiques de mercat, sinó a una estratègia més àmplia de seguretat alimentària, projecció internacional i gestió d’interdependències. Aquest enfocament permet identificar tant els beneficis com les limitacions estructurals que afronta l’Amèrica Llatina en la seva relació agroalimentària amb la superpotència asiàtica.
[eng] This doctoral thesis analyses the agri-food relationship between the People’s Republic of China and Latin America in the context of recent transformations in international political economy, with particular attention to the links between food security, trade and investment. While China stands out as the world’s leading producer and exporter of manufactured goods, its role as a growing importer of primary commodities has proved equally essential in recent decades, shaping new interdependencies with regions supplying strategic resources, among which Latin America occupies a prominent position. Against this background, and starting from China’s rise as a central actor in global agri-food markets, the research examines how the expansion of its demand for basic inputs has reconfigured trade flows, productive structures and international economic relations. The first chapter addresses the evolution of China’s food security since the onset of economic reforms, highlighting the combination of selective self-sufficiency in staple cereals and a growing external dependence on key products for animal feed, particularly soybeans. The analysis demonstrates the decisive role played by the Chinese state in defining productive and trade priorities, integrating the food dimension into a broader strategy of development and international projection. The second chapter focuses on Brazil and Argentina as strategic suppliers of soybeans to the Chinese market between 1995 and 2024. Through a comparative approach, it analyses the divergent trajectories of both countries, taking into account economic, institutional and trade-related factors that explain Brazil’s increasing predominance. The chapter highlights how Chinese demand has reinforced processes of primary specialisation and dependency, while simultaneously generating significant revenues and productive transformations within the region. The third chapter extends the analysis beyond trade, examining foreign direct investment, financing and Chinese cooperation in the Latin American agri-food sector between 2001 and 2024. It explores the main mechanisms, actors and projects involved, emphasising the articulation between economic objectives, state strategies and geopolitical considerations linked to food security. Taken as a whole, the thesis offers an integrated view of agri-food interdependencies between China and Latin America, highlighting both the opportunities they generate and the structural tensions they entail in terms of development and sustainability. From a dual perspective of economic history and international political economy, the thesis contributes to a deeper understanding of Sino–Latin American relations by integrating trade, investment and state strategies into the analysis of the agri-food sector. In doing so, it shows that China’s growing insertion as an importer of primary commodities and as an investor in the region does not respond solely to market dynamics, but rather to a broader strategy of food security, international projection and the management of interdependencies. This approach makes it possible to identify both the benefits and the structural limitations faced by Latin America in its agri-food relationship with the Asian superpower.
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza la relació agroalimentària entre la República Popular de la Xina i l’Amèrica Llatina en el context de les transformacions recents de l’economia política internacional, amb una atenció especial als vincles entre seguretat alimentària, comerç i inversió. Tot i que la Xina destaca per la seva posició com a principal productor i exportador mundial de manufactures, el seu paper com a importador creixent de productes primaris ha resultat igualment essencial en les darreres dècades, configurant noves interdependències amb regions proveïdores de recursos estratègics, entre les quals destaca l’Amèrica Llatina. Partint, doncs, de l’ascens de la Xina com a actor central en els mercats agroalimentaris globals, la recerca examina com l’expansió de la seva demanda d’insums bàsics ha reconfigurat els fluxos comercials, les estructures productives i les relacions econòmiques internacionals. El primer capítol aborda l’evolució de la seguretat alimentària xinesa des de l’inici de les reformes econòmiques, tot destacant la combinació d’autosuficiència selectiva en cereals bàsics i una dependència externa creixent de productes clau per a l’alimentació animal, especialment la soja. L’anàlisi posa de manifest el paper determinant de l’Estat xinès en la definició de les prioritats productives i comercials, integrant la dimensió alimentària en una estratègia més àmplia de desenvolupament i projecció internacional. El segon capítol se centra en el Brasil i l’Argentina com a proveïdors estratègics de soja al mercat xinès entre 1995 i 2024. Mitjançant un enfocament comparatiu, s’analitzen les trajectòries