D’esfondraments i de futurs. La imaginació política en el traç poètic de Mireia Calafell

Abstract

La principal intenció d’aquestes pàgines rau a explorar com el traç poètic de Mireia Calafell estimula una imaginació política capaç d’imaginar futurs habitables davant l’emergència climàtica i social. El treball mostra com la seva poesia, allunyant-se dels relats catastrofistes, projecta noves mirades sobre els futurs que vindran. L’anàlisi recorre el conjunt de la seva obra publicada, fent especial atenció als dos darrers reculls de poesia, Nosaltres, qui i Si una emergència. Des de perspectives filosòfiques i antropològiques, s’aborda, per una banda, la noció de comunitat des d’una ontologia del cos que emfasitza la condició compartida de vulnerabilitat i, per l’altra, els impactes del Capitalocè. Aquests últims evidencien la urgència d’estendre un pensament no antropocèntric capaç de vetllar per la diversitat d’espècies i frenar el malmetement planetari. Així, doncs, es proposa una lectura capitalocènica que situa l’obra de Calafell dins l’actualitat més candent i posa en relleu com la seva veu poètica assumeix un compromís que, fent-se ressò dels raonaments ecofeministes, interroga el present i, alhora, s’erigeix en un referent essencial per al teixit de l’ecopoètica catalana.