El poble pòntic, una minoria cultural a europa. Poble errant o cultura en resistència?

Abstract

El poble pòntic és en l’actualitat un poble sense nació però amb dues pàtries, una perduda i una imposada. En el cas dels grecs pòntics de la diàspora això encara és més complex, doncs entra en joc, com a mínim, una tercera identitat: la del país d’acollida. Considerat un supervivent pel seu capteniment en conservar, en condicions històricament adverses, les seves costums i tradicions, festes, danses i música, ha mantingut una identitat cultural capaç de generar vincles transnacionals. Cal entendre aquesta identitat com quelcom dinàmic i creatiu que s’alimenta del passat però és viu en el present, la qual cosa implica l’actualització permanent dels seus significats. En l’actualitat les reivindicacions del reconeixement i la condemna del genocidi grec perpetrat per l’estat turc entre 1914 i 1923, construeixen un espai de memòria col·lectiva que actualitza el seu repertori de símbols en perpètua reelaboració. Aquesta memòria obre un ventall de possibilitats d’acció al dotar de sentit el present, rumiant sobre el passat però pensant en el futur.