divergents d’ambdós països, atenent factors econòmics, institucionals i comercials que expliquen la creixent primacia brasilera. El capítol posa en relleu com la demanda xinesa ha reforçat processos d’especialització primària i dependència, alhora que ha generat ingressos importants i transformacions productives a la regió. El tercer capítol amplia l’anàlisi més enllà del comerç, examinant la inversió estrangera directa, el finançament i la cooperació xinesa en el sector agroalimentari llatinoamericà entre 2001 i 2024. S’hi estudien els principals mecanismes, actors i projectes, tot subratllant l’articulació entre objectius econòmics, estratègies estatals i consideracions geopolítiques vinculades a la seguretat alimentària. En conjunt, la tesi ofereix una visió integrada de les interdependències agroalimentàries entre la Xina i l’Amèrica Llatina, destacant tant les oportunitats com les tensions estructurals que aquestes generen en termes de desenvolupament i sostenibilitat. Des d’una doble perspectiva d’història econòmica i economia política internacional, la tesi contribueix a la comprensió de les relacions sino-llatinoamericanes en integrar comerç, inversió i estratègies estatals en l’anàlisi del sector agroalimentari. En fer-ho, mostra com la creixent inserció de la Xina com a importador de productes primaris i com a inversor a la regió no respon únicament a dinàmiques de mercat, sinó a una estratègia més àmplia de seguretat alimentària, projecció internacional i gestió d’interdependències. Aquest enfocament permet identificar tant els beneficis com les limitacions estructurals que afronta l’Amèrica Llatina en la seva relació agroalimentària amb la superpotència asiàtica.
[eng] This doctoral thesis analyses the agri-food relationship between the People’s Republic of China and Latin America in the context of recent transformations in international political economy, with particular attention to the links between food security, trade and investment. While China stands out as the world’s leading producer and exporter of manufactured goods, its role as a growing importer of primary commodities has proved equally essential in recent decades, shaping new interdependencies with regions supplying strategic resources, among which Latin America occupies a prominent position. Against this background, and starting from China’s rise as a central actor in global agri-food markets, the research examines how the expansion of its demand for basic inputs has reconfigured trade flows, productive structures and international economic relations. The first chapter addresses the evolution of China’s food security since the onset of economic reforms, highlighting the combination of selective self-sufficiency in staple cereals and a growing external dependence on key products for animal feed, particularly soybeans. The analysis demonstrates the decisive role played by the Chinese state in defining productive and trade priorities, integrating the food dimension into a broader strategy of development and international projection. The second chapter focuses on Brazil and Argentina as strategic suppliers of soybeans to the Chinese market between 1995 and 2024. Through a comparative approach, it analyses the divergent trajectories of both countries, taking into account economic, institutional and trade-related factors that explain Brazil’s increasing predominance. The chapter highlights how Chinese demand has reinforced processes of primary specialisation and dependency, while simultaneously generating significant revenues and productive transformations within the region. The third chapter extends the analysis beyond trade, examining foreign direct investment, financing and Chinese cooperation in the Latin American agri-food sector between 2001 and 2024. It explores the main mechanisms, actors and projects involved, emphasising the articulation between economic objectives, state strategies and geopolitical considerations linked to food security. Taken as a whole, the thesis offers an integrated view of agri-food interdependencies between China and Latin America, highlighting both the opportunities they generate and the structural tensions they entail in terms of development and sustainability. From a dual perspective of economic history and international political economy, the thesis contributes to a deeper understanding of Sino–Latin American relations by integrating trade, investment and state strategies into the analysis of the agri-food sector. In doing so, it shows that China’s growing insertion as an importer of primary commodities and as an investor in the region does not respond solely to market dynamics, but rather to a broader strategy of food security, international projection and the management of interdependencies. This approach makes it possible to identify both the benefits and the structural limitations faced by Latin America in its agri-food relationship with the Asian superpower.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MARCUELLO RECAJ, Carlos. América Latina como proveedor alimentario de China. Seguridad alimentaria, comercio internacional e inversión extranjera. [consulted: 17 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231057