Arrelaments, mobilitats i acció col.lectiva durant la pandèmia i la postpandèmia: el dret al terrritori

Abstract

Analitzant les ciutats de Madrid, Barcelona, São Paulo, Ciutat de Mèxic i Buenos Aires es pretén identificar l'impacte de la pandèmia en les pautes d'arrelament i de mobilitat residencial i la importància de l'acció col·lectiva, de les iniciatives comunitàries i d'ajuda mútua. L'article planteja la conveniència de visibilitzar la rellevància social dels arrelaments en els espais locals i de proximitats relatives com a suports socio-existencials centrals en el cas dels barris i els col·lectius vulnerables. L'afebliment d'aquests arrelaments durant la pandèmia sembla respondre més a la reactivació dels processos d'expulsió, gentrificació i financiarització de les ciutats que a la mobilitat residencial fruit del desig d'allunyar-se de les zones urbanes més denses. El treball planteja la necessitat de tenir en compte el dret al territori com una part del dret a la ciutat.