Exercici físic i resistència a la insulina associada a l'obesitat

Abstract

[eng] There has been a recent increase in population obesity, and the percentage of people with this pathology is expected to increase in the next ten years. In a state of obesity, there is a dysfunction in the insulin signaling pathway and it is generated a resistance to this hormone. Insulin regulates energy metabolism by promoting the uptake and storage of glucose. Insulin resistance is the consequence of the inability of insulin to activate hormone signaling and the consequent metabolic regulation. Different mechanisms induce this insulin resistance during obesity: mitochondrial dysfunction and oxidative stress, endoplasmic reticulum stress, inflammation and autophagy. Regular physical exercise, especially the combination of aerobic and strength exercise, improves insulin sensitivity. So does AMP-activated protein kinase (AMPK), that it is induced by physical exercise and medication. In other words, physical exercise is an essential tool in the prevention and treatment of obesity-associated insulin resistance. The aim of this review is to define the mechanisms by which physical exercise can be used as a therapeutic tool to improve obesity-associated insulin resistance.

[cat] Hi ha hagut un augment recent de l'obesitat poblacional, i es preveu que el percentatge de persones amb aquesta patologia augmenti en els pròxims deu anys. En un estat d'obesitat hi ha una disfunció en la via de senyalització de la insulina i es genera resistència a aquesta hormona. La insulina regula el metabolisme energètic promovent la captació i l'emmagatzematge de glucosa. La resistència a la insulina és la conseqüència de la inhabilitat de la insulina d'activar la senyalització de l'hormona i la consegüent regulació metabòlica. Són diferents mecanismes els que indueixen aquesta resistència a la insulina durant l'obesitat: la disfunció mitocondrial i l'estrès oxidatiu, l'estrès del reticle endoplasmàtic, la inflamació i l'autofàgia. L'exercici físic regular, especialment la combinació d'exercici aeròbic i de força, millora la sensibilitat a la insulina. També ho fa la AMPK, que és induïda per l'exercici físic i per fàrmacs. És a dir, l'exercici físic és una eina essencial en la prevenció i el tractament de la resistència a la insulina associada a l'obesitat. L'objectiu d'aquesta revisió és definir els mecanismes pels quals l’ exercici físic es pot fer servir com a eina terapèutica per millorar la resistència a la insulina associada a obesitat.