Hipertextualitzant textos literaris

Abstract

Presentem diverses estratègies de recepció i producció treballades en diferents tipus de textos literaris adreçats a l’alumnat de secundària mitjançant la doble accepció del terme “hipertext”. D’una banda, des de l’estètica de la recepció (Genette, 1982), l’anàlisi o creació d’un hipertext afavoreix que el lector comprovi o descobreixi la presència d’altres referències, cites, textos, etc. i enriqueixi el seu intertext lector. De l’altra banda, entès des del punt de vista electrònic, l’hipertext digital (Landow, 1995 i 2009), a través dels enllaços, permet crear diferents itineraris lectors a partir de la informació verbal i no verbal de la xarxa, així com dels coneixements previs que tingui l’alumnat. El text es pot amplificar, interconnectar, fragmentar, completar amb imatges, etc. La suma de les dues accepcions aplicades a textos literaris de secundària ens ofereix una certa varietat d’itineraris lectors multimodals que movilitzen estratègies lectores que augmenten la competència lectoliterària i digital.