Carregant...
Tipus de document
Part del llibreVersió
Versió acceptadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/216833
Literatura estranyament familiar o familiarment estranya
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
El meu descobriment de la literatura africana, va ser a l’escola, a França, a finals dels
anys 80, amb el llibre L’Enfant noir del guineà Camara Laye (1953). Era la història d’un
nen de la meva edat que vivia en un poble que llavors em semblà estranyament familiar
o familiarment estrany. Des de l’exili, el narrador revivia la seva infància, el seu
endinsament progressiu en el món de l’Altre, del colonitzador, mitjançant els estudis, i la
seva sensació d’un món amenaçat de desaparició. La nostàlgia d’aquest nen que cantava
un món de griots i forjadors ressonava d’alguna manera amb l’enyorament del meu pare
– antropòleg africanista, si aquesta especialització és possible – que com a gran orador
mai deixava escapar l’oportunitat d’explicar-nos algunes de les seves experiències en
terra evuzok al Camerun. Recordo perfectament la lectura de L’Enfant noir, tot i que no
recordi què se’n va dir a classe. Però, com a mínim, l’educació francesa, tot i la seva
obertura plena de llacunes a la cultura de les antigues colònies, em va oferir la possibilitat
de descobrir un text literari africà.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
MALLART BRUSSOSA, Myriam. Literatura estranyament familiar o familiarment estranya. _Capítol del llibre: Junyent_. M. Carme; Comellas Casanova Pere (eds.). Vol. Molts camins per caminar: una aproximació a les literatures africanes, núm. Barcelona, pàgs. Edicions UB. [consulta: 28 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/216833]