Caracterización geológica de la región de enlace entre la Cuenca de Bransfield y la Dorsal Sur de Scotia (Antártida)

dc.contributor.authorCanals Artigas, Miquel
dc.contributor.authorAcosta, Juan, 1949-
dc.contributor.authorGracia, E.
dc.contributor.authorEscartin, J.
dc.contributor.authorCalafat Frau, Antoni
dc.contributor.authorGrupo ORCA
dc.date.accessioned2013-02-07T18:01:11Z
dc.date.available2013-02-07T18:01:11Z
dc.date.issued1992
dc.date.updated2013-02-07T18:01:12Z
dc.description.abstractLa Dorsal Sur de Scotia (DSS) constituye une frontera de placas transformante con sentido senestral, que limita las placas de Scotia, al norte, y Antártica, al sur. Durante la campaña de geología y geofísica marinas 'Scotia 92', realizada en Febrero de 1992 a bordo del BIO Hespérides, se ha estudiado su extremo occidental y sectores próximos a la Cuenca de Bransfield, entre el margen nor-occidental de la Península Antártica y las islas Shetland del Sur, Elefante y Orcadas del Sur. Al norte y sur de la DSS se desarrollan las cuencas de Scotia y de Powell, respectivamente. Los datos de sísmica de multicanal, magnetismo y gravimetna obtenidos muestran caracteristicas diferenciales entre ambas cuencas. La morfoestructura de la DSS, formada por dos crestas paralelas separadas por una profunda depresión axial, ha sido recubierta mediante perfilaje de multihaz con el sistema SIMRAD EM-12 en una área de 50 x 100 km. La batimetría resultante ha permitido reconocer en detalle las caracteristicas de una depresión de más de 5.300 m de profundidad y de 10 a 30 km de anchura, bautizada como Fosa Hespérides. En ella se aprecia la existencia de dos famílias de lineaciones, la primera de dirección E-W y paralela al límite de placas, y la segunda de dirección NW-SE. La primera acomodaría el movimiento cizallante regional mientras que la segunda estaría asociada con una componente extensional probablemente relacionada con la dirección de la Cuenca de Bransfield. La forma romboédrica de la fosa está determinada por la interacción de ambas famílias de lineaciones. Teniendo en cuenta que el límite de placas transcurre entre las dos crestas, interpretamos la Fosa Hespérides como una cuenca de pull-apart desarrollada como consecuencia del movimiento de cizalla a lo largo de la DSS.
dc.format.extent22 p.
dc.format.mimetypeapplication/pdf
dc.identifier.idgrec082186
dc.identifier.issn0567-7505
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/2445/33758
dc.language.isospa
dc.publisherUniversitat de Barcelona (UB). Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA)
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/ActaGeologica/article/view/75429
dc.relation.ispartofActa Geologica Hispanica, 1992, vol. 27, num. 3-4, p. 89-110
dc.rights(c) Canals Artigas, Miquel et al., 1992
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.sourceArticles publicats en revistes (Dinàmica de la Terra i l'Oceà)
dc.subject.classificationTectònica de plaques
dc.subject.classificationEstratigrafia sísmica
dc.subject.classificationAntàrtida
dc.subject.otherPlate tectonics
dc.subject.otherSeismic stratigraphy
dc.subject.otherAntarctica
dc.titleCaracterización geológica de la región de enlace entre la Cuenca de Bransfield y la Dorsal Sur de Scotia (Antártida)
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion

Fitxers

Paquet original

Mostrant 1 - 1 de 1
Carregant...
Miniatura
Nom:
082186.pdf
Mida:
2.17 MB
Format:
Adobe Portable Document Format