Document type
ArticleVersion
Published versionPublication date
Publication license
Please use this identifier to cite or link to this item: https://hdl.handle.net/2445/144470
Joc, humanisme i pedagogia: la virtut de l'eutrapèlia
Journal Title
Authors
Director/Tutor
Journal ISSN
Volume Title
Related resource
Abstract
Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d'una ocasió a la religió. En alguns moments -i també des del cristianisme- s'han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d'atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada -a través del cas concret del jeu de paume- confirma l'existència d'una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada -i fins i tot aprovada- pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l'eutrapèlia, una virtut d'arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d'Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d'abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l'eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l'Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.
Citation
Citation
BANTULÀ, Jaume and VILANOU, Conrad. Joc, humanisme i pedagogia: la virtut de l'eutrapèlia. Aloma. Revista de Psicologia i Ciències de l'Educació. 2009. Vol. 25, num. 53-90. ISSN 1138-3194. [consulted: 7 of June of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/144470