Patrimoni comunal en disputa: les immatriculacions de l’Església al Ripollès

Abstract

Existeix una llarga controvèrsia sobre les immatriculacions de béns immobles fetes a través de les denominades «certificacions eclesiàstiques», un artefacte tècnic-jurídic del dret administratiu registral franquista que ha permès a l’Església catòlica creure que pot autoatribuir-se la propietat de nombrosos béns sense aportar títols de propietat vàlids. A partir de la publicació dels llistats oficials d’immatriculacions per part de la Generalitat de Catalunya (2020) i el Govern espanyol (2021), el debat sobre la legitimitat d’aquestes inscripcions s’ha intensificat. No obstant això, les dades disponibles són incompletes i no permeten una individualització clara dels béns per a una eventual reclamació per part de les entitats locals. Aquest treball presenta una detallada i precisa anàlisi del procés d’immatriculació de béns immobles portat a terme al Ripollès, posant en valor la protecció del patrimoni comunal i el treball associatiu característic de la vida quotidiana al món rural, ja que molts d’aquests béns han estat gestionats històricament per la comunitat i formen part de la seva memòria i identitat col·lectiva. Per a aquesta finalitat, es compartiran resultats d’un projecte de recerca dut a terme per un equip intersectorial i multidisciplinari que pertany a diverses entitats.