Miquel Renom i Presseguer (1875-1950). Desenvolupament i identitat del pictorialisme català

Abstract

A l’Europa de finals de segle XIX sorgeix el primer moviment que pensaria i reivindicaria la fotografia com a llenguatge artístic, allunyant-se de la representació d’allò real, del que havia estat fins llavors la fotografia, una mera eina de documentació. Aquest moviment d’aficionats a la fotografia va decidir realitzar imatges d’interès estètic i, a través d’aquesta “imatge” (picture en anglès), es comença a parlar, a Anglaterra, de la pictorial photography, que s’estén a la resta del continent i als Estats Units i que, a Espanya i Catalunya, es tradueix com fotografia pictorialista, pictorial, o bé, pictorialisme. Aquesta investigació té com a objecte de treball principal estudiar l’obra de Miquel Renom en el sí del pictorialisme català, un autor que mai ha estat estudiat en profunditat, com la gran majoria dels altres pictorialistes. Així, doncs l’objectiu principal d’aquest treball és reconstruir la biografia artística de Miquel Renom. Per a això, s’ha localitzat la seva obra, que no ha estat mai catalogada i es troba repartida entre diferents fons públics i privats, s’han revisat els catàlegs, revistes especialitzades i diaris de l’època, a més de documents personals que en fessin referència.