Pes, ritme i altres propietats dels binomis irreversibles del català

Abstract

Resum: El paper que tenen el pes prosòdic i el ritme en l’ordre dels components dels binomis ha estat àmpliament investigat en anglès (veg. els treballs pioners de Malkiel 1959, Bolinger 1962, Cooper i Ross 1975, Pinker i Birdsong 1979, o els més recents de Benor i Levy 2006, Mollin 2014, Ryan 2019). En menor mesura, també ho ha estat en francès (Pinker i Birdsong 1979), en alemany (Müller 1997), en italià (Masini 2006), en japonès (Lohmann i Takada 2014), en grec (Kikiopoulou i Topintzi 2022) i en turc (Gök i Canalis 2023). Malgrat la llarga tradició en l’estudi d’aquest tipus de construccions, no hi ha treballs que s’hi refereixin en el cas del català. Amb la finalitat de cobrir aquest buit, en aquest article es caracteritzen prosòdicament els binomis irreversibles del català, a partir d’una anàlisi qualitativa i quantitativa d’una mostra de 537 sintagmes continguts en el Diccionari de sinònims de frases fetes (Espinal 2004, 2006). S’hi consideren factors com ara el pes prosòdic, el ritme, i altres recursos com ara la rima, l’al·literació, i la repetició lèxica i morfemàtica.